Ontinyent

De Viquip??dia

Ontinyent ??s una poblaci?? de la comarca de la Vall d'Albaida, al Pa??s Valenci??.

Taula de continguts 1 Situaci?? geogr??fica 2 Hist??ria 3 Festes 4 Economia 5 Personatges c??lebres 6 Refer??ncies 7 Enlla??os externs 8 Enlla??os interns

[edita] Situaci?? geogr??fica

Capital de la comarca de la Vall d'Albaida d'uns 37.000 habitants (segons estipulacions actuals la poblaci?? ha augmentat fins als 41.000 habitants degut a la immigraci?? provinent de pa??sos del nord d'??frica, l'Europa de l'est i l'Am??rica llatina), situada al sud de la prov??ncia de Val??ncia a uns 85 Km de la capital (Val??ncia), a uns 88 d'Alacant i que delimita amb els term??s de Bocairent (Val??ncia) al sud-est, Agullent (Val??ncia) a l'est, Aielo de Malferit (Val??ncia) al nord-est, Moixent i Vallada (Val??ncia) al nord, Fontanars dels Alforins i Banyeres de Mariola (Val??ncia / Alacant) al sud-oest i Alfafara (Alacant) al sud.

[edita] Hist??ria

L'ocupaci?? humana del seu territori est?? documentada des d'??poca prehist??rica. Es coneixen alguns jaciments de finals del Neol??tic, com ara l'Arenal de la Costa, aix?? com nombrosos poblats de l'edat del bronze, entre els que descolla el Cabe??o de Navarro; Tamb?? hi ha d'altres restes ib??riques, sobretot tardanes.

De l'??poca romana es coneix l'exist??ncia de diversos assentaments agr??coles de xicoteta entitat, repartits pel territori, iniciant-se la majoria d'estos al voltant de l'??poca d'August o en les primeres d??cades del segle I d.C., alguns dels quals nom??s perduraren fins a mitjans o finals del segle II d.C., mentre que d'altres prosseguiren, segurament, fins al segle V d.C.

Tanmateix, cap dels assentaments romans coneguts fins ara s'ubica en el que despr??s ser?? el nucli urb?? medieval d'Ontinyent, conegut com la Vila, tot i que degu?? d'existir-n'hi algun en les proximitats per ser un dels sector m??s f??rtils i amb les millors terres del terme. De fet, el nom d'Untiny??n mateix, clarament preisl??mic, ??s segurament el que ha subsistit d'un nom d'origen llat??: Antoni. En este sentit, segurament cal destacar el recent descobriment (i excavaci?? parcial) del que seria un ampli jaciment rom?? en el Llombo ???zona de l'actual poliesportiu-, d'??mplia perduraci?? cronol??gica. Tamb?? s'han pogut documentar arqueol??gicament les restes d'un extens cementeri tardo-rom??, o visig??tic en el Bancal del Cel (la Casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urb?? medieval, amb prop d'un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C.

Dels primers segles de l'??poca andalusina ???d'Al-??ndalus, nom que rebia la pen??nsula durant el domini isl??mic- hi ha poques dades, ja que s??n molt escassos els testimonis materials o, si m??s no, els ignorem. Seria en estos moments o poc despr??s quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km. al sud, fitant amb Bocairent, en un lloc escarpat i amb una llarga muralla, que perduraria fins a principis del segle XI, finals del califat Omeia.

Escampades pel territori hi havia una s??rie d'alqueries, de cronologia diversa, de les que solament algunes, contempor??nies al hisn Untiny??n i que hi restaran fins al moment de la conquesta, s??n citades per la documentaci??, com ara Iel??las ???Morera- o Benarrai.

Tamb?? pertanyen a d'aquesta ??poca andalusina els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipus les finestres del Pou Clar o Covetes dels Moros, existents en els barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o magatzems de seguretat d'algunes comunitats camperoles andalusines, probablement d'ascend??ncia berber.

Amb tot, el nucli urb?? antic d'Ontinyent ???la Vila??? est?? documentat des del segle XI, en qu?? ??s citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naixen??a del poeta al-Untinyan??. En el segle XII, al-Idrisi cita el castell d'Ontinyent (hisn Untiny??n) com a etapa en el cam?? de M??rcia a Val??ncia. Les nombroses troballes mobiliars ???cer??miques etc.- procedents de les excavacions arqueol??giques a la Vila documenten prou b?? estos segles finals del domini isl??mic, tanmateix s??n poques les restes estructurals que han perviscut.

En ser conquerida pels cristians (1244), el seu terme municipal fou molt ampli, ja que comprenia Agullent (fins a 1585), aix?? com la partida dels Alforins, concedida per Jaume I (1256) i convertida en municipi el 1927. Fou Vila Reial amb vot a les Corts del Regne, encara que durant alguns curts per??odes pertangu?? a persones de la fam??lia reial (l'infant Pere, Ramon Berenguer???) o de la noblesa (els Vilaragut), etc.

Amb Villena tingu?? nombrosos plets per q??esti?? de l??mits territorials. Durant les Germanies (1522), el lloctinent comte de Melito ocup?? la poblaci??, despr??s de refugiar-se els reialistes a la part alta de la ciutat, i f??u un gran nombre de presoners, que va utilitzar com a ostatges per alliberar el seu germ??, el marqu??s de Zenete, recl??s pels agermanats al castell de X??tiva. Un altre fet destacable de la seua hist??ria passada va ser la pesta de l'any 1600, que afect?? greument Ontinyent, on caus?? una gran mortaldat.

La ciutat tamb?? particip?? activament contra els moriscos revoltats que ocupaven la mola de Cortes, arran de la seua expulsi??, a principis del segle XVII, aix?? com, un segle despr??s, en la Guerra de Successi??, perduda a Almansa el 1707.

A la ciutat i als voltants hi hagu?? combats durant la Guerra del Franc??s i les guerres carlines. El t??tol de ciutat li fou atorgat l'any 1904.

[edita] Festes

• gener: es celebren les tradicionals festes de Sant Antoni al barri de l'Ermiteta, amb la crema de fogueres, la benedicci?? dels animals, el repartiment de la garrofeta, el porrat, les danses i diverses actuacions musicals i de carrer.
• febrer: els Carnestoltes tenen el seu centre al barri del Poble Nou, on hi ha preg??, enfarinada, cercavila i actuacions musicals.
• mar??: la Parr??quia de Sant Josep crema les Falles.
• abril: se celebra la Setmana Santa, amb elements tradicionals com les r??ssegues, les creus d'ous i el volteig de trebanelles.
• maig: les Comunions dels xiquets.
• juny: process?? del Corpus Christi, amb desfilades dels Gegants i Cabets, i els balls processionals dels Arquets, dels Cavallets i de la Veta, parament de tauletes i volteijos solemnes de campanes; tamb?? arriba la festa del C??gol a l'ermita de Sant Josep del Pla; al barri de Sant Rafael es reviu la tradicional Nit de Sant Joan, amb diverses actuacions de carrer i els tradicionals correfocs dels Diables; en esta nit tamb?? arriba a Ontinyent la tradicional flama del Canig??.
• juliol: l'ermita de Sant Esteve acull la romeria, i els conductors celebren a Sant Crist??fol.
• agost: festes de Moros i Cristians, declarades d'inter??s tur??stic nacional, en honor del Sant??ssim Crist de l'Agonia, s??mbol religi??s de la ciutat, amb espectaculars desfilades i processons.
• setembre: se celebren les festes del Cam?? dels Carros en honor de la Mare de D??u d'Agres, al santuari de la qual molta gent acudeix en romeria, i tamb?? les festes del barri de Sant Rafael.
• octubre: el barri del Llombo celebra les festes pel 9 d'octubre.
• novembre: tradicional Fira d'Ontinyent el tercer cap de setmana del mes.
• novembre i desembre: les festes de la Pur??ssima, ancestrals, que tenen lloc des del segle XVII, on destaquen per una banda els actes religiosos com la Missa de Descobrir, l'Ofrena i la Process?? i, per altra, els c??vics, com el bou en corda, l'embol??, el cant dels Angelets i de l'Asguinaldo, les danses processionals i la dans??; al voltant de la nit de Nadal a l'esgl??sia de l'Assumpci?? de Santa maria, se celebra des de fa alguns anys el Cant de la Sibil??la.

[edita] Economia

El sector t??xtil ocupa m??s del 50% de la poblaci??. La poblaci?? activa es situa al voltant del 53%. Ontinyent ??s el nucli urb?? m??s din??mic de tota la comarca i, junt amb Alcoi, es considera la capital del t??xtil valenci??. Els seus productes s'exporten a tot el m??n.

[edita] Personatges c??lebres

• Vicent Rodr??guez Monllor (Ontinyent, 1690 ??? 1760), compositor.
• Onofre Pe??alva Donat (Ontinyent, 14 de maig de 1701 ??? 1767?), compositor del Barroc
• Llu??s Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740 - 1771), religi??s i escriptor
• Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de gener de 1791 ??? Par??s, 27 de juliol de 1836), compositor del romanticisme.
• Rafael Mart??nez Valls (Ontinyent, 1868 - Barcelona, 1946), compositor de sarsuela
• Juan Calvo Domenech (1892 - 1962), actor de cinema
• Teodor ??beda Gramage (Ontinyent, 1931), religi??s
• Pere Mayor i Penad??s (Ontinyent, 1959), pol??tic
• Atzukak: grup musical.
• Juan Carlos Ferrero (Ontinyent, 12 de febrer de 1980), tennista professional, campi?? de Roland Garros l'any 2003.

[edita] Refer??ncies

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca (Amb el consentiment d'En Paco Gonz??lez Ram??rez)
• Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem (amb el consentiment de l'autor)
• Institut Valenci?? d'Estad??stica
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ontinyent

• Ajuntament d'Ontinyent
• Ontimet.es , Meteorologia i finestra on-line a Ontinyent, Val??ncia. Spain
• P??gina oficial de la Colla de Campaners d'Ontinyent
• P??gina oficial del Grup de Danses d'Ontinyent
• P??gina oficial dels Gegants i Cabets d'Ontinyent
• Comparsa Saudites d'Ontinyent(valenci??) (castell??) (angl??s)

[edita] Enlla??os interns

• Saudites d'Ontinyent

editar	Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent | Aielo de Malferit | Aielo de Rugat | Albaida | Alfarras?? | Atzeneta d'Albaida | B??lgida | Bell??s | Beniatjar | Benicolet | Benig??nim | Benissoda | Benissuera | Bocairent | Bufal?? | Carr??cola | Castell?? de Rugat | Fontanars dels Alforins | Guadass??quies | Llutxent | Montaverner | Montixelvo | l'Olleria | Ontinyent | Otos | el Palomar | Pinet | la Pobla del Duc | Quatretonda | el R??fol de Salem | Rugat | Salem | Sant Pere d'Albaida | Terrateig