Jordània

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: الله، الوطن، الملك (Allah, al-watan, al-malik) (Déu, Pàtria, Rei)
الأردن أولاً (Al Urdun Awwalan) (Jordània el primer)

Idiomes oficials

Àrab

Capital Amman
31º 57' N, 35º 56' E

Ciutat més gran Amman

Govern

Rei
Primer Ministre

Monarquia constitucional
Abdallah II
Nader al-Dahabi

Superfície
- Total
- Aigua (%) 92.300 km² (111è)
0,01%

Població
- Estimació 2005
- Cens 2003
- Densitat 5.729.732 (104è)
5.460.000
62 hab/km² (106è)

Moneda Dinar jordà (JOD)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+2)
(UTC+3)

Independència
de la Societat
de Nacions 25 de maig del 1946

Himne nacional

As-salam al-malaki al-urdoni

Domini internet .jo

Codi telefònic +962

Gentilici Jordà, jordana

Jordània (en àrab اردن /urdun/), es un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà. Té fronteres amb l'Iraq, l'Aràbia Saudita, Israel i Síria. Comparteix amb Israel les costes de la Mar Morta i amb l'Aràbia Saudita i l'Egipte el golf d'Aqaba.

[edita] Història

A la fi de l'Imperi Otomà, part dels dominis britànics de Palestina van rebre el nom de Transjordània, per estar més enllà del riu Jordà. El 1946 aquestes terres van passar a ser oficialment Jordània, sota la monarquia d'Abdulah I, proposat pels anglesos. Després de disputes fronteres amb Egipte i Israel, va acabar fixant el seu territori amb els límits actuals. La seva població ha augmentat dràsticament pels refugiats palestins.

[edita] Sistema de govern

Jordània és una monarquia constitucional dotada d'una Assamblea Nacional bicameral. El Rei i el Consell de Ministres representan el poder executiu, tot i que és el Rei qui sanciona les lleis. Tot i això, el seu poder de veto pot ser anul·lat per una majoria de 2/3 del Parlament.

El Rei nomena i destitueix als jutges mitjançant decret, aprova esmenes a la Constitució, declara la guerra i comanda les forçes armades. Les decisions del gabinet de ministres, les sentències judicials i l'emissió de moneda són realizats sota el seu nom. El Consell de Ministres és presidit pel Primer Ministre, i el Rei està obligat a destituïr a un membre específic del gabinet ministerial si el Primer Ministre ho sol·licita.

El Consell de Ministres respon a la Cambra dels Diputats en matèria de política general, i el gabinet ha de renunciar si l'organisme legislatiu mencionat li denega la confiança, amb un vot contrari de 2/3 de la cambra.

Les 12 governacions de Jordània són administrades pels seus respectius governadors, nomenats pel Rei.

A la Constitució es preveuen tres tipus de Corts: Civil, Religiosa i Especial.

A banda de les Forçes Armades, el Rei controla el Departament General d'Intel·ligència, què és l'agència d'intel·ligència jordana.

[edita] Subdivisió administrativa

Districtes de Jordània

Jordània està dividida en dotze districtes (muhafazah), amb un governador escollit pel rei a cadascun d'ells. Són les úniques autoritats per a tots els departaments de govern i per als projectes de desenvolupament a les seves àrees respectives.

Ajlun
Al 'Aqabah
Al Balqa'
Al Karak

Al Mafraq
'Amman
At Tafilah
Az Zarqa'

Irbid
Jarash
Ma'an
Madaba

Aquests districtes estan alhora dividits en unes cinquanta-dues nahia (unitats administratives).

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Lliga Àrab
Algèria \| Aràbia Saudita \| Bahrain \| Comores \| Djibouti \| Egipte \| Emirats Àrabs Units \| Iemen \| Iraq \| Jordània \| Kuwait \| Líban \| Líbia \| Marroc \| Mauritània \| Oman \| Palestina \| Qatar \| Síria \| Somàlia \| Sudan \| Tunísia

Organització de la Conferència Islàmica

Afganistan |

Albània |

Aràbia Saudita |

Algèria |

Azerbaijan |

Bahrein |

Bangla Desh |

Benín |

Brunei |

Burkina Faso |

Camerun |

Comores |

Costa d'Ivori |

Djibouti |

Egipte |

Emirats Àrabs Units |

Gabon |

Gàmbia |

Guinea |

Guinea Bissau |

Guyana |

Iemen |

Indonèsia |

Iraq |

Iran |

Jordània |

Kazakhstan |

Kirguizistan |

Kuwait |

Líban |

Líbia |

Malàisia |

Malawi |

Maldives |

Mali |

Marroc |

Moçambic |

Níger |

Nigèria |

Oman |

Pakistan |

Palestina |

Qatar |

Senegal |

Sierra Leona |

Síria |

Somàlia |

Sudan |

Surinam |

Tadjikistan |

Togo |

Tunísia |

Turkmenistan |

Turquia |

Txad |

Uganda |

Uzbekistan |

Aquest article sobre Àsia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant-ne la qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.