Socotra
De Viquipèdia
Socotra (àrab سقطرى , transcrit com Sukutra o Suqutra o Sokotra o Soqotra o Socotora) es una illa del Oceà Índic a 300 km de la costa d'Aràbia i a uns 240 km del Cap Guardafui (Somàlia). Te uns 130 km de llarg i 40 d'ample i la superfície es de 3.579 km2 si be amb el conjunt d'illes annexes donen una superfície de 4001 km2. Les illes annexes son Abd al-Kuri, Samhah, Darsa (o Darza) i algunes roques. Les illes Samhah i Darsa es coneixen en conjunt com "els germans" (Djazira Al-Ikhwan) i els seus noms volen dir "germà" i "germana". Nomès Abd al-Kuri es habitada (unes 200 persones). L'illa principal te uns 35.000 habitants, dels que la meitat viuen a la capital Hadibu o rodalies. Pertany al governadorat de Al-Mahra
L'altura màxima es el Djabal Haggier (1419 metres). Al est acaba al Ras Mami (Cap Mami); al oest al Ras Shuab; al sud-oest al Ras Katanan i al nord-est al Ras Hulaf. La plana costera del sud (Naukad o Nowgad) marca una costa arenosa de platja continua mentre al nord i oest esta plena de badies associades a rierols, que ofereixen punts d'abordatge. Al nord es troben gairebé totes les viles. L'interior es moderadament muntanyós amb turons plans d'uns 300 metres (les dunes blanques de Ras Momi) i arriben al oest, sud i est als 1200 metres. Hi ha un petit llac anomenat Qalansiya, al nord-oest de l'illa
La població es una barreja d'àrabs, grecs, somalis, indis i negres descendents d'esclaus. A l'interior de l'illa son nòmades i viuen sovint en coves. Recullen la resina que produeix el "dragoner" o "arbre de la sang del dragó" (Dracaena ginnabari) i s'exploten també les palmeres i camps de tabac. La costa sud no te aigua i és deserta i poc poblada però al nord hi ha algunes viles de pescadors i altres de pastors. Al sud la principal població es Steroh, i al nord (d'oest a est) Qaysoh, Goba, Hadibu (al centre de la costa nord) i Hulaf.
L'aïllament de l'illa i el fet de que es separes del continent africà fa milions d'anys permet que un terç de la seva flora i fauna siguin especies autòctones que no es troben en cap altra lloc del mon (per exemple 24 especies de rèptils, 6 tipus d'ocells, el pardal de Socotra, el centpeus de Socotra, una classe de libèl·lula, una classe de crancs de terra descoberts el 1997 a una zona a 700 metres d'altura, i 25 especies d'insectes que salten; i com a flora l'arbre de mirra, el d'encens, i el dragoner o arbre de la sang del dragó entre d'altres, i sense comptar les especies marines). Es creu que hi ha unes 800 especies diferents a les d'altres llocs.
La llengua de l'illa es el Socotrí, d'origen semític però proper a la llengua d'Aràbia del sud i especialment al mahrí
El nom de l'illa podria derivar del sànscrit Dvida Sukhadara que voldria dir alguna cosa com es ara "illa de la felicitat" o "illa feliç". Fou visitada pels egipcis que comerciaven amb el Punt. Un país esmentat com Iskudurus a la llista de territoris conquerits per Darios I el gran de Pèrsia ha estat identificat amb l'illa, el que cal considerar dubtós.
Dioscoridis Insula fou el seu nom romà i en aquell temps fou un empori comercial situat entre el Syagrus Promontorium (Cap Fartash a la península Aràbiga) i Aromata Promontorium (Cap Guardafui a Somàlia). En aquell temps era quasibé deserta i als seus rius hi havia cocodrils; hi havia també moltes serps (escurçons) i uns lluerts molts grans que es caçaven i es menjaven i el seu greix desfet es feia servir en lloc d'oli. Produïa una mica de vi però no gra. Els pocs habitants vivien a la part nord, i eren barrejats àrabs, indis i grecs. Produïa una gran tortuga amb una closca molt apreciada per grossa i dura, i de la que es feien caixes i tauletes i altres estris. Produïa també el tint vegetal anomenat Indi o sang del drac. Pertanyia al rei del país de l'encens d'Aràbia que hi tenia una guarnició i l'explotava per motius econòmics. Plini el vell diu que era banyada pel mar d'Azània. Ja apareix com a dependència del Hadramaut abans de l'època islàmica a inscripcions trobades al Hadramaut (es anomenada skdr). La tradició local diu que els habitants foren convertits al cristianisme per Sant Tomàs l'any 52. Fins al segle X fou lloc de refugi dels pirates del Kutč i Gujarat. Marco Polo diu que a alta mar, a la seva rodalia, es caçaven balenes. Fou esmentada pels geògrafs àrabs: Al-Idrisi (segle XII), Yakut (abans del 1229), Al-Kazwini (abans del 1283), Al-Baghdadi (abans del 1338) i Al-Hamdani (abans del 1538) i coincideixen en l'arrel grega dels habitants i que eren "àrabs cristians".
L'illa fou conquerida per Alfonso de Albuquerque el 1507, però els portuguesos no hi van romandre per molt de temps i ja no hi restaven cristians, però si algunes creus. En aquell temps l'illa obeïa l'imam de Mascat però després de la sortida dels portuguesos va passar a dependre del soldà mahra de Kishn, l'Hadramaut oriental (1511). El 1542 Sant Francesc Xavier va visitar l'illa i va trobar un grup de gent que deia ser descendent dels conversos per Sant Tomàs. El seu aïllament fou una garantia de tranquil·litat pel soldà mahra.
Un acord entre els britànics i aquest soldà (Soldà mahra de Kishn i Socotra) va permetre l'ocupació de l'illa per la Gran Bretanya el 1834, per un període de cinc anys, que es van anar prorrogant, mentre la companyia britànica de l'Índia negociava la seva compra. El 1886 el soldà de Kishn i Socotra va acceptar el protectorat britànic, i Socotra fou incorporada al Protectorat d'Aden (no a la colònia d'Aden), que depenia del govern de l'Índia Britànica. El 1937 es va crear la colònia separada d'Aden a la que va ser transferit l'autoritat al protectorat. En aquesta època el sultà mahra residia temporalment a Hadibu i governava assistit per un wazir i els caps tribals i caps dels clans de pastors de l'illa. El 1940 es va construir un aeròdrom prop d'Hadibu, i el 1942 se'n va construir un de mes gran a 4 km al oest de Khatub, a la costa nord. El 1967 el nou govern de la República democràtica del Iemen del sud va abolir els sultanats, i Socotra va passar a formar part del governadorat numero VI; aviat l'aeròdrom va poder ser usat com a base per la Unió Soviètica durant tota la guerra freda, fins a finals dels anys vuitanta. Després de la unió dels dos Iemen el 1990, el governadorat es va dir Mahra. El 1999 un nou aeroport la va treure de l'aïllament. Simultàniament un programa de desenvolupament de l'ONU es va iniciar per assegurar la supervivència de l'illa i la preservació del seu entorn.
