Submar??
De Viquip??dia
 |
Aquest article ??s un candidat per a la ??contribuci?? de la quinzena??. |
El submar?? ??s un tipus d'embarcaci?? que permet de realitzar viatges per sota l'aigua. N'hi ha de militars i de civils.
El terme submar?? inclou un ventall de vehicles molt diferents, des de vehicles cient??fics monopla??a que poden estar submergits poques hores, fins a submarins militars nuclears gegants que poden estar mesos sota l'aigua.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Ja en temps d'Alexandre el Gran, es diu que es va fer com un petit prototip del que seria un submar??, que consistia en un barril de vidre tancat, el qual va permetre baixar a poca profunditat respecte a la l??nia del mar. Aquest va poder veure'l i fer observacions durant una estona tot gaudint del paisatge submar?? de l'any 330 aC.
M??s endavant a l'any 1490 Leonardo Da Vinci va construir un enginy submergible, en el qual va anar per sota de l'aigua. Al segle XVI el bisbe d'Uppsala, va descriure un bot de cuir capa?? de moure's per sota de l'aigua. Segons les fonts de documentaci??, entre 1573 i 1580 el matem??tic i cap de l'Artilleria Naval de la reina Isabel, William Bourne, va descriure un vaixell el qual podia anar per sota de la superf??cie del mar fins al fons, i sortir de la mateixa manera i facilitat amb la qual s'havia submergit, i que consistia en una coberta recoberta amb pell impermeable que es podia inflar i desinflar mitjan??ant un gat per modificar el moviment i el descens d'aquest artilugi que va per sota de l'aigua. L'aire arribava a l'interior a trav??s d'un m??stil buit que estava a la superf??cie i que es movia per mitja d'uns rems.
L'enginyer holand??s que estava al servei de la marina anglesa, anomenat Cornelius Drevel o Van Drevel que es a qui se li atorga el m??rit d'haver constru??t el primer submar?? constru??t, ja que cap a l'any 1620 constru?? un submar?? basat majorit??riament en el model de Bourne, i que consistia en una nau coberta de cuir suficientment gran per dur un subministrament d'aire d'unes quantes hores. El seu sistema impulsor eren els rems, que es projectaven a trav??s d'unes juntes herm??tiques cobertes de cuir. Aquesta nau va rec??rrer entre 4 i 5 metres per sota de la superf??cie del T??mesi i segons diverses fons d'informaci?? es diu, encara que no se sap del cert, que el rei Jaume I d'Anglaterra va fer una petita expedici?? a bord d'aquesta nau submarina. Podem considerar que aquest, juntament amb el de Bourne, van ser els primers submarins creats que van aconseguir estar una estona i tenir moviment sota de la superf??cie del mar.
Cap a l'any 1776 aproximadament, l'enginyer nord-americ??, de Connecticut, David Busthnell va construir un submergible que tenia forma d'ou i que es va batejar amb el nom de "tortuga". Aquest submergible estava fet de fusta de roure i dissenyat amb la finalitat de passar per sota dels vaixells brit??nics amarats al llarg de les costes americanes per col??locar en els cascs mines amb espoletes. L'any 1779 l'inventor Nord-americ?? Robert Fulton va inventar un submar?? al qual li van posar el nom de Nautilus i estava constru??t amb fusta amb coberta de ferro i de coure.
L'Ictini va ser creat pel catal?? Narc??s Monturiol. Aquest submar?? anava propulsat manualment per quatre homes que tenien com a finalitat moure una h??lix de quatre pales.
L'inventor catal?? el dia 2 d'octubre de 1864 va botar la seva segona creaci??, que va ser un submar?? al qual va batejar amb el mateix nom que l'anterior Ictini. Aquest submar?? estava dotat d'uns compartiments els quals estaven repartits estrat??gicament per tota l'embarcaci?? (en concret ambd??s costats de la nau), el seu funcionament era el de fer la funci?? de llast, que consisteix en que quan aquests compartiments estaven buits permetien a l'embarcaci?? surar amb estabilitat per sobre de la superf??cie del mar i quan aquests estaven plens permetien que el submar?? es mantingu??s sota la superf??cie. Una de les innovacions m??s importants d'aquest submar?? fou la substituci?? de la for??a de l'home per la de la m??quina de vapor per al despla??ament. Aix?? va resoldre el problema de la propulsi?? i va permetre facilitar el moviment de l'embarcaci??. Aquesta m??quina de vapor utilitzava com a combustible una barreja de per??xid de magnesi, zenc i clorat de potassi, i la combusti?? d'aquesta barreja proporcionava, a part del moviment de l'embarcaci??, oxigen per els tripulants de la nau, i la il??luminaci?? de la mateixa.
L'inventor de l'Ictini tamb?? va donar la soluci?? a l'estabilitat del submar??, utilitzant els tipus de dispositius adequats com ara el llast. A m??s a m??s, a la nau li havia afegit altres dispositius i mecanismes inventats per a ell com ara el sistema d'escapat??ria que permetia deixar anar el llast i sortir a la superf??cie en cas d'emerg??ncia, i l'invent m??s important de Monturiol fou el motor anaer??bic conjuntament amb la soluci?? del problema de la renovaci?? de l'oxigen en un contenidor herm??tic. El motor anaer??bic va anar desenvolupant-se fins ser reempla??at per l'aparici?? dels submarins nuclears.
I mica en mica els submarins van anar desenvolupant-se al llarg del temps fins arribar als submarins moderns, i tots aquests canvis van ser possibles gr??cies a les diferents situacions hist??riques i les necessitats del moment.
Tamb?? podem destacar l'estructura de la nau que t?? una forma esf??rica amb la part davantera amb forma de punta esf??rica, i el que seria la cua du els timons i l'h??lix, i a la part de dalt de la nau hi trobem el periscopi, i tenint en compte aquesta breu descripci?? podem dir pel que respecta a la part del disseny, que tots els models actuals tenen com a refer??ncia el disseny exterior del submar?? Ictini, aquest disseny ha anat variant i desenvolupant-se segons les necessitats de cada submar?? com per exemple Narwhal botat el 9 de setembre de 1967 podem observar el seu disseny ??s for??a similar al de l'Ictini encara que t?? una forma molt m??s allargada. Els timons i els alerons els t?? en diferent posici??, i pel que respecte a la tecnologia aquest submar?? ??s el primer en el qual ja es comen??a a desenvolupar l'energia nuclear i ja el seu motor funcionava amb energia nuclear, i un altre cas de l'evoluci?? de l'Ictini va ser el submar?? japon??s constru??t a l'any 1996 anomenat Oyashio, en el qual el seu disseny que ??s mes similar al Narwhal i t?? el cap de l'embarcaci?? acabada en una forma de punxa esf??rica, i els timons i els alerons estan m??s o menys en la mateixa posici?? del submergible Narwhal, i aquest porta un motor di??sel i un altre d'electr??nic, i tamb?? en lloc de portar una sola h??lix en portava un parell, i segons les fonts d'informaci?? aquest submar?? ja utilitzava grans radars als laterals entre altres coses. I d'aquest models van fer altres versions millorades cap al 2002. I tots aquests vaixells porten els llastres de una forma molt similar a la que va utilitzar Monturiol per a l'Ictini.
Aix?? doncs es pot dir que l'Ictini va ser el primer referent dels submarins actuals perqu?? tal com ja s'ha esmentat l'Ictini va donar pas a una millora en el m??n dels submarins, ja que es va prendre com a model en el seu disseny, i per exemple la situaci?? del llastre encara es porta d'una manera molt semblant com ho va fer Narc??s Monturiol, per?? ??s clar, amb la tecnologia d'avui dia. I tamb?? va donar lloc a que els submarins portessin motor, ja que va ser el primer submar?? el qual posse??a un motor de vapor. A partir d'aqu?? la tecnologia es va anar desenvolupant fins arribar a avui dia.
[edita] Els primers submarins utilitzats per finalitats b??l??liques (S.XIX)
La primera vegada que un submar?? es va utilitzar per fer la guerra o per participar-hi va ser l'any 1775, a la guerra d'independ??ncia dels EUA. El nord-americ?? David Bushnell va enginyar i construir amb l'ajuda d'altres personalitats, un artefacte m??s o menys esf??ric, de forma circular, que el van anomenar: la Tortuga (the Turtle). El Turtle es movia lentament gr??cies a la seva h??lix de cargol, tenia dos tancs de llastre, dues bombes per treure l'aigua del mar, un regenerador d'aigua i un regulador de profunditat. Bushnell va resoldre, mitjan??ant les seves experi??ncies, els principals problemes plantejats per la navegaci?? submarina. Per?? la tecnologia d'aquella ??poca no va permetre tenir un rendiment satisfactori, sin?? que van haver de passar uns anys per comen??ar a veure els submarins moderns. Nom??s admetia un passatger, i aquest s'havia d'encarregar de ser alhora: navegant, mariner i motor, ja que aquest artefacte anava propulsat i funcionava gr??cies a l'accionament d'un h??lix, situat a la part davantera, sobre un eix horitzontal, per mitj?? d'una manivela. Tenia un ??nic perfeccionament tecnol??gic: una bomba que permetia buidar els llastres. L'objectiu militar que tenia el Turtle era fer naufragar i enfonsar els vaixells brit??nics, fent esclatar a prop seu una gran c??rrega de p??lvora. La veritat ??s que Bushnell no ho va aconseguir i els seu artefacte no va poder destruir cap vaixell brit??nic. Per?? despr??s de Bushnell va venir Robert Fulton, tamb?? americ??. El successor de Bushnell volia alliberar Fran??a (era un gran partidari de la Revoluci?? Francesa) del bloqueig que practicava l'ex??rcit brit??nic sobre les costes franceses. Aix?? va sorgir el Nautilus (Nautile), constru??t a Par??s. Era un submar?? fet de ferro, recobert de coure, d'uns 6,5 metres de longitud, i tamb?? era propulsat a m??, per?? aquest cop es feia amb una ajuda: un sistema d'engranatges desmultiplicadors i propulsat mec??nicament per una h??lix de quatre pales. Tamb?? s'aplicaren dues noves innovacions tecnol??giques m??s: l'??s dels timons horitzontals i verticals i l'??s de l'aire comprimit d'oxigen durant la immersi??. Hi podien entrar nom??s quatre persones i sota l'aigua s'hi podia estar unes 4 hores. Un bolb de ferro i de cristall es feia servir de torreta d'observaci?? quan el submar?? estava sobre la superf??cie del mar. El Nautile comen??ava amb molt d'entusiasme, fins i tot, es va acabar abans del previst. Per?? el Nautilus no particip?? en cap acci?? militar. Va ser el segon artefacte constru??t, el Nautilus II qui va ser l'encarregat d'efectuar missions militars. El seu viatge va comen??ar a la badia de Brest, en direcci?? a la flota brit??nica. Per?? la missi?? va fracassar. Els vaixells anglesos informats per algun espia o per la mateix experi??ncia, van fer patrullar barques de rems permanentment al voltant dels seus vaixells, i per tant el Nautilus no es va poder acostar a l'enemic. La missi?? d'enganxar els explosius que duia, sota algun vaixell brit??nic fracass??, i a partir d'aqu??, Fran??a va perdre l'inter??s en aquest tipus d'artefactes marins, anomenats per ells: ???barques-peix???. Fulton, en ser refusat per Fran??a, es pass?? a l'enemic, Anglaterra, el 1805. La seva demostraci?? experimental va ser un ??xit: va fer esclatar un vaixell on un submar?? li havia enganxat uns explosius, i a trav??s d'un cable el??ctric, havia fet esclatar la c??rrega explosiva. Per?? aix?? no pass?? d'aqu?? i Fulton va haver de tronar-se'n a casa. La primera vict??ria militar que va aconseguir un submar?? fou dirigida pel capit?? Horace Hunley (americ?? sudista) i pels enginyers Mc Clintock i Watson. Despr??s de fer construir un submar?? del tipus Fulton, una mica millorat des del punt de vista t??cnic (la propulsi??, en aquest cas, anava a c??rrec d'un arbre de cigonyals accionat per vuit persones), l'anomenaren: Hunley. El Gymnote es va construir de bronze, un metall m??s flexible que l'acer i m??s resistent en la immersi??.
La seva invenci?? ve donada de l'admiraci?? exagerada que tenia Fran??a cap a l'any 1885 de produir petis vaixells de guerra armats de torpedes. Van creure que el submar?? podria fer aquesta funci??. El 1860 es va tornar a experimentar amb submarins. Pierre Joseph Bourgeois invent?? el Plongeur. Era un submar?? de 44 metres d'eslora i tenia un motor d'un tipus completament nou, que funcionava amb aire comprimit de 80 CV, per?? la seva velocitat encara era molt petita. Tenia forma de cigarret de dos metres de di??metre i tenia una h??lix formada per quatre pales.
Tamb?? tenia tancs de llastre a on s'hi expulsava l'aigua mitjan??ant l'aire comprimit que assegurava la propulsi??. Es podia submergir com a m??xim fins a 12 metres sota l'aigua. A partir d'aquest submar?? es va saber que el submar?? no seria possible fins que no tingu??s un motor de pes invariable durant el seu funcionament. Per aix?? es va esperar a la dinamo Gramme. El Plongeur va ajudar a l'evoluci?? dels submarins, gr??cies a les seves proves es va permetre construir els dispositius i sistemes indispensables per la realitzaci?? d'un submar?? amb bones prestacions, quasi com els actuals. Els tres personatges abans esmentats, van aconseguir enfonsar el vaixell Housatonic el 17 de febrer de l'any 1864. El Hunley s'enfons?? amb ell, ja que el casc del submar?? s'hi qued?? enganxat.
Encara que va acabar amb trag??dia, aquest esdeveniment va fer que la imaginaci?? dels inventors i escriptors augment??s considerablement. Un exemple clar ??s Jules Verne, creador de l'imaginari i tant fam??s Nautilus. Despr??s de tot aix??, els projectes i els prototips de tot tipus de submarins es van multiplicar per molt a tot el m??n. Per navegar el submar?? necessita els mateixos instruments auxiliars que els vaixells de superf??cie. Per?? a part de tot aix?? el que necessita, a m??s a m??s, ??s un periscopi. Aquest aparell permet veure l'horitz?? exterior quan navega submergit, ja que sota de l'aigua a una certa profunditat la foscor comen??a a ser quasi absoluta. Segons sembla, el periscopi pels submarins va ser ideat per Drzewiecki, cap a l'any 1863. L'aparell consta d'un tub llarg i prim d'acer, que va connectat a un altre tub de major di??metre que aquest, que penetra el casc del submar??. Normalment no supera els 7 o 8 metres de llarg; a l'extrem superior porta incorporat un sistema ??ptic complex (prisma-lent), que forma una imatge redu??da de l'horitz??. Aquesta imatge ??s enviada per una lent a la part inferior del tub m??s gran del periscopi i dins del submar??, ??s enviat a un altre sistema ??ptic molt complex, que d??na la imatge real de l'horitz?? observat en la posici?? en que estigui el submar??. Tots els submarins porten, a m??s, l'anomenat periscopi nocturn, que posseeix una gran lluminositat, el qual ??s molt apropiat (tal com diu el seu nom) per a l'observaci?? de la superf??cie marina durant la nit. El canvi de segle i les noves invencions tecnol??giques. La veritable hist??ria de la navegaci?? moderna no comen??a fins al fet del sorgiment del submar?? autopropulsat. El primer exemplar d'aquest tipus va ser constru??t l'any 1863 per l'enginyer franc??s Bourgois. Tenia uns 45 metres de longitud i el perfil ja s'acostava al dels dissenys m??s moderns. Es va dir Plongeur i era propulsat per un motor d'aire comprimit de 80 CV (la seva autonomia era redu??da ja que tenia una escassa capacitat de reserva d'aire comprimit). Altres submarins com l'IIctini el 1859 van tenir m??s sort a l'hora de funcionar sota l'aigua. A partir de la segona meitat del segle XIX es van intensificar els intens per a obtenir o crear un nova forma de propulsi?? eficient sota l'aigua. El 1885, Isaac Peral va construir el submar?? m??s perfecte de tots els projectats fins llavors: una nau amb casc d'acer en forma de pur, de 22 metres d'eslora i 2,75 de m??nega, era propulsat per dos motors el??ctrics de 30 CV cada un que estaven alimentats per una bateria d'acumuladors. Posse??a diversos dispositius i sistemes per poder regular la profunditat de la immersi?? sota l'aigua, l'horitzontalitat i l'equilibri una vegada submergit. Amb tot ja es va comen??ar a veure que aquell submar?? havia estat pensat per atacar o defensar-se. Duia un tub llan??atorpedes a la proa, amb un sistema de comportes iguals que els que es fan servir avui en dia. Fins i tot, per facilitar el llan??ament d'aquests torpedes va idear un periscopi (fet de prismes i lents com posteriorment mostrarem) on es podien veure les imatges de la superf??cie. El submar?? Peral podia anar a uns 8 nusos i tenia una autonomia m??xima de 700 quil??metres. Per?? el seu enginy no va prosperar i , el govern d'aleshores va informar de que ???aquest submar?? tindria molt poca utilitat militar???. No obstant aix??, el seu projecte s?? que va ser admirat a d'altres pa??sos ja que va servir de base per a la majoria dels nous tipus de submarins constru??ts poc despr??s. Abans d'aquest invent per??, Narc??s Monturiol havia desenvolupat amb ??xit un sistema de propulsi?? a vapor en els seu segon submar?? [[Ictini]]. Altres tipus de submarins constru??ts van ser els de vapor. Se'n van realitzar dos per separat, sense que tinguessin cap ??xit. El primer perqu?? havia d'apagar les calderes abans de la immersi??, i per tant, el submar?? nom??s avan??ava gr??cies a la pot??ncia del vapor emmagatzemat. El segon una mica m??s perfeccionat, tenia grans problemes amb l'emmagatzemament de vapor.
El primer submar?? que va ser realment aut??nom va ser el Gymnote, ja que va aconseguir navegar correctament per sota l'aigua, totalment submergit i seguint una ruta constant. Funcionava sempre amb propulsi?? el??ctrica. propulsat per un motor el??ctric de 51 CV. Els seus principals creadors dels enginyers francesos Dupuy de L??me, Gaston Ramazzotti i Gustave Z??d??.
Abans de sortir el Gymnote, per??, es van fer proves amb una altre submar?? (Goubert), que no va tenir ??xit. Estava propulsat per un motor el??ctric d'un cavall i anava armat amb mines. El submar?? no tenia estabilitat al mar i es va haver de pensar en una altre cosa. El Gymnote va iniciar les seves proves l'any 1888, i el Nautilus brit??nic s'havia llen??at dos anys abans. Encara que el Gymnote ha de conservar el seu m??rit: comen??at a construir abans que el Nautilus, l'any 1869. M??s tard, al 1887, es va construir el Goubet I. Per?? no va servir de res perqu?? la comissi?? de la marina el va refusar per falta d'estabilitat. Encara que la propulsi?? el??ctrica va ser un ??xit (Gymnote), el sistema de la caldera no s'abandon?? fins al cap d'uns quants anys, ja que permetia assegurar una navegaci?? per la superf??cie usant poca energia. M??s tard la invenci?? del motor Di??sel va suposar l'abandonament definitiu de la propulsi?? per mitj?? de vapor. Els inventors buscaven altres fonts d'energia pels submarins, com eren: l'aire comprimit, el vapor i l'energia el??ctrica. El primer submar?? pr??ctic, i el que es va comen??ar a produir en aquells temps amb una font d'energia eficient, va ser creat l'any 1898 pel nord-americ?? John Philip Holland, qui va utilitzar un sistema de propulsi?? dual. Aquest estava format per un motor de gasolina (Di??sel de 50 CV) per moure's per la superf??cie i d'un motor el??ctric per a fer-ho sota l'aigua. La nau s'anomen?? USS Holland. Una de les contribucions m??s importants que es van fer al m??n del submar?? pel seu desenvolupament, les va fer l'enginyer nord-americ?? Simon Lake, destacant la superestructura d'inundaci?? lliure, dissenyada per ell l'any 1898. El 1906 els alemanys comen??aren a utilitzar motors di??sel en els seus submarins. Aix??, pocs anys despr??s, s'inventaren un dels components dels submarins m??s importants des de que es van descobrir: la invenci?? del radar i del torpede autopropulsat. A partir d'aqu??, els submar?? es va convertir en un element fonamental de les forces navals.
[edita] Els submarins a la Primera Guerra Mundial
A l'agost de 1914, 10 dels 20 submarins ??tils de la Flota alemanya van fer el seu primer creuer de guerra amb el prop??sit de localitzar la Flota brit??nica. El 5 de setembre, l'U -21 va enfonsar al creuer d'exploraci?? Pathfinder, la primera embarcaci?? enfonsada per un submar?? en guerra des de la Guerra de Secessi?? nordamericana. A aquest va seguir l'enfonsament d'altres tres creuers brit??nics en l'espai d'una hora, el 22 de setembre, pel submar?? U-29, El 20 d'octubre el submar?? U-17 va detenir, va registrar i enfonsar al vaixell mercant brit??nic Glitra a l'altura de Stavenger. Aquest va ser el primer enfonsament d'un vaixell mercant i va assenyalar el comen??ament de les incursions de guerra contra el comer?? mar??tim. Al febrer de 1915, els alemanys van proclamar ??zona de guerra?? les aig??es circumdants de Gran Bretanya i Irlanda, incl??s el Canal d'Irlanda, en les que, segons van anunciar, enfonsarien sense previ av??s tots els mercants brit??nics que trobessin. Com que les mesures antisubmarins tant defensives com ofensives no es distingien aleshores per la seva efic??cia, m??s de 500.000 t de vaixells mercants van anar a parar al fons del mar en els primers quatre mesos fins a finals de juny. Durant els ??ltims sis mesos de 1915 els alemanys van destruir al voltant d'1.000.000t de vaixells i en els primers quatre mesos de 1916, unes altres 700.000t. Mentrestant, els alemanys van enfonsar tres vaixells de vapor de passatgers, el Lusit??nia (El 7 de maig de 1915 amb 1.198 morts, 128 d'ells nord-americans), l'Arabio i el Sussex, en els que es van perdre moltes vides. Aix?? va donar lloc a un llarg intercanvi de correspond??ncia diplom??tica entre Alemanya i Estats Units, a conseq????ncia del qual el Govern alemany es va comprometre a suspendre l'activitat dels seus submarins per un per??ode de sis mesos en totes les zones menys la del Mediterrani. Al maig de 1916, els alemanys tenien en servei actiu 58 submarins, que van augmentar a 111 al febrer de 1917 i a 140 l'octubre d'aquell mateix any per a descendir a 121 l'octubre de 1918. El febrer de 1917, els alemanys van proclamar una nova ??zona de guerra?? i, sense excloure ja als neutrals, van anunciar que totes les embarcacions que es trobessin dins de la mateixa serien enfonsades sense previ av??s. Aquesta nova mesura va influir decisivament a l'entrada d'Estats Units en la guerra el mes d'abril. La creixent amena??a submarina va
induir als Aliats a adoptar el sistema decomboi. Per contrarestar les p??rdues es va intensificar la construcci?? de vaixells i es van idear dispositius antisubmarins. Els ??vaixells trampa??, emmascarats de toscos vaixells de c??rrega o de goletes de pesca, van aconseguir enfonsar alguns submarins que van emergir a la superf??cie per a canonejar-los a fi de no gastar la seva dotaci?? de torpedes. Es van perfeccionar les c??rregues de profunditat, es va equipar als ca??asubmarins amb aparells d'escolta, es van posar mines i xarxes antisubmarins, i es va ensinistrar als vaixells acomboiats a navegar en formaci?? de zig-zag. A pesar de totes les mesures antisubmarins, inclosos els avions d'exploraci?? i els petits dirigibles ca??asubmarins, la situaci?? va continuar sent cr??tica fins a finals de 1918, quan els dispositius antisubmarins van aconseguir efic??cia i els alemanys es van veure en l'impossibilitat de reempla??ar les especialitzades tripulacions submarines. Potser el factor decisiu en la neutralitzaci?? dels submarins no va ser un altre, no obstant, que el prodigi??s programa aliat de construcci?? naval, que proporcionava m??s tonatge del qu?? podia enfonsar l'enemic. Al febrer de 1917, els U-Boot van enfonsar 536.000 Tm, al mar?? 603.000 i a l'abril una xifra r??cord (no superada durant la segona guerra mundial) de 881.000 Tm: en aqueix mes, sobre una flota de 128 U-Boot disponibles, de fet es trobaven patrullant els mars, com a mitjana, 50. Durant els quatre anys i tres mesos de guerra els submarins van enfonsar 11154000 Tm de vaixells, la meitat dels quals van correspondre nom??s a l'any 1917.
| 1a Guerra Mundial | 2a Guerra Mundial | |
|---|---|---|
| Nombre de submarins actius | 128 | 300 |
| Tonelades de vaixells enfonsats | 11.154.000 | 14.923.052 |
| Submarins perduts | 100 | 781 |
Balan?? dels submarins alemanys durant les dues Guerres Mundials
Per tant i amb aquestes dades a la m?? es pot veure que en realitat els submarins alemanys de la 1a van demostrar un rendiment per submar?? molt??ssim m??s elevat que els de la Segona Guerra Mundial, encara que el resultat final sigui lleugerament favorable a l'al??a per la Segona Guerra Mundial. Lluny de ser la falta de desenvolupament dels submarins un problema va ser una ???benedicci????? pels alemanys que al ser r??pidament desenvolupats no van trobar resist??ncia per part dels altres submarins menys desenvolupats. Una altra ???benedicci????? va ser la total inefic??cia dels sistemes antisubmarins, l??gic si pensem que mai fins aleshores s'havien necessitat i per tant eren molt primitius.
[edita] La Segona Guerra Mundial; les batalles submarines de l'Atl??ntic i del Pac??fic
Durant la Segona Guerra Mundial els submarins van tenir un paper molt destacat en les estrat??gies i t??ctiques d'ambd??s b??ndols.Per tal d'entendre aquesta import??ncia cal pensar que en aquell temps de guerra tot sovint nom??s es podien prove??r per mar algunes regions (ja que els avions encara no estaven prou desenvolupats ni eren suficients), preparar i executar desembarcaments o bombardejar posicions costeres, ciutats o posicions enemigues des del mar. Per aix?? tenir el control del mar ??s una garantia d'??xit, ja que al mateix temps que s'impedeix el funcionament normal de la log??stica de l'enemic, tamb?? es garanteix la seguretat i bon funcionament de la pr??pia. En un inici aix?? s'aconseguia amb una flota de superf??cie prou potent, per?? amb el temps s'ha demostrat que amb la invenci?? de la aviaci??, aquesta mateixa flota de superf??cie, ??s for??a vulnerable, i a m??s a m??s pateix el risc de ser atacada per una altra flota de superf??cie. En aquest context entren en joc els submarins, que al poder anar per sota l'aigua s??n molt dif??cils de detectar i per tant poden operar sense gaires limitacions ni perills, i en total secret, atacant vaixells desprotegits, eludir controls, trencar bloqueigs o transportar personal o informaci?? vital. Per tant, es pot arribar a entendre la import??ncia i rellev??ncia que poden arribar a prendre els submarins en la estrat??gia i l??gicament el clar avantatge que posseeix una naci?? al posseir la flota m??s important i m??s evolucionada de submarins. Aix?? els submarins van ser extremadament efectius o determinants a l'hora d'equilibrar la balan??a entre les forces de l'eix i la coalici?? aliada durant el desenvolupament de la segona Guerra Mundial (en endavant 2a Guerra Mundial)
[edita] La guerra submarina a Europa
Despr??s de la desfeta de la primera Guerra Mundial Alemanya patia unes limitacions molt severes pel que fa al desenvolupament de l'armada alemanya o Kriegmarine i quan Hitler va arribar al poder l'any 1933 una de les seves mesures va ser incrementar el poder d'aquesta. Aix?? aquell mateix any es van construir catorze submarins i posteriorment es van comen??ar a construir cinc creuers pesats, setze destructors i vint-i-vuit submarins per tal de recuperat el temps perdut. Tamb?? es va crear el Pla Z que preveia equiparar la Kriegmarine amb la marina brit??nica a molt llarg termini, dins del qual, i entre altres actuacions es preveia la construcci?? de ni m??s nimenys que 250 submarins abans de 1945. El pla Z mai va arribar a realitzar-se, ja que la guerra va comen??ar l'any 1939 i tots els recursos es van destinar a la producci?? de submarins. En realitat la minsa armada alemanya no podia competir amb la immensa armada brit??nica, amb prou feines amb la francesa, i l'??nic avantatge de que disposaven eren els submarins, per tant es va augmentar molt la producci?? d'aquests aparells que podien posar en perill la poderosa flota mercant anglesa, com es va demostrar durant la Primera Guerra Mundial. Al comen??ar la guerra els vaixells de guerra alemanys suposaven una desena part dels de la marina anglesa.
El perfil de v??ctima dels submarins alemanys era un vaixell relativament desprotegit, o un grup d'aquests, com es va demostrar posteriorment, i especialment vaixells mercants. A tall d'exemple la primera v??ctima d'un atac submar?? de la guerra va ser, el 3 de setembre de 1939, el vaixell de passatgers angl??s Atenia realitzat pel submar?? U-30 (tipus VIIa) durant el qual van morir 1400 passatgers. D'altra banda l'agosarat capit?? del submar?? U 47 (del (tipus VIIb)) G??nther Prien va penetrar les defenses de Scapa Flow la nit de 14 d'octubre de 1939, enfonsant el cuirassat Royal Oak i el creuer Repulse i va escapar, deixant enrere quasi mil morts entre les dos tripulacions i deixant at??nits els anglesos, que van rebre un cop molt dur. Altres vaixells van seguir el mateix final al llarg de la guerra, el portaavions Corageous va ser torpedinat per un submar?? alemany i el cuirassat Queen Elizabeth va ser enfonsat per un torpede hum?? itali?? i aix?? fins a prop de tres milers de vaixells aliats, amb unes baixes estimades de vuitanta milers de mariners durant la Segona Guerra Mundial. Davant aquesta impunitat en que es van moure els submarins de les forces de l'eix durant els primers mesos de guerra les forces aliades van adoptar mesures per reduir el gran desgast provocat per la U-Bootswaffe (secci?? submarina de la Kriegmarine). Una d'aquestes mesures, d'efecte provat durant la Primera Guerra Mundial, va ser l'ordre d'agrupar els vaixells mercants en combois, fet que redu??a el nombre d'objectius, en dificultava la localitzaci?? i en permetia una millor defensa. En un inici aquests combois acostumaven a anar protegits per tan sols una embarcaci?? especialment adaptada i armada que oferia una protecci?? deficient, per aix?? m??s tard els combois van incloure vaixells de guerra com a escolta. Va ser especialment efica?? l'entrada en escena dels portaavions escolta en els combois, ja que obligaven els submarins a restar submergits, amb la qual cosa aquests no podien seguir la marxa dels combois, ja que si s'exposaven a avan??ar per superf??cie, que ??s el que feien la major part del temps, podien ser localitzats i abatuts des de les altures. Per altra banda la tecnologia ASDIC, l'actual sonar desenvolupat ja des d'abans de l'enfrontament b??l??lic, i el radar cap al final de la guerra van permetre que els ASW (Antisubmarine Warfare), unitats antisubmarins, fossin eficaces a l'hora de buscar submarins per tot l'Atl??ntic mitjan??ant una s??rie de batudes sistem??tiques i molt ben programades. Cal a dir que aix?? va ser possible gr??cies a la ajuda dels EUA. M??s tard, amb l'entrada dels EUA a la Segona Guerra Mundial, les ???Catalines???, que eren avions especialment dissenyats per detectar i destruir l'amena??a submarina, van acabar amb la estrat??gia alemanya. Amb aquestes mesures, el 14 de setembre de 1939, els alemanys van perdre per primera vegada un submar??, l'U-39 (tipus IX), que acabava de llan??ar tres torpedes fallits amb espoleta magn??tica contra el portaavions Ark Royal i els seus 44 tripulants van ser capturats. No va ser un ??xit de l'ASW brit??nica, ja que va ser l'UBoot (nom gen??ric dels submarins alemanys) qui "va trobar" el grup antisubmar??, i no viceversa. El dia 20, per primera vegada dos destructors van donar ca??a i van enfonsar, gr??cies a l'ASDIC, un submar?? que havia enfonsat dos vaixells a l'est d'Esc??cia: era el U-27 (tipus VIIa*) i els 38 tripulants van ser capturats. Per altra banda, per contrarestar aquestes mesures i intentar prosseguir amb el ritme d'objectius de comen??aments de la guerra els alemanys van desenvolupar una estrat??gia de ca??a de combois que va donar for??a bons resultats. Aquest sistema s'anomenava ???manades de llops??? i consistia ni m??s ni menys que en un grup de quinze a vint submarins que rastrejaven per separat l'oce??, o en el seu defecte una zona d'aquest, en busca de combois. Llavors, un cop localitzat l'objectiu, els submarins, es reunien al voltant del comboi i l'atacaven tot seguit des de totes les direccions. La principal mancan??a per poder mantenir aquesta estrat??gia era la falta de submarins, ja que per poder mantenir un cert nombre de manades en actuaci?? constant s'havien de preveure els submarins en actiu, els que estaven en trajecte i els que estaven fent reparacions o reposant en els diferents ports, motiu pel qual es va acabar mantenint una flota permanent d'un m??nim de tres-cents U-Boot. Una altra estrat??gia va ser la denominada ???Vaca lletera???, que mitjan??ant submarins vells o de transport prove??en els submarins al mar permetent que aquests poguessin estar durant m??s temps en acci??. Altrament la invenci?? tardana d'un tub anomenat Snorkel, que consistia en un o dos tubs que arribaven a la superf??cie des del motor di??sel que subministrava l'aire necessari per tal de que el submar?? pogu??s navegar a profunditat de periscopi mitjan??ant els motors d'explosi?? i reservar les bateries per un cas de necessitat, va permetre un lleu repunt final en el nombre d'atacs. Aquesta flota es va poder mantenir i ampliar gr??cies a la extraordin??ria rapidesa de construcci?? de les drassanes alemanyes, que tot i que constru??en submarins mitjans (tipus VII) i pesats (tipus IX) en detriment dels lleugers van poder ampliar durant un llarg per??ode la flota a l'hora que substitu??en les p??rdues de material. Les drassanes tamb?? van dissenyar noves unitats entre elles el model XIII que, d'haver entrat en combat, podrien haver canviat altre cop el s??mbol de la batalla de l'Atl??ntic. Per altra banda, i a part de la millor tecnologia i qualitat dels U-Boot el que els feia realment letals era la tripulaci?? dels submarins alemanys, que instru??ts en la millor escola de submarinisme del moment van ser m??s valuosos que els mateixos aparells, ja que en contra de la capacitat de construir nous artefactes de la potent??ssima ind??stria alemanya van acabar sent irreempla??ables quan el ritme de p??rdues va tenir el seu punt ??lgid. Nom??s cal veure que dels 40.000 oficials i mariners que van participar en el b??ndol alemany nom??s en va tornar una quarta part, morint-ne 30.000. Els tres camps principals de batalla submarina durant la Segona Guerra Mundial a Europa van ser el mar Atl??ntic, el Mar del nord i el Mediterrani on els submarins alemanys van enfonsar 2775 vaixells mercants aliats m??s un nombre considerable de vaixells de guerra entre 1939 i 1945, any en que van acabar les hostilitats submarines tot just tres dies abans de l'armistici que donava final a la Segona Guerra Mundial amb un balan?? d'unes 3000 unitats aliades enfonsades a una p??rdua de submarins de 781 unitats de les 1162 constru??des per les drassanes alemanyes, la resta dels quals o b?? van ser entregats o b?? ban ser barrinats i enfonsats deliberadament per les seves tripulacions respectives.
[edita] La batalla del Pac??fic
La batalla submarina del Pac??fic va seguir l'exemple de la batalla submarina de l'Atl??ntic, encara que amb una intensitat i destrucci?? menors. Per la banda del Jap?? es van construir tant submarins gegantins, com els de la classe STO* que eren els submarins m??s grans fins llavors, com minisubmarins tripulats per tan sols dos o tres persones. Tot i que el Jap?? posse??a una flota submarina for??a completa al l'hora de la veritat aquesta va ser utilitzada majorit??riament pel transport de subministraments vitals per les remotes posicions japoneses per tot el Pac??fic i els enfonsaments importants de submarins japonesos van ser escassos. Per altra banda els minisubmarins van ser utilitzats amb una efectivitat molt mediocre ja que, encara que van enfonsar algun mercant, no van suposar un gran perill per la flota nord-americana. Els seus principals defectes eren una escassa autonomia i poc armament. Per altra banda, i quan la vict??ria nord-americana ja era pr??xima els submarins kamikazes van aconseguir enfonsar alguns vaixells d'envergadura. L'aut??ntic potencial dels submarins va ser aprofitat per l'armada nord-americana, que seguint l'exemple dels U-Boot alemanys van servir per atacar la flota mercant nipona, i aix?? la flota de submarins nord-americans va enfonsar, nom??s durant el m??s d'octubre de 1944, una vintena part de la flota mercant japonesa, la qual al final del conflicte l'any 1945 va quedar relegada a una cinquena part del que havia estat. Aquesta desfeta va ser causada per la conjunci?? de diversos factors; l'esc??s tonatge, o nombre de vaixells, la incapacitat de reempla??ar les unitats perdudes, la descoordinaci?? dels combois, a la practica inexistents i la gran efic??cia dels submarins nord-americans. Tot aix?? va provocar un col??lapse total en la log??stica mar??tima nipona. El cas del Jap?? prova fins a quin punt, els atacs submarins, podien haver estat efectius per tal d'estrangular les comunicacions transatl??ntiques ja que en aquest cas si que van portar al col??lapse de la potent??ssima ind??stria japonesa. Aquest col??lapse va comportar que els recursos recent adquirits pels ??xits militars japonesos no es poguessin transportar a la metr??poli i que un cop acabada la 2a GM hi hagu??s prop de quatre milions de militars nipons que pel fet de no haver estat transportats havien quedat a??llats per mar sense haver-se enfrontat a l'enemic. La flota de submarins nord-americana tamb?? va tenir un paper molt destacat en l'anul??laci?? de la flota japonesa quan diversos submarins van participar en l'enfonsament del cuirassat Yamato i d'alguns dels portaavions japonesos, veritables espines dorsals de l'esmentada flota. Com es pot observar en la Batalla de l'Atl??ntic la guerra submarina queda quasi com una exclusiva de l'armada alemanya ja que tot i no ser l'??nic b??ndol en fer servir submergibles s?? que en va ser el m??s clar exponent. De la mateixa manera en aquest fet hi ha una de les claus que van permetre que Alemanya arrib??s a dominar tot Europa i a quasi sotmetre Gran Bretanya, encara que no va evitar la ru??na final de l'estat alemany, per?? si que potser la va posposar. Per altra banda, i confirmant les paraules anteriors hi ha el desenvolupament de la batalla del Pac??fic, on, els submarins si que van acabar sent claus per a la vict??ria del que els va fer servir de la forma m??s eficient.
[edita] El submar?? a la cultura
- Nautilus ??s el submar?? del capit?? Nemo a l'obra de Jules Verne.
- La ca??a de l'Octubre Roig ??s una pel??l??cula centrada en un submar??, a l'igual que Das Boot.
- Hi ha una can???? dels Beatles anomenada "Yellow Submarine" (el submar?? groc).
- El professor Tornassol inventa un submar?? en forma de taur??.
