Magraner
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 La magrana, fruit del magraner
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Punica granatum Linnaeus |
||||||||||||||
El magraner (Punica granatum) ??s un arbre conreat pel seu fruit, la magrana. El magraner es coneix tamb?? com a granado en Castell??, miligrandeira en Gallec i mingrana en Euskera.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Del llat??: Punica=arbre cartagin??s=magraner i granatum=magrana. El nom de magrana ve del llat?? malum granatum, malum ??s la poma, i granatum significa que ??s abundant en granes. El nom del g??nere punica establert per Linn?? deriva d???una altre denominaci?? llatina, malum punicum, ja que aquest fruit neix en aquella part d?????frica antigament anomenada Punica, compresa per Cartago.
[edita] Ecologia
[edita] Distribuci?? mundial
Procedent del nord d?????frica i d?????sia occidental.
[edita] Distribuci?? al Principat
El magraner es freq??ent a Catalunya excepte en comarques pirinenques. ??s t??pic cap al Pa??s Valenci??.
[edita] Habitat
Plantat en horts i jardins, est?? assilvestrat en zones del litoral, sobre marges i zones pedregoses.
[edita] Descripci?? bot??nica
Pertany a la fam??lia de les Lytraceae i al g??nere Punica del qual nom??s hi ha dues esp??cies: Punica protopunica de l'illa de Socotra i Punica granatum del mediterrani i sudoest d'??sia.
??s un arbre caducifoli, dens, que arriba fins els 5 metres d'al????ria, de cap??ada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, s??n flors solit??ries, a??llades de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. calze en forma d???urna carnosa, obert a manera d???estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus l??buls neix un p??tal vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els p??tals constitueixen la corol???la vermella. Androceu amb nombrosos estams amb els filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un ovari ??nfer que al madurar dona lloc a la magrana de 5 a 9 cm, fruit comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana ??s del tipus en bala??stia, ??s un fruit gros, glob??s i indehiscent que quan ??s madur es clivella i s???obre de manera irregular. El fruit t?? una envolta cori??cia que va des de colors grocs a vermells. Aquesta envolta est?? formada pel pericarpi i les parets del receptacle i t?? moltes llavors, cadascuna d???elles envoltada per una polpa molt sucosa, transl??cida i vermella o rosada. ??s un fruit sec que cont?? llavors carnoses.
[edita] Conreu
??s un dels conreus fruiters m??s antics. ??s una planta exigent en calor a l'estiu, en canvi a l'hivern, sense fulles, pot resistir fins els 15 sota zero. Tamb?? ??s molt resistent a la secada per?? necessita el regadiu, suporta un cert grau de salinitat, per donar bones produccions. S'adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu, llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita s??n les normals en fruticultura.
Per l'alta necessitat en calor ??s molt habitual el conreu a Elx i en general a la zona sud del Pa??s Valenci??.
[edita] El fruit: la magrana
Fruit de 7 a 12 cm de di??metre de forma arrodonida i hexagonal anb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible s??n les llavors i la seva coberta que les envolta.
Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l'hemisferi nord, sovint el contrast entre la secada de l'estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malb??.
[edita] Farmacologia
[edita] Part utilitzada (droga)
Normalment se???n utilitza l???escor??a de l???arrel i ocasionalment del tronc, tamb?? se???n utilitzen els fruits.
[edita] Composici?? qu??mica
Les escorces de l???arrel i del tronc contenen alcaloides derivats de la piperidina, sobretot les peletierines i derivats de la tropinona, sobretot pseudopeleiterina. Tamb?? contenen sals minerals i abundants tanins. L???escor??a dels fruits cont?? abundants tanins.
[edita] Usos medicinals
S???ha fet servir com a verm??fug, tot i que de vegades causa intoler??ncia. S???utilitza tamb?? com a antidiarreic, antihemorr??gic. Tradicionalment s???utilitzava per baixar la febre en processos gripals i contra les angines inflamat??ries.
[edita] Accions farmacol??giques / propietats
T?? acci?? antihelm??ntica, sobretot ??s especialment efica?? per a combatre les tenies. Segons la dosis provoca par??lisis o la mort de la tenia. Tamb?? t?? acci?? astringent, antidiarreica i antihemorr??gica.
[edita] Toxicitat
L???escor??a de l???arrel i del tronc degut a la presencia d???alcaloides presenta toxicitat. Pot causar n??usees, v??mits, vertigen i problemes en la visi??. S???ha d???evitar en casos de gastritis, ??lcera gastroduodenal, durant l???embar??s i la lact??ncia.
[edita] Usos
- Com una de les fruites dolces t??piques de la tardor. El suc de la magrana ??s un ingredient d'alguns c??ctels
- A m??s de comestible tamb?? es fa servir en jardineria i en forma de bonsai.
- L'escor??a de l'arrel del magraner s'ha emprat amb ??xit, abans del descobriment d'altres medicaments de s??ntesi, per eliminar la t??nia, par??sit intestinal hum??.
[edita] Simbolisme de la magrana
- Els jueus creuen que ??s un s??mbol de veritat, ja que afirmen que t?? 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah. Per aix?? apareix en decoracions religioses cristianes (que van heretar aquesta connotaci??) i es menja a nombroses celebracions gregues.
- Pers??fone menja una magrana i aix?? li impedeix escapar de l'Hades per sempre.
- ??s un dels s??mbols de la deesa Hera
- A Arm??nia, Java i la Xina representa la fertilitat
- Simbolitza el poder, ja que oberta t?? forma de corona. Per aix?? els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
[edita] Refer??ncies bibiogr??fiques
- Plantas medicinales el Diosc??rides renovado por el Dr Pio Font Quer. Editorial Labor.
- Hist??ria natural dels Pa??sos Catalans: Plantes superiors. Editorial Enciclopedia Catalana.
