Xenó

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED	PD
¹²⁴Xe	0,1%	Xe és estable amb 70 neutrons
¹²⁶Xe	0,09%	Xe és estable amb 72 neutrons
¹²⁸Xe	1,91%	Xe és estable amb 74 neutrons
¹²⁹Xe	26,4%	Xe és estable amb 75 neutrons
¹³⁰Xe	4,1%	Xe és estable amb 76 neutrons
¹³¹Xe	21,29%	Xe és estable amb 77 neutrons
¹³²Xe	26,9%	Xe és estable amb 78 neutrons
¹³⁴Xe	10,4%	Xe és estable amb 80 neutrons
¹³⁶Xe	8,9%	2,36 x 10²¹ anys	β^-	Sense dades	Bari\|¹³⁶Ba

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

El Xenó és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Xe i el seu nombre atòmic és 54. Gas noble inodor, molt pesat, incolor, el xenó està present en l'atmosfera terrestre només en traces i va ser part del primer compost de gas noble sintetitzat.

[edita] Característiques principals

El xenó és un membre dels elements d'estat d'oxidació zero anomenats gasos nobles o inerts. La paraula "inert" ja no s'usa per a descriure aquesta sèrie química, atés que alguns elements d'estat d'oxidació zero formen compostos. En un tub ple de gas, el xenó emet una bonica brillantor blava quan se l'excita amb una descàrrega elèctrica (en un tub fluorescent). S'ha aconseguit xenó metàl·lic aplicant-li pressions de varis centenars de quilobars. El xenó també pot formar clatrats amb aigua quan els seus àtoms queden atrapats en un entramat de molècules d'aigua.

[edita] Aplicacions

L'ús principal i més famós d'aquest gas és en la fabricació de dispositius emissors de llum com ara làmpares bactericides, tubs electrònics, làmpares estroboscòpics i flaixos fotogràfics, així com en làmpares usades per a excitar làsers de robí, que generen d'aquesta manera llum coherent. Altres usos són:

Com anestèsic en anestèsia general.
En instal·lacions nuclears, s'usa en cambres de bombolles, sondes, i en altres àrees on l'alt pes molecular és una qualitat desitjable.
Els perxenats s'usen com a agents oxidants en química analítica.
El isòtop Xe-133 s'usa com radioisòtop.

[edita] Història

El xenó (que en grec significa "estrany") va ser descobert per William Ramsay i Morris Travers al 1898 en els residus obtinguts a l'evaporar els components de l'aire líquid.

[edita] Abundància i obtenció

Es troba en traces en l'atmosfera terrestre, apareixent en una part per vint milions. L'element s'obté comercialment per extracció dels residus de l'aire liquat. Aquest gas noble es troba naturalment en els gasos emesos per algunes fonts naturals. Els isòtops Xe-133 i Xe-135 se sintetitzen per mitjà d'irradiació de neutrons en reactors nuclears refrigerats per aire.

[edita] Compostos

Abans de 1962, es considerava al xenó i els altres gasos nobles químicament inerts i incapaços de formar compostos. Des de llavors s'ha provat que el xenó, junt amb altres gasos nobles, sí que formen compostos. Alguns dels compostos del xenó són: difluor de xenó (XeF₂), terafluor de xenó (XeF₄), hexafluor de xenó (XeF₆), perxenat sòdic (Na₄XeO₆), deuteriat de xenó, i hidrat de xenó. També s'ha obtingut triòxid de xenó (XeO₃), , compost altament explosiu. Es coneixen almenys 80 compostos de xenó en què este s'enllaça amb fluor o oxigen. La majoria d'aquests compostos són incolors.

[edita] Isòtops

A la natura, el xenó es troba en vuit isòtops estables i un lleugerament radioactiu. A més d'aquestes formes estables, s'han estudiat 20 isòtops inestables més. El Xe-129 es produeix per emissió beta del Iode-129 (Període de semidesintegració: 16 milions d'anys); els isòtops Xe-131, Xe-132, Xe-134 i Xe-136 són productes de fissió nuclear tan de l'U-238 com del Pu-244. Al ser el xenó un traçador amb dos isòtops pares, el mesurament dels isòtops de xenó en els meteorits resulta ser una poderosa ferramenta per a l'estudi de la formació del sistema solar. El mètode I-Xe de datació radiomètrica permet calcular el temps transcorregut entre la nucleosíntesis i la condensació d'un objecte sòlid a partir de la nebulosa solar. Els isòtops de xenó també són útils per a entendre la diferenciació terrestre. Es creu que l'excés de Xe-129 trobat en emanacions gasoses de diòxid de carboni a Nou Mèxic es deu al decaïment de gasos derivats del mantell per després de la formació de la Terra.

[edita] Precaucions

El gas pot ser emmagatzemat amb seguretat en contenidors convencionals de vidre segellats a temperatura i pressió ambients. El xenó no és tòxic, però diversos dels seus compostos ho són altament a causa de les seues fortes propietats oxidants.