Compost

De Viquip??dia

El compost ??s el producte de la descomposici?? de mat??ria org??nica mitjan??ant la fermentaci?? aer??bica. T?? un alt contingut en humus, estudiat pel qu??mic alemany Justus von Liebig i s'empra com a adob en l'agricultura.

El compost ??s un subproducte utilitzat com a fertilitzant org??nic, el qual ajuda significativament a l'agricultura i floricultura en terrenys amb significativa pobresa proteica.

El proc??s de compostatge aer??bic va ser descrit per primera vegada pel agr??nom angl??s Sir Albert Howard el 1930 a Indore (??ndia), a partir de l'observaci?? de les jungles de bamb??.

Per una altra part, implica una soluci?? estrat??gica a la problem??tica plantejada per les grans concentracions urbanes, amb els seus residus s??lids org??nics domiciliaris (per exemple, restes de menjar).

En moltes comunitats, el compost ??s produ??t en quantitats petites amb la fi de reduir els residus generats, estalviant-se l'??s de tecnologies i procediments que no sempre es duen b?? amb els recursos naturals i el medi ambient, i que a m??s tenen un cost elevat

Es pot obtenir compost com a producte d'excreci?? del cuc de terra. Aquest organisme s'alimenta de residus org??nics i despr??s els transforma en un producte d'alt contingut proteic utilitzat per a fertilitzar o enriquir la terra com a medi de cultiu. Existeix una activitat anomenada vermicultura, que tracta les condicions de cria, reproducci?? i superviv??ncia d'aquests cucs. Fins i tot existeix un mercat mundial per a comercialitzar-los.

[edita] Compostatge casol?? - beneficis socioambientals

El compostatge casol?? ??s un proc??s que permet reciclar la mat??ria org??nica, cosa que representa una disminuci?? considerable dels residus que s???acumulen als abocadors o es cremen a les incineradores.

Consisteix en la descomposici?? de la mat??ria org??nica per mitj?? de microorganismes (fongs i bacteris), en pres??ncia d???oxigen i sota unes condicions d???humitat i temperatura controlades.

L???activitat dels microorganismes est?? condicionada per tres factors: el tipus de mat??ria org??nica que es vol compostar, l???airejament i la humitat. El compost, que, com a producte estable i inofensiu sanit??riament, ??s el resultat de sotmetre la fracci?? biodegradable dels residus urbans, industrials, agr??coles i forestals a una degradaci?? bioqu??mica natural.

El compost en el s??l fa elevar el nivell de carboni total, incrementa el poder de retenci?? i absorci?? d'aigua i millora l'estructura del terreny, encara que en menys grau que els fems de granja o rural. Aporta grans quantitats de microelements, com ara el mangan??s, coure, zinc i ferro; per contra pot incrementar el pH i la salinitat del s??l, per addicions repetides de compost.

El material per compostar ha d???estar format per una barreja entre material sec i humit, groller i fi, vell i fresc, que s???obt?? a partir de material pobre en estructura (restes de cuina, fullaraca, etc.) i material estructural (restes de poda, palla, etc.). Aquests dos tipus de components han de guardar una relaci?? de 3 a 1. L???aportaci?? de material estructural evita la compactaci??, i els voltejos que es fan al material que s???est?? compostant faciliten l???entrada d???aire, de manera que, despr??s d???un volteig, augmenta la temperatura, fet que indica que s???ha incrementat l???activitat dels microorganismes. El contingut d???aigua (grau d???humitat) ha de ser del 40 al 60%, ja que, si ??s superior o inferior, l???acci?? dels organismes compostadors es pot reduir o, fins i tot, parar.

[edita] El compost resultant

El compost ??s un adob org??nic de gran qualitat, ja que cont?? tots els nutrients necessaris per a un creixement saludable de les plantes i els allibera lentament, la qual cosa permet una aportaci?? continuada. A m??s de les seves propietats fertilitzants, el compost millora l???estructura del s??l perqu?? hi aporta materials h??mics que compensen les p??rdues de nutrients derivades de l?????s que en fa l???activitat humana.

El compost t?? un gran valor ecol??gic, perqu?? permet substituir els adobs artificials, reduint-ne el consum i els efectes contaminants associats a la seva producci?? i ??s. Tamb?? ??s un bon substitut de la torba, per aix?? contribueix a la preservaci?? dels aiguamolls i les torberes. La seva correcta aplicaci?? evita el creixement de les males herbes i afavoreix la millora de les condicions en la jardineria.