Agullent

De Viquipèdia

Agullent és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Demografia 3 Política 4 Història 5 Activitats econòmiques 6 Entorn natural 7 Gastronomia 8 Festes de moros i cristians 9 Fills il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Etimologia

L'etimologia d'este poble té origen romà, del nom patronímic Aculianus, derivat d'Aculius, amb el canvi de partícula -an en -ent, tal com trobem en altres topònims valencians com Ontinyent, Bocairent, Llutxent, Crevillent.

[edita] Demografia

Al segle XV la població oscil·lava entorn dels 400 habitants (agullentins), el 1560 arribava als 1.000, sent uns 1.200 a finals del segle XVI. Al segle XVII minvà fins a prop dels 600, però augmentà progressivament, i el 1787 en tenia 1.059 habitants; el 1910 arribà a 1.129, el 1994 als 2.196 i el 2002 a 2.289.

[edita] Política

En les darreres eleccions el Bloc aconseguí l'alcaldia amb 5 regidors i el suport del PSPV 1 regidor.; mentres que el PP en va obtindre 5 regidors

[edita] Història

De la llarga dominació musulmana tenim escasses referències d'una torre i una alqueria àrab anomenada "Agullen" i una necròpolis d'època tardana. La població valenciana romana o la població indígena va anar arabitzant-se a poc a poc, tant en la cultura, religió, com en l'idioma, i al final de la dominació sarraïna, aquesta arabització en l'espiritual i en el cultural va ser quasi completa. Segons Pasqual Madoz, Jaume I va donar en feu el grup de casa d'Agullent al cavaller Guillem de l'Olivar, un dels capitans que li van ajudar en la reconquista d'Alcoi; però al morir este sense descendència, va tornar a pertànyer al patrimoni reial, en temps de Jaume II.

Conquistades estes terres als moros entre 1244 i 1249 entren a formar part de la Corona d'Aragó, de caràcter liberal, com a manifesta l'heràldica de l'escut municipal. Després de la conquista de les terres, els pobles són repoblats principalment per cristians que procedien de la Catalunya oriental i occidental, com també d'Aragó.

La història d'Agullent, fins a finals de l'any 1585, apareix vinculada a Ontinyent, de la qual depén en aspectes geogràfics, polítics, militars, judicials i religiosos.

L'actual Agullent naix com a nucli urbà en l'Edat Mitjana, fruit de l'emigració o població cristiana que va anar agrupant-se al voltant de l'església de Sant Bertomeu Apòstol, i entorn del molí fariner, construïts en el segle XIV-XV.

Durant la Guerra de les Germanies, la documentació de la Virreina, pel 1524, diu que Agullent és un "Lloc o carrer de la Vila d'Ontinyent". En esta Guerra, primera revolució social de l'Europa moderna, intervé Agullent amb Ontinyent, agermanats amb altres poblacions reials valencianes, en contra dels abusos de l'aristocràcia.

A finals de segle XVI, es va produir un augment de població arribant a tindre 300 cases, el que suposava una població d'uns 1200 habitants. A causa d'este augment demogràfic, Agullent va disposar del suficient poder econòmic (5 mil lliures) per a sol·licitar al rei Felip II el privilegi reial de constituir-se com a municipi autònom. A partir d'ací Agullent es convertix en universitat reial i es forma el Consell i els Jurats. Va ser, doncs la Catòlica Majestat del Rei qui va alçar Agullent a un nou rang i li va donar dret a tindre vida pròpia.

Dos fets van contribuir posteriorment a la despoblació de la universitat: l'expulsió dels moriscos decretada per Felip III, a principis del segle XVII, i l'èxode a Ontinyent de moltes famílies durant el segle XVIII. Aquests fets van donar lloc a la desaparició de molts pobles que existien en la comarca abans de l'expulsió.

Al llarg dels segles posteriors les vicissituds polítiques d'Estat Espanyol es van reflectir també a Agullent. En els inicis del segle XX, Agullent, va mamprendre un lent creixement que es va vore truncat per la Guerra de 1936, i que no es va reiniciar fins a finals dels anys cinquanta.

Un altre fet destacable va ser la prolongació de la línia de ferrocarril Xàtiva-Alcoi en 1902, la qual cosa va millorar el comerç i les comunicacions d'Agullent amb l'exterior.

[edita] Activitats econòmiques

El terme municipal d'Agullent, presenta una forma rectangular, amb una extensió de 16,52 km², es dividix en dos parts: el secà i l'horta. En el secà destaquen els cultius bàsics i tradicionals: l'olivera, la garrofera, l'ametler, la bresquillera, els cereals i la vinya. En l'horta destaquen les hortalisses, la dacsa, els tarongers.

Només un 3% del total de la població es dedica íntegrament a l'activitat agrícola, mentres que un 10% treballen en l'agricultura els caps de setmana o en les estones lliures. La superfície cultivada abasta 600 Ha; sent el cultiu de major extensió l'olivera, seguit dels arbres fruiters i de l'ametler.

Els més de 2250 habitants que viuen actualment en el municipi d'Agullent treballen majoritàriament en la indústria del tèxtil, que ha substituït progressivament l'activitat agrícola, la qual ha quedat en un segon terme. Es tracta d'un teixit productiu format principalment per xicotetes i mitjanes empreses, cooperatives i tallers artesanals, dedicats en la seua major part a la fabricació de mantes, parafina, cera i a la confecció de gèneres de punt; entre altres.

[edita] Entorn natural

La Font de la Maciana: situada dins de la serra d'Agullent. S'hi pot arribar per un camí que passa per darrere de la piscina i s'endinsa serra amunt. Es tracta d'un paratge natural en contacte amb la natura on els visitants aprofiten per a anar de picnic i fer una excursió per la serra.

La Covalta: és la màxima elevació de la Serra d'Agullent (889m); dins de la cova hi ha una fonteta d'aigua freda. Des d'allí es pot contemplar una de les panoràmiques més belles de tota la Vall d'Albaida.

[edita] Gastronomia

La cuina valenciana d'Agullent està condicionada, com totes, pel seu medi o entorn, la qual presenta certes singularitats que compartix amb altres pobles valencians. La gastronomia d'Agullent presenta gran varietat de plats típics i exquisits, així com els embotits casolans i artesanals.

En este municipi destaquen diversos plats que configuren una sana dieta mediterrània: Cassola d'arròs al forn; olla amb pilotes (putxero); arròs d'hivern: bledes, naps i fesols; paella amb pollastre i conill; pericana: pebre, albergina, bacalla; coques de farina amb aladroc; cansalada viada amb tomaca i pimentó; embotits: botifarra de ceba, botifarra de carn, llonganissa, salsitxa casolana, sobrassada...; pastes típiques: rotllets d'aiguardent, pastisets de moniato, coques, tant dolces com salades, fogassa, bescuits i coca d'ametla.

[edita] Festes de moros i cristians

Per l'abril es celebren tots els anys les festes de moros i cristians, coincidint el seu inici amb el primer cap de setmana després de Pasqua. La primera referència sobre estes festes data de 1883 on es publica en el Diari Mercantil del 25 de març, el programa d'actes de festa en honor a Sant Vicent Ferrer. Des de llavors i com cada any al llarg de 4 dies, els carrers s'envaïxen de filaes i comparses que escenifiquen la lluita entre el bàndol cristià i moro i la conquista de la plaça per les tropes de Jaume I. Els festejos pròpiament dits comencen abans de la data mencionada, donant lloc a actes solemnes com la Presentació dels Capitans i la Publicació.

[edita] Fills il·lustres

• Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) és un filòleg membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Ajuntament d'Agullent
• Junta de Festes de Moros i Cristians d'Agullent
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent | Aielo de Malferit | Aielo de Rugat | Albaida | Alfarrasí | Atzeneta d'Albaida | Bèlgida | Bellús | Beniatjar | Benicolet | Benigànim | Benissoda | Benissuera | Bocairent | Bufalí | Carrícola | Castelló de Rugat | Fontanars dels Alforins | Guadassèquies | Llutxent | Montaverner | Montixelvo | l'Olleria | Ontinyent | Otos | el Palomar | Pinet | la Pobla del Duc | Quatretonda | el Ràfol de Salem | Rugat | Salem | Sant Pere d'Albaida | Terrateig