Josep Melcior Gomis i Colomer
De Viquipèdia
Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de gener de 1791 – París, 27 de juliol de 1836), va ser un compositor valencià del romanticisme.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
Va naixer a la ciutat d'Ontinyent el 6 de gener de 1791. Fill de músic i pintor Josef Gomis, va estudiar a la Capellania de l'Assumpció de Santa María d'Ontinyent. Una de les capellanies més importants econòmicament del País Valencià. Les lliçons de música van arribar per part de Antoni Soriano, granb mestre de capella de Santa María. En aquestos anys, els Gomis es relacionen amb els Osca, família poderosa maçònica del País Valencià, resident a Ontinyent. A la edat de 10 anys, Gomis marxa a València.
Va estudiar amb Joan Pons, Mestre de Capella de la Catedral de València i les seues primeres composicions van ser de caràcter religiós. A València va viure amb Masarnau. Des de València eren diversos els viatges que realitzava a Ontinyent i a Els Alforins; on descansava a les propietats de Miquel Osca i Guerau, a l'heretat de La Nova Alcúdia. Va viure diversos actes revolucionaris a València, però per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a Madrid, on va estrenar el drama unipersonal (amb un personatge sol i estrenat prèviament a València) La aldeana sense massa èxit.
[edita] Vida entre París i Londres
Degut a la seua vinculació amb la facció liberal va haver d'exiliar-se a França en pujar al tron Ferran VII, l'any 1823. Va viatjar a París. Amic de Masarnau, Berlioz, Rossini, Meyerbeer, va començar a obtenir renom en els cercles parisins.
El 1827 va viatjar a Londres on va estrenar la cantata L'hivern amb molt bona acollida i on va publicar diverses cançons sobre tema espanyol.
[edita] Retorn a París
Retornat a París compon diverses òperes sobre text francès entre les que cal esmentar Le diable à Seville, Le portefaix, Rok le barbu i Le revenant. D'aquesta darrera òpera se n'ha fet una edició crítica a càrrec de l'Instituto Complutense de Ciencias Musicales el 2001, que posteriorment es va representar al Teatro de la Zarzuela de Madrid i a Tolosa de Llenguadoc. La ploma sarcástica d'Hector Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent amb la música de Josep Melcior Gomis. L'obra Gomisiana, àmplia i complexa, posseeix un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianitzant imposada per Rossini.
També va compondre música incidental per al drama Aben Humeya de Francisco Martínez de la Rosa, i un manual de cant famós a l'època que es va utilitzar a Mèxic i als Estats Units. Aquest manual de cant va estar recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.
[edita] l'Himne de Riego
Se li ha atribuït l'autoria de l'Himne de Riego, himne cantat a diverses revolucions, i Himne oficial de la República Espanyola, encara que aquest extrem no està totalment demostrat. No obstant, l'any 1823 es va publicar un manual de cançons patriòtiques de Cabrerizo on l'himme de Riego i diversos himnes restants son signats pel propi Melcior Gomis. També es conserven documents del ministeri d'Interior Francés on se cita a Gomis com l'Autor de l'Himne de Riego. A més es conserven imatges de l'original que es conservava a Ontinyent, gràcies a l'herència arreplegada pel músic Bonastre, el que confirma quasi totalment l'autoria. Actualment l'investigador Miquel Àngel Múrcia i Cambra està intentant demostrar els orígens musicològics de l'himne de Riego, com ja apuntara Joan Fuster. L'himne té arrels musicològiques d'una cançó popular d'Ontinyent i les comarques centrals valencianes.
Josep Melcior Gomis és el compositor espanyol més internacional del segle XIX, i la seua figura està actualment en revitalització.
L'any 2005 es van identificar a l'arxiu històric d'Ontinyent un manuscrit amb la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig, que es troba en procés de estudi.
[edita] Òperes
- Sensibilidad y prudencia o la Aldeana, Madrid, 1821
- Le Favori, no estrenada, 1829
- La Damnée, no estrenada, 1831
- Le Diable à Seville, París, 1831
- Botany Bay, no estrenada, 1832
- Le Revenant, París, 1833
- Le Portefaix, París, 1834
- Le Comte Julien, no estrenada, 1836
- Rock le Barbu, París, 1836
[edita] Bibliografia
- (castellà) Carlos Gómez Amat, Historia de la Música Española. Siglo XIX. Ed. Alianza Música. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
- (castellà) Dowling, John; José Melchor Gomis, Ed. Castalia, Madrid 1974.
- (castellà) Gisbert, Rafael; Gomis, un músico romántico e
- (català) Miquel Àngel Múrcia i Cambra, Una emprempta Esborrada, Revista "Alba", nº 20, 2007.
