Codi Teodosià
De Viquipèdia
El Codi Teodosià (Codex Theodosianus) era una compilació de lleis vigents de l'Imperi romà, iniciat en temps de l’emperador Teodosi II, sota ordre seva (420), sota la direcció del prefecte del pretori Antíoc com a cap d'una comissió de vuit persones i sobre els models del Codi Gregorià i Codi Hermogenià. La comissió després va estar constituida per 16 persones, encara sota la presidència d'Antíoc.
El Codi fou promulgat com a llei a l'Imperi Oriental el 438 i va substituir totes les constitucions anteriors. Teodosi II el va enviar a Valentinià III, el seu gendre, que el va passar pel senat romà i el va promulgar com a llei a l'Imperi d'Occident. El 447 Teodosi II va enviar a Valentinià III les (novellae constitutiones}, afegides després de la publicació del codi i foren també establertes com a llei a Occident el 448. Les normes legals posteriors al Codi de Teodosi foren llavors conegudes com Novellae i les darreres que consten son del temps de Lleó I i Procopi Antemi el 468.
El codi principal es dividia en setze llibres, cada un amb varis títols. Els cinc primers llibres estaven dedicats al dret privat ; el sisè, el setè i l’octau al dret administratiu; el novè al dret penal; el desè i onzè al dret fiscal; del dotzè al quinzè tractaven del dret comunal; i el setzè i darrer estava dedicat al dret eclesiàstic.
Estaven sotmesos al codi els ciutadans romans, inclòs aquells que estaven governats per nacions germàniques (visigots, vàndals, francs) subjectes de la seva pròpia llei. El codi va inspirar l'edicte de lleis de Teodoric rei dels ostrogots, del Breviari d'Alaric i de la llei burgúndia - romana coneguda com Papiani Liber Responsorum.
