Rif
De Viquip??dia
El Rif (en ??rab, ??????????; en tamazight 
, Arif) ??s una regi?? muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del Mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Nador. Era una de les cinc divisions administratives en que es dividia el Protectorat Espanyol a Marroc, amb capital
a Villa Sanjurjo.
Es tracta d'una regi?? tradicionalment a??llada i desfavorida. Els seus habitants s??n berbers, i l'idioma matern de la major part de la poblaci?? ??s el rifeny o tarifit, encara que la majoria parla tamb?? l?????rab (oficial), el franc??s i el castell?? com a principals lleng??es estrangeres.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
Les muntanyes del Rif es mostren imponents a la vora del Mediterrani fins a Tetuan i en contrast amb els suaus turons i dol??os colors dels voltants de T??nger el paisatge es torna abrupte. Els dos pics m??s alts s??n el Jebel Tidirhine (2.456 m) i el Jebel Bouhalla (2.170 m).
A l'est, els cims de calc??ria es poblen d'arbres i en la secci?? central del Rif, les alzines donen pas a elevats boscos de cedres i plantacions de quif a Ketama. Aqu?? est?? el Tiguidin, una muntanya el cim de la qual sol estar coberta de neu. Despr??s, les muntanyes s??n m??s vermelles i el terreny es troba nu i erm als voltants d???Alhucemas. Des d'aqu?? fins a Uxda (situada al sud d'una f??rtil plana costanera, en la frontera amb Alg??ria) el terreny est?? ple de cabals de riu secs, els "uad" (rambles). Les platges de la costa del Rif, al peu de les muntanyes, s??n de les millors del Marroc, i constitueixen un atractiu tur??stic i alguns dels millors restaurants de peix del Marroc es troben en aquesta zona. Les muntanyes del Rif alberguen una subesp??cie pr??pia d???abella mel??fera denominada Apis mellifera major, amb les quals els marroquins practiquen l???apicultura.
[edita] Influ??ncia espanyola
El Rif ??s una zona amb influ??ncia espanyola des de fa segles, ja que molts musulmans que van escapar d???Espanya durant el regnat dels Reis Cat??lics es van instal??lar aqu?? i des de 1912 fins a 1956 va formar part de el Protectorat Espanyol a Marroc. Aix?? es pot observar l'estil andalus?? en molts dels seus edificis, el domini generalitzat del castell?? o influ??ncies gastron??miques com la truita o la paella. No obstant aix??, les tribus del Rif no es van sotmetre molt temps als espanyols. La rebel??li?? del Rif, dirigida per Abd el-Krim el 1921 que va provocar a les tropes espanyoles el desastre d'Annual i que va ser aixafada finalment per Espanya amb l'ajuda de Fran??a (sota el comandament del que despr??s seria president de la rep??blica, general Petain), constitueix el primer antecedent de reivindicacions nacionalistes del Marroc. Va donar lloc a una ef??mera independ??ncia del territori, la Rep??blica del Rif.
No obstant aix??, el Rif s'ha vist excl??s de la vida pol??tica del Marroc independent, i aix?? en 1958 es va produir una rebel??li?? contra les tropes de l'ex??rcit que es va saldar amb unes 8000 baixes per part dels rifenys.
[edita] Rifenys
Es diu "rifenys" especialment a les tribus del Rif central entorn de Ketama. Els J??bala, tribus de parla ??rab m??s que berber, vivien en l'extrem occidental del Rif, prop de Tetuan. No obstant aix??, la denominaci?? de rifeny es refereix a qualsevol dels habitants de tota la zona muntanyenca del nord del Marroc. Els europeus quan visiten el Rif, es veuen sorpresos per l'aspecte f??sic dels seus habitants. Degut al fet que una gran proporci?? d'ells presenten un aspecte n??rdic. Amb individus de pell clara , ulls blaus , grisos o verds...i p??l ros o p??l-roig. Aquesta proporci?? en la pres??ncia de caracter??stiques n??rdiques en els seus habitants, supera fins i tot a moltes regions europees, com poden ser Extremadura, Pa??s Basc o Sic??lia.
[edita] Tribus
Tradicionalment, les tribus rifenyes han estat
- Aith Ouriaghel vora Ajdir, al voltant d???Oued Ghis (tribu d???Abd el-Krim)
- Gzennaya, vora les fonts de l???Oued Bayu, a l???est del Metalsa
- Galiya, a la regi?? de Melilla
- Mazuza
- Aith Shisher
- Aith Sidel
- Aith Bu Ifrur
- Aith Buyafar
- Kebdana, al voltant de la costa d???Oued Moulouya vora la frontera amb Alg??ria
- Aith Said, oeest d???Oued Kert
- Oulad Stut, origin??riament ??rab al sud de Kebdana
- Aith Bu Yahi, al llarg de l???Oued Moulouya al sud d??? Oulad Stut
- Metalsa, a l???est de l??? Aith Bu Yahi
- Aith Ulishk, al sud-oest de Temsaman
- Tafersit, al sud-oest de Temsaman
- Aith Tuzin, al sud de Temsaman
- Temsaman, al voltant de la vila d???aquest nom, vora Al Hoceima
- Aith Amart, al sud d???Aith Ouriaghel
- Targuist, al sud-est d??? Aith Ouriaghel
- Bokoya, entre Ajdir i Bades
- Aith Itteft, est de Bades
- Aith Bu Frah, a l???est de Aith Itteft
- Mestassa, a l???est de Aith Bu Frah
- Mtiwa, entre Mestassa i Oued Ouringa
[edita] Quif en el Rif
Segons s'avan??a de Xauen a Ketama per les accidentades altures del Rif augmenten els boscos de cedre i de roure per l'increment d'humitat i precipitacions associat a l'altura, el que converteix a aquesta zona en ideal per a altre tipus de cultius distint als de les planes costaneres. El cultiu, venda, ??s i transport de haixix, o quif com anomenen els vilatjans a la planta (Cannabis sativa), ??s il??legal al Marroc. No obstant aix?? es fuma obertament en tot Marroc i les plantacions en els camps de cultiu al voltant de Ketama s??n clarament visibles des de la carretera. L???Alcor??, que clarament prohibeix l'alcohol, ??s ambigu pel que fa al quif. El vi ??s tab?? perqu?? embriaga, per?? el quif no el va prohibir el Profeta precisament perqu?? no ??s embriagador, sin?? inhibitori
[edita] Economia
En l??nia amb els esfor??os internacionals, el Govern marroqu?? est?? eliminant progressivament el cultiu del quif. En realitat el Govern no presta gaire atenci?? a la zona i per aix?? aquesta ind??stria ha cobrat una import??ncia econ??mica vital. Malgrat les plantacions il??legals de quif, el contraban amb Ceuta i Melilla, la creaci?? d'una nova f??brica d'acer en Nador i el desenvolupament d'una ind??stria tur??stica, aquesta zona continua sent pobra.
