[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Sant Vicent Ferrer - Viquipèdia

Sant Vicent Ferrer

De Viquipèdia

Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Bretanya, 1429) va ser un dominic que recorregué mitja Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó.

Taula de continguts

[edita] Influència política

Participà de manera crucial en el Compromís de Casp, on defengué el candidat dels Trastàmara. Intervingué activament en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó.

[edita] Influència religiosa i moral

Monument a Sant Vicent Ferrer a la Plaça de Tetuan de València
Monument a Sant Vicent Ferrer a la Plaça de Tetuan de València

Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seua obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).

Se'n conserven 280 sermons. En realitat en són resums, car Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de la companyia. Aquests membres eren clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggestió que es creava als seus sermons. El caire moral de les seues predicacions, l'ambient que es creava i un públic analfabet provocaven exaltades i frenètiques reaccions (es creaven aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs.

[edita] La llengua de Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua catalana (ell mateix va utilitzar el terme català o valencià indistintament) i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avuí dia s'interpreta més aïna com un exemple de que el català, i en particular la pronúncia valenciana que marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època (perquè les llengües romàniques i, en especial els termes religiosos, eren més similars) es feia intel·ligible per a parlants de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. No obstant això, no explicaria tan clarament per què l'entenien directament els anglesos o els alemanys.

La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingüística i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.

[edita] Tradicions i Festivitat

Sant Vicent Ferrer és el patró del País Valencià i ve sent un dia festiu en tot el territori. A València i a molts pobles de la País Valencià se celebren els famosos Miracles de Sant Vicent, representacions teatrals, generalment representades per xiquets, que s'organitzen per a la festivitat de Sant Vicent (segons dilluns de mona, és a dir, l'endemà del diumenge següent al diumenge de resurrecció).

Cal no confondre Sant Vicent Ferrer amb Sant Vicent màrtir, patró de València ciutat.

Predel·la per a la Capella Griffoni, d'Ercole Ferrarese, Basílica de San Petronio, Bolonya, que representa els Miracles de sant Vicent Ferrer (c. 1473) (actualment a la Pinacoteca Vaticana).
Predel·la per a la Capella Griffoni, d'Ercole Ferrarese, Basílica de San Petronio, Bolonya, que representa els Miracles de sant Vicent Ferrer (c. 1473) (actualment a la Pinacoteca Vaticana).

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Vegeu texts sobre Sant Vicent Ferrer al Wikisource (castellà).

Celebració de Sant Vicent a València [1]