Salinitat
De Viquip??dia
En un sentit ampli, salinitat es refereix al contingut de sals dissoltes en algun l??quid, particularment, en l???aigua. En un sentit t??cnic, es parla de salinitat referint-se al contingut de sals dissoltes en l???aigua intersticial dels sols o be al contingut de sals solubles en els sols (veure salinitzaci??). En Oceanografia, el terme Salinitat ??s una magnitud perfectament definida que es refereix a la quantitat de sals dissoltes en l???aigua de mar. Aquesta magnitud, junt amb la temperatura, determina la densitat de l???aigua tradicionalment emprada per a calcular la magnitud dels corrents marins.
Taula de continguts |
[edita] Definicions
Tradicionalment, es definia la Salinitat com el contingut de sals dissoltes expressat en g/kg o be en parts per mil (???). Des del S. XVIII es coneix que un kilogram d???aigua de mar te al voltant de 35 g de sals dissoltes. Tamb?? se sap que els components principals de la sal dissolta en l???aigua de mar, el clorur i el sodi. mantenen una proporci?? constant entre ells i amb la resta dels elements m??s abundants.
Des de fa molt de temps se sap que evaporar l???aigua i pesar el residu s??lid no ??s un m??tode adequat per a la determinaci?? del contingut de sals en l???aigua de mar. En canvi, la concentraci?? dels halurs, ??s a dir, clorur m??s bromur i iodur (denominada clorinitat quan ??s expressada en g de clor per kg d???aigua) ha estat emprada per a determinar la salinitat de l???aigua de mar.
Des de primers del S. XX, la salinitat ha estat determinada per comparaci?? entre la clorinitat d???una mostra d???aigua de mar i la clorinitat d???un aigua de mar artificial amb clorinitat i salinitat determinades o est??ndard denominat ???aigua de Copenhaguen???. La relaci?? entre la conductivitat de la mostra d???aigua de mar i la de l???aigua est??ndard tamb?? ha estat emprada per a determinar la salinitat.
L???any 1978 un Grup d???experts va redefinir la salinitat en una Escala Pr??ctica de Salinitat com a relaci?? de conductivitats entre una mostra d???aigua de mar i una soluci?? est??ndard de KCl. Tot i que l???escala de salinitat quedava fixada en Unitats Pr??ctiques de Salinitat (UPS o millor PSU, en angl??s) els ocean??grafs qu??mics mantenien que, tractant-se d???una relaci?? de conductivitats, no podia tenir unitats.
Ara, el mateix Grup d'experts proposa una modificaci?? significativa de la definici?? de salinitat i de la seva escala que permeti calcular, mitjan??ant algoritmes encara no desenvolupats, les propietats termodin??miques (densitat, entropia, entalpia, capacitat espec??fica de calor, etc.) de l???aigua de mar. Per a poder arribar a aquesta precisi??, cal passar de la definici?? basada en la relaci?? de conductivitats expressada en UPS (que ??s una funci?? de la conductivitat, temperatura i pressi??) a l???escala de Salinitat Absoluta (SA) definida com la massa de material dissolt per unitat de massa d???aigua de mar. La salinitat absoluta, a difer??ncia de la salinitat pr??ctica, te un comportament dit conservatiu, ??s a dir que no canvia quan es produeix la barreja turbulenta d'aig??es diferents.
Segons que diuen els experts, com a pas previ per a la determinaci?? de la salinitat absoluta, cal definir en 35.16504 g/kg l???anomenada Salinitat de Refer??ncia que es la salinitat absoluta de l???est??ndard aigua de Copenhaguen a la qual se li havia atribu??t nominalment una salinitat pr??ctica de 35.
[edita] Refer??ncies
Millero, F. J., 2000: Effect of changes in the composition of seawater on the density-salinity relationship. Deep-Sea Research, 47, 1583-1590.
Millero, F. J., R. Feistel, D. G. Wright and T. J. McDougall, 2008a: The composition of Standard Seawater and the definition of the Reference-Composition Salinity Scale. Deep-Sea Research I, 55, 50-72.
Millero, F. J. and K. Kremling, 1976: The densities of Baltic Sea Waters. Deep-Sea Research, 23, 1129-1138.
[edita] S??ls salins
En agricultura, salinitat (millor salinitzaci??) ??s la pres??ncia de quantitats excessives de sal en un terreny o substracte.
La terra pot tenir quantitats de sals superiors a les suportades pels conreus per dues raons principals:
- Sal present ja de de l'origen del s??l. Per exemple per l'evaporaci?? d'una zona que era mar??tima en anteriors eres geol??giques com ??s el cas de la conca del riu Ebre on a m??s pluviometria inferior a l'evaporaci?? no elimina la sal.
- Terrenys salinitzat per acci?? humana. En totes les zones ??rides i semi??rides i ja des de les antigues civilitzacions mesopot??miques, s'han salinitzat terrenys quan s'ha regat amb la quantitat justa per les necessitats de les plantes o el drenatge era deficient. Totes les aigues de reg tenen una determinada concentraci?? de sal i si no es prenen precaucions acaben acumulant-se en el terreny al llarg d'any de regar.
[edita] Efectes de la salinitat
Cada planta t?? una resist??ncia determinada a la salinitat fins i tot algunes viuen nom??s en ambients for??a salins que no suportaria cap altra i s'anomenen hal??fites
Entre els conreus, habitualment els de tend??ncia xer??fila tamb?? s??n els que suporten m??s salinitat aquest ??s el cas de la palmera datilera, el magraner i l'esparreguera i en sentit contrari es comporten els originaris de zones humides com la maduixera.
Davant d'un contingut de sals en el terra superior a un determinat nivell i variable per a cada esp??cie, la planta acumula sal en el seu organisme que no pot escretar (excepte en algunes hal??files)i disminueix el rendiment o acaba morint.
[edita] Possibles solucions
En els Pa??sos Catalans els s??ls salins s??n molt comuns en totes les zones amb pluviometries inferiors als 500 litres anuals. Nom??s en els regadius ??s possible eliminar gran parts de les sals de l'horitz?? instaurant durant uns quants anys el conreus de l'arr??s que inunda tot el terreny i fa percolar la sal. Cal tamb?? fer un sistema de drenatge que elimini la sal.
En el cas de plantes confinades en un test o container el substracte (torba, fibra de coco etc.) pot quedar salinitzat si drena malament i/o l'aigua t?? excessiva concentraci?? de sal.
