Recollida selectiva
De Viquip??dia
La recollida selectiva ??s la separaci?? dels residus mitjan??ant el seu dip??sit en diferents contenidors perqu?? siguin reciclats.
A Catalunya es desenvolupa a partir de la llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus que obliga a implantar la recollida selectiva a tots els municipis de m??s de 5.000 habitants.
La llei estatal 11/97 de Envasos i Residus de Envasos obliga les empreses a cobrar una quantitat en cada env??s de producte produ??t i la devoluci?? d'aquesta quantitat quan l'env??s ??s retornat buit.
L'altre opci?? per les empreses era participar en un Sistema Integrat de Gesti?? que recull els envasos i d'aquesta manera les empreses productores d'envasos no s'han de fer c??rrec de la seva gesti??. D'aquesta manera, l'any 1996 es crea ECOEMBES (Ecoembalajes Espa??a, S.A.). ??s una empresa sense ??nim de lucre que col??labora amb les comunitats aut??nomes i ajuntaments en la recollida selectiva d'envasos. ECOEMBES paga la difer??ncia de cost entre la recollida de s??lids urbans i el cost de la recollida selectiva. Aquesta difer??ncia ??s finan??ada per les empreses envasadores adherides i la seva contribuci?? econ??mica dep??n de la quantitat i la tipologia dels envasos posats a la venda.
En el cas del vidre, ECOVIDRIO ??s l'associaci?? sense ??nim de lucre on estan representats els sectors relacionats amb el reciclatge de vidre (envasadors, recuperadors i fabricants) encarregada de la gesti?? d'envasos de vidre a l'Estat Espanyol. La separaci?? de la fracci?? vidre en ??rees d'aportaci?? va ser la pionera ja que es va iniciar la recollida segregada d???aquesta fracci?? abans d'instaurar-se la recollida selectiva. Tamb?? pel que fa a la recollida porta a porta, els cl??ssics drapaires tenien un paper molt rellevant.
Una pe??a clau en el funcionament de la recollida selectiva rau en la col??laboraci?? ciutada separant els residus aprofitables de la resta dels residus i dipositant-los en el seu contenidor corresponent. Per aix?? cal sensibilitzar la poblaci?? mitjan??ant campanyes d'educaci?? ambiental per tal d'augmentar la participaci?? de la gent.
Els contenidors de recollida selectiva es diferencien pel seu color i forma.
Taula de continguts |
[edita] Recollida selectiva d'envasos lleugers
La recollida es fa mitjan??ant el contenidors grocs que es troben instal??lats a la via p??blica i s'hi dipositen els envasos lleugers preferiblement esbandits i aixafats perqu?? ocupin menys volum. Uns altres punts de recollida poden ser les deixalleries. Posteriorment, els diferents materials barrejats (diversos pl??stics, acer, alumini i brics) que hi ha en els contenidor han de ser triats i separats per a cada fracci?? reciclable.
El reciclatge dels envasos lleugers permet disminuir el volum d'aigua i energia gastat en la seva fabricaci?? i, a m??s a m??s, permet disminuir el volum de residus que van a parar a l'abocador.
Es consideren envasos lleugers:
- Envasos de pl??stic (d???aigua, de llet, de detergent, de iogurts...), que s??n reciclats per a la fabricaci?? de bosses de pl??stic, mobiliari urb??... o b?? per a obtenir nous envasos no aptes per a ??s alimentari (lleixius, detergents...).
- Brics (de llet, de vi...), que poden ser reciclats aprofitant conjuntament els seus components (fabricaci?? d'aglomerat) o b?? amb aprofitant per separat cada material (reciclatge del paper i valoritzaci?? energ??tica del polietil?? i l'alumini).
- Envasos d???alumini o de llauna (de begudes, de conserves...) que s??n 100 % reciclables.
- Bosses de pl??stic,
- Paper d???alumini,
- Safates de poliestir??.
[edita] Recollida selectiva de cartr??
La recollida es fa mitjan??ant els contenidors de color blau instal??lats a la via p??blica on s'hi pot dipositar el paper/cartr?? separat i plegat per tal de disminuir el seu volum. Els grans productors del municipi que en generen una gran quantitat, com els comer??os, es poden fer recollides porta a porta. Uns altres punts de recollida poden ser les deixalleries.
El paper i cartr?? representen aproximadament un 25% en pes de les nostres deixalles. Compr??n els diaris, les revistes, els cartrons, el paper escrit... Presenten diferents caracter??stiques a causa de la seva composici?? i l?????s de tintes. El paper de cuina ??s preferible que se separi amb la mat??ria org??nica.
Els beneficis obtinguts del reciclatge del paper s??n la disminuci?? del consum d???aigua en un 85 %, la disminuci?? de la necessitat de fibres vegetals, la reducci?? de la contaminaci?? atmosf??rica i de l???aigua, l'estalvi en el consum d???energia en un 65 %, la reducci?? del volum de residus municipals i, a m??s a m??s, s'evita les importacions de fusta i de paper vell d???altres pa??sos, cosa que representa milions de tones cada any.
De la recollida selectiva del paper-cartr?? s'obt?? diferents qualitats de paper com s??n el paper ecol??gic i el paper reciclat. El paper ecol??gic s'elabora sense utilitzar clor en el proc??s de blanqueig de la pasta. El paper ecol??gic es pot obtenir a partir de paper reciclat, la qual cosa garanteix la m??nima utilitzaci?? de productes qu??mics i la depuraci?? de les aig??es residuals. El paper reciclat s'obt?? majorit??riament a partir de paper vell o residual. Es considera que compleix les condicions de paper reciclat per a impressi?? i escriptura el paper que cont??, com a m??nim, un 90 % en pes de fibres de recuperaci??. La proporci?? de paper reciclat difereix segons la funci?? a qu?? sigui destinada. Per exemple els diaris tenen un 27,2 % i en llibres i revistes acostuma a ser d'un 7,5 %.
[edita] Recollida selectiva de vidre
Els ciutadans poden dipositar els envasos de vidre nets i sense taps als contenidors de color verd instal??lats a la via p??blica. Per a grans productors del municipi, com els bars i els restaurants, es poden fer recollides porta a porta. Uns altres punts de recollida poden ser les deixalleries, especialment per a les ampolles de cava, ja que aix?? se'n possibilita la reutilitzaci??.
Hi ha diferents tipus de vidre: vidre blanc, fonamentalment com a recipient de menjars i begudes, vidre de color i vidre pla (finestres, plats...).
El reciclatge de vidre permet disminuir el volum dels residus municipals ja que el vidre ??s un 8% en pes de les nostres deixalles. Tamb?? redueix la contaminaci?? atmosf??rica en un 20% i de les aig??es en un 50% al mateix temps que permet l'estalvi de recursos naturals ja que cada Kg de vidre recollit substitueix 1,2 Kg de mat??ries verges. A m??s a m??s, hi ha una reducci?? del consum d???energia en un 26%. L'energia que estalvia el reciclatge d'una ampolla mantindria encesa una bombeta de 100 watts durant 4 hores.
Hi ha envasos de vidre retornables que despr??s d'un proc??s adient de rentatge es poden tornar a utilitzar per a la mateixa finalitat. Una ampolla de vidre es pot reutilitzar entre 40 i 60 vegades amb una despesa energ??tica del 5 % de la del reciclatge.
El vidre ??s 100 % reciclable i mant?? el 100 % de les seves qualitats: 1 kg de vidre vell d??na 1 kg de vidre reciclat. El reciclatge consisteix a fondre el vidre vell per fer-ne de nou.
[edita] Recollida selectiva de mat??ria org??nica
La fracci?? org??nica ??s la m??s pesada a causa de la seva densitat i la majorit??ria de la nostra brossa ja que representa, aproximadament, un 40 % d'aquesta. La recollida de la fracci?? org??nica ??s obligat??ria per a tots els municipis de Catalunya que superin els 5.000 habitants. Tot i aix??, encara hi ha pobles que no l'han iniciada.
Els ciutadans poden dipositar la mat??ria org??nica als contenidors de color marr?? que hi ha a la via p??blica. Per als grans productors que en generen una gran quantitat (restaurants, hotels...) es pot fer la recollida porta a porta.
La mat??ria org??nica es diposita als contenidors dins de bosses que haurien de ser compostables (de mid?? de blat de moro). A causa del seu preu m??s elevat i la la dificultat per trobar-ne, alguns ajuntament deixen dipositar-hi la mat??ria org??nica en bosses de pl??stic d'escombraries.
La mat??ria org??nica recollida ??s portada a plantes de compostatge on ??s convertida en compost. Aquest compost ??s utilitzat com a fertilitzant org??nic.
Hi ha Ajuntaments i Consells Comarcals que, a part d'implantar la recollida selectiva de la mat??ria org??nica, subvencionen el compostatge casol??. Aquest es basa en fer compost a la nostra casa a partir de les pr??pies restes de menjar i del jard?? mitjan??ant un compostador.
Es considera mat??ria org??nica:
- Restes de menjar i de la cuina:
- Restes de jardineria
A les poblacions on hi ha implantada la recollida selectiva de mat??ria org??nica s'anomena fracci?? resta als residus que no s??n reaprofitables (bolquers...).
[edita] Recollida de residus especials
[edita] Recollida de piles i productes d'il??luminaci?? usats
[edita] Recollida de residus inform??tics
[edita] Exemples de contenidors per la recollida selectiva
 A Alemanya |
 Al Brasil |
||
 A la Rep??blica Txeca (Praga) |
 Contenidor public adaptat a la recollida selectiva a Atenes |
 Contenidors per a la recollida selectiva de vidre a B??lgica (Brussel??les) |
