Platí

iso.	AN	període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹⁹⁰Pt	0.01%	6,5 x 10¹¹ anys	α	3,249	¹⁸⁶Os
¹⁹²Pt	0.79%	Estable amb 114 neutrons
¹⁹³Pt	{sin.}	50 anys	ε	0.057	¹⁹³Ir
¹⁹⁴Pt	32,9%	Estable amb 116 neutrons
¹⁹⁵Pt	33,8%	Estable amb 117 neutrons
¹⁹⁶Pt	25,3%	Estable amb 118 neutrons
¹⁹⁸Pt	7,2%	Estable amb 120 neutrons

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

^†Calculat a partir de distintes longituds
d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

El platí és un element químic de nombre atòmic 78 situat en el grup 10 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Pt. Es tracta d'un metall de transició i quan està pur és blanc grisenc, preciós, pesat, mal·leable i dúctil. És resistent a la corrosió i es troba en distints minerals, sovint junt amb níquel i coure; també es pot trobar com a metall. S'empra en joieria, equipament de laboratori, contactes elèctrics, empastats, i en catalitzadors de cotxes.

[edita] Característiques principals

Aquest metall, és resistent a la corrosió i no es dissol en la majoria dels àcids, però sí en aigua règia i també és atacat lentament per l'àcid clorhídric, HCl, en presència d'aire. Es denomina grup del Platí als elements Ruteni, Osmi, Rodi, Iridi, Pal·ladi i Platí. Aquests elements són força usats com a catalitzadors.

El platí és relativament resistent a l'atac químic, té unes bones propietats físiques a temperatures altes i bones propietats elèctriques. Això ha fet que s'utilitzi en distintes aplicacions industrials. Per exemple, es pot emprar com a elèctrode, en contactes electrònics, etc. El platí no s'oxida amb l'aire, però pot reaccionar, depenent de les condicions, amb cianurs, halogens, sofre, plom, silici, i altres elements, així com amb alguns òxids bàsics fosos.

Els seus estats d'oxidació més comuns són +2 i +4.