Segle d'or valenci??
De Viquip??dia
El segle d'or valenci?? o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un per??ode hist??ric que abasta pr??cticament tot el segle XV i que aporta les millors obres liter??ries en valenci??. La immensa majoria de grans escriptors d'aquesta ??poca s??n valencians o escriuen a Val??ncia.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
Aquest segle d'or parteix d'una situaci?? en la qual la literatura en lleng??es rom??niques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara maurat en cap llengua rom??nica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua catalana aconsegueix la seua maduresa liter??ria, deslligant la poesia de proven??alismes i la prosa de llatinismes (exceptuant-ne all?? que s'anomenaria la catalana prosa), i que a la fi va constituir la base de la literatura catalana, no sols dels segles posteriors sin?? tamb?? del proc??s de recuperaci?? liter??ria de la Renaixen??a i de l'est??ndard de la llengua (gram??tica i l??xic) adoptat al segle XX.
Alguns autors inclouen l'obra Lo Somni de Bernat Metge (publicada el 1399 a Barcelona) com a inici de l'??poca, tot i que freq??entment aquesta obra se sol excloure i se sol comen??ar amb Francesc Eiximenis, nascut a Girona, i que entre els anys 1384 i 1408 va viure a Val??ncia, on va escriure la major part de les seues obres. Com a te??leg i predicador la seua obra fou de car??cter religi??s (per a complementar la seua tasca de predicador), i es presentava "per manera simple e grossera", amb llenguatge popular amb l'objectiu d'arribar al poble pla.
Ja pr??piament en el segle XV i amb autors valencians, hem de comen??ar amb Jordi de Sant Jordi, amb una poesia encara marcadament dins de l'estil trobadoresc, tot i que amb influ??ncies de Petrarca, com a precursor de la poesia del Renaixement. Tamb?? en l'??mbit de la poesia, Ausi??s March despunta com el millor poeta de l'??poca en totes les lleng??es rom??niques, i ho fa en una llengua ja purament catalana (amb un m??nim d'influ??ncia trobadoresca i proven??al) i que tracta uns temes reals i personals, allunyant-se de la idealitzaci?? dels autors anteriors, tant en la seua perspectiva personal (algunes de les seues obres s??n una an??lisi introspectiva de l???home renaixentista), com de figures molt idealitzades de les dones i del propi ??sser hum??.
Joanot Martorell marca un principi i un despr??s de la novel??la europea amb el Tirant lo Blanc, encara avu?? dia l'obra m??s important de la literatura catalana. La seua novel??la presenta una visi?? humana dels h??mens i de les dones de l'??poca, amb detall de les vergonyes f??siques i les penes i preocupacions quotidianes dels personatges.
Joan Ro??s de Corella combin?? la prosa i el vers, sent l'amor el tema principal de la seva obra, amb un humanisme erudit i una gran devoci?? pels cl??ssics grecollatins. La prosa corellana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul??loses i ret??riques, mestre de la valenciana prosa. El vers incorpora un ritme m??s ??gil i suau que els anteriors poetes medievals, acostant-se a la poesia italiana.
Jaume Roig ??s l'autor de L'Espill, una obra de car??cter misogin escrita ??ntegrament en vers, seguint la tradici?? narrativa rom??nica. T?? relaci?? amb l'escola sat??rica valenciana, que encara influ?? els sainets renaixentistes i hui dia encara es reflecteix en els textos fallers.
Isabel de Villena, ploma intimista i tendra, autora de la Vita Christi, amb la seua prodigiosa imaginaci?? i el seu punt de vista femen??, va ser un contrapunt a la misog??nia de L'espill, com que als seus escrits destacava les virtuts femenines i el car??cter malvat dels h??mens. Isabel de Villena ??s la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana i va tindre molta influ??ncia en el segle d'or, ja que va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel??lectual.
D'altres autors destacats d'aquesta ??poca s??n els valencians Jaume Gassull i Bernat Fenollar. Alguns autors solen cloure l'etapa amb la mort d'Isabel de Villena o el naixement de Joan Llu??s Vives (1492), i altres en la publicaci?? del darrer volum de Lo Cartoix??, en versi?? de Joan Ro??s de Corella (1500).
??s important assenyalar que molts dels autors anteriors es van con??ixer en vida (el cas m??s destacat ??s Ausi??s March, que era cunyat de Joanot Martorell) i algunes obres d'alguns influ??ren de manera rellevant en les obres d'altres. Per exemple, Joanot Martorell t?? nombrosos manlleus de les obres de Joan Ro??s de Corella, i, com hem dit, la Vita Christi sembla tota una r??plica a L'espill.
[edita] Cronologia dels autors m??s destacats
A continuaci?? es mostren els autors m??s destacats d'aquells que van escriure una part important de la seua obra al segle d'or.
- Francesc Eiximenis (c. 1328/32 - 1409)
- Sant Vicent Ferrer (1350 - 1419)
- Antoni Canals (1352 - 1419)
- Jordi de Sant Jordi (1394/1400 - 1424)
- L???autor an??nim de Curial e G??elfa (mitjans segle XV)
- Ausi??s March (1400 - 1459)
- Joanot Martorell (1405/10 - 1468) i el Tirant lo Blanch
- Jaume Roig (c. 1400 - 1478)
- sor Isabel de Villena (1430 - 1490)
- Joan Ro??s de Corella (1433/43 - 1497)
[edita] Situaci?? hist??rica
Per a entendre un segle tan prol??fic de la llengua valenciana cal comprendre la situaci?? general de la Corona d'Arag??, i en concret del Principat de Catalunya i del Regne de Val??ncia.
Al segle XV (especialment la primera meitat), la Corona d'Arag?? llueix amb tot el seu esplendor, el Regne de Val??ncia actua com el seu flor?? i la ciutat de Val??ncia se situa com la capital cultural i econ??mica de la Corona, sent una de les ciutats m??s importants d'Europa en aquest segle.
Despr??s d???alguns anys d???inestabilitat consecutius a una crisi de successi??, la Corona d'Arag?? es llan??a a una pol??tica exterior agressiva amb l???adveniment d???una dinastia castellana sortida del comprom??s de Casp (1412) i el regnat d???Alfons el Magn??nim (1416-1458), que conquereix el Regne de N??pols. Per?? aquesta embranzida es veu una mica contrariada sota el seu germ?? i successor, Joan II (1458-1479), el qual, per raons din??stiques, ha d???oposar-se al seu propi fill, Carles de Viana. La guerra civil esclata al Principat, creant inseguretat a Barcelona com a cort. De fet, Alfons el Magn??nim tingu?? una seu itinerant entre Barcelona i Val??ncia, fins instal??lar-se definitivament a N??pols.
Tanmateix aquests problemes del principat no tenen cap repercussi?? nefasta a Val??ncia, ben al contrari, ja que els capitals barcelonins que fugen de la inseguretat de la ciutat comtal v??nen a invertir-se de bell nou m??s al sud. No tot ??s perfecte, naturalment ???amena??a de fam, pesta end??mica, crisis confessionals si s???escau???, per?? aquests problemes s??n gen??rics a tota Europa.
El Regne de Val??ncia va consolidar-se durant tot el segle XIV, el seu pes en la Corona d'Arag?? va fent-se major amb personatges com ara Sant Vicent Ferrer. Tot aix?? permet que la ciutat i el regne de Val??ncia comencen el segle XV amb tota la seua esplendor. La primera impremta de la Pen??nsula es posa en funcionament a Val??ncia, aix?? com el primer llibre impr??s de la Pen??nsula, Les Troves en Lahors de la Verge Maria, 1474. Apareix el primer diccionari en llengua rom??nica: Liber Elegantiarum, aix?? com el primer estudi sobre escacs. D'altres exemples de l'esplendor econ??mic i cultural s??n la Taula de Canvis i Dep??sits de la Ciutat de Val??ncia, la construcci?? de la Llotja de la Seda a la mateixa ciutat, la creaci?? de la Universitat de Val??ncia, o el sufragament del viatge a Am??rica de Colom per banquers valencians.
Per a m??s informaci?? sobre el context hist??ric d'aquest ??poca al Regne de Val??ncia, podeu consultar Edat Mitjana al Pa??s Valenci??.
[edita] El paper del segle d'or en el conflicte ling????stic al Pa??s Valenci??
El fet de que l'eclosi?? de la literatura en llengua catalana es localitze fonamentalment al Regne de Val??ncia ha estat utilitzat per uns i altres en arguments partidistes, freq??entment amb poca base cient??fica. Per a alguns el segle d'or valenci?? ??s un suport evident al gentilici valenci?? com a nom de la llengua, i fins i tot per al secessionisme ling????stic, adduint que una llengua portada per colonitzadors no podia tindre el seu segle d'or tan prompte (segle i mig despr??s de la conquesta). Per a altres, el segle d'or ??s una mostra de que la llengua culta, la llengua de les classes dirigents era el catal?? portat pels repobladors, com aix?? ho demostra el fet que els pares o avis de molts dels autors anteriors eren catalans. Haguera estat impossible que el poble pla, generalment analfabet en una societat feudal, suposant restes moss??rabs importants en els pobladors anteriors als repobladors catalans i aragonesos, haguera pogut desenvolupar una llengua culta i una literatura de tal intensitat.
El segle d'or determina un estil d'escriptura i de literatura que es coneix generalment amb el nom de "valenciana prosa". Tamb?? esdev?? com?? el gentilici "valenci??" per a designar a la llengua, i en alguns casos puntuals es fa en contraposici?? de "catalana". Aquesta dualitat es fa amb la intenci?? de aclarir que el text s'ha escrit seguint la "valenciana prosa" en refer??ncia a l'estil de la llengua culta catalana que va fixar aquesta ??poca d'esplendor valenciana i no a la llengua medieval o a la llengua liter??ria d'altres territoris de parla catalana que encara s'estava desoccitanant.
Finalment, ??s discutible considerar aquest segle d'or com a segle d'or del catal??, com que la llengua catalana ha gaudit d'altres dos segles de gran productivitat i qualitat liter??ria, el segle XIX i el segle XX. Per aix?? el terme utilitzat en aquest article (a banda dels que utilitzen el gentilici valenci??): segle d'or de la literatura catalana cl??ssica.
