Moros i Cristians

De Viquipèdia

Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià.

Entrada Mora 2006 - El Campello

Desembarcament 2006 - El Campello

Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudéjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Azraq (vegeu edat mitjana al Regne de Valencià). Aquesta rememoració és comuna a molts pobles i ciutats del País Valencià, en especial les Comarques Centrals. Les festes de Moros i Cristians més reconegudes són les que se celebren a Alcoi, al voltant de les festes de Sant Jordi. Encara que també són conegudes les de Beneixama, Cabdet, Biar, Callosa d'en Sarrià, Cocentaina, Crevillent, Elda, Muro, Ontinyent, Oriola, Petrer, Villena, alguns barris d'Alacant i en general les de poblacions de gran part del la província d'Alacant, sud de la de València, nord de la Regió de Múrcia, i est de la província d'Albacete. Cal destacar també les festes de Moros i Cristians de La Vila Joiosa en honor a Santa Marta amb el seu desembarc que té el títol de festa d'interès internacional.

La festa es caracteritza generalment per la presa de la ciutat per part dels moros, que roman sota sobirània mora durant un o més dies, fins que els cristians tornen a conquerir-la, restant en mans dels cristians tot l'any fins la següent setmana de festa. No obstant, les representacions i l'argument de la festa pot variar d'una localitat a una altra, incloent els discursos dels capitans moro i cristià, i la representació escènica. L'acte principal d'aquesta festa és L'Entrada de Moros i Cristians, així com les Ambaixades. Tanmateix alhora de celebrar aquestes festes, cada ciutat o poble les dedica a un sant patró. Així, passa amb Sant Jordi, per Alcoi o Banyeres, San Blai, per Bocairent o Sax, Sant Vicent Ferrer, per Agullent o San Vicent del Raspeig, Sant Roc, per Castelló de Rugat o Alfarrasí.

Desembarc de la Vila Joiosa

L'organització de la festa corre a càrrec de les Filades (en algunes poblacions anomenades Comparses ) que, lògicament, poden ser mores o cristianes. Durant tot un any es preparen els vestits i engalanaments per a la festa, així com les armes de foc que, tot i que són fictícies, son molt estruendoses. Tot açò ompli les localitats que celebren la festa de color i de soroll.

Cal destacar els nombrosos museus festers (o també anomenats casal del fester) que hi han als pobles de la zona. En aquests tipus de museus, s'exposen vestits, indumentària antiga, fotografies, partitures de música festera, i tot un seguit d'objectes que rememoren aquestes festes.

Les festes de Moros i Cristians més antigues documentades són les de Cabdet. Es té constància d'elles des de l'any 1588.

A nivell de curiositat es pot esmentar la relació que hi ha entre Biar i Villena amb la Mahoma. Mentres que per a molts és sols un ninot, en aquests dos pobles forma part d'una tradició ja antiga en la que el poble de Biar li deixa la Mahoma al de Villena. Segons diu la llegenda, perquè antigament no hi havia pressó a Biar i els presoners anaven a la de Villena. Aleshores, els dos pobles van acordar que en lloc dels impostos de presó, Biar li deixaria tots els anys la Mahoma. Des d'aleshores l'alcalde de Villena acompanyat per representants del moros pujen el dia 12 de maig amb un prego per a arreplegar-la i el dia 8 de setembre, quan els moros perden, la tornen al poble de Biar, que estan esperan-la a la Torreta per a passejar-la per tot el poble amb la música de les espies.

Tot i això, en aquestes festes no es mostra només la batalla entre els moros i els cristians i la seva indumentaria, també van acompanyades de bandes de música que ens acompanyen amb "marxes mores i cristianes", així com pas-dobles la terra com "Borosko", "Pepe Anton", "Febrer", "Xàbia", "Aitana", "Fiesta en Benidorm", "Paquito el Chocolatero", "Ximo", etc. Gràcies a la música d'aquests grups les esquadres poden dur un ritme mentres desfilen pels carrers de les localitats.

També s'ha d'esmentar l'utilització de la pólvora q acompanya a les ambaixades.