[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Berber - Viquipèdia

Berber

De Viquipèdia

Aquest article és sobre el poble berber, per llegir sobre l'idioma, vegeu llengua berber.
Berbers
Població total c. 38 milions
Regions amb població significativa Marroc:
19,000,000

Algèria:
13,200,000
Tunísia:
   200,000
Líbia:
   720,000+
Mauritània:
   150,000
Egipte:
   50,000
França:
   1,500,000
Espanya:
   500,000
Països Baixos:
   200,000
Bèlgica:
   200,000
Israel:
   100,000

Llengua Berber (Tamazight)
Religió islam (la gran majoria), ateisme, cristianisme, judaisme, altres
Grups humans relacionats Llengües afroasiàtiques
  Llengües semítiques

Els berbers o amazics[1] (en cabil i altres dialectes amazics: imaziγen) són un poble del nord de l'Àfrica, tradicionalment parlants de llengües de la branca berber de la família afroasiàtica. El seu nom prové del mateix origen que bàrbar, mot que els donaren els romans; per això prefereixen que se'ls denomini amazigh (persona lliure, en plural imazighen), que és com s'autoanomenen.

Taula de continguts

[edita] Origen

Malgrat que històricament han circulat moltes teories sobre el seu origen, actualment, gràcies a que les restes arqueològiques del nord d'Àfrica són abundants i de gran qualitat, es pot afirmar que els amazics estan presents en el territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se'ls considera la població autòctona del nord d'Àfrica[2].

[edita] Territori

Habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia (illa de Jerba, Matmata i altres zones del sud), Líbia (majoritàriament al djebel Nefussa), Egipte (oasi de Siwa), Mali (nord-oest), Níger (nord-oest), i algunes tribus molt limitades a Mauritània (rodalies de Nouakchott), el Txad i Burkina Faso[2].

[edita] Costums

Rarament són nòmades —llevat de grups com els tuareg—, habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l'interior, en tendes de planta quadrangular. L'estructura social es basa en la família patriarcal; organitzats en cabiles, són governats per un consell d'ancians (gama'a) i regits per una llei pròpia (qanun) o conjunt de tradicions orals. Són de religió musulmana, deformada sovint per supersticions locals o barrejada amb restes de paganisme. La poligàmia hi és poc corrent.

La majoria de berbers són musulmans sunnites, per bé que hi ha hagut tradicionalment minories jueves, i sedentaris, excepte els tuaregs. Estan presents a la regió des de la prehistòria. A partir del segle XI van començar a assimilar-se als àrabs.

[edita] Organització

Es divideixen en pobles (karuba), cadascun dels quals és administrat per una Djamaa, assemblea de ciutadans encapçalada per un amin (cap d’assemblea) i un temman (inspector). Els berbers no han demanat mai autonomia política, però sí el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen.

Ni al Marroc ni al Algèria hi ha autonomia interna, tot i que el 28 de maig del 1995 es va crear al Marroc un Haut-Commissariat à l'amazighité amb competències per a desenvolupar l'ensenyament en amazigh, però es tracta d’una mesura político-administrativa i no pas un reconeixement de iure, de manera que la seva existència és precària. A Algèria reclamen autonomia política i cultural. Els tuareg han recorregut sovint a la lluita armada per tal d'aconseguir reconeixement tant a Níger com a Mali.

Els pobles berbers d'Àfrica del Nord

Repartició dels Berbers a l'Àfrica del Nord.

         Tuareg          Brabers (Berbers de l'Atlas)
         Rifenys          Chenoui
         Cabília          Chaoui
         Xluh          Saharians (Zenaga, Mzabits, Siwi)

[edita] Referències bibliogràfiques

  • AKIOUD, Hassan; CASTELLANOS, Eva Els amazics : una història silenciada, una llengua viva, 2007, Cossetània Edicions ISBN 84-9791-254-9
  • Brett, Michael; & Fentress, Elizabeth (1997). The Berbers (The Peoples of Africa). ISBN 0-631-16852-4. ISBN 0-631-20767-8 (Pbk).
  • The Civilizations of Africa: A History to 1800 by Christopher Ehret
  • Egypt In Africa by Celenko
  • Stone Age Races of Northwest Africa by L. Cabot-Briggs
  • The people of Africa (People of the world series) by Jean Hiernaux
  • Britannica 2004
  • Encarta 2005
  • Blanc, S. H., Grammaire de la Langue Basque (d'apres celle de Larramendi), Lyons & Paris, 1854.
  • Entwhistle, W. J. "The Spanish Language," (as cited in Michael Harrison's work, 1974.) London, 1936
  • Gans Eric Lawrence, "The Origin of Language," Univ. of California Press, Berkeley, 1981.
  • Geze, L., Elements de Grammaire Basque, Beyonne, 1873.
  • Hachid, Malika, "Les Premiers Berberes" EdiSud, 2001
  • Hagan, Helene E., "The Shining Ones: an Etymological Essay on the Amazigh Roots of Ancient Egyptian Civilisation." (XLibris, 2001)
  • Hagan, Helene E. "Tuareg Jewelry: Traditional Patterns and Symbols," (XLibris, 2006)
  • Harrison, Michael, "The Roots of Witchcraft," Citadel Press, Secaucus, N.J., 1974.
  • Hualde, J. I., "Basque Phonology," Routledge, London & New York, 1991.
  • Martins, J. P. de Oliveira, "A History of Iberian Civilization," Oxford University Press, 1930.
  • Osborn, Henry Fairfield, "Men of the Old Stone Age," New York, 1915-1923.
  • Renan, Ernest, De l'Origine du Langage, Paris, 1858; La Societe' Berbere, Paris, 1873.
  • Ripley, W. Z., "The Races of Europe," D. Appleton & Co., New York, 1899.
  • Ryan, William & Pitman, Walter, "Noah's Flood: The new scientific discoveries about the event that changed history," Simon & Schuster, New York, 1998.
  • Saltarelli, M., "Basque," Croom Helm, New York, 1988.
  • Silverstein, Paul A. "Algeria in France: Transpolitics, Race, and Nation," Indiana University Press, Bloomington, 2004.
Família berber, segons una visió externa de 1890
Família berber, segons una visió externa de 1890

[edita] Enllaços externs

[edita] Notes

  1. Malgrat que històricament sempre s'ha emprat la forma "berber" per a referir-se a aquest poble, recollida en els principals diccionaris de referència (DIEC2, s.v. "berber", GDLC i GEC), poc a poc es va imposant el neologisme "amazic" (f. "amaziga", m. pl. "amazics", f. pl. "amazigues") derivat del nom que es dóna a si mateix aquest poble, que ja recull el Termcat (vegeu Termcat, s.v. "amazic"). Es poden posar com a exemples d'ús del mot "amazic" en català els llibres: Carles Castellanos i Llorenç, amb la col·laboració de: Associació Catalano-amaziga ITRAN/ESTELS, Els Amazic, Barcelona : CIEMEN, DL 2003, sense ISBN (s'empra "amazic" en forma invariable); Tamazight-Takatalant : Amalal usiwel Asdawan = Guia de conversa universitària : amazic-català, 2006, ISBN 84-475-3114-7 o Hassan Akioud, Els Amazics : una història silenciada, una llengua viva, 2007, ISBN 84-9791-254-9. En l'entretemps s'havia emprat la forma "amazigh", més fidel a l'original amazic (amaziγ, amazigh), com per exemple a La Llengua rifenya = Tutlayt tarifiyt, 1995, ISBN 84-490-0475-6, on la segona part és anomenada: Diccionari amazigh-català-francès = Amawal tamazight-takatalant-tafransist. La forma "amazigh" segueix sent comuna, per exemple, en la indexació per matèries a les principals universitats de llengua catalana, tot i que poc a poc sembla que s'imposa la forma "amazic", al mateix temps que "berber" va caiguent en desús entre els filòlegs i "berberòlegs". Per acabar, l'article sobre Abdelaziz Bouteflika de la GEC ja recull la forma "amazic", mentre que l'entrada per a Marroc empra la forma "amazigh", tot i que és "berber" la forma més comuna (vegeu [GEC] i GEC)
  2. 2,0 2,1 AKIOUD, Hassan; CASTELLANOS, Eva Els Amazics : una història silenciada, una llengua viva, 2007, Cossetània Edicions ISBN 84-9791-254-9