Crevillent

De Viquipèdia

(En detall)

Localització

Municipi del Baix Vinalopó

Església de Crevillent

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Baix Vinalopó
Elx

Gentilici Crevillentí, crevillentina

Predom. ling.

Valencià

Superfície 104,50 km²

Altitud 130 m

Població (2007)
• Densitat 28.172 hab.
269,59 hab/km²

Coordenades 38° 14′ 55″ N 0° 48′ 32″ OCoordenades: 38° 14′ 55″ N 0° 48′ 32″ O

Distàncies 15,7 km de Elx
32,3 km de Alacant

Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde: 6
14 PP, 5 PSPV i 2 IPV
César Augusto Asencio Adsuar (PP)

Codi postal 03330

Agermanament Fontenay-le-Comte (França)

Web

http://www.crevillent-ayto.es

Crevillent és una població del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Vinalopó. Municipi ubicat entre la serra que porta el mateix nom i la plana del Segura. A la seua serra hi destaquen principalment dues muntanyes, Sant Gaietà (816 m) i Crevillent (835 m). Comprèn una plana al·luvial entre els deltes del Vinalopó i del Segura. Té un clima mediterrani subàrid. Els seus límits són: al Nord, El Fondó de les Neus i Asp; a l'Est, Elx; a l'Oest, Albatera; i al Sud, Catral. Al voltant del 80% de la població són catalanoparlants.

[edita] Història

Abundants troballes testimonien el pas de diferents cultures: Calcolític (Les Moreres), Paleolític Superior (La Ratlla del Bubo), ibers (La Penya Negra), romans (La Canyada Joana i part alta del terme municipal); els musulmans l'anomenaren Qirbilyân i foren els fundadors de l'actual Crevillent; durant la dominació àrab fou una important població integrada en el Regne de Múrcia; els cristians castellans la conquisten en 1244 segons el pactat en el tractat d'Almizra i fan una repoblació força feble, ja que el poder, fins 1318 continuà sota un rais o cabdill moro.

Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264 es produí la intervenció militar de Jaume I; el 1304, amb la Sentència Arbitral de Torrelles, passà, juntament amb tota la zona del Baix Segura, a formar part de la Corona d'Aragó, però fou el 1308 quan Jaume II promulgà la incorporació formal de dites terres al Regne de València; fins el 1324 és entregada com a senyoriu a l'infant Pere; el 1439 és venut a Bernat Requesens; després del matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó passa al senyoriu dels Gutiérrez de Càrdenas; la pèrdua dels drets de reialenc d'aquesta vila provocà que els seus habitants s'oposaran violentament a llur nou senyor; aquest solament pogué exercir els seus drets a partir del 1481, i els seus descendents continuaren el senyoriu; en 1521, durant les Germanies, la població es va sublevar contra el senyor vigent, Dídac de Càrdenas; en els primers anys del segle XVII, la seua població la formaven un total de 400 famílies, de les quals la majoria n'eren de moriscos; així, amb l'expulsió d'aquests el 1609, la seua població es va veure reduïda a la tercera part; durant la guerra de Successió (1705) va prendre partit pel borbó el qual en agraïment li va atorgar el títol de vila.

[edita] Demografia

Les primeres dades escrites del cens de la vila venen de la mà del professor Lapeyre, que assenyala que al 1563 la vila té una població de 208 cases (938 habitants). Just abans de l'expulsió dels moriscos, s'arriba a 400 cases (1800 hab.), l'expulsió suposà un fort cop a l'evolució positiva de la població que no es recuperarà fins un segle després, al 1739 segons el cens del Marquesat d'Elx n'hi havia 800 cases (3.600 hab.) i segueix creixent durant tot el XVIII fins que arriba als 8.000 hab. (1794, Cavanilles).

Front a aquest fenomen d'increment regular i constant del segle XVIII, al XIX es produeix un estancament i, fins i tot, decreix per diverses circumstàncies, entre les més importants, la fam de principi de segle i la invasió francesa del 1809; a la meitat de la centúria (1857), s'enregistren 7.787 habitants segons el cens oficial, que ja té un caire regular, produint-se una recuperació que es perllonga fins a la fi del segle. Ja al segle XX trobem dues etapes força diferenciades, fins als 60 la població roman al voltant d'uns 10.000 hab. i és a partir d'aleshores quan es produeix el creixement més fort en duplicar el nombre d'habitants de 12.636 en 1950 als 26.260 hab. del cens de 2003.

Els habitants es troben repartits pels diferents nuclis de població del terme: Crevillent, El Realengo, El Barri de l'Estació, Las Casicas, El Racó dels Pablos, El Barranc de Sant Gaietà i Sant Felip Neri, únic nucli poblacional de la comarca on es parla castellà-murcià.

[edita] Economia

Es conreen garrofers, ametllers, cítrics, vinya, figueres, magraners, hortalisses (25% de secà, mentre que el regadiu suposa el 75%). Malgrat la importància de l'agricultura sobretot als segles passats, ara la indústria és l'activitat econòmica principal. De l'artesania de l'espart i el junc que proliferava en els segles XIX i XX ha esdevingut la principal activitat econòmica crevillentina: la indústria de la catifa, de què n'hi ha més de 80 fàbriques i de la qual es principal productor a nivell de tot l'estat, amb una producció del 76% del total estatal que és exportada arreu del món.

Altres sectors amb certa importància són el del calcer que ha substituït a l'espardenya tradicional, la construcció, la fusta, la metal·lúrgia i l'alimentació.

[edita] Geografia

La vila es troba situada al peu de la serra del seu nom on, segons la tradició, visqué un dels roders més famosos del segle XIX, conegut com Jaume el Barbut.

El terme, que abraça 104,50 km², està cobert pel llentiscle, el coscoll, quelcom de pi, espart i margalló. Hi ha paratges dignes d'esment com ara el Parc de muntanya Sant Gaietà, al peu del cim homònim (817 m d'altitud) o el parc natural de la Llacuna del Fondo que comparteix amb la ciutat d'Elx (1.593 ha. al municipi), pas obligat de nombroses espècies d'aus migratòries i de fauna aquàtica. També trobem a la serra l'alberg i centre d'educació ambiental Els Molins.

[edita] Edificis d'interès

El nucli urbà mostra trames urbanes molt diferenciades, d'una banda el casc antic o barri de la Moreria, de marcat caràcter musulmà, d'altra les típiques coves habitatge i d'altra el modern Crevillent d'edificis actuals.

Del seu patrimoni citarem:

Església de la Mare de Déu de Betlem (antigament de Sant Pere). Del segle XVII i fou constituïda en 1779-1829. En la seua cripta alberga el Museu Benlliure, que compta, entre d'altres obres, amb set passos processionals de la Setmana Santa encarregats per la família Magro a l'escultor.
Museu Arqueològic.
El Castell Vell. De probable origen musulmà. Totalment arruïnat, no en queden més que els fonaments i algun tros de murada.
Castell i Muralles. Del castell no roman més que l'espai físic que ocupava i de les muralles trossos incorporats als habitatges actuals, de fet el carrer per on anava el vall del castell s'anomena Carrer Vall.
Passeig del Calvari, amb Via Crucis del XVIII.

[edita] Cultura

De les festes de la vila cal destacar:

La Setmana Santa: declarada d'interès turístic, és destacada per la qualitat de la imagineria religiosa i per la participació de les corals que hi ha. Les confraries processonen les imatges i es reuneixen al tradicional i conegut esmorzar del divendres sant, on es mengen alls, faves tendres, pa torrat i coques de Crevillent.
Els Moros i Cristians: el mes d'octubre, les cabiles i quarters omplin d' actes festius el poble. Festa protagonitzada per les comparses mores i cristianes en honor a Sant Francesc. Molta animació al carrer.
Festes de Sant Gaietà: festes d'antiga tradició, que per circumstàncies han anat perdent-se. Barraquetes de fira al passeig del Calvari i tradicionals regals als xiquets. Firar-se una joguina és tradicional el 7 d'agost.
Festes del barri de la Salut: el setembre, les festes són aquesta vegada en honor de la Mare de Déu de la Salut. Passacarrers, karaokes, actuacions musicals i esport al carrer.
Festes del barri de l'Àngel: també el setembre, i marcades també per una festivitat religiosa. L'ermita de l'Àngel és visitada en processó i els veïns fan festa amb sopars, balls i molta animació.

De la tradició musical local parla la Societat Unió Musical l'antiguitat de la qual es remunta a 1860.

[edita] Gastronomia

A Crevillent es gaudeix d'una gastronomia típica valenciana amb les seues variants comarcals i personals que la fan diferent i pròpia.

[edita] Dolços de Crevillent

Podeu trobar un recull dels principals dolços crevillentins aquí.

[edita] L'arròs en mondongo

Llorenç Millo Casas, al seu llibre Gastronomia Valenciana diu:

   L'arròs i mondongo propi de Crevillent és potent i fort,
   apropiat per a gent saludable. Es fa amb les entranyes dels
   bòvids i la tradició el reserva per als dies de
   Setmana Santa, malgrat el dejú i l'abstinència
   que ordena l'església per aquestes dates.
   No es tracta d'una irreverència, només és
   una permissió per als que han de carregar-se
   al muscle durant les processons, els pesats tabernacles
   on llueixen les policromes i pietoses imatges.

Aquest plat ha fet nàixer l'Associació d'amics de l'arròs i mondongo, que es reuneix habitualment per assaborir aquest menjar típic.

[edita] L'arròs amb conill i caragols

Aquest dinar és millor a l'aire lliure, al camp o a la platja perquè fet amb llenya de foc borratxo és més gustós. Però el més important és, que cal fruir d'aquesta perola en bona companyia.

[edita] La gatxamiga

Plat arcaic i ideal per als dies de pluja a l'hivern. Se sol acompanyar d'un gotet de bon vi.

[edita] La coca i el pa torrat

Coca farcida d'ou i tonyina, de seitó, coca de sardina, de llonganissa, d'oli (coques i coquetes) i fins i tot de pernil dolç i formatge. D'aquestes podem trobar-ne tot l'any però el pa torrat és més típic de la Setmana Santa crevillentina i forma part de l'esmorzar del divendres sant.Els forns de la localitat treballen quasi tota la nit per a què tots (devots i gaire devots) puguem gaudir d'un bon tros de pa torrat al forn acompanyat de bacallà, alls i favetes tendres acabades de collir. El que més us agrade.

[edita] Política

L'ajuntament, segons que dictaminaren les urnes el 2003, està governat pel PP, amb 14 regidors; el PSPV en té 4 i EU-EV-ENTE, 3.

Les eleccions del 2007 donaren l'alcaldia per quarta volta a César Augusto Asencio Adsuar (PP) per majoria absoluta (14 regidors), mentre que el PSPV n'obtenia 5, i EUPV 2.