Tractat d'Almizra
De Viquipèdia
El Tractat d'Almizra és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella que estipulà els límits del Regne de València. Fou signat al 1244 per Jaume I i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tard Alfons X el Savi). En el pacte s'estipulà que les terres al sud de la línia Busot-Biar-La Vila Joiosa quedaren reservades per a Castella.
Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situades al nord de la riba del Segura són incorporades al Regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrelles (1304) i Elx (1305).
La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítol de la crònica de Jaume I, el Llibre dels fets. Però el text del tractat no fou publicat fins 1905.
Es creu que el tractat fou signat a El Camp de Mirra (Alt Vinalopó), on hui en dia hi ha un monument del 1977 que commemora aquest tractat. El tractat va ser mediat per Violant d'Hongria després de que l'infant Alfons estigués a punt d'encetar una guerra entre les dues corones per la conquesta de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta Violant d'Aragó, com a esposa.
En les festes de Moros i Cristians d'aquesta població, es fa una representació teatral del signat del tractat. Actualment, encara hi ha moltes incògnites científiques per resoldre, com per exemple, el lloc on fou signat exactament; o el perquè d'aquesta divisió territorial i no pas altra.
