Constituci??

De Viquip??dia

Una constituci?? ??s un sistema, sovint un document escrit, que estableix les regles i els principis que governen una organitzaci?? o una entitat pol??tica. En el cas particular dels Estats, una constituci?? ??s la norma jur??dica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. Abans de l'evoluci?? de les constitucions nacionals modernes, el terme "constituci??" feia refer??ncia a qualsevol llei important que determinava el funcionament d'un govern.

De les constitucions, se'n fa ??s en moltes organitzacions, ja sigui en organitzacions supranacionals, els Estats i llurs divisions administratives constituents, aix?? com en els partits politics, els sindicats i les organitzacions no governamentals.

Taula de continguts

1 Etimologia
2 Definici??
- 2.1 Definici?? formal
- 2.2 Definici?? material
3 Caracter??stiques de les constitucions
4 Hist??ria
5 Vegeu tamb??

[edita] Etimologia

El terme "constituci??" prov?? del llat?? constitutio, que es referia a la promulgaci?? de qualsevol llei important, sovint per l'emperador rom??. M??s tard, se'n va fer ??s en el codi can??nic per referir-se a algunes decisions rellevants, principalment del papa.

[edita] Definici??

[edita] Definici?? formal

La constituci?? ??s un acte jur??dic, molt sovint concretat per un o m??s documents escrits. Aquest acte se situa al cim del seu ordre jur??dic: tot altre acte jur??dic ha de conformar-se a les seves prescripcions. Aix??, segons la teoria de la jerarquia de les normes, desenvolupada notablement per Hans Kelsen, cada regla de dret es legitima per una regla de dret superior i a la qual s'ha de conformar (el reglament ??s inferior a la llei, i aquesta mateixa inferior als tractats, inferiors a la constituci??). La constituci?? ??s aix?? la llei fonamental que legitima totes les normes inferiors.

Aquesta teoria es complementa pel principi de la constitucionalitat que indica que la constituci?? ??s el principi suprem de dret d'un Estat i que el seu respecte, obligatori ??s necessari i assegurat per una cort constitucional com a tal, com ??s el cas d'Espanya, un consell constitucional, com a Fran??a, o la mateixa Cort Suprema de Just??cia, com ??s el cas dels Estats Units.

Aquest lloc, al cim de la jerarquia de les normes resulta de fet que la constituci?? es crea pel poder constituent originari, i revisat pel poder constituent que se'n deriva o s'hi institueix. ??s, doncs, un acte jur??dic imposat pel poder constituent a tots els ??rgans de l'Estat i de la societat. Estableix, per tant, una l??gica "vertical" del poder i no pas una l??gica "horitzontal", com ho s??n els contractes i els tractats.

[edita] Definici?? material

Qualsevol constituci?? ha de contenir dues coses essencials:

per una banda, el conjunt de les regles que organitzen els poders p??blics i les relacions entre ells (govern, parlament, president de la rep??blica, rei, etc.)
per altra banda, les llibertats i obligacions p??bliques (o les llibertats fonamentals) que s'atorguen a totes les persones que resideixen al territori o als s??bdits de l'Estat en q??esti??. Hom troba en aquesta categoria els drets i llibertats com la llibertat de moviment, la llibertat d'expressi??, etc.

[edita] Caracter??stiques de les constitucions

Les constitucions poden ser escrites o no escrites. Una constituci?? escrita es formalitza en un text jur??dic o un conjunt de lleis constitucionals. La majoria de les constitucions modernes s??n escrites. Per contra, una constituci?? no escrita ??s el conjunt de regles relacionades amb l'organitzaci?? del poder que no s'han escrit com a document constitucional. Tanmateix, aix?? no impedeix que un o m??s documents puguin servir com a base d'aquesta constituci??.

Fins a la fi del segle XVIII, l'organitzaci?? pol??tica dels Estats era regida gaireb?? completament pels costums, sobretot als Estats mon??rquics, encara que hi havien regles de devoluci?? d'un monarca. Aquesta forma ha desaparegut progressivament al mateix temps que ho ha fet la monarquia absoluta. De fet, els segles XVIII i XIX corresponen a ??poques de renovaci?? pol??tica i, en conseq????ncia, constitucional. Les constitucions no escrites no s??n reflexives -es a dir, no procedeixen d'una elecci?? ni d'un raonament constitucional. S??n, a m??s, imprecises i poc detallades i per tant comporten problemes de claredat i de seguretat jur??dica. A m??s a m??s, no s??n democr??tiques ja que llur elaboraci?? no procedeix del poble. Actualment, el Regne Unit ??s l'??nic dels Estats occidentals que no ha aprovat cap constituci?? escrita.

[edita] Hist??ria

Estela d'Hamurabi

Les excavacions arqueol??giques al territori actual de l'Iraq, dutes a terme per Ernest de Sarzec el 1877 van trobar evid??ncies de l'exist??ncia del codi m??s antic de just??cia que es coneix, promulgat pel rei sumeri Urukagina de Lagash prop del 2300 aC. Encara que no s'ha descobert el document original se sap que conferia drets als seus ciutadans i potser sigui el prototip primitiu de les lleis de govern. Per exemple, se sap que atorgava exempcions d'impostos a les v??dues i els orfes i protegia els pobres de l'usura dels rics.

En ??poques posteriors, els governs van comen??ar a utilitzar alguns codis escrits especials per a governar. El document m??s antic que es coneix sembla ser el Codi d'Ur-Nammu d'Ur, prop del 2050 aC. Alguns dels codis m??s coneguts d'aquesta ??poca s??n el Codi d'Hammurabi de Babil??nia el Codi Hitita, el Codi Assiri, la Llei Mosaica i els manaments de Cir el Gran de P??rsia.

El 621 aC, l'escriba Drac?? d'Atenes va escriure les lleis de la ciutat-estat d'Atenes; aquest codi prescrivia la pena capital per a qualsevol ofensa. El 594 aC, Sol??, el governant d'Atenes, va crear una nova constituci?? que alleugerava les c??rregues dels treballadors i permetia que la classe governant aconsegu??s aquest estatus per mitj?? de la riquesa i no pas per naixement. Cl??stenes tamb?? va reformar la constituci?? atenesa el 508 aC i per les seves reformes, aquest esdeveniment ??s considerat sovint com el comen??ament de la democr??cia.

Arist??til (prop del 350 aC) va ser un dels primers escriptors de la hist??ria a distingir entre la llei ordin??ria i la llei constitucional, establint aix?? els conceptes de "constituci??" i "constitucionalisme" i va provar de classificar les diferents formes de govern constitucional. La definici?? m??s b??sica que va usar per descriure una constituci?? era l'"organitzaci?? dels c??rrecs d'un Estat". En les seves obres "Constituci?? d'Atenes", "Pol??tica" i "??tica a Nic??mac", Arist??til va explorar les diverses formes de les constitucions, especialment les d'Atenes i Esparta. Va classificar les constitucions que considerava "bones" i "dolentes", i va concloure que la millor constituci?? era la que establia un sistema mixt, amb elements mon??rquics, aristocr??tics i democr??tics. Tamb?? va diferenciar els ciutadans -aquells que podien participar i gaudir dels privilegis de l'Estat- i els no-ciutadans i els esclaus.

Els romans van codificar les seves lleis el 449 aC en la constituci?? de les dotze taules. Eren una s??rie de lleis que s'hi afegien amb el pas del temps. La llei romana no es va unificar fins la creaci?? del Codi Teodosi??, el 438 dC. M??s tard, l'Imperi d'Orient va promulgar el Codi Justini?? el 534 dC.

La majoria dels pobles germ??nics que van envair l'Imperi Rom?? d'Occident tamb?? van codificar llurs pr??pies lleis. Una de les primeres lleis germ??niques a ser escrites va ser el Codi Visigot d'Euric (471 dC), seguit de les Lleis Burg??ndies, que establien codis diferents per als pobles germ??nics i els romans, el Pacte Alaman, i les Lleis S??liques dels Francs, totes tres escrites poc despr??s del 500 dC. El 506, el Breviari d'Alaric o "Lex Romana" d'Alaric II dels visigots, va adoptar i consolidar el Codi Teodosi?? amb altres lleis romanes. Altres constitucions de l'??poca inclouen l'Edicte de Rotari dels llombards (643), el Codi de Recesvint o Lex Visigothorum (654), i el Codi dels Frisis (785).

Al Jap??, el 604 es va escriure una constituci?? de disset articles, aparentment pel pr??ncep Sh??toku, un dels exemples constitucionals m??s antics de la hist??ria pol??tica de l'??sia. El document, influenciat pels ensenyaments budistes, s'enfocava m??s en l'??tica i moral social que no pas en les institucions de govern per se. Una altra constituci?? de l'??sia ??s la Constituci?? de Medina, un document religi??s promulgat per Mahoma el 622.

A Anglaterra, el rei Enric I va promulgar la Carta de les Llibertats el 1100 que prescrivia les relacions entre el rei el clergat i la noblesa. Aquest concepte es refinaria amb la signatura de la Magna Carta per Joan sense terra el 1215. L'article m??s important d'aquest document, relacionat amb el habeas corups, establia que el rei no podia encarcerar, exiliar o matar ning?? sense cap proc??s judicial. Encara que aquest article era un contracte exclusiu entre la noblesa i el rei, el concepte es va estendre amb el temps per incloure-hi tot el poble, la qual cosa va dur a la creaci?? de la monarquia constitucional, amb un balan?? de poder entre la monarquia i la noblesa i la Cambra dels Comuns.

La constituci?? escrita m??s antiga i encara vigent ??s la de San Marino. El Leges Statutae Republicae Sancti Marini, escrit en llat??, era un document de sis llibres. El primer, que contenia 62 articles, establia els concilis, les corts i els diversos c??rrecs executius i els assignava responsabilitats. La resta dels llibres inclo??en els codis criminals i civils, aix?? com els procediments judicials. Es va escriure el 1600, basat en el Statuti Comunali de 1300.

El 1639 la col??nia de Connecticut va adoptar les Ordres Fonamentals sovint considerades la primera constituci?? nord-americana i el fonament de les constitucions posteriors de l'estat de Connecticut.

La constituci?? C??rsega de 1755 i la constituci?? de Su??cia de 1772 van ser les primeres constitucions posteriors a la Il??lustraci?? d'Europa. La Comunitat de Massachusetts va promulgar la seva constituci?? el 1780 abans de la ratificaci?? dels Articles de la Confederaci?? i de la Constituci?? dels Estats Units. Aquesta ??ltima, ratificada el 1789 va ser influenciada pel sistema constitucional angl??s i pel sistema pol??tic de les Prov??ncies Unides.