Vidre
De Viquip??dia
Un vidre ??s una mat??ria s??lida aconseguida a partir del refredament d'un l??quid evitant la seva cristal??litzaci??. Al disminuir la temperatura, la densitat i la viscositat d'un l??quid augmenten progressivament. Si durant el proc??s de refredament s'aconsegueix evitar la cristal??litzaci?? del material, el l??quid adquireix una viscositat suficientment alta per a ser considerat un s??lid. El valor de viscositat en el qual es considera que hi ha la transici?? l??quid-vidre o transici?? v??tria es defineix arbitr??riament a 1012 Pa??s. El vidre no t?? doncs una estructura cristal??lina si no que les seves mol??cules estan ordenades de forma similar a un l??quid, ??s a dir sense ordre a llarg abast.
Els vidres m??s comuns i utilitzats per la tecnologia humana des de fa milers d'anys s??n els formats per ??xid de silici (SiO2) i ??xid de bor (B2O3) com a subst??ncies principals. Tanmateix, la vitrificaci?? pot aconseguir-se en molts tipus de subst??ncies incloent compostos i??nics, mol??cules org??niques (per ex. etanol), metalls, pol??mers, etc. Les caracter??stiques i propietats de l'estat vitri i la transici?? v??tria en les diferents subst??ncies tenen m??ltiples aplicacions t??cniques, anant des de la producci?? cl??ssica d'utensilis dom??stics de vidre fins als discs compactes o els pneum??tics d'autom??bil. S'estima que la major part de l'aigua existent a l'univers es troba en forma s??lida amorfa, ??s a dir en estat vitri.
El vidre com?? ??s una mat??ria amorfa, relativament dura, qu??micament inert i biol??gicament inactiva. El primers homes el consideraven un material semipreci??s, ja que tenia una certa semblan??a amb les pedres precioses a m??s de la dificultat d'obtenir-lo. Al principi, nom??s servia per a guarniment. A mesura que es va anar coneixent el foc, s'ha anat ampliant la seva utilitzaci??, encara que ara s'est?? substituint pel pl??stic.
Taula de continguts |
[edita] Proc??s d'obtenci??
Els primer materials per obtenir el vidre s??n potassi, silici i calc??ria. Per obtenir-lo, s'han de barrejar les mat??ries primeres, en la proporci?? adequada. S'hi afegeix vidre ja usat i esmicolat i s'introdueix tot al forn a 1500 graus. Dins del forn, les mat??ries primeres es fonen i es tornen l??quides. Quan la massa es refreda, es torna s??lida, i t?? les qualitats del Les t??cniques m??s importants de donar forma al vidre s??n: el bufat, el premsat i el laminat.
[edita] Reciclatge i reutilitzaci?? del vidre
Es calcula que cadasc?? de nosaltres llen??a uns 37 kg de vidre cada any. Aquest fet es podria evitar fent la recollida selectiva que permeten els contenidors verds que hi ha a la via p??blica.
El reciclatge del vidre, comporta uns beneficis ambientals:
- Disminuci?? del consum d'energia en un 26,6 %.
- Disminuci?? del volum de residus municipals. El vidre ??s el 8 % en pes de les nostres deixalles.
- Disminuci?? de la contaminaci?? atmosf??rica en un 20 % i de les aig??es en un 50 %.
- Estalvi de recursos naturals. Cada Kg. de vidre recollit substitueix 1,2 Kg. de mat??ries verges.
Hi ha dues maneres d'aprofitar el vidre usat:
[edita] Reutilitzaci??
Hi ha envasos de vidre retornables que despr??s d'un proc??s adient de rentat poden ser tornats a utilitzar per a la mateixa finalitat. Una ampolla de vidre pot ser reutilitzada entre 40 i 60 vegades amb una despesa energ??tica del 5 % de la del reciclatge. Aquesta ??s la millor opci??.
[edita] Reciclatge
El vidre ??s 100 % reciclable i mant?? el 100 % de les seves qualitats: 1 kg. de vidre vell d??na 1 kg. de vidre reciclat. El reciclatge consisteix a fondre el vidre vell per fer-ne de nou.
[edita] Vegeu tamb??
