Liti

iso.	AN (%)	Per??ode de semidesintegraci??	CD	ED (MeV)	PD
⁶Li	7,5	Li ??s estable amb 3 neutrons
⁷Li	92,5	Li ??s estable amb 4 neutrons
⁸Li	Sint??tic	838 m s	??^-	16,004	⁸Be
⁸Li	Sint??tic	838 m s	?? + 2??		No

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0?? C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

^???Calculat a partir de distintes longituds
d'enlla?? covalent, met??l??lic o i??nic.

El Liti ??s un element qu??mic de s??mbol Li i nombre at??mic 3. En la taula peri??dica, es troba en el grup 1, entre els elements alcal??s. En la seua forma pura, ??s un metall, de color blanc plata, que s'oxida r??pidament en l'aire o l'aigua. ??s l'element s??lid m??s lleuger i s'empra especialment en aliatges conductors del calor, en bateries el??ctriques i, les seves sals, en el tractament de certs tipus de depressi??ns.

[edita] Caracter??stiques principals

??s el metall m??s lleuger, la seva densitat ??s tan sols la meitat de la de l'aigua. Igual que els altres metalls alcalins ??s univalent i molt reactiu, encara que menys que el sodi, per la qual cosa no es troba lliure en la naturalesa. Acostat a una flama la torna carmes?? per?? si la combusti?? ??s violenta la flama en adquireix un color blanc brillant.

[edita] Aplicacions

Per la seva elevada calor espec??fica, el major de tots els s??lids, s'empra en aplicacions de transfer??ncia de calor i pel seu elevat potencial electroqu??mic constitueix un ??node adequat per a les bateries el??ctriques. A m??s t?? altres usos:

Les sals de liti, particularment el carbonat de liti (Li₂C O₃) i el citrat de liti, s'empren en el tractament de la mania i la depressi?? bipolar, encara que ??ltimament, s'ha est??s el seu ??s a la depressi?? unipolar.

El clorur de liti i el bromur de liti tenen una elevada higroscopicitat pel que s??n excel??lents assecants. El segon s'empra en bombes de calor de absorci??, entre altres compostos com el nitrat de liti.

L'estearat de liti ??s un lubricant de prop??sit general en aplicacions a alta temperatura.
El liti ??s un agent aliant emprat en la s??ntesi de compostos org??nics.

L'hidr??xid de liti s'usa en les naus espacials i submar??ns per a depurar el aire extraient el di??xid de carboni.
??s component com?? de les aliatges d'alumini, cadmi, coure i mangan??s empleades en la construcci?? aeron??utica, i s'ha emprat amb ??xit en la fabricaci?? de cer??mica i lents, com la del telescopi de 0,5 m de muntanya Palomar.

Tamb?? t?? aplicacions en nuclears.

[edita] Hist??ria

El liti (del grec ??????o??, pedra) va ser descobert per Johann Arfvedson en 1817. Arfvedson va trobar el nou element en l'espodumena i lepidolita d'una mena de petalita, LiAl(Si₂O₅)₂, de l'illa Ut?? (Su??cia) que estava analitzant. En 1818 CG Gmelin va ser el primer a observar que les sals de liti tornen la flama d'un color roig brillant. Estos dos van intentar, sense ??xit, a??llar l'element de les seues sals, la qual cosa finalment van aconseguir W.T. Brande i Sir Humphrey Davy mitjan??ant electr??lisi de l'??xid de liti. El nom de l'element prov?? del fet d'haver sigut descobert en un mineral, mentre que la resta dels metalls alcal??s van ser descoberts en teixits de plantes.

En 1923 l'empresa alemanya Metallgesellschaft AG va comen??ar a produir liti mitjan??ant l'electr??lisi del clorur de liti i clorur de potassi fosos.

[edita] Abund??ncia i obtenci??

Trossets de liti (recoberts d'hidr??xid de liti blanc)

??s un metall esc??s en l'escor??a terrestre que es troba dispers en certes roques, per?? mai lliure, donada la seua gran reactivitat. Es troba en petita proporci?? en roques volc??niques i sals naturals.

Des de la Segona Guerra Mundial, la producci?? de liti s'ha incrementat enormement, separant-lo de les roques de qu?? forma part i de les aig??es minerals. Els principals minerals dels que s'extrau s??n lepidolita, petalita, espodumena i ambligonita. En els Estats Units s'obt?? de les salines de Calif??rnia i Nevada principalment.

[edita] Is??tops

Els is??tops estables del liti s??n dos, Li-6 i Li-7, sent aquest ??ltim el m??s abundant (92,5%). S'han caracteritzat sis radiois??tops sent els m??s estables el Li-8 amb un per??ode de semidesintegraci?? de 838 milisegons i el Li-9 amb 178,3 ms de vida mitja. La resta d'is??tops radioactius tenen vides mitges menors de 8,5 ms.

Els pesos at??mics del liti varien entre 4,027 i 11,0348 uma del Li-4 i el Li-11 respectivament. El mode de desintegraci?? principal dels is??tops, m??s lleugers que l'is??top estable m??s abundant (Li-7), ??s la emissi?? prot??nica (en un cas de desintegraci?? alfa). Obtenint-se is??tops d'heli. Mentre que en els is??tops m??s pesats el mode m??s habitual ??s la desintegraci?? beta, (amb algun cas de emissi?? neutr??nica) resultant is??tops de beril??li.

El Li-7 ??s un dels elements primordials, produ??ts per s??ntesi nuclear despr??s del big bang. Els is??tops de liti es fraccionen substancialment en una gran varietat de processos naturals, incloent la precipitaci?? qu??mica en la formaci?? de minerals, processos metab??lics, i la substituci?? del magnesi i el ferro en x??rxes cristal??lines de minerals argilosos en qu?? el Li-6 ??s preferit enfront del Li-7, etc.

[edita] Precaucions

Igual que altres metalls alcalins, el liti pur ??s altament inflamable i lleugerament explosiu quan s'exposa a l'aire i especialment a l'aigua. ??s a m??s corrosiu pel que requereix l'??s de medis adequats de manipulaci?? per a evitar el contacte amb la pell. S'ha d'emmagatzemar en un l??quid hidrocarbur inflamable com nafta. El liti es considera lleugerament t??xic.

[edita] Rol biol??gic

Les sals de liti s'empren en el tractament de la depressi?? i encara que es desconeix el mecanisme concret d'actuaci?? es creu que ??s per despla??ament del sodi. El rol biol??gic del liti no est?? clar i no hi hi ha acord sobre la seva essencialitat.