Diaca

De Viquipèdia

Un diaca (del grec , diakonos, «servidor» via llatí diaconus) és un home que ha rebut el primer grau del sagrament del Orde Sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe. Pròpiament els diaques no són sacerdots, a pesar de pertànyer a l'orde sagrat, segons el Catecisme de l'Església Catòlica.

La funció del diaca és assistir i ajudar els bisbes, estos poden servir sacerdots per ordenes del bisbe, en la predicació, poden administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni, a més poden dirigir l'administració de les parròquies i altres servicis.

Els sacerdots són primer ordenats diaques. Són, per un temps, diaques transitoris (en trànsit cap al sacerdoci), per a distingir-los dels diaques permanents. El diaconat és per sempre.

Després del Concili Vaticà II, es va restaurar la pràctica de permetre al diaconat permanent hòmens casats. Qui és ordenat diaca sent fadrí es compromet al celibat permanent. Un diaca casat que ha perdut a la seua esposa, no pot tornar a contraure matrimoni, però si pot optar a ser prevere.

Els primers diaques van ser ordenats pels apòstols: Fets 6, 1-6.

Un dels primers diaques de l'Església va ser el protomàrtir Sant Esteve.