Crevillent

De Viquip??dia

Crevillent ??s una poblaci?? del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Baix Vinalop??. Municipi ubicat entre la serra que porta el mateix nom i la plana del Segura. A la seua serra hi destaquen principalment dues muntanyes, Sant Gaiet?? (816 m) i Crevillent (835 m). Compr??n una plana al??luvial entre els deltes del Vinalop?? i del Segura. T?? un clima mediterrani sub??rid. Els seus l??mits s??n: al Nord, El Fond?? de les Neus i Asp; a l'Est, Elx; a l'Oest, Albatera; i al Sud, Catral. Al voltant del 80% de la poblaci?? s??n catalanoparlants.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Demografia 3 Economia 4 Geografia 5 Edificis d'inter??s 6 Cultura 7 Gastronomia 7.1 Dol??os de Crevillent 7.2 L'arr??s en mondongo 7.3 L'arr??s amb conill i caragols 7.4 La gatxamiga 7.5 La coca i el pa torrat 8 Pol??tica 9 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Abundants troballes testimonien el pas de diferents cultures: Calcol??tic (Les Moreres), Paleol??tic Superior (La Ratlla del Bubo), ibers (La Penya Negra), romans (La Canyada Joana i part alta del terme municipal); els musulmans l'anomenaren Qirbily??n i foren els fundadors de l'actual Crevillent; durant la dominaci?? ??rab fou una important poblaci?? integrada en el Regne de M??rcia; els cristians castellans la conquisten en 1244 segons el pactat en el tractat d'Almizra i fan una repoblaci?? for??a feble, ja que el poder, fins 1318 continu?? sota un rais o cabdill moro.

Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264 es produ?? la intervenci?? militar de Jaume I; el 1304, amb la Sent??ncia Arbitral de Torrelles, pass??, juntament amb tota la zona del Baix Segura, a formar part de la Corona d'Arag??, per?? fou el 1308 quan Jaume II promulg?? la incorporaci?? formal de dites terres al Regne de Val??ncia; fins el 1324 ??s entregada com a senyoriu a l'infant Pere; el 1439 ??s venut a Bernat Requesens; despr??s del matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Arag?? passa al senyoriu dels Guti??rrez de C??rdenas; la p??rdua dels drets de reialenc d'aquesta vila provoc?? que els seus habitants s'oposaran violentament a llur nou senyor; aquest solament pogu?? exercir els seus drets a partir del 1481, i els seus descendents continuaren el senyoriu; en 1521, durant les Germanies, la poblaci?? es va sublevar contra el senyor vigent, D??dac de C??rdenas; en els primers anys del segle XVII, la seua poblaci?? la formaven un total de 400 fam??lies, de les quals la majoria n'eren de moriscos; aix??, amb l'expulsi?? d'aquests el 1609, la seua poblaci?? es va veure redu??da a la tercera part; durant la guerra de Successi?? (1705) va prendre partit pel borb?? el qual en agra??ment li va atorgar el t??tol de vila.

[edita] Demografia

Les primeres dades escrites del cens de la vila venen de la m?? del professor Lapeyre, que assenyala que al 1563 la vila t?? una poblaci?? de 208 cases (938 habitants). Just abans de l'expulsi?? dels moriscos, s'arriba a 400 cases (1800 hab.), l'expulsi?? supos?? un fort cop a l'evoluci?? positiva de la poblaci?? que no es recuperar?? fins un segle despr??s, al 1739 segons el cens del Marquesat d'Elx n'hi havia 800 cases (3.600 hab.) i segueix creixent durant tot el XVIII fins que arriba als 8.000 hab. (1794, Cavanilles).

Front a aquest fenomen d'increment regular i constant del segle XVIII, al XIX es produeix un estancament i, fins i tot, decreix per diverses circumst??ncies, entre les m??s importants, la fam de principi de segle i la invasi?? francesa del 1809; a la meitat de la cent??ria (1857), s'enregistren 7.787 habitants segons el cens oficial, que ja t?? un caire regular, produint-se una recuperaci?? que es perllonga fins a la fi del segle. Ja al segle XX trobem dues etapes for??a diferenciades, fins als 60 la poblaci?? roman al voltant d'uns 10.000 hab. i ??s a partir d'aleshores quan es produeix el creixement m??s fort en duplicar el nombre d'habitants de 12.636 en 1950 als 26.260 hab. del cens de 2003.

Els habitants es troben repartits pels diferents nuclis de poblaci?? del terme: Crevillent, El Realengo, El Barri de l'Estaci??, Las Casicas, El Rac?? dels Pablos, El Barranc de Sant Gaiet?? i Sant Felip Neri, ??nic nucli poblacional de la comarca on es parla castell??-murci??.

[edita] Economia

Es conreen garrofers, ametllers, c??trics, vinya, figueres, magraners, hortalisses (25% de sec??, mentre que el regadiu suposa el 75%). Malgrat la import??ncia de l'agricultura sobretot als segles passats, ara la ind??stria ??s l'activitat econ??mica principal. De l'artesania de l'espart i el junc que proliferava en els segles XIX i XX ha esdevingut la principal activitat econ??mica crevillentina: la ind??stria de la catifa, de qu?? n'hi ha m??s de 80 f??briques i de la qual es principal productor a nivell de tot l'estat, amb una producci?? del 76% del total estatal que ??s exportada arreu del m??n.

Altres sectors amb certa import??ncia s??n el del calcer que ha substitu??t a l'espardenya tradicional, la construcci??, la fusta, la metal??l??rgia i l'alimentaci??.

[edita] Geografia

La vila es troba situada al peu de la serra del seu nom on, segons la tradici??, visqu?? un dels roders m??s famosos del segle XIX, conegut com Jaume el Barbut.

El terme, que abra??a 104,50 km??, est?? cobert pel llentiscle, el coscoll, quelcom de pi, espart i margall??. Hi ha paratges dignes d'esment com ara el Parc de muntanya Sant Gaiet??, al peu del cim hom??nim (817 m d'altitud) o el parc natural de la Llacuna del Fondo que comparteix amb la ciutat d'Elx (1.593 ha. al municipi), pas obligat de nombroses esp??cies d'aus migrat??ries i de fauna aqu??tica. Tamb?? trobem a la serra l'alberg i centre d'educaci?? ambiental Els Molins.

[edita] Edificis d'inter??s

El nucli urb?? mostra trames urbanes molt diferenciades, d'una banda el casc antic o barri de la Moreria, de marcat car??cter musulm??, d'altra les t??piques coves habitatge i d'altra el modern Crevillent d'edificis actuals.

Del seu patrimoni citarem:

• Esgl??sia de la Mare de D??u de Betlem (antigament de Sant Pere). Del segle XVII i fou constitu??da en 1779-1829. En la seua cripta alberga el Museu Benlliure, que compta, entre d'altres obres, amb set passos processionals de la Setmana Santa encarregats per la fam??lia Magro a l'escultor.
• Museu Arqueol??gic.
• El Castell Vell. De probable origen musulm??. Totalment arru??nat, no en queden m??s que els fonaments i algun tros de murada.
• Castell i Muralles. Del castell no roman m??s que l'espai f??sic que ocupava i de les muralles trossos incorporats als habitatges actuals, de fet el carrer per on anava el vall del castell s'anomena Carrer Vall.
• Passeig del Calvari, amb Via Crucis del XVIII.

[edita] Cultura

De les festes de la vila cal destacar:

• La Setmana Santa: declarada d'inter??s tur??stic, ??s destacada per la qualitat de la imagineria religiosa i per la participaci?? de les corals que hi ha. Les confraries processonen les imatges i es reuneixen al tradicional i conegut esmorzar del divendres sant, on es mengen alls, faves tendres, pa torrat i coques de Crevillent.
• Els Moros i Cristians: el mes d'octubre, les cabiles i quarters omplin d' actes festius el poble. Festa protagonitzada per les comparses mores i cristianes en honor a Sant Francesc. Molta animaci?? al carrer.
• Festes de Sant Gaiet??: festes d'antiga tradici??, que per circumst??ncies han anat perdent-se. Barraquetes de fira al passeig del Calvari i tradicionals regals als xiquets. Firar-se una joguina ??s tradicional el 7 d'agost.
• Festes del barri de la Salut: el setembre, les festes s??n aquesta vegada en honor de la Mare de D??u de la Salut. Passacarrers, karaokes, actuacions musicals i esport al carrer.
• Festes del barri de l'??ngel: tamb?? el setembre, i marcades tamb?? per una festivitat religiosa. L'ermita de l'??ngel ??s visitada en process?? i els ve??ns fan festa amb sopars, balls i molta animaci??.

De la tradici?? musical local parla la Societat Uni?? Musical l'antiguitat de la qual es remunta a 1860.

[edita] Gastronomia

A Crevillent es gaudeix d'una gastronomia t??pica valenciana amb les seues variants comarcals i personals que la fan diferent i pr??pia.

[edita] Dol??os de Crevillent

Podeu trobar un recull dels principals dol??os crevillentins aqu??.

[edita] L'arr??s en mondongo

Lloren?? Millo Casas, al seu llibre Gastronomia Valenciana diu:

   L'arr??s i mondongo propi de Crevillent ??s potent i fort,
   apropiat per a gent saludable. Es fa amb les entranyes dels
   b??vids i la tradici?? el reserva per als dies de
   Setmana Santa, malgrat el dej?? i l'abstin??ncia
   que ordena l'esgl??sia per aquestes dates.
   No es tracta d'una irrever??ncia, nom??s ??s
   una permissi?? per als que han de carregar-se
   al muscle durant les processons, els pesats tabernacles
   on llueixen les policromes i pietoses imatges.

Aquest plat ha fet n??ixer l'Associaci?? d'amics de l'arr??s i mondongo, que es reuneix habitualment per assaborir aquest menjar t??pic.

[edita] L'arr??s amb conill i caragols

Aquest dinar ??s millor a l'aire lliure, al camp o a la platja perqu?? fet amb llenya de foc borratxo ??s m??s gust??s. Per?? el m??s important ??s, que cal fruir d'aquesta perola en bona companyia.

[edita] La gatxamiga

Plat arcaic i ideal per als dies de pluja a l'hivern. Se sol acompanyar d'un gotet de bon vi.

[edita] La coca i el pa torrat

Coca farcida d'ou i tonyina, de seit??, coca de sardina, de llonganissa, d'oli (coques i coquetes) i fins i tot de pernil dol?? i formatge. D'aquestes podem trobar-ne tot l'any per?? el pa torrat ??s m??s t??pic de la Setmana Santa crevillentina i forma part de l'esmorzar del divendres sant.Els forns de la localitat treballen quasi tota la nit per a qu?? tots (devots i gaire devots) puguem gaudir d'un bon tros de pa torrat al forn acompanyat de bacall??, alls i favetes tendres acabades de collir. El que m??s us agrade.

[edita] Pol??tica

L'ajuntament, segons que dictaminaren les urnes el 2003, est?? governat pel PP, amb 14 regidors; el PSPV en t?? 4 i EU-EV-ENTE, 3.

Les eleccions del 2007 donaren l'alcaldia per quarta volta a C??sar Augusto Asencio Adsuar (PP) per majoria absoluta (14 regidors), mentre que el PSPV n'obtenia 5, i EUPV 2.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Crevillent

• crevillentdigital D'aqu?? s'ha extret la informaci?? de la gastronomia i les festes tradicionals
• Ajuntament de Crevillent.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
• Casal Jaume I de Crevillent.
• Crevillent Webring.