Magraner
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 La magrana, fruit del magraner
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Punica granatum Linnaeus |
||||||||||||||
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana. El magraner es coneix també com a granado en Castellà, miligrandeira en Gallec i mingrana en Euskera.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
Del llatí: Punica=arbre cartaginès=magraner i granatum=magrana. El nom de magrana ve del llatí malum granatum, malum és la poma, i granatum significa que és abundant en granes. El nom del gènere punica establert per Linné deriva d’una altre denominació llatina, malum punicum, ja que aquest fruit neix en aquella part d’Àfrica antigament anomenada Punica, compresa per Cartago.
[edita] Ecologia
[edita] Distribució mundial
Procedent del nord d’Àfrica i d’Àsia occidental.
[edita] Distribució al Principat
El magraner es freqüent a Catalunya excepte en comarques pirinenques. És típic cap al País Valencià.
[edita] Habitat
Plantat en horts i jardins, està assilvestrat en zones del litoral, sobre marges i zones pedregoses.
[edita] Descripció botànica
Pertany a la família de les Lytraceae i al gènere Punica del qual només hi ha dues espècies: Punica protopunica de l'illa de Socotra i Punica granatum del mediterrani i sudoest d'Àsia.
És un arbre caducifoli, dens, que arriba fins els 5 metres d'alçària, de capçada irregular. De fulles simples, oposades, peciolades, oblongues, enteres, lluents, glabres i caduques, amb espines. Les flors, que apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, vermelles, grosses i vistoses. calze en forma d’urna carnosa, obert a manera d’estrella de 5 a 7 puntes. Entre cada dos dels seus lòbuls neix un pètal vermell, de forma arrodonida i molt prim. Els pètals constitueixen la corol•la vermella. Androceu amb nombrosos estams amb els filaments vermells i les anteres grogues. El gineceu presenta un ovari ínfer que al madurar dona lloc a la magrana de 5 a 9 cm, fruit comestible, singular dins el regne vegetal, la magrana és del tipus en balaústia, és un fruit gros, globós i indehiscent que quan és madur es clivella i s’obre de manera irregular. El fruit té una envolta coriàcia que va des de colors grocs a vermells. Aquesta envolta està formada pel pericarpi i les parets del receptacle i té moltes llavors, cadascuna d’elles envoltada per una polpa molt sucosa, translúcida i vermella o rosada. És un fruit sec que conté llavors carnoses.
[edita] Conreu
És un dels conreus fruiters més antics. És una planta exigent en calor a l'estiu, en canvi a l'hivern, sense fulles, pot resistir fins els 15 sota zero. També és molt resistent a la secada però necessita el regadiu, suporta un cert grau de salinitat, per donar bones produccions. S'adapta a tot tipus de terres. Les feines de conreu, llaurar, desherbatge, esporga, aclarida de fruits, collita són les normals en fruticultura.
Per l'alta necessitat en calor és molt habitual el conreu a Elx i en general a la zona sud del País Valencià.
[edita] El fruit: la magrana
Fruit de 7 a 12 cm de diàmetre de forma arrodonida i hexagonal anb una gruixuda coberta i moltes llavors. La part comestible són les llavors i la seva coberta que les envolta.
Maduren a la tardor, de setembre a novembre a l'hemisferi nord, sovint el contrast entre la secada de l'estiu i les fortes pluges de la tardor esquerda el fruit de les magranes i diversos fongs les fan malbé.
[edita] Farmacologia
[edita] Part utilitzada (droga)
Normalment se’n utilitza l’escorça de l’arrel i ocasionalment del tronc, també se’n utilitzen els fruits.
[edita] Composició química
Les escorces de l’arrel i del tronc contenen alcaloides derivats de la piperidina, sobretot les peletierines i derivats de la tropinona, sobretot pseudopeleiterina. També contenen sals minerals i abundants tanins. L’escorça dels fruits conté abundants tanins.
[edita] Usos medicinals
S’ha fet servir com a vermífug, tot i que de vegades causa intolerància. S’utilitza també com a antidiarreic, antihemorràgic. Tradicionalment s’utilitzava per baixar la febre en processos gripals i contra les angines inflamatòries.
[edita] Accions farmacològiques / propietats
Té acció antihelmíntica, sobretot és especialment eficaç per a combatre les tenies. Segons la dosis provoca paràlisis o la mort de la tenia. També té acció astringent, antidiarreica i antihemorràgica.
[edita] Toxicitat
L’escorça de l’arrel i del tronc degut a la presencia d’alcaloides presenta toxicitat. Pot causar nàusees, vòmits, vertigen i problemes en la visió. S’ha d’evitar en casos de gastritis, úlcera gastroduodenal, durant l’embaràs i la lactància.
[edita] Usos
- Com una de les fruites dolces típiques de la tardor. El suc de la magrana és un ingredient d'alguns còctels
- A més de comestible també es fa servir en jardineria i en forma de bonsai.
- L'escorça de l'arrel del magraner s'ha emprat amb èxit, abans del descobriment d'altres medicaments de síntesi, per eliminar la tènia, paràsit intestinal humà.
[edita] Simbolisme de la magrana
- Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah. Per això apareix en decoracions religioses cristianes (que van heretar aquesta connotació) i es menja a nombroses celebracions gregues.
- Persèfone menja una magrana i això li impedeix escapar de l'Hades per sempre.
- És un dels símbols de la deesa Hera
- A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat
- Simbolitza el poder, ja que oberta té forma de corona. Per això els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
[edita] Referències bibiogràfiques
- Plantas medicinales el Dioscórides renovado por el Dr Pio Font Quer. Editorial Labor.
- Història natural dels Països Catalans: Plantes superiors. Editorial Enciclopedia Catalana.
