Antoni Canals
De Viquipèdia
Antoni Canals (1352-1419) fou un frare dominic, orador i escriptor, nasqué al llavors Regne de València i destacà pels seus sermons (dels que no en conservem cap) i per tres traduccions o adaptacions d'obres clàssiques al català.
Fou deixeble de Sant Vicent Ferrer, ensenyà teologia a València fins l'any 1398 i estigué vinculat a la Cort Reial, que el féu cridar per un període de temps de 1398 a 1401, que es traslladà a Barcelona. Tornat a València exercí de de lloctinent de l'inquisidor del regne des de 1401 a 1419, any en què morí.
[edita] Obra
La seua obra té com a finalitat el seu apostolat. El caràcter humanista de fra Antoni Canals es limita a tres obres, la traducció de "De providentia" de Sèneca, la versió del "Dictorum factorumque memorabilium" de Valeri Màxim, anomenada de "Llibre anomenat Valeri Màxim", i, finalment, la seua obra humanista per excel·lència: "Raonament fet entre Scipió e Aníbal", que és una traducció lliure del llibre setè de l’Àfrica de Petrarca, amb interpolacions basades en d’altres autors.
