Francesc Ribalta
De Viquipèdia
Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 – València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor catalano-valencià. Va estar influït pel naturalisme del moviment de Caravaggio, amb qui probablement va entrar en contacte durant els seus estudis en Itàlia i va ser mestre de Josep de Ribera. Va ser un dels primers pintors espanyols a destacar-se pel tenebrisme de la seua obra, exercint un poderós influx entre els seus successors.
Ribalta es va formar probablement en els tallers de El Escorial durant la seua joventut; la seua primera obra coneguda, una crucifixió, data de 1582 i es conserva en el Museu Hermitage de Sant Petersburg. Cap a 1590 es va traslladar a Madrid, tot i que segons el pintor i historiador Acisclo Antonio Palomino va visitar breument Itàlia, on entraria en contacte amb l'escola de Caravaggio. Una còpia del Martiri de Sant Pere d'aquest, que se suposa que Ribalta hauria pintat, s'ha perdut. Se sap que la fi de segle el va trobar a València on va acabar intal·lant-se.
L'estil dels seus anys de maduresa estava marcat per un fort realisme i un gran interés en l'ús de la llum i l'ombra per a subratllar els volums; amb els anys, l'austeritat en el color i l'èmfasi en la plasticitat de la composició van anar incrementant-se. Per a 1607, quan Ribalta va recolzar altres artistes de la ciutat per a formar el Col·legi de Pintors que els agrupara, era ja un artista de renom i gaudia del mecenatge de l'arquebisbe Joan de Ribera. La crisi provocada per l'expulsió dels moriscos l'any 1609 i la mort de de Ribera dos anys més tard el va portar portar a reduir la seua producció, que es va tornar més introspectiva. L'any 1617 va donar suport al grup d'artistes que demanaren a Felip III que formara finalment el Col·legi de Pintors.
L'ús de la llum per Ribalta va influir indirectament a nombrosos pintors espanyols, entre ells Zurbarán; a més, va comptar amb una destacada escola de deixebles directes, que van incloure el seu fill Juan Ribalta —la carrera del qual es va veure interrompuda en morir jove— i a Vicent Castelló.
