Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Elx - Viquip??dia

Elx

De Viquip??dia

Elx
Elx/Elche
Escut d'Elx Bandera d'Elx
(En detall) (En detall)
Localitzaci??

Localitzaci?? d'Elx respecte del Pa??s Valenci?? Localitzaci?? d'Elx respecte del Baix Vinalop??


Municipi del Baix Vinalop??
Vista d'Elx
Vista d'Elx
Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
??? Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Prov??ncia d'Alacant
Baix Vinalop??
Elx
Gentilici Il??licit??, il??licitana
Elx??, elxana
Predom. ling. Valenci??
pressupost 146971373,11
Superf??cie 326,10 km??
Altitud 86 m
Poblaci?? (2007)
  ??? Densitat
222.422 hab.
682,07 hab/km??
Coordenades 38?? 16??? 01??? N 0?? 41??? 54??? OCoordenades: 38?? 16??? 01??? N 0?? 41??? 54??? O
Dist??ncies 179 km de Val??ncia
21 km de Alacant
Sistema pol??tic
Nuclis
Ajuntament
??? Alcalde:

21
13 PSPV, 13 PP i 1 CPV
Alejandro Soler Mur (PSPV)
Festes majors Verge de l'Asumpci??, el Misteri
Del 13 al 16 d'agost
Web

Elx (IPA: ['??lt??]) (oficialment Elx / Elche) ??s la capital de la comarca del Baix Vinalop??, la m??s meridional de llengua catalana, i tamb?? ??s la tercera ciutat en demografia del Pa??s Valenci?? i la segona de la prov??ncia d'Alacant. T?? el palmerar m??s gran d'Europa amb m??s de 200.000 palmeres, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tamb?? ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat, el Misteri d'Elx, un drama sacro-l??ric medieval, que tracta de la mort i Assumpci?? de la Mare de D??u. Segons els especialistes est?? datat al segle XV, en la seua part m??s antiga, i ??s cantat en Valenci?? medieval. Segons el darrer cens ling????stic de la Generalitat Valenciana, datat el 2001, Elx ciutat tenia el 2001 un 40% de valencianoparlants (als barris tradicionals i als primers eixamples entre un 50% i un 65%afirmen saber parlar valenci?? mentre que la llengua ??s molt minorit??ria als barris d'alta immigraci?? com Carr??s, els Palmerars o Sant Antoni). Al Camp d'Elx el valenci?? ??s clarament majoritari i s'arriba a m??s del 80% de parlants en les pedanies al sud de la ciutat algunes molt poblades: la Baia, Asprella, la Foia, Matola etc. on la fidelitat ling????stica interna ??s molt alta.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

La hist??ria d'Elx comen??a a L'Alc??dia, jaciment situat a 2 km. del nucli urb?? i en qu?? es troben deixalles des del Neol??tic fins als visigots; ??s l'??poca ??bera la de major esplendor i en la qu?? es talla la Dama d'Elx, bust d'una dona ricament abillada , una de les m??s importants obres art??stiques d'aquesta ??poca, trobada en 1897, i que roman al Museu Arqueol??gic Nacional de Madrid malgrat les reiterades peticions fetes per a la seua devoluci?? al seu lloc d'origen; la ciutat d' Ilici o Illici, que pertanyia al contestans, va passar a sobirania de Roma a la segona guerra p??nica; dels romans no hi romanen testimonis arqueol??gics per?? sabem que en temps d'August establiren a la ciutat ib??rica una col??nia de veterans i llavors es va dir Iulia Illici Augusta, i era colonia immunis amb ius italicum; a la ciutat s'encunyava moneda de bronze, i a la costa (bastant propera) tenia un port anomenat Illicitanis Sinus (Santa Pola), just al centre d'una badia formada pel promontoris Saturni i Dianium (D??nia).

Elx tamb?? fou seu d'un bisbat en temps bizantins, visigots i el primer per??ode moss??rab, els ??rabs s'establiren ja en l'actual empla??ament, concretament en el que ara es coneix com la Vila Murada i constru??ren un complex sistema de reguiu; la conquesta cristiana, en 1265, oblig?? als moros a instal??lar-se en el Raval de Sant Joan i als jueus en el que ara ??s la parr??quia del Salvador; en ??poca de les taifes, pertany??, ad??s al regne de D??nia, ad??s al de M??rcia; Jaume I fou qui realment conquist?? Elx, en virtut dels pactes que va fer amb el seu gendre Alfons X, de Castella, als sarra??ns i proced?? a la seua repoblaci?? amb catalans, cosa que explica que aquesta comarca tan meridional parle catal??; en 1304, en acompliment de la Sent??ncia Arbitral de Torrelles, Cartagena, Oriola, Elx, Guardamar del Segura i altres poblacions passaren a formar part de l'antic Regne de Val??ncia, hi havia amplis territoris francs i ??mplies ??rees comunals i municipals que limitaren molt??ssim els drets senyorials territorials, i que es concentraven b??sicament en les partides denominades les Quatre Alqueries, avui desaparegudes, i en el terme del raval, significativament denominat Magram; aquest fet ??s essencial, perqu?? va contribuir a desenvolupar un ampli proc??s de privatitzaci?? de terres, dut a terme per una complexa gamma d'agents socials que explicaria la feblesa estructural del nou senyoriu que hi emergir?? el 1470 quan la reina Isabel de Castella cedisca a Guti??rrez de C??rdenas les viles de Crevillent i Elx, pr??viament cedides a aquesta per Ferran d'Arag??; i tanmateix el relatiu desenvolupament de l'agricultura, en connexi?? amb la important instituci?? de les aig??es de reg, organitzades des del Consell, aix?? com el mercat urb??.

Els segles XVI i XVII s??n conflictius socialment, d'una banda en les Germanies la vila va aprofitar l'ocasi?? que li brindava la revolta agermanada per tal d'impedir la presa de possessi?? a D??dac de C??rdenas i proclamar la seua vinculaci?? a la Corona; el frac??s de dita revolta, militarment esclatada per tropes de l'aristocr??cia al front de les quals anava el propi senyor d'Elx i el marqu??s de V??lez, va suposar, una vegada m??s l'esclafament de l'ideal de municipi reial baix-medieval; d'altra l'expulsi?? morisca que no sols va significar la p??rdua d'un ter?? de la poblaci??, ja que investigacions recents mostren que la poblaci?? musulmana del raval no era una simple comunitat camperola un??vocament sotmesa al poder dels C??rdenas, sin?? una col??lectivitat que practica una agricultura comercialitzada sobre l'??rea de l'antic Magram; la repoblaci?? duta a terme per Jordi de C??rdenas entre 1609-1611, intentava no nom??s refer una greu situaci?? econ??mica que, potser vinguera d'abans, per?? s'acceler?? r??pidament amb l'expulsi??, sin?? recompondre una situaci?? de feblesa pol??tica, que fou en aquell moment parcialment compensada a l'entrar les oligarquies propiet??ries urbanes entre els beneficiaris de la repoblaci??, juntament amb altres molts ve??ns d'extracci?? social artesana i camperola; d'altra el naixement d'una complicada organitzaci?? social que comen??ava a produir una poderosa oligarquia propiet??ria composta per cavallers, ciutadans, rectors dels municipi, advocats, metges notaris, una burgesia de comerciants, bona part de la qual era d'origen estranger; un artesanat molt heterogeni organitzat en gremis i una s??rie de capes de treballadors, llauradors i camperols que establia ja les bases d'intercanvi i explotaci??; tot plegat amb la baixada de rendiments productius del camp propiciat per l'expulsi?? morisca, la delinq????ncia, el bandolerisme i la resist??ncia senyorial, en 1644, a la pressa de possessi?? de Jaume de C??rdenas, germ?? i hereu del recent mort Jordi, s??n el detonant d'una s??rie de conflictes tradu??ts en un tira i arronsa entre la vila i la instituci?? senyorial que acabaren amb la consecuci?? favorable a aquesta de la sent??ncia del plet de reversi?? a la Corona el 1697.

Altre aspecte cridaner del segle es l'increment en les activitats urbanes relacionades amb l'oli i el sab?? per part de l'oligarquia propiet??ria local, especialment els nobles, en plena crisi del segle; el XVIII comen??a marcat pel l'abolici?? dels Furs en 1707, la qual cosa d??na l'oportunitat d'aplicar sense entrebancs la jurisdicci?? senyorial, que crea la figura de l'Alcalde Major, nomenat personalment pel senyor, per damunt dels alcaldes ordinaris i aliena erms comunals i propis i que torna a xocar amb l'oposici?? de la vila una vegada que aquesta recupera el seu dinamisme social a partir dels anys trenta; a partir d'aquesta d??cada hi ha un creixement econ??mic basat en l'agricultura orientada a la producci?? d'oli, barrella i gra que, comercialitzada a trav??s del port d'Alacant possibilita l'aparici?? de noves fortunes i retalla les possibilitats dels estrats m??s baixos; aquesta situaci??, m??s l'estructura administrativa i fiscal de naturalesa feudal actuant en conjuntures de baixa producci?? i retra??ment comercial, provoc?? crisis com la dels anys 60, amb el punt ??lgid de l'any 1766, en qu?? la revolta antisenyorial a favor del lliure comer?? i dels antics usos comunals, al mateix temps que denunciava una situaci?? estructural, marcava un canvi de ritme en el creixement capitalista estructuralment unit a l'activitat agr??ria tal com aquesta qued?? configurada pels processos revolucionaris burgesos.

L'agricultura, per??, no trigaria a entrar en crisi, la qual circumst??ncia don?? pas al sorgiment de la moderna ind??stria espardenyera, el c??nem fou substitu??t parcialment pel jute; segons Pere Ibarra, la primera f??brica fou creada per Josep Maria Buch, el qual aglutin?? una s??rie de telers dispersos que simplement treballaven a canvi de mat??ries primeres.

El 1875 s'hi instal??la la primera m??quina de cosir i es comen??a a importar lona del Principat -Matar??- progressivament substitu??da per la pr??pia producci?? local, a trav??s de l'??s del teler mec??nic per a lones i la m??quina de trenar; tot plegat va provocar una nova ocupaci?? que b??sicament descansava sobre el treball a domicili, tant a la ciutat com al camp; aix??, en vespres de la gran guerra hi existien unes cent f??briques d'espardenyes, jute i trena, que absorbien prop del 80 per cent de la poblaci?? obrera; el breu regnat d'Amadeu I supos??, en una curta visita a l'aleshores vila, el 1871, l'atorgament del t??tol de ciutat; el proc??s industrialitzador don?? pas a l'aparici?? d'una nova oligarquia, composta pels fabricants d'espardenyes i calcer en general, amb interessos en l'agricultura i que comen??a a formar les seues entitats financeres ??? caixes d'estalvis??? i patronals ??? Centro Industria Alpargatera ??? entre els quals destaca Manel G??mez Vald??via.

Durant la dictadura de Primo de Rivera a la qual es van unir les classes burgeses i mitjanes (metges, funcionaris, advocats, etc) entre els quals destaquen D??dac Fern??ndez Ripoll, alcalde en diverses ocasions, i el banquer Raimon Peral Torres, es va produir un impuls regeneracionista que impulsaria millores per a la ciutat, clavegueram, escoles, escorxadors, etc; els Obrers conseq??entment comencen a organitzar-se i creen les primeres unitats de socors mutu, sindicats i partits pol??tics; en 1903 es coneix la primera vaga a Elx.

La Segona Rep??blica Espanyola fou un per??ode convuls amb vagues, tancaments patronals, confiscaci?? per part de les grans centrals sindicals, aleshores UGT i CNT, de 231 finques, amb una superf??cie de 3.356 ha per a la seua explotaci?? col??lectivista; la guerra de 1936-1939 deix?? una dif??cil situaci?? que es va comen??ar a recuperar a partir dels 50 merc??s a la ind??stria i es va consolidar entre 1965-1975 amb una important recuperaci?? demogr??fica propiciada per la immigraci??.

[edita] Poblaci??

Entitats de poblaci?? Habitants
Algoda 780
Algor??s 623
Altabix 2.557
L'Altet 3.531
Els Arenals del Sol 1.345
Asprella 406
Atzavares 1.413
Les Baies 1.764
Carr??s 1.214
Daimes 992
El Derramador 424
Elx 176.164
La Foia 1.958
Jubalcoi 1.032
Maitino 816
La Marina 1.451
Matola 1.680
La Perleta 851
Pla de Sant Josep 1.819
Pu??ol 328
La Torre del Pla 5.116
La Vallverda 1.398

El 2003 el municipi d'Elx tenia 207.163 habitants. Un 85% viu a la ciutat d'Elx i la resta a les nombroses partides rurals amb que compta el municipi. La distribuci?? de la poblaci?? per nuclis ??s la seg??ent:

El 1900 Elx comptava amb 27.308 habitants i era la quarta ciutat de la prov??ncia d'Alacant per darrere d'Alacant, Alcoi i Oriola. Fins a 1940 va cr??ixer al mateix ritme que Alcoi i Oriola per?? a partir d'esta data va despuntar amb la industrialitzaci?? i va rebre molts immigrants pel que pass?? de 46.596 el 1940 a 73.320 el 1960 i 162.873 el 1981. Elx no ha deixat de cr??ixer als ??ltims anys encara que ha sigut m??s lent degut al descens de la natalitat i ha passat de 188.062 el 1991 a 194.767 el 2001 i 201.731 en el 2003. Als ??ltims anys el creixement demogr??fic s'ha refor??at per l'arribada d'immigrants iberoamericans i magrebins.

[edita] Economia

L'agricultura que ha perdut pes ??ltimament continua sent un sector important que els darrers anys s'orienta cap al productes d'??s no alimentari, com ara vivers; el turisme, la qual cosa fa que el litoral encara conserve ??mplies zones verges; el comer?? ocupa un 20% de la poblaci??; per?? el sector econ??mic per excel??l??ncia ??s l'industrial i gira en torn al calcer, de qu?? Elx ??s principal productor a nivell estatal i un dels m??s importants d'Europa. Compta la ciutat amb el Centre de Congressos ???Ciutat d'Elx???, el palau ferial IFA , en qu?? se celebra "Expocalzado Internacional", que constitueix la principal fira del sector, aeroport internacional a Torre del Pla. Tamb?? hi ha la Universitat Miguel Hern??ndez.

[edita] Geografia

L'ampli terme municipal, 326,1 Km2, s'est??n per una planura creuada per les serres del Molar, Tabai?? i Castellar, farcida de palmeres; compta amb 12 km de platges on dunes i pins conformen un peculiar paisatge; en l'interior del municipi hi ha el pant?? d'Elx, constru??t en 1632 i La Llacuna del Fondo, d'alt valor ecol??gic; tamb?? hi ha el Clot de Galvany, l'Hort del Cura, amb la palmera Imperial, i el parc natural de Les Salines.

[edita] Edificis d'inter??s

Panor??mica d'Elx
Panor??mica d'Elx
Palau d'Altamira
Palau d'Altamira

El patrimoni, com no pot ser menys en una ciutat amb tanta hist??ria, ??s enorme i d'ell esmentarem:

  • La Vila Murada, recull d'edificis civils i religiosos que compendien la hist??ria de la ciutat.
  • La Calaforra. Del segle XIII per?? amb moltes modificacions. Alberg?? a les primeries del segle XX una l??gia francmas??nica .
  • Alc??sser de la Senyoria o Palau d'Altamira. Constru??t en el segle XV pel primer senyor de la ciutat. Alberga el Museus Arqueol??gic Municipal ???Alejandro Ramos Folques ???.
  • Ajuntament. De 1141, amb llotja g??tica i fa??ana renaixentista. En la torre de la Vetlla hi ha un rellotge amb dos aut??mats (Calendura i Calendureta).
  • Convent de la Merc?? , amb fa??ana renaixentista, esgl??sia g??tica, claustre del XVIII i uns importants banys ??rabs, del XVI.
  • Bas??lica de Santa Maria. Una de les m??s belles representacions del barroc valenci??. Lloc de representaci?? del Misteri d'Elx.
  • Ermita de sant Sebasti??. Annexa a la bas??lica, alberga la Casa de la Festa, seu del Misteri.
  • Esgl??sia de sant Josep. Declarada BIC .
  • L'Alc??dia. Parc arqueol??gic i museu que ens acosten a la civilitzaci?? ibera i a la romana.
  • Palau de Jorge Juan. Declarat BIC .
  • Museu d'Art Contemporani. En l'antic ajuntament del Raval.
  • Museu Agr??cola de Pu??ol. En la partida del mateix nom.
  • Muralles de l'Alc??dia.
  • Muralles d'Elx. Hi ha abundants restes de la muralla i les torres de santa Ll??sia , del Consell, la torre Cova i la torre VIII, entre d'altres.
  • Convent de les Clarises. Segle XVI.
  • Pont g??tic de santa Teresa.
  • Torre d'Asprillas. A la partida de Les Baies, fora part d'una casa particular.
  • Torre de Carr??s. De 1701, adossada a un caseriu de construcci?? posterior.
  • Torre de Ressemblanc. Segle XV. Inclosa en l'Hort de la Torreta. Actualment Institut de Formaci?? Professional .
  • Torre Palombar. Molt restaurada i afegida a un edifici posterior.
  • Torre de l'Hort dels Vaillos . Segle XV. Completament restaurada i en excel??lent estat.
  • Torre Estanya. Possiblement musulmana. Propietat particular i en ru??na absoluta.

[edita] Dates d'actes festius i d'inter??s popular

[edita] Cultura

Com a mostra de la variada oferta cultural esmentarem:

  • Festival Internacional de Cinema Independent. Que se celebra des de 1978.
  • Festival Medieval d'Elx. Se celebra des de 1990
  • Setmana Internacional de M??sica i Cultura ??tnica i Mestissatge . Se celebra des de 1996
  • Festival de Artistes al carrer ELX AL CARRER se celebra des de 2005

[edita] Gastronomia

Acabarem amb els menjars on destaquen els arrossos, especialment l'arr??s amb costra, els guisats amb peix, com ara les pipes i carasses (bacall?? amb nyores), La llisa de la Llacuna del Fondo, i el putxero amb tarongetes (bullit amb pilotes i carn). De dol??, com no, els d??tils de les seues palmeres, el pa de figa, la tort?? d'Elx, a base d'ametla i per a acompanyar-los el toman??, licor originari de les terres del sud, elaborat des de 1897.

[edita] Pol??tica

En l'actual etapa democr??tica els alcaldes d'Elx han sigut:

Les eleccions de 2003 donaren l'alcaldia al PSPV, amb 15 regidors, el PP compta amb 11 i l'Entesa amb 1. Aquestos comicis van revalidar el mandat de l'alcalde Diego Maci?? Anton.

En les eleccions de 2007 hagu?? un empat a 13 regidors entre el PSPV i el PP que trenc?? l'??nica regidora del Comprom??s pel Pa??s Valenci?? a favor dels socialistes amb un alian??a de govern.

Resultats electorals de Elx, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers
Partit Socialista Obrer Espanyol Alejandro Soler Mur 43.601 13
Partit Popular Mercedes Alonso Garc??a 43.388 13
Comprom??s pel Pa??s Valenci?? ??ngels Candela Plaza 6.512 1
Partit d'Elx 4.187 -
Agrupaci?? Popular Torre del Pla i l'Altet 2.693 -
Altres 1.772 -
En blanc 1.490 -
Total 104.115 27

[edita] Esports

La ciutat d'Elx compta amb diversos clubs esportius patrocinats majorit??riament per empresaris del calcer locals.

Futbol

Rugbi

  • Elx R.C.

Voleibol

  • J'Hayber Elx

Futbol Sala (femen??)

  • Femesala Elx

[edita] Entitats locals

La vida cultural d'Elx t?? diversos vessants, com l'ecologisme, el catalanisme, o les actives associacions de ve??ns.

[edita] Personatges il??lustres

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Elx