Vidre
De Viquipèdia
Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant la seva cristal·lització. Al disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d'un líquid augmenten progressivament. Si durant el procés de refredament s'aconsegueix evitar la cristal·lització del material, el líquid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un sòlid. El valor de viscositat en el qual es considera que hi ha la transició líquid-vidre o transició vítria es defineix arbitràriament a 1012 Pa·s. El vidre no té doncs una estructura cristal·lina si no que les seves molècules estan ordenades de forma similar a un líquid, és a dir sense ordre a llarg abast.
Els vidres més comuns i utilitzats per la tecnologia humana des de fa milers d'anys són els formats per òxid de silici (SiO2) i òxid de bor (B2O3) com a substàncies principals. Tanmateix, la vitrificació pot aconseguir-se en molts tipus de substàncies incloent compostos iònics, molècules orgàniques (per ex. etanol), metalls, polímers, etc. Les característiques i propietats de l'estat vitri i la transició vítria en les diferents substàncies tenen múltiples aplicacions tècniques, anant des de la producció clàssica d'utensilis domèstics de vidre fins als discs compactes o els pneumàtics d'automòbil. S'estima que la major part de l'aigua existent a l'univers es troba en forma sòlida amorfa, és a dir en estat vitri.
El vidre comú és una matèria amorfa, relativament dura, químicament inert i biològicament inactiva. El primers homes el consideraven un material semipreciós, ja que tenia una certa semblança amb les pedres precioses a més de la dificultat d'obtenir-lo. Al principi, només servia per a guarniment. A mesura que es va anar coneixent el foc, s'ha anat ampliant la seva utilització, encara que ara s'està substituint pel plàstic.
Taula de continguts |
[edita] Procés d'obtenció
Els primer materials per obtenir el vidre són potassi, silici i calcària. Per obtenir-lo, s'han de barrejar les matèries primeres, en la proporció adequada. S'hi afegeix vidre ja usat i esmicolat i s'introdueix tot al forn a 1500 graus. Dins del forn, les matèries primeres es fonen i es tornen líquides. Quan la massa es refreda, es torna sòlida, i té les qualitats del Les tècniques més importants de donar forma al vidre són: el bufat, el premsat i el laminat.
[edita] Reciclatge i reutilització del vidre
Es calcula que cadascú de nosaltres llença uns 37 kg de vidre cada any. Aquest fet es podria evitar fent la recollida selectiva que permeten els contenidors verds que hi ha a la via pública.
El reciclatge del vidre, comporta uns beneficis ambientals:
- Disminució del consum d'energia en un 26,6 %.
- Disminució del volum de residus municipals. El vidre és el 8 % en pes de les nostres deixalles.
- Disminució de la contaminació atmosfèrica en un 20 % i de les aigües en un 50 %.
- Estalvi de recursos naturals. Cada Kg. de vidre recollit substitueix 1,2 Kg. de matèries verges.
Hi ha dues maneres d'aprofitar el vidre usat:
[edita] Reutilització
Hi ha envasos de vidre retornables que després d'un procés adient de rentat poden ser tornats a utilitzar per a la mateixa finalitat. Una ampolla de vidre pot ser reutilitzada entre 40 i 60 vegades amb una despesa energètica del 5 % de la del reciclatge. Aquesta és la millor opció.
[edita] Reciclatge
El vidre és 100 % reciclable i manté el 100 % de les seves qualitats: 1 kg. de vidre vell dóna 1 kg. de vidre reciclat. El reciclatge consisteix a fondre el vidre vell per fer-ne de nou.
[edita] Vegeu també
