Països àrabs
De Viquipèdia
Els països àrabs (àrab, العالم العربي, al-`ālam al-`arabī) inclouen 22 estats escampats per Àsia i Àfrica. Gairebé tots tenen una forta identificació amb l'Islam. Ben pocs poden considerar-se democràcies àrabs, i potser només se'n podrien exceptuar Algèria i el Marroc, per exemple. Molts estats àrabs tenen extenses reserves de petroli, nivells moderats d'alfabetització i una gran disparitat entre classes socials.
Els països àrabs són els següents:
- Algèria
- Aràbia Saudita
- Bahrain
- Comores
- Djibouti
- Egipte
- Emirats Àrabs Units
- Iemen
- Iraq
- Jordània
- Kuwait
- Líban
- Líbia
- Marroc
- Mauritània
- Oman
- Palestina (l'Autoritat Palestina només és reconeguda per la Lliga Àrab)
- Qatar
- Sàhara Occidental (la República Àrab Saharaui Democràtica no té un reconeixement unànime)
- Síria
- Sudan
- Somàlia
- Tunísia
L'Iran, Turquia i l'Afganistan són països musulmans de l'Orient Mitjà, i el Pakistan i Bangladesh són nacions musulmanes del sud d'Àsia, però no són ètnicament àrabs, i els seus ciutadans sovint se senten ofesos si se'ls dóna aquesta qualificació.
Les fronteres dels diversos estats foren traçades per les potències colonials europees als segles XIX i XX. Sovint es tracta de línies rectes dibuixades damunt un mapa sense haver tingut en consideració les característiques geogràfiques i demogràfiques del territori. Després de la Segona Guerra Mundial, es va produir un moviment anomenat panarabisme que aspirava a unir tots els països àrabs en una sola entitat política. Només Síria, l'Iraq, Egipte i el Iemen del Nord van experimentar una unificació de curta durada. Les divisions colonials històriques i l'extensió geogràfica foren les raons principals del fracàs del panarabisme. El nacionalisme àrab també va tenir la seva força a la regió a mitjan segle XX i formava part de l'ideari de diversos líders egipcis, algerians, libis, siris i iraquians. Destacats nacionalistes àrabs foren Gamal Abdel Nasser (Egipte), Ahmed Ben Bella (Algèria), Hafez al-Assad i Bashar al-Assad (Síria), Moammar al-Qadhafi (Líbia) i Mehdi Ben Barka (Marroc).
Els diversos països àrabs mantenen forts lligams entre ells. Ara bé, les diferents identitats nacionals s'han anat veient enfortides per les distintes realitats polítiques durant els últims 60 anys, amb la qual cosa cada cop és menys factible l'assoliment d'una única nació àrab.
Vegeu també: Lliga Àrab
