Il??lustraci??
De Viquip??dia
| Hist??ria universal | |
|---|---|
| Prehist??ria | |
| Edat antiga |
|
| Edat mitjana |
|
Edat moderna
|
|
| Edat contempor??nia |
La i??lustraci?? (franc??s: Les Lumi??res; alemany: Aufkl??rung; angl??s: Enlightenment) ??s un corrent filos??fic, pol??tic i social, que apareix a Fran??a, el Regne Unit i Alemanya i que despr??s s'ext??n a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l'anomenat Segle de les Llums. Al llarg del segle, malgrat mantenir-se les caracter??stiques b??siques de l'absolutisme de l'Antic R??gim, l'intens impuls demogr??fic i econ??mic i l'eclosi?? del pensament i??lustrat van obrir les portes a una ??poca de revolucions burgeses encap??alades per la Revoluci?? Francesa i per la Revoluci?? Industrial. El seu nom (el terme catal?? prov?? del castell?? Ilustraci??n) en diferents lleng??es fa refer??ncia a la ra??, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de l'??poca.
Com que no existeix una data d'arrencada del moviment que gaudeixi del consens dels estudiosos i acad??mics, es sol considerar tot el segle XVIII (on, malgrat tot, coeexisteix amb d'altres moviments intel??lectuals) com l'??poca en que es va desenvolupar. La seva mort, per??, es sol identificar amb l'arribada de les Guerres Napole??niques.
Taula de continguts |
[edita] La transformaci?? econ??mica i demogr??fica europea
El segle XVIII fou una ??poca d'expansi?? econ??mica. Despr??s de les llargues guerres del segle anterior (guerra dels Trenta Anys), el Tractat d'Utrecht (1713) va encetar un per??ode de relatiu equilibri internacional, en qu?? es van generalitzar l'activitat diplom??tica i els sistemes d'aliances.
La poblaci?? va augmentar considerablement: entre el 1650 i el 1800 Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants. Aquest creixement demogr??fic va ser causa i conseq????ncia de la renovaci?? econ??mica.
El volum de les transaccions comercials va cr??ixer, les comunicacions eren m??s f??cils gr??cies a la construcci?? de xarxes vi??ries, de canals i de carreteres. A m??s, va augmentar la producci?? agr??cola i manufacturera, i des del 1730 un moviment de puja de preus va incrementar els guanys dels propietaris.
[edita] El capitalisme comercial
El mercantilisme del segle XVII tenia per objectius el desenvolupament de la producci?? interior, la potenciaci?? del comer?? i la protecci?? de les economies estatals davant les exteriors. Les monarquies europees van continuar aquesta pol??tica al segle XVIII, per?? amb matisos:
- Gran Bretanya i els Pa??sos Baixos van permetre una major llibertat als interessos privats deguts a les condicions creades al segle anterior (revolucions pol??tiques, inicis del liberalisme econ??mic, lideratge en el control de les rutes comercials...).
- A la resta de l'Europa continental la intervenci?? de l'Estat va ser molt m??s directa. Seguint aquesta pol??tica, els governs van propiciar noves manufactures per tal d'assolir m??s alts nivells de producci??. La import??ncia de la manufactura es troba en la introducci?? d'una nova organitzaci?? del treball, encara que continuava essent fortament manual. Aquesta manufactura ser?? un gra?? essencial en la transici?? de la producci?? dom??stica a la fabril.
El comer?? colonial al segle XVIII ??s important: la demanda de b??ns de consum augmentava a l'interior dels Estats a mesura que s'incrementava la poblaci??, per?? aquest increment hauria estat molt limitat sense els mercats exteriors. Al segle XVIII els mercats colonials es van eixamplar cap a ??sia, ??frica i Am??rica, i es van establir relacions permanents i estables amb les metr??polis.
Els pa??sos europeus intercanviaven productes manufacturats per mat??ries primeres de les col??nies. A la llarga signific?? la subordinaci?? de les col??nies a les metr??polis i, entre aquestes, Gran Bretanya ocupava el primer lloc car dominava la ruta de Calcuta a Canton i, alhora, monopolitzava el comer?? del te. Fran??a es va assegurar el segon lloc, mentre els Pa??sos Baixos, amb menor potencial productiu, van passar a un tercer lloc. A la pen??nsula ib??rica, els dos Estats van afermar els seus imperis colonials.
Tot plegat configur?? nous ports i noves rutes comercials. El comer?? d'esclaus continuava (amb m??s de sis milions de negres africans venuts als plantadors americans), i es desenvolupava el comer?? amb l' ??ndia. Els neerlandesos dominaven Indon??sia i els europeus comerciaven amb la Xina i Jap??. Les Companyies comercials privades, o amb ajut estatal, estenien i asseguraven el domini de la metr??polis. Aquestes obtenien enormes beneficis de la venda d'objectes manufacturats amb primeres mat??ries obtingudes a les col??nies. Era, doncs, un intercanvi desigual entre la metr??poli i la perif??ria.
[edita] L'estancament social
El fort impuls econ??mic va impactar a la societat. Essencialment continuava essent estamental, per?? la burgesia va iniciar un gran ascens que la va dur a reclamar el seu lloc en l'Estat. En conseq????ncia, la societat estamental de l'Antic R??gim va entrar en crisi malgrat que la noblesa era encara el grup m??s poder??s, amb majors privilegis i potser el m??s ric. La burgesia, en canvi, es veia afavorida per l'accelerat creixement de la poblaci??, l'augment dels preus i, per tant, la p??rdua de poder adquisitiu dels qui tenien rendes fixes, i l'augment dels ingressos provinents del comer??. Els canvis econ??mics que acabem d'esmentar donen una idea de la import??ncia de la propietat, els diners i el capital van anar adquirint en aquesta ??poca. Un sistema com l'estamental, on el naixement era el patr?? de la consideraci?? social, no podia deixar de topar amb la nova realitat que s'anava configurant.
Les burgesies europees, manllevat de les de la Gran Bretanya i dels Pa??sos Baixos, van soscavar tot al llarg del segle els fonaments d'un sistema que els semblava injust i sobretot incompatible amb el desenvolupament dels seus interessos. Lluitaven, doncs, un sistema pol??tic -la monarquia absoluta de dret div??- que els negava la llibertat d'intervenir en el govern, contra el model econ??mic del mercantilisme -ara que ja se sentien forts-, i contra el poder enorme de l'Esgl??sia.
[edita] El segle de la filosofia
A mitjan segle XVIII, un grup de fil??sofs, majorit??riament francesos, van elaborar un cos doctrinal que va esdevenir una magn??fica arma de combat per canviar la realitat i destruir les bases de l'Antic R??gim.
[edita] Els fonaments del pensament i??lustrat
Els i??lustrats estaven ??ntimament lligats amb la l??nia de pensament que, des del Renaixement havia lluitat per arrencar les mentalitats de les supersticions. Eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia de Ren?? Descartes, les f??rmules pol??tiques de John Locke i el conjunt de les aportacions de la revoluci?? cient??fica del segle anterior, el moment culminant fou les lleis de la f??sica d' Isaac Newton. Aquests pensadors es van esfor??ar a demostrar que la ra?? humana era capa?? d'arribar per ella mateixa a la veritat. El coneixement conduiria als ??ssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la toler??ncia i en la igualtat legal.
Els i??lustrats eren, en conjunt, optimistes, estaven conven??uts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confian??a en el progr??s, i van elaboarar una doctrina amb vocaci?? universalista difosa en els salons, els caf??s, les gasetes, les societats secretes (la ma??oneria) i els diaris. Aquestes eines donaven fe d'aquesta voluntat de discussi?? i de difusi?? que es va estendre entre la burgesia, els nobles i els monarques. Am b tot, la part m??s beneficiada per la I??lustraci?? fou la burgesia, que veia en aquesta ideologia la forma m??s r??pida per accedir al poder pol??tic, dret que pels privilegia feudals i la societat estamental, mai havien pogut exercir.
La I??lustraci?? veia a la ra?? com a base de tot pensament, i com a forma unica de l'home per superar els seus obstacles i problemes. Defensaven la toler??ncia envers la persona, davant la pluralitat de punts de vistes i de cultures del m??n, i per tant, predicaven la llibertat de culte. Creien que l'home estava al m??n per ser feli??, i nom??s podia ser-ho si es progressava i es millorava el m??n.
En q??estions econ??miques, el pensament i??lustrat criticava els obstacles que el mercantilisme posava a la producci?? i defensaven la llibertat de producci?? i el dret a la propietat. Davant el liberalisme angl??s, la fisiocr??cia francesa sostenia que la terra era la principal font de riquesa. F. Quesnay, a Maximes g??n??rales du gouvernement ??conomique d'un royaume agr??cole (1767) sost?? que la terra ??s l'unica font de riqueses:
- Que el sobir?? i la naci?? mai no perdin de vista que la terra es l'??nica font de riqueses, i que ??s l'agricultura qui les multiplica. Ja que l'augment de les riqueses assegura el de la poblaci??; els homes i les riqueses fn prosperar l'agricultura, estenen el comer??, estimulen la ind??stria, acreixen i perpetuen les riqueses. De tan abund??s brollador dep??n l'assoliment de totes les parts de l'administraci?? del regne.
En pol??tica, es defensava la divisi?? dels poders en legislatiu, executiu i judicial; la sobirania nacional residia en el poble; s'havien de garantir els drets i llibertats individuals... Jean-Jacques Rousseau defensava que l'home, per naturalesa, era bo, i que era el contacte amb la societat all?? que el corrompia.
[edita] Els fil??sofs del segle de les llums
El fet que Fran??a fos una naci?? rica i poderosa, per?? les seves possibilitats estiguessin frenades per les condicions pol??tiques (monarquia absoluta) i socials (societat estamental) va donar lloc a les principals reflexions sobre la necessitat de reformar l'Antic R??gim.
Entre 1751 i 1772, es va publicar a Fran??a la primera Enciclop??dia, de Denis Diderot i Jean le Rond d'Alembert, que pretenia recollir el pensament i??lustrat. Aquesta magna obrar va complir una doble funci??: informar, i per tant de posar al dia i sistematitzar els coneixements del seu temps, i tamb?? crear una pol??mica ideol??gica, amb el seu rebuig de l'autoritat i el seu favor pel progr??s. Va ser Denis Diderot el qui el 1747 es va fer c??rrec d'aquest projecte i es va convertir en el director de l'obra (Diccionari raonat de les ci??ncies, les arts i els oficis). En la seva redaci?? van co??laborar altres pensadors i??lustrats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire.
Charles-Louis de Secondat, bar?? de Montesquieu (1689-1755), despr??s d'una estada a Gran Bretanya, i enormement influenciat per la revoluci?? i la constituci?? angleses, va fer un gran elogi, en la seva obra L'esperit de les lleis, de la divisi?? de poders. En aquesta obra es va mostrar partidari de la separaci?? de poders executiu, legislatiu i judicial per evitar que la concentraci?? en unes mans ??niques convert??s el poder en desp??tic:
- En el moment que en la mateixa persona o en el mateix cos de magistratura es troben junts el poder legislatiu i el poder executiu, no hi ha llibertat, perqu?? hom pot t??mer que el mateix monarca o el mateix senat facin lleis tir??niques a fi d'executar-le tir??nicament.
- Aix?? mateix no hi ha llibertat si el poder de jutjar no es troba separat del poder legislatiu i del poder executiu. Si es troba al costat del poder legislatiu, la pressi?? sobre la vida i els ciutadans ser?? arbitr??ria, car el jutge ser?? el legislador. Si es troba al costat del poder executiu, el jutge podr?? tenir la for??a d'un opressor.
- Tot se n'anir?? en orris si el mateix home, o el mateix cos dels principals, o dels nobles, o del poble, exerceix aquests tres poders: el que fa les lleis, el que executa les resolucions p??bliques, i el que jutja les pugnes i els litigis particulars
Fran??ois-Marie Arouet Voltaire (1694-1788), en la seva obra Cartes angleses, tamb?? va elogiar l'ambient de llibertat, de consci??ncia i d'opini?? de la Gran Bretanya del segle XVIII. Es va mostrar un gran defensor de la toler??ncia i de la llibertat de pensament. Atacava la religi?? en nom del sentit com?? i sobretot com a representaci?? del fanatisme i creia en una religi?? sense jerarquies ni ritus. Tot i aix??, Voltaire va ser m??s que res un home apassionat per les lluites concretes, la seva vida va combatre constantment toata restricci?? de la llibertat, les detencions arbitr??ries, la tortura, la pena de mort, els judicis secrets, la censura i la falta de llibertat de pensament i d'expressi??.
Jean-Jacques Rousseau (1713-1778) a trav??s de les seves obres, i en especial de El contracte social va trencar amb el liberalisme de John Locke car contra la idea de contracte individual preconitzava el contracte social, el pacte entre tots els ciutadans i el respecte de les lleis com la millor garantia de llibertat. Defensava el principi de la sobirania nacional, ??s a dir, que el poder emana del lliure consentiment de tots els homes, expressat mitja??ant el sufragi.
[edita] L'Europa del despotisme i??lustrat
Al segle XVIII, Gran Bretanya era la mare de les llibertats i del parlamentarisme, mentre al continent europeu la monarquia absoluta era la forma imperant de govern. Tanmateix els monarques absoluts intentaren canvis reformistes que pretenien d'agermanar els elements d'autoritat amb la idea del progr??s dels nous temps. El lema de Josep II d'??ustria: "tot per al poble, per?? sense el poble" defineix perfectament el car??cter del despotisme i??lustrat.
Les monarquies franceses, espanyoles, austriaques i prussianes comprengueren l'element racionalitzador que implicaven les idees de la I??lustraci??. La seva voluntat de poder, de crear Estats forts i poderosos i de sortir de l'estancament del segle precedent, les va dur a col??laborar amb els fil??sofs. Va ser al pa??sos on els i??lustrats no trobaven interlocutors v??lids entre la burgesia, on la co??laboraci?? entre els pr??nceps i els fil??sofs va ser m??s produnda.
A la Fran??a de Llu??s XV i Llu??s XVI va haver-hi reformes o acceptaci?? d'alguns dels principis racionalitzadors en la gesti?? del govern. Va ser a l'Europa central i meridional on van sorgir, per??, les personalitats m??s interessants del despotisme i??lustrat. Frederic II de Pr??ssia, o Frederic el Gran, Josep II d'??ustria, la tsarina Caterina II de R??ssia, i en menor grau Gustau III de Su??cia i Carles III d'Espanya.
Trets comuns del despotisme i??lustrat s??n l'absolutisme centralitzador, la racionalitzaci?? de l'administraci?? de l'Estat (legislaci??, impostos i funcionaris) i la reforma de l'ensenyament, orientat cap a les anomenades ci??ncies ??tils i deslliurat del llast de la tradici??. D'altra banda cercaven la modernitzaci?? econ??mica, mitjan??ant la liberalitzaci?? de la propietat i la creaci?? de programes de desenvolupament agr??cola i industrial. Alhora, els monarques defensen les prerrogatives reials davant les de l'Esgl??sia (lluita regalista). Aquest xoc entre l'Esgl??sia i l'Estat va tenir el seu moment culminant en la persecuci?? dels jesu??tes, que, entre 1759 i 1773, data de la dissoluci?? de la Companyia de Jes??s per decisi?? del papa, van ser expulsats dels Estats de Portugal, Espanya i Fran??a.
De totes maneres, les possibilitats d'aquesta experi??ncia reformista van ser molt limitades i les contradiccions d'aquesta via reformista van preparar l'??poca de les revolucions burgeses.
[edita] Catalunya sota la casa dels primers Borbons
La derrota catalana i valenciana de la Guerra de Successi?? va portar a l???anu??laci?? de les llibertats i de les institucions. Durant el segle XVIII la repressi?? fou brutal. En les primeres d??cades, les execucions, tortures i empresonaments van ser habituals. Despr??s, malgrat que la repressi?? f??sica es va anar apaivagant, el genocidi cultural va continuar: la llengua continu?? prohibida i les institucions pr??pies foren suplantades per les castellanes. Tanta repressi?? va tenir una conseq????ncia no prevista: l???abocament de tots els esfor??os dels catalans en l?????mbit econ??mic: s???intensific?? la vinya, es van crear moltes empreses mercantils, es van incrementar els intercanvis comercials amb Anglaterra i Holanda i es va iniciar el comer?? i??legal amb les Antilles, que a partir de 1778 va esdevenir legal.
[edita] El redre??ament econ??mic
Durant el segle XVIII, en els regnats dels fills de Felip V, Ferran VI (1746-1759) i Carles III (1759-1788), Catalunya va iniciar un redre??ament liderada per la menestralia i la burgesia. Moltes comarques catalanes es van especialitzar en determinats conreus. El transport amb la pen??nsula, per l???interior, era dif??cil i, per aquest motiu, el comer?? mar??tim va cr??ixer molt. Els ports d???Altafulla, Cambrils, Tarragona i Salou van exportar els productes dels voltants: vinya i fruits secs. A canvi, els vaixells estrangers, principalment d???anglesos, portaven bacall?? i draps que mancaven al pa??s.
Catalunya va cr??ixer demogr??ficament. Reus va passar de tenir 740 cases el 1716 a 2.612 a finals de segle i es van enderrocar les muralles, es van crear barris nous i es va produir vi i aiguardent. Alhora creixia la producci?? d???alcohol i el t??xtil. En altres ciutats va succeir el mateix car molts emprenedors van comen??ar a enriquir-se amb l???intercanvi de mercaderies i van comen??ar a estampar el t??xtil. Aix??, incrementaven el valor dels seus productes. Els comerciants catalans aprengueren a portar cot?? americ?? malgrat la prohibici?? del comer?? directe amb Am??rica.
La concessi?? que Carles III va fer a Barcelona i a altres ports catalans per comerciar directament amb Am??rica (1778) va facilitar el comer?? car la concessi?? va significar que molts milers de catalans s???insta??lesin a Am??rica i retornessin despr??s amb els cabals acumulats en uns anys de treball (els indians). Tamb?? afavorir el ressorgiment econ??mic les expedicions contra Alger per extingir la pirateria barbaresca, tasca en la qual es disting?? l???almirall mallorqu?? Antoni Barcel??. La creaci?? de la Junta del Comer?? i de les Societats Econ??miques d???Amics del Pa??s foren dos elements vertebradors del redre??ament. Amb el cot?? americ?? i l???experi??ncia industrial i comercial, moltes ciutats del pa??s van comen??ar a crear ind??stries t??xtils que van possibilitar la revoluci?? industrial del segle seg??ent.
[edita] La cultura
La cultura va rebre un fort impuls marcat per la fundaci?? de la Reial Acad??mia de Bones Lletres (1729), de la Reial Acad??mia de Ci??ncies Naturals i Arts (1770) , de la Reial Acad??mia de Medicina pr??ctica (1786) i del Collegi de Cirurgia de Barcelona (1760).
Noms destacats van ser el cirurgi?? Pere Virgili, el metge Gaspar Casal, Salv?? Campillo i el menorqu?? Mateu Orfila. Entre els qu??mics va destacar Francesc Carbonell i entre els astr??noms i f??sic el rossellon??s Francesc Arag??. A Val??ncia, el moviment erudit s???encarna en la figura de Gregori Mayans i Siscar.
[edita] Les formes art??stiques. Ra?? i sensibilitat.
El segle XVIII ??s un moment d'esclat de la ra?? humana i tamb?? una ??poca de represa de la burgesia, que, havent trobat bases econ??miques i ideol??giques m??s fermes, recupera l'optimisme i la seguretat que havia perdut a causa de les crisis del segle anterior. ??s, doncs, molt natural que l'art reflecteixi aquesta situaci?? mitjan??ant un nou estil, que torna a la situaci?? cl??ssica i a la serenor del Renaixement, influ??t a m??s pel racionalisme de tradicci?? francesa.
[edita] El neoclassicisme
-
- Veure l'article principal: neoclassicisme
Es consider?? que calia abandonar els excessos ornamentals del barroc i tornar a la severitat del classicisme. A m??s, una s??rie d'excavacions prop de N??pols posaren al descobert les ru??nes de Pompeia i Hercul??, ciutats romanes soterrades per les centres del volc?? Vesuvi i que romangueren perfectament conservades. Fou el moviment anomenat neoclassicisme, que reinstaur?? la serena severitat de l'arquitectura romana i grega.
Com que el rei de N??pols, Carles de Borb??, que patrocin?? les excavacions de Pompeia i Hercul??, esdevingu?? rei d'Espanya l'any 1759 amb el nom de Carles III per mort del seu germ?? de pare, Ferran VI, res no t?? d'estrany que a l'Estat espanyol l'arquitectura neocl??ssica esdevingu??s una art oficial. Com a conseq????ncia, a Barcelona hi ha molts monuments d'estil necol??ssic, la inspiraci?? dels quals procedeix d'aquest temps, com ara els edificis que eren a l'interior del desaparegut castell de la Ciutadella, avui parc del mateix nom: el palau del governador del castell, la capella que s'al??a al seu costat i l'arsenal del castell, avui seu del Parlament de Catalunya. Tamb?? l'edifici de l'antiga duana (avui govern civil) ??s d'estil neol??ssic, aix?? com la part exterior de l'antiga llotja, al pla de Palau, i del Palau de la Generalitat de Catalunya, a la pla??a Sant Jaume. Com edifici privat hi ha el Palau de la Virreina.
El barroc ja evolucionant cap al neoclassisime va donar altres produccions notables com la fa??ana de la catedral de Girona, l???esgl??sia del Carme de Vic, la catedral nova de Lleida, el santuari de la Gleva prop de Manlleu, el santuari del Miracle prop de Solsona, la fa??ana del palau episcopal de Solsona, la catedral de Vic, els edificis de la Universitat de Cervera, i el palau del Marqu??s de Dosaig??es a Val??ncia
[edita] Un art decoratiu: el rococ??
-
- Veure l'article principal: el rococ??
Com l'art neocl??ssic era considerat per la burgesia com massa fred i racional, molts burgesos sentiren la necessitat de decorar els interiors amb un art m??s ric en ornamentaci?? i que recoll??s d'alguna manera all?? que el barroc tenia de positiu. Aix?? nasqu?? el rococ?? (nom que ve de la uni?? de dues paraule franceses: roche, roca, i coquille, cucurulla, elements tots dos abundosament emprats en la decoraci?? del nou estil). El rococ?? ??s un art decoratiu d'interiors i coexisteix moltes vegades amb el neocl??ssic de la fa??ana i de l'exterior de l'edifici.
El rococ?? utilitzava generosament els elements decoratius propis de les manufactures del moment: decorava estances amb catifes, tapissos brodats, porcellanes, sedes, miralls emmarcats amb volutes daurades, rellotges, aranyes, mobles... Es produeix d'aquesta manera un lligam entre la conjuntura econ??mica i les productes que se'n deriven i el gust est??tic de l'??poca.
El rococ?? fomenta la pintura desenfadada i fr??vola, amb abund??ncia de motius er??tics, colors vius i les escenes amables que reflecteixen les idees del moment sobre la recerca de la felicitat i el retorn a la natura. Els seus m??xims exponents foren l'escola francesa, amb mestres com Jean-Honor?? Fragonard, Fran??ois Boucher i Antoine Watteau.
