[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Sant Vicent màrtir - Viquipèdia

Sant Vicent màrtir

De Viquipèdia

Sant Vicent Màrtir a la presó. Oli sobre tela. Autor anònim, escola de Francesc Ribalta
Sant Vicent Màrtir a la presó. Oli sobre tela. Autor anònim, escola de Francesc Ribalta

Sant Vicent Màrtir conegut també com Sant Vicent de la Roda o com Vicent de Saragossa (Osca o Saragossa, ? – València, v. 304) fou un religiós hispanoromà, diaca de sant Valeri de Saragossa. Fou capturat i torturat en temps de Dioclecià, per la qual cosa l’Església el venera com a màrtir.

Segons la tradició, Vicent de Saragossa s’encarregà de la predicació de la fe, per tal com el bise Valeri quequejava.

[edita] La persecució a Hispània

El 303 es publicà el primer edicte imperial per perseguir els cristians, decretat per l’emperador Dioclecià. El prefecte Dacià fou l’encarregat de dur-lo a terme a Hispània. Vingué de Roma i romangué a Hispània dos anys, on arribà per Girona, per passar després a Barcelona, Saragossa i València.

Valeri i Vicent foren presos l’any 303 per orde de Dacià i portats a València. Valeri fou desterrat i Vicent martiritzat. Segons la tradició morí el 22 de gener del 304 o potser del 305.

En el lloc de València on se suposa que fou martiritzat el diaca Vicent cap al 304-305 fou construïda l’església primitiva de la Roqueta, per venerar-hi les restes del màrtir. Aquest lloc es trobava junt a la Via Augusta, al sud de la ciutat, a l’altura del número 136 de l’actual carrer de sant Vicent màrtir. Durant el segle XIII Jaume I manà fer-hi una església, un monestir i un hospital, coneguda hui com Santuari de Sant Vicent de la Roqueta. Durant el XVIII patí grans transformacions i durant el XIX, amb les guerres carlines, fou parcialment enderrocat. El que encara resta hui dia es troba altament degradat.

[edita] La relíquia del braç de sant Vicent

Arribà el 1970 a la Catedral de València, procedent de la catedral de Bari. Hui es troba exposada a la capella renaixentista de la resurrecció que es troba a la girola de la Seu, tancada per un magnífic pòrtic d’alabastre de tres arcs, on hi ha un bell relleu encarregat per Alexandre VI cap al 1510 per honrar la memòria de Calixt III. Segons la tradició, durant el segle XII un bisbe valencià volgué portar el braç incorrupte de sant Vicent màrtir a Terra Santa, però morí a Bari i allà restà la relíquia fins al 1970.

[edita] Iconografía, martiri i culte

Sol aparéixer en pintura amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí, raó per la qual es coneix també com sant Vicent de la Roda. Aquests símbols fan referència al seu martiri, per tal com se suposa que després de torturat i mort el seu cos fou llançat a un femer i respectat pels corbs. Encara després el seu cos fou llançat a la mar i afonat amb una roda de molí, però tornà a la vora, per rebre sepultura al santuari de la Roqueta de València. Sempre seguint la tradició, en temps dels musulmans les seues restes foren portades a l’església de Sant Vicent de Fora de Lisboa, ciutat de la qual és patró des de 1173. És també patró de Vicenza i de València ciutat. Per conéixer més del seu martiri resulta especialment convenient la visita a la Cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent màrtir, que es troba en la Plaça de l'arquebisbe de València, on hi ha un audiovisual multimèdia que l’explica.

Sant Vicent màrtir llançat al femer. Escultura en alabastre. Documentat 1533 - Diego de Tredia - Museu de Belles Arts de València
Sant Vicent màrtir llançat al femer. Escultura en alabastre. Documentat 1533 - Diego de Tredia - Museu de Belles Arts de València