Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Imperi Hitita - Viquip??dia

Imperi Hitita

De Viquip??dia

Imperi Hitita (o Imperi Hittita) es un nom convencional per l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal i com ??s esmentat a les cr??niques ass??ries. Els egipcis l'anomenaven "Ht", que segurament equival a Hate, i a la B??blia se l'anomena Hittim que fou tradu??t a la B??blia luterana com "hethiter" i va donar lloc al terme anglosax?? hittites. Els francesos els anomenaven heth??ens, i posteriorment hittites, i els espanyols heteos i, m??s endavant, hititas. En catal?? s'ha adoptat la forma anglosaxona amb una o dues tes. Cal no confondre aquests hitites amb els hetites de Palestina, descendents d'Het.

Taula de continguts

[edita] Antecedents

La civilitzaci?? hitita fou descoberta al 1834 per Charles F??lix Tesier (1802-1871) quant va descobrir les ru??nes d'una antiga ciutat prop de Bogazk??y. Aquesta ciutat va resultar ser la capital imperial Hattusa. Al llarg de tot el segle es van anar descobrint nous elements, especialment inscripcions, que una vegada parcialment desxifrades van posar a la llum l'exist??ncia d'un gran imperi aleshores desconegut.

El 1897 la descoberta de les cartes d'Amarna van suposar un gran aven?? en l'estudi dels hittites. Van seguir diverses excavacions que van suposar l'aportaci?? de nous i nombrosos elements. L'escriptura hitita, inicialment anomenada "arzawa", va rebre un impuls decisiu quant Hugo Winckler, entre 1905 i 1909 va descobrir a Bogazk??y, mes de 10.000 tauletes, un verdader arxiu nacional, i entre ells alguns texts bilingues que permeteren el desxiframent del contingut. Finalment a meitat del segle l'escriptura hitita fou totalment desxifrada. Noves troballes al llarg del segle XX han perfeccionat els coneixements.

[edita] Hist??ria

Convencionalment la hist??ria dels hitites es divideix en sis fases:

  1. Per??ode prehitita
  2. Per??ode protohitita
  3. Imperi Hitita Antic
  4. Imperi Hitita Mitj?? o per??ode de foscor
  5. Imperi Hitita Nou o Segon Imperi Hitita
  6. Per??ode neohitita o Regnes neohitites

[edita] Per??ode prehitita i protohitita

El Per??ode prehitita es desenvolup?? entre el 2500 aC i el 2400 aC, a l'entorn del que es podria considerar una esp??cie de primera capital en la moderna Alaca H??y??k.

El segon per??ode, el protohitita, dur?? uns 700 anys (2400 aC - 1700 aC) i hi ha un enriquiment cultural com a conseq????ncia del contacte amb els assentaments comercials assiris, com el de Karum, que fou el principal, K??ltepe, prop de Kayseri, que va existir entre el 1900 aC i el 1720 aC).

[edita] Imperi Hitita Antic

Vers 1700-1400 aC, que s'inicia amb l'exist??ncia ja consolidada de principats de cultura hitita per les regions central i sud-oriental d'Anat??lia:

Anitta, rei de Kushara, va conquerir Khatti (capital Hattusa) i va sotmetre a vassallatge a Shalatiwara i Burushkhanda cap a la meitat del segle XVIII aC aconseguint el primer embri?? del imperi Antic. L'Imperi de fet no es va consolidar fins el regnat de Labarnas i del seu successor Mursilis I. L'imperi Antic va durar fins el regnat de Telepinus, quant el regne hurrita de Mittani va assolir l'hegemonia regional.

Fou Telepinus qui va deixar escrits uns edictes establint determinades reformes i als edictes hi ha una introducci?? hist??rica del origen de l'imperi on s'esmenta nomes a tres reis: Labarnas, Hattusilis I i Mursilis I.

Labarnas es considera el fundador, doncs va estendre la seva hegemonia sobre les ciutats-estat i petits principats ve??ns. Hattusilis I, el seu fill, va traslladar la capital a Hattusa, i va ampliar el seu territori:

  • va conquerir Alalakh als hurrites;
  • va atacar Arzawa ocupant Khashshuwa (que despr??s s'anomen?? Commagene), deixant el regne de Iamkhad (o Yamkhad), amb la seva capital Khalpa (o Khalap), com estat vassall fronterer amb Babil??nia;
  • va v??ncer els hurrites despr??s d'una vict??ria al puig Adalur;
  • va dominar el pa??s d'Urshu (al nord de Karkemish) i va conquerir Zaruna i Khashshu.

Al tornar d'una campanya, per alguna cosa que havia fet el seu fill Huzziyas, el va desheretar i va nomenar successor al seu n??t Mursilis, que va adoptar com a fill.

Mursilis I va incorporar m??s estretament els estats vassalls a l'Imperi. Vers el 1600 aC es va annexionar ??lep tot derrotant als hurrites, i el 1594 aC va conquerir, temporalment, Babil??nia, acabant amb la dinastia amorita d'Hammurabi. A la seva tornada fou assassinat pel seu cunyat Hantilis.

Els pobles muntanyesos kashka establerts a la costa de la mar Negra, es van estendre cap al centre d'Anat??lia i van ocupar Nerik i altres llocs; la frontera va quedar delimitada al riu Kumeshmakha (en cl??ssic Scylax, en modern Cekerek) deixant als hitites separats de la mar Negra. Al morir Hantilis el seu fill Pishenis fou assassinat per Zindantas I, gendre de Hantilis, que va usurpar la corona, per?? al seu torn fou assassinat al cap d'uns anys peel seu fill Ammunas; aquest va governar uns vint anys i a la seva mort el va succeir el seu fill Huzziyas I, que fou assassinat pel seu cunyat Telepinus, cap del partit reformista.

En aquesta ??poca s'havien ja perdut els territoris occidentals (Arzawa) i ??lep. Entre les reformes que va introduir Telepinus destaquen les de regular la successi?? perqu?? fins llavors la reialesa, tot i que de fet era heredit??ria, era electiva nominalment, i d'aquesta manera la successi?? va quedar controlada jur??dicament per un consell de nobles o pankus amb dret absolut, entre els que s'inclo??a el mateix rei; Telepinus va codificar tamb?? les lleis hitites, que eren prou suaus en comparaci?? amb el que era habitual a l'Orient Mitj??.

Reis de Kushara, reis de Kanish, reis d'Hattusa[1]

Imperi Antic

[edita] Imperi Hitita Mitj?? o per??ode de foscor

Aquest per??ode abasta des del 1500 aC fins al 1400 aC. En aquest per??ode el poder hitita es molt limitat i es Mittani qui ostenta la supremacia. Dura uns cent anys i ??s conegut com el "per??ode de foscor" ja que es tenen molts pocs documents de l'??poca. La llista cronol??gica del reis ??s la seg??ent:

No es produeix un trencament din??stic ja que seguint l'ordre successori establert, com que el fill de Telepinus, Ammunas, havia mort abans que el pare, la successi?? va passar b?? a un fill d'un germ?? anomenat Tahurwailis o b?? a una germana, casada amb Alluwamnas. El cert ??s que ambd??s foren reis per?? l'ordre, avui per avui, no s'ha pogut establir, si b?? els erudits s'inclinen per pensar que Alluwamnas va precedir a Tahurwailis, per les caracter??stiques del segell, mes properes a les de Telepinus. O b?? l'ordre establert per Telepinus no van funcionar o b?? Alluwamnas fou un rei rebel o un virrei. Se l'associa a una revolta en temps de Telepinus pel qual fou desterrat a Malita??kur.

Despr??s d'Alluwamnas va ser rei el seu fill Hantilis II que va fer un tractat amb el rei de Kizzuwatna, Paddatissu. Zindantas II era nebot de Hantilis II, va perdre Kizzuwatna, el rei de la qual, Pilliya, va esdevenir tributaria de Mittani, i va signar un tractat igualitari amb els hitites.

El va succeir Huzziyas II, la relaci?? del qual amb el seu predecessor es desconeguda, i va regnar en uns anys que Mittani es va trobar en front a Egipte; fou assassinat per Muwatallis I, possiblement fill o germ?? d'Huzziyas II, i que era cap de la gu??rdia imperial.

Muwatallis I fou tanmateix assassinat en un cop de palau dirigit per Himuilis, cap dels servidors de palau, i per Katunzilis, cap dels endevins dels conductors de carros reials, tot i que segurament el cap de la gu??rdia imperial era el germ?? del rei Muwas.

[edita] Nou Imperi Hitita o Segon Imperi Hitita

El Nou Imperi Hitita va existir entre el 1400 aC i el 1185 aC. En aquest per??ode l'Imperi arriba a la seva m??xima extensi?? sota Mursilis II. La llista cronol??gica dels reis ??s la seg??ent:

[edita] Tudhalias II

Assassinat Muwatallis, Muwas, cap de la gu??rdia reial i probablement germ?? del difunt, va fugir a territori de Mittani mentre Kantuzilis col??locava en el tron a un home anomenat Tudhalias II, probablement de la fam??lia reia i casat amb la princesa Nikalmati, d'origen hurrita. Muwas va retornar amb un ex??rcit hurrita per?? fou derrotat i Tudhalias es va consolidar com a rei. El rei d'Alep es va aliar amb els hitites abandonant l'alian??a que havia establert amb Mittani, per?? aviat els hurrites van imposar de nou el seu domini al regne.

[edita] Arnuwandas I

A la mort de Tudhalias el va succeir el seu fill Arnuwandas I amb qui l'imperi es va estendre per la Cil??cia (Kizzuwatna on apareix un governador provincial o Bel Magdalti, i no pas un rei), el principat de Nuhase (o Nuhashi) i temporalment Alep. Un vassall hitita, Madduwattas, va envair Arzawa sense perm??s del rei, per?? fou derrotat per Kupanta-Lamma, el rei d'Arzawa i va fugir cap a territori hitita on el rei li va restaurar el seu feu.

Attarisiya, el cap del Ahhiyya (probablement els aqueus) es va enfrontar amb Maduwattas i aquest va tornar a fugir; sempre que era derrotat, el rei el restaurava. Finalment es va revoltar, es va aliar amb Arzawa i pel matrimoni amb la filla del rei, va arribar a ser rei. En aquest regnat els kashka van saquejar les regions de Nerik, Khurshama, Kashtama, Zalpuwa, i d'altres zones.

[edita] Tudhalias III

A Arnuwandas I el va succeir el seu fill Tudhalias III. Abans o despr??s de Tudhalias es sol situar a Hattusilis II, que alguns moderns erudits pensen que potser ni tan sols va existir. El parentiu d'Hattusilis II no est?? determinat i podria ser fill d'Arnuwandas i germ?? de Tudhalias III; estava casat suposadament amb Taduhepa. Es possible que les seves refer??ncies corresponguin al primer Hattusilis. Per?? si no ??s aix?? el mes l??gic es que fora el fill i primer successor d'Arnuwandas i que mor??s molt aviat sense fills deixant al tron a Tudhalias III.

Les alternances en el domini d'Alep van continuar. El pa??s d'Azzi fou cedit al rei Khukhana de Khayasa que era un dels estats del pa??s. Els kashka van arribar fins a Nenashsha i despr??s a la regi?? del les muntanyes Tarikarimu, propera a Hattusa, ciutat que van arribar a atacar i ocupar temporalment.

La guerra amb Arzawa va arribar fins a Tawanuwa i Uda, el pa??s d'Azzi es va revoltar i els rebels van arribar fins a Kizzuwatna, despr??s de devastar la regi?? de Tegarama. Les seves campanyes militars foren contra:

  • La ciutat d'Arziya, dirigida pel general Kantuzilis.
  • Sallapa, ciutat governada per Tuttu, que fou destru??da.
  • La muntanya Nanni, de la que no se'n sap el resultat.
  • Khayasa (Hayasa), a l'est de Samuda; el rei d'Hayasa va evitar la batalla i el pr??ncep hereu hitita Subiluliuma es va haver d'enfrontar amb els kashkes i la batalla amb Khayasa es va obviar.
  • La Terra Superior, de la que no se'n sap res mes per?? que es suposa que es Capad??cia.

El seu fill i hereu va dirigir ell sol diverses campanyes i la capital va quedar establerta a Samuha. Va reconquerir Hattusa que havia estat ocupada pels kashkes, va derrotar a nou tribus i va restaurar ciutats i establir fortificacions; despr??s, al retornar el seu pare de la Terra Superior va fer campanya a Regne de Masa i Kammala, i va creuar el riu Hulanna, al nord-oest d'Hattusa. Mentre, els kashkes van destruir les fortificacions i ciutats abans establertes, i van rebre l'ajut de les ciutats de Kathariya i Gazzapa que el pr??ncep va destruir. Posteriorment va tornar a Hayasa on va lluitar amb el seu rei Karanni o Lanni; va haver de lluitar contra Pipayili, el cap dels kashkes, va combatre a Arzawa, i tamb?? es va enfrontar contra Isuwa, Altxe (o Alshe) i Mittani.

Els seg??ents regnats necessiten un tractament espec??fic, doncs ??s en aquell moment que els hitites posaren fi al poder de Mittani, que es convertiria en un poder regional limitat, en un vassall dels hitites, i a S??ria van quedar enfrontats directament amb Egipte.

[edita] Mursilis II

Article principal: Mursilis II

A la mort de Subiluliuma I el va succeir el seu fill Arnuwandas II que va morir al cap de pocs mesos a causa de la pesta portada pels presoners egipcis i el va succeir el seu germ?? Mursilis II amb el que l'Imperi va arribar al m??xim del seu poder; va conquerir Arzawa i altres regions occidentals, com els Ahhiyya, i va fer front als kashkes, unificats sota un sol rei, als que va derrotar.

[edita] Muwatallis II

Articles principals: Muwatallis II, Batalla de Cadeix

A la seva mort el va succeir el seu fill Muwatallis II. En el seu temps es va decidir l'hegemonia a S??ria i Palestina amb la Batalla de Cadeix (S??ria) en que les dos parts es van atribuir la vict??ria per?? que cal considerar una vict??ria hitita ja que els egipcis es van haver de retirar de S??ria.

[edita] Mursilis III

Article principal: Mursilis III

A la mort de Muwatallis el va succeir el seu fill Mursilis III, que sempre es va fer dir Urhi-Tesub. La seva legitimat fou discutida. La capital, que havia estat traslladada a Tarhuntasa fou retornada a Hattusa. Finalment es va enfrontar amb el seu oncle Hattusilis (despr??s Hattusilis III) germ?? de Muwatallis II, i vencedor dels kashkes, que va prendre militarment el poder i es va proclamar rei

[edita] Hattusilis III

Article principal: Hattusilis III

Hattusilis III fou un bon rei. Va fer un tractat de pau perpetua amb Rams??s II d'Egipte que va portar a l'amistat entre els dos poders; ??s el primer gran tractat de pau els termes del qual b??sicament s'han conservat, i es va enfrontar amb els aqueus a l'oest, i a l'est va disputar als assiris l'influencia sobre Mittani.

[edita] Tudhalias IV i Arnuwandas III

Article principal: Tudhalias IV

El seu fill Tudhalias IV, que es creu que ja havia estat associat al tron, el va succeir sense problemes. Va construir la part alta d'Hattusa, ciutat que va arribar a la seva major extensi?? (1 km2) sota aquest rei i els seus successors. Va reconquerir Alashiya que ja abans havia estat hitita i es va enfrontar amb els aqueus que reclamaven la consideraci?? de gran regne. Les seves caceres al pa??s dels kashkes, a Khanigalbat, al Regne de Masa, a Lukka (L??cia), a Arzawa i a la Terra Superior, s??n una prova que aquest territoris eren hitites. Alguns dels territoris constitu??ts en feus per la fam??lia reial van comen??ar a donar problemes. Es va enfrontar amb els assiris per l'hegemonia sobre els territoris hurrites a Nihiriya. Fou el darrer gran rei.

Fou enderrocat segurament per Kuruntas o Kuruntiyas, fill de Muwatallis II, que es creu que va tenir el suport d'una de les faccions religioses. L'arqueologia de la capital mostra un cert nivell de destrucci?? i despr??s de reparaci??. Les teories divergeixen sobre si fou el mateix Tudhalias IV qui va recuperar el tron o fou el seu fill Arnuwandas III, que antigament es pensava que havia tingut un regnat curt per?? darrerament es suposa que fou mes llarg. Arnuwandas va exigir al rei d'Ugarit, Ibiranu, que havia succe??t a Ammistamru, el compliment de les seves obligacions militars i de vassallatge que sembla que el rei siri no complia.

[edita] El final de l'Imperi

Cap el 1207 aC va pujar al tron Subiluliuma II, fill de Tudhalias IV i germ?? o germanastre d'Arnuwandas III. Alashiya es va revoltar i el rei va fer una campanya contra l'illa en les que va lliurar tres batalles navals i despr??s a terra; a l'illa va aixecar un monument a la vict??ria.

Egipte li va enviar gra davant una fam que es va produir en aquells temps. A Karkemish (Kargamis) Talmi-Tesub va succeir sense problemes a Ini-Tesub i el fill del nou rei Kunzi-Tesub es tamb?? esmentat en aquesta ??poca, tot i que potser encara no era rei. A Ugarit regnava Ammurapi, i fou probablement la principal base naval hitita, efectiva sobretot per dominar la revolta d'Alashiya. A Isuwa va fer una campanya que no va tenir ??xit i un altra campanya ??s esmentada a Tarhuntasa, on regnava el pr??ncep hitita Kurunta.

Vers el 1185 els pobles de la mar van comen??ar a assolar la costa. El rei hitita va intentar resistir i va demanar ajut a tots els vassalls. La flota principal era a Ugarit que va quedar desguarnida. Segurament els hitites foren derrotats a l'oest i algunes forces navals hitites es van rendir llavors a Alashiya o en algun altre lloc.

Els pobles de la mar van devastar tota la costa del imperi i van destruir la desguarnida Ugarit. Els kashkes tamb?? es van revoltar i van atacar Hattusa. El rei va establir la seva l??nea de defensa a Lawasanda, a Cil??cia, per?? fou derrotat i probablement mort. Kunzi-Tesub, rei de Karkemish o Kargamis, i rebesn??t de Subiluliuma I, va agafar el t??tol de gran rei, per?? poc despr??s Karkemish tamb?? fou ocupada pels Pobles de la mar.

[edita] Per??ode neohitita o dels Regnes neohitites

En aquest per??ode apareixen una s??rie de regnes que es van fundar al segle XI aC i que van durar fins al segle VIII aC. Es poden destacar:

[edita] Vassalls hitites a S??ria

Les seg??ents foren ciutats i regnes de S??ria que foren vassalls Hitites en algun moment de la seva hist??ria:

[edita] Notes

  1. ??? Els noms dels reis no tenen traducci?? al catal?? normatiu i s'utilitza una transcripci?? que inclou algun signe que presenta dificultats per buscar-ho en una enciclop??dia. Totes les "s" final han de ser substitu??des per una "??" que dona el so "sh". Per simplificar l'acc??s no obstant no s'utilitzar?? ?? sin?? s.

[edita] Vegeu tamb??

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Imperi Hitita