Nebulosa solar
De Viquip??dia
La nebulosa solar ??s un n??vol gasos del qual es formen els sistemes planetaris. L'hip??tesi nebular fou proposada per Immanuel Kant l'any 1755; l'alemany va teoritzar que les nebuloses roten lentament, es condensen a causa de llur gravetat, s'aplanen i es formen estels i planetes. Pierre Simon Laplace va proposar un model similar l'any 1796.
[edita] La nebulosa del Sol
El "cicle vital" de la nebulosa que origin?? el Sol ??s m??s o menys similar al de les altres nebuloses solars.
Durant la hist??ria de l'univers, les primeres nebuloses solars estaven formades d'hidrogen, heli i liti; els elements m??s pesants no es formaren fins m??s endavant. Com que el sistema solar ??s relavitament ric en elements pesants, es pot hipotitzar que no aparegu?? directament despr??s del Big Bang.
La nostra nebulosa tenia un di??metre inicial de 100 UA i una massa d'entre dues i tres vegades la massa actual del Sol. En un cert moment, el n??vol comen???? a contraure's (probablement a causa d'una for??a externa com ara l'explosi?? d'una supernova). Quan la densitat i la pressi?? augmentaren, es form?? un protoestel. Aquest sistema primitiu no estava escalfat per fusi?? nuclear sin?? per la fricci??. A causa de la conservaci?? del moment angular, la nebulosa no es repleg?? completament sobre s?? mateixa sin?? que, al voltant del protoestel, es form?? un disc protoplanetari.
A l'interior d'aquest sistema, els elements m??s pesants s'acumularen al centre (unint-se en planet??sims i protoplanetes. A m??s, la part exterior de la nebulosa es refred??, i aix?? permet?? la condensaci?? dels gasos vol??tils als planetes exteriors, mentre que els planetes interns foren "despullats" del seu embolcall gas??s per la calor i el vent solar de la jove estrella. Quan la calor a l'interior del protosol cresqu?? a un nivell suficient per iniciar les reaccions termonuclears, nasqu?? l'aut??ntica estrella.
El protoestel dur?? uns 100 milions d'anys, aproximadament el temps necessari per la formaci?? dels planetes interiors; aix?? tingu?? lloc fa uns 4.600 milions d'anys. Tot i que els sat??l??lits naturals ja existien en aquell temps, encara no orbitaven els planetes, cosa que comen??aren a fer durant els seg??ents 800 milions d'anys.
[edita] Cr??tiques de la teoria de Kant i Laplace
Durant el segle XIX, la teoria nebular de Kant i Laplace fou criticada per James Clerk Maxwell, que sostenia que si la mat??ria dels planetes hagu??s estat distribu??da inicialment en un disc al voltant del Sol, les forces de rotaci?? diferencial haurien impedit la condensaci?? d'aquests planetes. Una altra objecci?? fou que el Sol posseeix menys moment angular del que indicava la teoria de Kant i Laplace.
Durant moltes d??cades, semblava que els astr??noms preferien la teoria mareal, que indica que els planetes es formaren a causa de l'apropament d'un altre estel al Sol. Durant aquesta quasi-col??lisi??, les forces de marea haurien arrancat una gran quantitat de mat??ria al Sol i a l'altre estel, un material que seguidament s'hauria condensat en planetes. Avui es creu que la teoria de la quasi-col??lisi?? es basa en esdeveniments extremament improbables, donades les enormes dist??ncies entre estels.
A causa de les objecciones, la teoria de Kant i Laplace fou modificada durant els anys quarants. La veri?? modificada concep una massa m??s gran del protoplaneta original, i la discrep??ncia en el moment angular fou atribu??da a les forces magn??tiques.
