Emili Casanova Herrero
De Viquip??dia
Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956) ??s un fil??leg valenci??. Doctorat en Filologia Hisp??nica per la Universitat de Val??ncia l'any 1981 amb una tesi sobre "El l??xic d'Antoni Canals", dirigida pel Dr. Manuel Sanchis Guarner, amb la qual obtingu?? el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha sigut professor ajudant de la Universitat de Navarra (1978-1980), ajudant de la de Val??ncia (1980-1981), encarregat de curs (1981-1984) i titular des del curs 1984-1985 fins ara. Ha sigut tamb?? professor de valenci?? de Ci??ncies de la Informaci?? del CEU San Pablo de Val??ncia des del curs 1986-1987 al 1999-2000.
??s Premi Faraudo de Sant Germain, de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha codirigit el PATROM-Patronimia Romanica, projecte de l'IEC coordinat amb la resta de lleng??es rom??niques, i amb el professor Vicent Rossell??, el I Mestratge de Topon??mia (1990-1991) en una universitat europea. Ha sigut subdirector de l'Atles Ling????stic de la Comunitat Valenciana.
Membre de m??s de 10 associacions cient??fiques europees, com l'AILLC i l'ICOS, acad??mic de l'Acad??mia Valenciana de la Llengua i membre de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci??. Ha sigut membre del Consell General de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de l???any 1982 fins al 2000 i president de la Federaci?? d'Instituts d'Estudis Comarcals.
Les seues publicacions es poden agrupar en diversos temes:
- Onom??stica, tant de topon??mia com d'antropon??mia, on destaquen els estudis sobre els llinatges valencians a trav??s de la hist??ria, els gentilicis i les monografies topon??miques sobre diversos noms.
- Gram??tica hist??rica, on destaquen els estudis destinats a explicar la formaci?? de les particularitats del valenci??, com la combinaci?? dels pronoms de tercera persona o la conjunci?? final per a qu??.
- L??xic hist??ric, en especial els dedicats a autors com Antoni Canals, Martorell o Corella, i l??xic actual, dedicat a escriptors com Valor i Estell??s, i lexic??grafs com Ferrer Pastor i Fabra.
- Dialectologia sincr??nica, especialment centrada en les comarques centrals.
- Llengua dels mitjans de comunicaci?? i el seu model ling????stic.
- Edicions de texts, de diverses ??poques, com les Mem??ries d'un capell?? del segle XVIII, o l'Espill de Consci??ncia (segle XIV).
- L'obra de Joan Coromines, tant la l??xica com l'onom??stica
- Sobre la llengua de la Decad??ncia
- Sobre la interfer??ncia entre el valenci?? i el castell??.
- Altres, com estudis sobre llenguatge administratiu, traducci?? de texts literaris i estudis d'hist??ria local.
