Socotra
De Viquip??dia
Socotra (??rab ?????????? , transcrit com Sukutra o Suqutra o Sokotra o Soqotra o Socotora) es una illa del Oce?? ??ndic a 300 km de la costa d'Ar??bia i a uns 240 km del Cap Guardafui (Som??lia). Te uns 130 km de llarg i 40 d'ample i la superf??cie es de 3.579 km2 si be amb el conjunt d'illes annexes donen una superf??cie de 4001 km2. Les illes annexes son Abd al-Kuri, Samhah, Darsa (o Darza) i algunes roques. Les illes Samhah i Darsa es coneixen en conjunt com "els germans" (Djazira Al-Ikhwan) i els seus noms volen dir "germ??" i "germana". Nom??s Abd al-Kuri es habitada (unes 200 persones). L'illa principal te uns 35.000 habitants, dels que la meitat viuen a la capital Hadibu o rodalies. Pertany al governadorat de Al-Mahra
L'altura m??xima es el Djabal Haggier (1419 metres). Al est acaba al Ras Mami (Cap Mami); al oest al Ras Shuab; al sud-oest al Ras Katanan i al nord-est al Ras Hulaf. La plana costera del sud (Naukad o Nowgad) marca una costa arenosa de platja continua mentre al nord i oest esta plena de badies associades a rierols, que ofereixen punts d'abordatge. Al nord es troben gaireb?? totes les viles. L'interior es moderadament muntany??s amb turons plans d'uns 300 metres (les dunes blanques de Ras Momi) i arriben al oest, sud i est als 1200 metres. Hi ha un petit llac anomenat Qalansiya, al nord-oest de l'illa
La poblaci?? es una barreja d'??rabs, grecs, somalis, indis i negres descendents d'esclaus. A l'interior de l'illa son n??mades i viuen sovint en coves. Recullen la resina que produeix el "dragoner" o "arbre de la sang del drag??" (Dracaena ginnabari) i s'exploten tamb?? les palmeres i camps de tabac. La costa sud no te aigua i ??s deserta i poc poblada per?? al nord hi ha algunes viles de pescadors i altres de pastors. Al sud la principal poblaci?? es Steroh, i al nord (d'oest a est) Qaysoh, Goba, Hadibu (al centre de la costa nord) i Hulaf.
L'a??llament de l'illa i el fet de que es separes del continent afric?? fa milions d'anys permet que un ter?? de la seva flora i fauna siguin especies aut??ctones que no es troben en cap altra lloc del mon (per exemple 24 especies de r??ptils, 6 tipus d'ocells, el pardal de Socotra, el centpeus de Socotra, una classe de lib??l??lula, una classe de crancs de terra descoberts el 1997 a una zona a 700 metres d'altura, i 25 especies d'insectes que salten; i com a flora l'arbre de mirra, el d'encens, i el dragoner o arbre de la sang del drag?? entre d'altres, i sense comptar les especies marines). Es creu que hi ha unes 800 especies diferents a les d'altres llocs.
La llengua de l'illa es el Socotr??, d'origen sem??tic per?? proper a la llengua d'Ar??bia del sud i especialment al mahr??
El nom de l'illa podria derivar del s??nscrit Dvida Sukhadara que voldria dir alguna cosa com es ara "illa de la felicitat" o "illa feli??". Fou visitada pels egipcis que comerciaven amb el Punt. Un pa??s esmentat com Iskudurus a la llista de territoris conquerits per Darios I el gran de P??rsia ha estat identificat amb l'illa, el que cal considerar dubt??s.
Dioscoridis Insula fou el seu nom rom?? i en aquell temps fou un empori comercial situat entre el Syagrus Promontorium (Cap Fartash a la pen??nsula Ar??biga) i Aromata Promontorium (Cap Guardafui a Som??lia). En aquell temps era quasib?? deserta i als seus rius hi havia cocodrils; hi havia tamb?? moltes serps (escur??ons) i uns lluerts molts grans que es ca??aven i es menjaven i el seu greix desfet es feia servir en lloc d'oli. Produ??a una mica de vi per?? no gra. Els pocs habitants vivien a la part nord, i eren barrejats ??rabs, indis i grecs. Produ??a una gran tortuga amb una closca molt apreciada per grossa i dura, i de la que es feien caixes i tauletes i altres estris. Produ??a tamb?? el tint vegetal anomenat Indi o sang del drac. Pertanyia al rei del pa??s de l'encens d'Ar??bia que hi tenia una guarnici?? i l'explotava per motius econ??mics. Plini el vell diu que era banyada pel mar d'Az??nia. Ja apareix com a depend??ncia del Hadramaut abans de l'??poca isl??mica a inscripcions trobades al Hadramaut (es anomenada skdr). La tradici?? local diu que els habitants foren convertits al cristianisme per Sant Tom??s l'any 52. Fins al segle X fou lloc de refugi dels pirates del Kut?? i Gujarat. Marco Polo diu que a alta mar, a la seva rodalia, es ca??aven balenes. Fou esmentada pels ge??grafs ??rabs: Al-Idrisi (segle XII), Yakut (abans del 1229), Al-Kazwini (abans del 1283), Al-Baghdadi (abans del 1338) i Al-Hamdani (abans del 1538) i coincideixen en l'arrel grega dels habitants i que eren "??rabs cristians".
L'illa fou conquerida per Alfonso de Albuquerque el 1507, per?? els portuguesos no hi van romandre per molt de temps i ja no hi restaven cristians, per?? si algunes creus. En aquell temps l'illa obe??a l'imam de Mascat per?? despr??s de la sortida dels portuguesos va passar a dependre del sold?? mahra de Kishn, l'Hadramaut oriental (1511). El 1542 Sant Francesc Xavier va visitar l'illa i va trobar un grup de gent que deia ser descendent dels conversos per Sant Tom??s. El seu a??llament fou una garantia de tranquil??litat pel sold?? mahra.
Un acord entre els brit??nics i aquest sold?? (Sold?? mahra de Kishn i Socotra) va permetre l'ocupaci?? de l'illa per la Gran Bretanya el 1834, per un per??ode de cinc anys, que es van anar prorrogant, mentre la companyia brit??nica de l'??ndia negociava la seva compra. El 1886 el sold?? de Kishn i Socotra va acceptar el protectorat brit??nic, i Socotra fou incorporada al Protectorat d'Aden (no a la col??nia d'Aden), que depenia del govern de l'??ndia Brit??nica. El 1937 es va crear la col??nia separada d'Aden a la que va ser transferit l'autoritat al protectorat. En aquesta ??poca el sult?? mahra residia temporalment a Hadibu i governava assistit per un wazir i els caps tribals i caps dels clans de pastors de l'illa. El 1940 es va construir un aer??drom prop d'Hadibu, i el 1942 se'n va construir un de mes gran a 4 km al oest de Khatub, a la costa nord. El 1967 el nou govern de la Rep??blica democr??tica del Iemen del sud va abolir els sultanats, i Socotra va passar a formar part del governadorat numero VI; aviat l'aer??drom va poder ser usat com a base per la Uni?? Sovi??tica durant tota la guerra freda, fins a finals dels anys vuitanta. Despr??s de la uni?? dels dos Iemen el 1990, el governadorat es va dir Mahra. El 1999 un nou aeroport la va treure de l'a??llament. Simult??niament un programa de desenvolupament de l'ONU es va iniciar per assegurar la superviv??ncia de l'illa i la preservaci?? del seu entorn.
