Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Comprom??s de Casp - Viquip??dia

Comprom??s de Casp

De Viquip??dia

El Comprom??s de Casp (1412) fou una reuni?? de nou notables, representants dels estats d'Arag??, Val??ncia i Catalunya (tres per pa??s), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'??ltim rei del casal de Barcelona Mart?? l'Hum?? (mort el 1410). Els tres estats s'havien comprom??s pr??viament a respectar, fos quina fos, la decisi?? dels nou notables. Fou escollit el castell?? Ferran de Trast??mara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influ??ncies del Papa Luna i un conjunt de circumst??ncies que acabaren determinant l'elecci?? de Ferran abans i tot que tingu??s lloc el Comprom??s.

Taula de continguts

[edita] Or??gens

El Comprom??s va ser el punt i final d'un conf??s conflicte que venia de temps endarrere, i per entendre'l s'ha de comprendre tamb?? la seva interrelaci?? amb un conflicte internacional de grans dimensions: el Cisma d'Occident. Cal destacar que Mart?? l'Hum?? sempre va ser, com el seu germ?? Joan el Ca??ador, partidari del Papa Benet XIII d'Aviny??.

Mart?? l'Hum?? es va casar l'any 1373 amb Maria de Luna, parenta de l???antipapa cism??tic Benet XIII, i d'aquest matrimoni va n??ixer Mart??, dit el Jove per diferenciar-lo del seu pare. El 1396 Mart?? l'Hum?? va succeir al tron el seu germ?? Joan el Ca??ador. Als seus 40 anys ja tenia una dilatada experi??ncia pol??tica ja que tant en temps del seu pare Pere el Cerimoni??s com del seu germ?? havia desenvolupat diverses responsabilitats pol??tiques aix?? com missions militars. Ambd??s parents li deixaven un patrimoni familiar m??s que endeutat per les guerres de l'un i la lux??ria de l'altre.

Paral??lelament l'Arag?? i Val??ncia vivien immersos en un complex xoc de xarxes de faccions nobili??ries, les bandositats. Les principals fam??lies es barallaven per q??estions d'interessos sobre terres i jurisdiccions. Mentre a l'Arag?? els dos grans b??ndols eren per una banda la fam??lia dels Urrea, que tenien per aliats els Heredia, els Lihory i els Cerd??n entre altres, i per l'altre banda els Luna, que comptaven amb les fam??lies Alag??n, Montcada i L??pez de Luna entre altres; a Val??ncia les bandositats enfrontaven sobretot els Vilaragut contra els Centelles.

Malalt com estava, el 1407 va nomenar Lloctinent d'Arag?? el seu cunyat Jaume II d'Urgell, un c??rrec que tradicionalment estava reservat a l'hereu al tron per?? el seu fill estava ocupat amb els assumptes sicilians i sards. Aix?? va generar diverses protestes entre molts nobles aragonesos encap??alats pel mateix Just??cia d'Arag??, que llavors era Juan Xim??nez Cerd??n, ja que no podien tolerar que un home com el comte d'Urgell, que havia participat en les bandositats aragoneses (tamb?? per interessos econ??mics), tingu??s ara la m??xima autoritat del regne, nom??s per sota del propi rei. Tamb?? Benet XIII s'oposava a aquest nomenament perqu?? en el conflicte cism??tic Jaume no era partidari d'Aviny?? sin?? del seu rival de Roma. Tot i que en un primer moment va semblar que Mart?? l'Hum?? ced??s a aquestes protestes destituint Jaume, l'any seg??ent va nomenar-lo Governador General de tots els regnes, fent-lo dipositari de la seva m??xima confian??a, el c??rrec era suprem i tenia gaireb?? poders absoluts, amb nom??s el rei per damunt. Per?? Jaume d'Urgell no sab?? estar-ne a l'altura, en comptes de neutralitzar les bandositats aragoneses i valencianes que era el que s'hauria esperat d'ell encara les va agreujar m??s perqu?? va prendre part pels Luna i pels Vilaragut respectivament, com sempre havia fet abans d'ocupar el c??rrec. A sobre, es planyia a Mart?? perqu?? la noblesa no el respectava (els seus rivals) i li demanava que interfer??s al seu favor.

Mentrestant Catalunya i Mallorca pol??ticament estaven tranquil??les per?? vivien una crisi econ??mica (les Illes seguien un pla de recuperaci?? des del 1372) ja que tant Barcelona com Ciutat havien patit moltes despeses arran de les guerres de Pere el Cerimoni??s contra Castella.

El 25 de juliol de 1409, per??, tingu?? lloc un fet inesperat que trastornaria la Corona d'Arag??: Mart?? el Jove, hereu i ??nic fill del rei Mart?? l'Hum??, va morir als 33 anys a la ciutat sarda de C??ller degut a unes febres infeccioses. Tot i que s'havia casat dos cops, primer amb Maria de Sic??lia i despr??s amb Blanca I de Navarra no tenia cap descendent leg??tim. En canvi deixava dues criatures il??leg??times fruit de la relaci?? amb la seva amant siciliana T??rsia Rizzari, nom??s una era noi: Frederic de Luna, de set anys.

[edita] La voluntat reial

L'hereu de la Corona, a la mort del rei, hauria estat el primog??nit Mart?? el Jove, que amb 33 anys ja era des de feia temps un adult. Per?? i despr??s d'ell? El com?? de la historiografia coincideix a afirmar que la voluntat de la fam??lia reial era que fos Frederic de Luna el continuador de la dinastia, per?? a la Corona d'Arag??, al contrari del que havia passat sovint a Castella i a molts altres llocs, mai un bastard havia arribat al tron. Era un fet que contravenia tots els costums: per tant calia envoltar el proc??s de la m??xima legalitat possible. ??s acceptat que per poder aconseguir-ho els dos Mart?? volien seguir una prudent estrat??gia consistent en anar "legitimant-lo" a poc a poc i per parts: en un primer moment ja se'l va recon??ixer com a fill de la fam??lia quan se'l va legitimar per heretar els comtats de Luna i de Sogorb. El 14 d'abril de 1409, amb Mart?? el Jove encara viu i on res feia preveure la seva mort, ho fou per heretar el regne de Sic??lia, a partir d'aqu?? tota la Corona va poder comprovar quina era la intenci?? reial ja que tradicionalment abans que el primog??nit heret??s tots els regnes de la Corona d'Arag?? el rei regnant i pare seu el feia rei de Sic??lia perqu?? adquir??s una experi??ncia formativa pr??via. Per?? els dos reis, pare i fill, van acabar morint abans que culmin??s aquest proc??s legitimador: Mart?? l'Hum?? va traspassar sobtadament el 31 de maig del 1410, just un dia abans del dia estipulat per fer de Frederic de Luna l'hereu legal de la Corona d'Arag?? (l'1 de juny).

La voluntat del rei Mart?? ha quedat testimoniada en una carta que envi?? a Pere Torrelles datada el 20 de febrer de 1410 [1] on explicitava aquesta voluntat per Frederic.

L'estrat??gia, a m??s, comptava amb l'aprovaci?? d'alt??ssimes personalitats: en primer lloc el mateix Papa Benet XIII, que volia evitar a tota costa un conflicte din??stic, i a qui se li va oferir l'educaci?? del jove pr??ncep perqu?? pogu??s pujar-lo en la fidelitat a l'Esgl??sia d'Aviny??, ??s a dir, en ell. Altres partidaris de Frederic eren el bisbe d'Osca Dom??nec Ram, Francesc d'Aranda, Gil Ruiz de Lihori... , tot i que aquests abandonaren aquesta posici?? quan veieren que no podia prosperar prenent partit per la del duc d'Anjou.

[edita] La voluntat papal

L'aragon??s Pedro, de la fam??lia Mart??nez de Luna, amb el nom pontifici de Benet XIII liderava l'escissi?? avinyonesa de l'Esgl??sia cat??lica. Per?? els aliats que la seguien cada cop minvaven m??s i ja es limitaven nom??s a Castella i la Corona d'Arag??. Si en aquesta ??ltima hi esclatava un conflicte successori el m??s provable era que perd??s la seva obedi??ncia ja que els candidats favorits entre les oligarquies de la Corona eren per un banda el comte Jaume d'Urgell, partidari del Papa de Roma, i per l'altre el duc Llu??s III d'Anjou, partidari del Papa cism??tic instal??lat a Pisa. Per tant en un inici Benet XIII estava d'acord amb el monarca i volia legitimar el petit Frederic per tenir-ne la cust??dia i educar-lo al seu gust. Per?? la mort sobtada de Mart?? va impedir que l'1 de juny Frederic fos legitimat, tal i com estava previst. Els esdeveniments posteriors el feren abandonar l'infant a la seva sort i a optar per Ferran d'Antequera, el regent de Castella, ja que si li negava el suport perdria la obedi??ncia d'aquell regne.


Benet va viure de primera m?? els ??ltims esdeveniments de la fam??lia reial perqu?? entre el maig i el juny del 1410 va residir al palauet que el prohom barcelon?? Ramon Despl?? posse??a als afores de la ciutat.

[edita] Els ??ltims temps de Mart?? l'Hum??

El rei Mart?? l'hum??
El rei Mart?? l'hum??

El patriarca, vell i malalt, es qued?? sense el seu ??nic primog??nit i amb un n??t encara a mig legitimar; ??s a dir, sense hereu oficial clar.

Immediatament les oligarquies van comen??ar a pressionar-lo perqu?? es cas??s de nou i tingu??s un altre fill, l'opci?? m??s pol??ticament correcta de l'??poca. Secundaren la proposta Benet XIII, que acabava d'arribar a Barcelona, el m??tic i carism??tic Vicent Ferrer, incondicional de Benet, i el seu cunyat Jaume, comte d'Urgell. Finalment el setembre de 1409 el vell Mart??, de 53 anys, es va tornar a casar amb una jove de 21, Margarida de Prades, amb l'objectiu de tenir fills. Per?? sigui real o no la impot??ncia que se li va atribuir llavors, o sigui perqu?? no va voler, no va sortir res d'aquest precipitat matrimoni.

De fet aquell hivern el rei va enviar missatges a les principals ciutats dels regnes convocant a Barcelona la reuni?? d'una junta d'experts en dret perqu?? debatessin les diferents opcions de la successi??, per?? cap ni un dels cridats va acudir-hi. No est?? clar el perqu?? d'aquest un??nime absentisme, s'ha especulat que la causa pogu??s ser que el rei volgu??s reunir els millors juristes per exposar-los quina era la seva voluntat i encarregar-los que la fessin viable legalment, i com que a aquelles altures, 10 mesos despr??s de la mort de l'hereu oficial, tothom ja havia pres partit entre Llu??s i Jaume no van voler donar-li aquesta oportunitat a Mart?? per fer prosperar la candidatura del n??t Frederic.

Mentrestant Jaume d'Urgell era incapa?? d'acabar amb les bandositats aragoneses i valencianes, ??s m??s, aquestes augmentaven davant del que semblava ser un buit de poder, un rei vell i un Governador General que molts no reconeixien. El rei, cansat de la seva actitud victimista perqu?? el comte li exigia constantment que intervingu??s en el rebuig que li mostrava la noblesa aragonesa, quan l'havia nomenat Governador General precisament perqu?? ell ja era massa vell per ocupar-se d'aquests assumptes i quan el mateix comte era responsable de la situaci?? en haver participat de les bandositats, Mart?? va obligar-lo a acceptar les acusacions que li feia el Just??cia d'Arag??: va ser imputat pels c??rrecs pendents, conseq????ncia de la seva participaci?? de les bandositats, tot i que no va perdre el c??rrec. De fet, Jaume d'Urgell estava bastant segur que, sense fills reials, ell seria el successor al tron, ja que el c??rrec de Governador General anava lligat a la primogenitura i dels possibles pretendents era el que tenia m??s imatge p??blica al costat de les institucions reials.

[edita] La mort del darrer monarca del casal de Barcelona

El 29 de maig Mart?? l'Hum?? emmalalteix sobtadament per causes desconegudes quan es trobava al monestir de Santa Maria de Valldonzella, molt aprop de la seva resid??ncia de Bellesguard. L'endem?? dia 30 era clar que el rei agonitzava les seves ??ltimes hores, gaireb?? ni podia parlar. El trasp??s es va produir el mat?? del 31, a la cambra del monestir dita de l'Abadessa, poc despr??s de demanar al seu metge Francesc de Granollacs i a Antoni de Torrelles i Marc, els fills del qual eren els tutors de l'infant Frederic, que cuidessin el seu n??t.

A les onze de la nit del 30, una hora intempestiva i m??s per un home agonitzant, es present?? al monestir una comissi?? que deia que venia de part de les Corts de Catalunya, reunides a Barcelona des de feia uns mesos, en portava la veu cantant un poder??s conseller de Barcelona: Ferrer de Gualbes, qui demana al rei dues coses: primer que hi hagi pau entre tots i "... la segona que, per tots llurs poders e forces, facen per tal forma e manera que la successi?? dels vostres regnes e terres, apr??s opte vostre [=la vostra mort], pervinga a aquell que per just??cia deur?? prevenir" a la qual cosa Mart??, malalt, va respondre nom??s: "Hoc!" [= S??!]. Immediatament la comissi?? es va retirar un cop obtinguda la resposta desitjada. N'havia pres acte el protonotari del rei Ramon Sescomes.

Per?? sembla ser que el document que es feu d'aquest episodi era deficient perqu?? no s'hi havien efectuat les signatures dels testimonis de l'acte, de manera que l'endem?? dia 31 de maig a les nou del mat?? una segona comissi??, presidida de nou per Ferrer de Gualbes, es torn?? a presentar a la cambra de l'Abadessa per repetir l'audi??ncia gaireb?? exactament com havia anat el dia anterior. De Gualbes f??u exactament el mateix parlament i esper?? la resposta. En aquesta ocasi??, per??, no se sap per qu?? el protonotari va haver de repetir la q??esti?? que li estaven presentant al rei per?? en forma de pregunta expl??cita: "??Senyor, plau-vos que la successi?? dels dits vostres regnes e terres, apr??s obte vostre, pervinga a aquell que, per just??cia, deur?? prevenir, e que'n sia feta carta p??blica?", a la qual cosa el rei hauria tornat a respondre "Hoc!" [2].

[edita] La legalitat de les dues comissions

Una s??rie d'irregularitats al voltant de les comissions de Ferrer de Gualbes han posat en dubte, a l'ull dels historiadors, que fossin delegacions parlament??ries veritablement:

  1. Primer de tot, en les actes de les darreres sessions de les Corts que havien tingut lloc els dies 29 i 30 de maig, abans de la mort de Mart??, no hi figura el nomenament de cap comissi?? parlament??ria. De fet el conseller Ferrer de Gualbes ni tan sols havia assistit a l'??ltima sessi??.
  2. En l'acta feta durant la visita de la primera comissi?? (la nit del dia 30) malgrat que s'afirma que hi havia presents els diversos diputats membres de la comissi??, expl??citament nom??s hi figura el nom de Ferrer de Gualbes: un fet molt estrany segons els costums protocol??laris de l'??poca, i m??s tenint en compte que es tractava dels noms dels que protagonitzen l'escena. M??s rar ??s que, en canvi, s?? s'escriguin els dels nombrosos testimonis que hi havia (cap dels quals havia assistit a les ??ltimes sessions de les Corts; de fet, uns quants eren funcionaris reials -per tant no havien arribat amb la comissi?? perqu?? ja eren a Valldonzella pr??viament-).
  3. El breu discurs que va pronunciar Ferrer de Gualbes no el duia escrit, cosa que denota la improvisaci?? i la precipitaci?? amb qu?? s'estava actuant.
  4. En cap de les dues sessions va presentar Ferrer de Gualbes cap document que acredit??s que venien de part de les Corts de Catalunya; tant ??s aix?? que el protonotari va escriure a l'acta de la primera visita: "...segons digu??, elegit per la Cort general...".
  5. Era molt inusual que si aquelles comissions havien estat ordenades per les Corts fossin presidides per un membre del bra?? popular, i no de l'eclesi??stic.
  6. Per ??ltim, tamb?? ha sorgit la pregunta de per qu?? va ser el protonotari reial (Ramon Sescomes) el qui va prendre acta de les escenes, quan aquest oficial formava part de la Cancelleria i no pas de la Cambra del Rei. La Cancelleria, dirigida per un canceller, s'encarregava de tota la paperassa oficial ordin??ria referent a decrets, disposicions, correspond??ncia, secretaria... Era la Cambra Reial, dirigida per un camarlenc, la instituci?? que s'encarregava de les necessitats quotidianes i personals del rei, i que ja tenia dos notaris encarregats de prendre nota en casos d'emerg??ncia com aquell. S'ha especulat que la pres??ncia de Sescomes donava a aquella escena un aire d'oficialitat, d'un nivell superior al que hauria tingut si l'acta l'hagueren escrit els notaris de la Cambra. La falsa imatge resultant d'aquest episodi ??s que el rei ??s preguntat oficialment per les Corts sobre la seva voluntat en la successi??.

A l'acta que es f??u de la segona visita, el mat?? del dia 31, hi hagu?? canvis importants respecte de la primera:

  1. Aquest cop Sescomes ja no posa el "...segons digu??, elegit per la Cort general..." (i tampoc podia tenir cap acreditaci?? llavors perqu?? la propera sessi?? de les Corts no seria fins la tarda d'aquell mateix dia 31)
  2. S'eludeixen una altra vegada els noms dels comissionats que suposadament acompanyaven en Ferrer de Gualbes.
  3. Despr??s de la pregunta: "??Senyor, plau-vos que la successi?? dels dits vostres regnes e terres, apr??s obte vostre, pervinga a aquell que, per just??cia, deur?? prevenir?" Sescomes tamb?? afeg??: "e que'n sia feta carta p??blica?", la qual despr??s de l'afirmaci?? del rei sembla com si aquest hagu??s ordenat que es divulgu??s p??blicament aquella escena. El protonotari va tenir un paper molt m??s actiu en aquesta segona visita (cosa que d'altra banda tamb?? era inusual, car no havia d'intervenir) posant facilitats als objectius de la comissi??: repeteix la pregunta que li fa Ferrer de Gualbes evitant confusions sobre la resposta del rei, i despr??s encara l'amaneix amb un "A qu?? certament, lo senyor rei, tot responent digu??: Hoc"
  4. Aquesta vegada la llista de testimonis no fou la mateixa ja que faltava un important urgellista present a la nit anterior: Roger de Moncada i de Lloria, governador de Mallorca i camarlenc. Mentre que els qui quedaven, Ferrer de Gualbes i la resta de testimonis, eren tots anti-urgellistes (menys un: Guillem Ramon de Moncada, qui posteriorment es canviaria al b??ndol del comte per?? que llavors era angev??).

[edita] Pretendents despr??s de la mort del rei

Mart?? I l'Hum?? mor?? el 31 de maig de 1410 sense haver nomenat successor. Els pretendents que optaven a la corona eren:

  • Jaume II d'Urgell: Era el comte d'Urgell, el major terratinent de la Corona d'Arag??. Pertanyia a l'alta noblesa. Es diu que era el candidat m??s popular al Principat, Mallorca, la major part de Val??ncia (amb especial fervor a la capital) i a les terres d'Osca (l'Arag?? vell). Sembla ser que no comptava amb el suport de la baixa noblesa (cavallers i homes de paratge) ni de la burgesia. Parentiu: Amb Mart?? l'Hum??: 5?? grau en l??nia col??lateral per via masculina. Amb la dinastia: 3r grau en l??nia col??lateral per via masculina (besn??t del rei Alfons III el Benigne). A m??s a m??s era cunyat de Mart??, en estar casat amb la seva germanastra Isabel d'Arag?? (o de Forti??). Quan Isabel i Jaume es casaren ella no va haver de renunciar als drets hereditaris que pogu??s reclamar com a filla de Pere III el Cerimoni??s.
  • Llu??s de Cal??bria: Duc d'Anjou i comte de Proven??a; aix?? com rei nominal de N??pols. Quan mor?? el seu pare pass?? a dir-se "d'Anjou" abandonant el "de Cal??bria" que li havien atribu??t per diferenciar pare i fill. Llu??s tenia nom??s set anys quan va morir el rei Mart??, la qui defensava els seus drets a la corona era la seva ??via, l'antiga reina Violant de Bar, i el seu pare, Llu??s duc d'Anjou. En general tenia el suport de tots els anti-urgellistes, a destacar Roger Bernat de Pallars, Guerau Alemany de Cervell??, Pere de Fenollet i de Narbona, i Garcia Fern??ndez de Heredia. Per?? m??s endavant, despr??s de la mort d'aquest ??ltim, tothom l'abandonar?? per la candidatura de Ferran de Trast??mara. Parentiu: Amb Mart?? l'Hum??: 4t grau en l??nia col??lateral per via femenina. Amb la dinastia: 2n grau en l??nia col??lateral per via femenina (n??t per part de mare de Joan I d'Arag??). Quan la seva mare, de nom tamb?? Violant, es cas?? amb Llu??s d'Anjou va haver de renunciar als drets reials, per tant jur??dicament el seu fill no tenia possibilitats.

A la mort del rei aquests dos eren els principals contendents entre els quals es debatia el tron amb possibilitats reals d'arribar-hi, gr??cies al recolzament dels diferents poders f??ctics dels regnes. Per?? tamb?? n'hi havia d'altres:

Ferran d'Antequera, en una pintura de 1885
Ferran d'Antequera, en una pintura de 1885
  • Ferran d'Antequera: Infant de Castella i Duc de Pe??afiel, era el major terratinent de Castella, dominava directament tota la meitat meridional d'aquest regne. Des del 1406 tamb?? n'era el regent pel seu nebot Joan II, actuant de facto com el rei, tot i que ja feia molt m??s temps que dirigia la pol??tica castellana a causa de les dolences del seu germ?? Enric III, el qual delegava sovint en ell les funcions de govern. Parentiu: Amb Mart?? l'Hum??: 3r grau en l??nia col??lateral per via femenina. Amb la dinastia: 2n grau en l??nia col??lateral per via femenina (n??t de Pere III el Cerimoni??s). Quan la seva mare Elionor d'Arag?? es va casar amb son pare Joan I de Castella (el primog??nit del rei Enric II) els dos consogres es van discutir perqu?? el rei catal?? volia que Elionor renunci??s als drets reials i el rei castell?? s'hi va negar rotundament, prevalent finalment la voluntat d'aquest ??ltim. M??s tard, per??, Pere va decretar en el seu testament el 1387 que les dones de la fam??lia reial no podien tenir drets successoris, fet que ja era un costum secular dels regnes [3].
  • Alfons I de Gandia i de Foix, tamb?? dit Alfons el Vell (en contraposici?? al seu fill Alfons de Gandia i d'Aren??s el Jove): Duc de Gandia. Va rebre poc suport, b??sicament a les seves pr??pies terres. Com que va morir el mar?? del 1412 els seus drets passaren al seu fill. Parentiu: Amb Mart?? l'Hum??: 5?? grau en l??nia col??lateral per via masculina. Amb la dinastia: 2n grau en l??nia col??lateral per via masculina (n??t de Jaume II el Just). El seu fill tenia, com ??s l??gic, un grau m??s en els dos casos: 6?? i 3r respectivament.
  • Joan de Prades i de Foix: Comte de Prades. Germ?? petit d'Alfons de Gandia. Va rebre encara menys suport. Parentiu: Amb Mart?? l'Hum??: 5?? grau en l??nia col??lateral per via masculina. Amb la dinastia: 2n grau en l??nia col??lateral per via masculina. Evidentment igual que el seu germ?? per?? sense possibilitats al ser el petit; per?? per damunt del seu nebot Alfons.
  • Isabel d'Arag??: Filla de Pere III el Cerimoni??s i la seva ??ltima esposa Sibil??la de Forti??. Tot i que quedava autom??ticament descartada per ser una dona es presentaria com a candidata.

[edita] La filiaci?? d'alguns notables dels regnes

* presents com a testimonis a la primera visita la nit del 30 de maig

** presents com a testimonis tamb?? a la visita del mat?? del 31

Urgellistes

  • Fam??lia Alag??n, de la noblesa aragonesa
  • Artal d'Alag??n, l??der de la fam??lia
  • Arnau Guillem de Bellera, governador de Val??ncia
  • Fam??lia Cabrera, de l'alta aristocr??cia catalana
  • Fam??lia Cardona, de l'alta aristocr??cia catalana
  • Fam??lia H??jar, aristocr??cia aragonesa
  • Fam??lia Luna, de l'alta aristocr??cia aragonesa
  • Anton de Luna, l??der de la fam??lia
  • Fam??lia Montcada, de l'alta aristocr??cia catalana
  • Roger de Montcada i de Lloria, governador de Mallorca, camarlenc reial *
  • Ramon de Montacada, senyor de Mequinensa
  • Guillem Ramon de Montcada i de Luna (parent de Roger de Montcada), (en un principi era angev?? en vida de Mart??; per?? durant l'interregne s'acab?? passant al b??ndol urgellista) coper reial **
  • Juan de Valtierra, bisbe de Tarassona
  • Fam??lia Vilaragut, nobles detacats en les bandositats valencianes, enfrontats als Centelles

Antiurgellistes De primer angevins, m??s tard trastamaristes.

  • Fam??lia Centelles, nobles destacats en les bandositats valencianes, enfrontats als Vilaragut
  • Bernat de Centelles - Riu-sec i de Queralt, l??der de la fam??lia
  • Fam??lia Cerd??n
  • Juan Xim??nez Cerd??n, Just??cia d'Arag??
  • Fam??lia Cervell??
  • Guerau Alemany de Cervell?? i de Queralt (no era germ?? del majordom), governador de Catalunya, camarlenc reial **
  • Fam??lia Despl??, de l'alta burgesia catalana
  • Fam??lia Fiveller, de l'alta burgesia catalana
  • Fam??lia Gualbes, de l'alta burgesia catalana
  • Bernat de Gualbes, pare de Ferrer de Gualbes
  • Fam??lia Heredia
  • Garcia Fern??ndez de Heredia, arquebisbe de Saragossa
  • Fam??lia Illa
  • Fam??lia Lihori
  • Gil Ruiz de Lihori, governador d'Arag??
  • Juan Mart??nez de Luna, senyor d'Illueca (parent de Benet XIII, no confondre amb la fam??lia Luna)
  • Fam??lia Pallars
  • Hug Roger II de Pallars Sobir??, comte de Pallars (fou angevista fins a l'??ltim moment, per?? acat?? el resultat del Comprom??s de Casp)
  • Dom??nec Ram, bisbe d'Osca, amic de Benet XIII
  • Fam??lia Urrea, alta aristocr??cia aragonesa
  • Pero Xim??nez de Urrea I, l??der de la fam??lia

Els servidors de Benet XIII

  • Francesc d'Aranda, cartoix?? de Portaceli, agent de Benet **
  • Francesc Climent, bisbe de Barcelona, dit el Sapera
  • Bonifaci Ferrer (germ?? de Vicent), prior de la Cartoixa de Portaceli, agent de Benet
  • Vicent Ferrer (germ?? de Bonifaci), confessor i capell?? de Benet XIII, predicador general de l'orde dominic amb una gran fama a nivell europeu, agent de Benet
  • Felip de Malla, canonge de Barcelona, rector del Pi, ardiaca del Pened??s, agent de Benet
  • Llu??s de Prades i d'Aren??s (fill de Joan comte de Prades, nebot d'Alfons de Gandia), bisbe de Mallorca, fidel servidor de Benet XIII *
  • Marc de Vilalba, abat de la nova abadia de Montserrat, el va nomenar Benet XIII, el qual a m??s va atorgar a Montserrat la independ??ncia de Ripoll


L'agent de Ferran de Trast??mara

Desconeguda

[edita] Interregne (1410 - 1412)

[edita] Buit de govern: de juny a desembre del 1410

El rei va morir sobtadament i de manera inesperada, per tant la Corona s'havia quedat sense monarca i sense un hereu escollit oficialment. En una situaci?? normal el Governador General dels regnes era el responsable de posar-se al capdavant dels regnes i dirigir la crisi, per?? Jaume d'Urgell no ho va fer, tot i que aquest c??rrec era propi de l'hereu al tron i li donava avantatge per prendre oficialment el poder. Per?? la visita nocturna de Ferrer de Gualbes havia canviat les coses: molt aviat van c??rrer els rumors que un grup de diputats de les Corts catalanes havien visitat Mart?? poc abans de la seva mort, que aquest no els havia informat de qui havia de ser el successor al tron, i que a m??s havia demanat que se'n tri??s un de manera justa: aquesta lectura divulgada dels fets era evidentment interessada, per?? no deixava de ser certa. I el que s?? era un fet ??s que no deixava const??ncia que Jaume havia de ser el seu successor. Fins molts mesos despr??s ning?? sabria que tota la intervenci?? de Mart?? havia consistit en un simple s?? com a resposta d'una pregunta vaga. Nom??s unes vint persones havien presenciat l'escena, la majoria antiurgellistes. Mentrestant les actes de Sescomes no foren divulgades. Jaume d'Urgell no va actuar com a Governador General sin?? que va deixar cada regne a l'autoritat del seu governador respectiu. Si b?? els de Val??ncia i de Mallorca (Arnau Guillem de Bellera i Roger de Montcada i de Lloria, respectivament) li eren favorables, no ho eren pas els d'Arag?? i Catalunya (Gil Ruiz de Lihori i Guerau Alemany de Cervell??).

Catalunya era l'??nic dels estats de la Corona que en aquell moment tenia un Parlament reunit. Arag?? i Val??ncia vivien enmig de les bandositats nobili??ries que n'impedien una reuni?? pac??fica. Com que Catalunya havia estat tradicionalment l'epicentre de la fam??lia i les institucions reials, tots els pretendents a ocupar el tron van comen??ar a enviar els ambaixadors a Barcelona; a finals d'octubre del 1410 ja s'hi havien presentat totes les candidatures. Presidia les sessions en nom del poder reial el governador del principat Guerau Alemany de Cervell??. El Parlament va deliberar que calia reunir un Parlament General a Monts?? o a Fraga per tal que es pogu??s decidir consensuadament el futur de la Corona. Per?? en abs??ncia d'un poder reial les bandositats estaven augmentant a Val??ncia i Arag?? i posant en perill els camins, cosa que impedia la reuni?? d'aquest Parlament general.

A finals de juny Ferran de Trast??mara va con??ixer la mort del seu oncle. Decidint-se a succeir-lo va enviar una carta al Parlament de Catalunya al respecte, i a finals de setembre ja feia un discurs a Antequera en qu?? reclamava la seva her??ncia immediatament.

El mes de novembre, sense que cap altre candidat amenac??s d'imposar-se per la for??a, va instal??lar els ex??rcits de tota Castella a les fronteres d'Arag?? i Val??ncia. Paral??lelament llavors Jaume d'Urgell intentava entrar a Saragossa amb la possible finalitat d'usar el seu c??rrec de governador general, per?? Garcia Fern??ndez de Heredia es neg?? a obrir-li les portes (com a arquebisbe li corresponia tamb?? la seguretat militar de la ciutat en qualitat de capit?? de la pla??a, c??rrec que no obstant aix?? estava subordinat a l'autoritat del governador general dels regnes de Jaume). Jaume es retir?? als seus dominis (Balaguer).

El desembre de 1410 l'aragon??s Pero de Luna (Benet XIII) mantingu?? una reuni?? a Saragossa amb les autoritats d'aquest regne: Garcia Fern??ndez de Heredia (arquebisbe de Saragossa), Juan Xim??nez Cerd??n (Just??cia d'Arag??), Gil Ruiz de Lihori (governador d'Arag??) i l'agent de Ferran de Trast??mara Berenguer de Bardaix??.

[edita] Intents de normalitzaci??: de gener a juny de 1411

El gener de 1411, vuit mesos despr??s de la mort del rei, una ambaixada enviada pel Paralament de Catalunya pogueren conv??ncer a les autoritats aragoneses que havien de convocar un Parlament pel seu regne. El governador Lihori i el just??cia Cerd??n el convoquen pel 8 de febrer a Calatayud (a pocs quil??metres de la frontera castellana a on hi havia part de l'ex??rcit de Ferran de Trast??mara). Els notables aragonesos hi anaren arribant fins a finals de mes. Fins i tot Anton de Luna i l'arquebisbe Heredia, que batallaven violentament al camp perqu?? es disputaven la tutela de Frederic, van acudir-hi amb llurs respectius seguidors. Desconeixem el desenvolupament concret d'aquest parlament perqu?? les seves actes estan perdudes, per?? se sap que hi havia observadors catalans i valencians. La conclusi?? del Parlament de Calatayud fou que era necessari reunir un Parlament general de tots els regnes de la Corona. Per la qual cosa van escollir una comissi?? de nou membres (dos per bra?? -al regne d'Arag?? hi havia quatre bra??os perqu?? l'alta noblesa i la baixa noblesa anaven per separat- i un "president"), la majoria reconegudament antiurgellistes, entre els quals hi havia Garcia Fern??ndez de Heredia arquebisbe de Saragossa i Berenguer de Bardaix?? (l'agent de Ferran): que encap??alava la comissi?? passant per davant dels membres eclesi??stics, un fet gens habitual. Tampoc ho era que hi hagu??s un membre que sobresort??s per damunt dels membres dels bra??os. El m??s normal hauria estat que un dels membres eclesi??stics moder??s les deliberacions. Aquesta comissi?? aragonesa tenia l'objectiu de reunir-se amb l'ambaixada catalana i amb els valencians presents a Calatayud en una junta que decidiria el lloc, la presid??ncia i la protecci?? d'un futur Parlament General; per?? no hi va haver qu??rum. Si m??s no, van acordar de tancar el parlament aragon??s i tornar-se a reunir a Saragossa a on continuarien les negociacions lluny de la frontera Castellana i, de fet, el lloc normal per desenvolupar unes converses tant importants (per ser la capital). El 31 de maig de 1411 (ja feia un any de la mort del rei Mart??) Gil Ruiz de Lihori va clausurar l'assemblea de Calatayud. Aquell mateix dia l'arquebisbe Heredia va marxar el primer cap a Saragossa per poder rebre els membres de la junta com a amfitri?? de la ciutat.

[edita] L'assassinat de l'arquebisbe i la invasi?? castellana: de juny a l'agost de 1411

Se sap que l'antiurgellista (llavors angev??) Garcia Fern??ndez de Heredia havia quedat l'endem?? 1 de juny per entrevistar-se amb el seu enemic, Anton de Luna, el principal valedor de l'urgellisme a l'Arag??, a l'Almunia de Do??a Godina, a mig cam?? entre Calatayud i Saragossa. All?? fou assassinat en estranyes i mai aclarides circumst??ncies. Anton de Luna fou immediatament acusat del magnicidi. Era un gest grav??ssim i estrat??gicament in??til, doncs no va comportar cap mena d'avantatge als urgellistes ans el contrari: foren assenyalats per tothom. Aix?? porta els historiadors a dubtar d'aquesta versi?? i, sense descartar-la, tenir-ne d'altres en compte com per exemple que haguessin estat personatges de la segona fila de l'??mbit regional; o fins i tot valedors de Ferran de Trast??mara. De totes maneres era coneguda la personalitat dictatorial de l'arquebisbe, que tamb?? era Capit?? General d'Arag?? i de Saragossa i per tant el responsable militar: a Saragossa havia reprimit sovint tot aquell que se li oposava.

Llu??s II d'Anjou
Llu??s II d'Anjou

Al llarg del mes de juny els antiurgellistes van creure que els urgellistes iniciaven una cacera massiva. Per aix?? van demanar ajuda militar a Llu??s d'Anjou i la seva ??via l'ex-reina Violant. Per?? els Anjou no tenien cap ex??rcit, la seva for??a sempre s'havia basat en el suport del regne de Fran??a i els antiurgellistes, no en els recursos propis. Aix?? doncs el governador Lihori i la fam??lia Urrea canviaren de facci?? i demanaren ajut militar a Ferran el d'Antequera, l'home m??s ric de Castella i regent de la mateixa, que feia mesos que tenia els seus ex??rcits preparats a la frontera (i que el maig ja havien fet algunes incursions a Morella). A mitjans de mes entraven a Arag?? 800 cavallers i un nombre indeterminat de peons als quals s'uniren les hosts antiurgellistes (a partir d'ara trastamaristes). Aqu?? es va produir un punt d'inflexi?? important??ssim en qu?? tot el bloc que fins ara havia estat donant suport a Llu??s de Cal??bria es pass?? a la candidatura de Ferran d'Antequera. Paral??lelament a Val??ncia penetrava tamb?? l'altre part de l'ex??rcit castell??, secundat pels Centelles i la resta d'antiurgellistes. L'ocupaci?? va esdevenir molt impopular.

Benet XIII va excomunicar immediatament Anton de Luna i els seu seguici, cosa que comportava perdre totes les propietats i ser expulsat de la Corona. Aix?? s'afegia a la multa de 250.000 florins d'or d'arag??. Ell i el vicari general de Saragossa van demanar que a m??s fossin exclosos del futur Parlament. Al ser excomunicat no podia ser acollit a cap casa ni rebre cap mena d'ajut sota pena de patir el mateix c??stig. Els seus avaladors se'n van apartar i part dels seus petits vassalls tamb??. L??gicament aquells que fins ara nom??s havien simpatitzat amb la causa urgellista o aquells que encara no s'havien pronunciat es van alinear amb les autoritats legals del regne, trastamaristes. Paral??lelament la figura de l'arquebisbe fou objecte d'una campanya d'enaltiment com a home de pau i religi??, gaireb?? un sant (cal recordar que havia estat especialment repressiu amb els habitants de Saragossa; es deia que no duia una vida gaire honesta com correspon als homes de l'Esgl??sia; Anton de Luna l'havia acusat d'un intent d'assassinar-lo i de voler corrompre la successi??; i el mataix rei Mart?? l'havia acusat directament de protegir criminals).

A finals de juliol Ferran de Trast??mara trasllada el seu quarter a Antill??n des d'on dirigia millor les operacions. Anton de Luna va revelar-se al??legant la conniv??ncia de les autoritats (el governador i el just??cia d'Arag??) amb els invasors castellans esperant una revolta general. Per?? l'avan?? castell?? anava seguit sempre d'una neteja general dels desafectes (Saragossa, Osca i Belchite foren les ciutats m??s perjudicades) i a poc a poc quedaren arraconats. Lihori i Cerd??n s'eregiren com a autoritats absolutes sense discussi??, fins i tot feren empresonar el bisbe de Tarassona Juan de Valtierra per col??laboracionisme amb Jaume d'Urgell, encara que aquest no havia estat pas excomunicat.

La comissi?? aragonesa encap??alada per Berenguer de Bardaix?? continuava les seves deliberacions a Saragossa (sense l'arquebisbe) sense posar-se d'acord en el lloc de reuni?? ni en qui l'hauria de presidir. Finalment l'11 d'agost Cerd??n i Lihori van citar els vuit comissionats al palau episcopal de la ciutat: nom??s van acudir-hi els convocants i tres dels convocats (Berenguer de Bardaix??, Juan Cid i Juan Fern??ndez de Sayas) i junts van decidir de convocar un altre Parlament aragon??s a la ciutat d'Alcany??s pel setembre. Ells mateixos van escriure una convocat??ria de la qual van excloure Juan de Valtierra, Anton de Luna i els seus seguidors.

La situaci??, per tant, continuava igual que a principis d'any: la junta d'aragonesos, catalans i valencians no havia servit de res ja que no es vol fer un Parlament general. El canvi que hi ha hagut ??s que la facci?? urgellista est?? essent perseguida a l'Arag?? i Val??ncia pels antiuregellistes i els ex??rcits castellans.

[edita] D'un a cinc Parlaments: de setembre a desembre del 1411

Aix?? doncs el 2 de setembre de 1411 comen??a el Parlament d'Alcany??s, sota la protecci?? del comanador de la ciutat Guillem Ramon Alemany de Cervell??, germ?? del governador de Catalunya, i de Juan de Luna, fill de Juan Mart??nez de Luna. Altre vegada, per??, se sap molt poc del que va passar en aquest parlament. Els antiurgellistes hi anaren acudint. Com que els camins eren vigilats per les hosts d'aquests, cap urgellista hi va anar. A mitjans d'octubre hi arribaven els ambaixadors de Ferran, alt??ssimes personalitats del regne de Castella encap??alades per l'abat de Valladolid Diego G??mez de Fuensalida, que s'hi van quedar fins a finals d'any. El m??s de juny els ambaixadors del Parlament de Catalunya van exhortar al Parlament d'Alcany??s de fer retirar immediatament les tropes castellanes presents il??legalment als territoris de la Corona; per aix??, tot i que ells les havien cridades, les autoritats aragonses va demanar-los que havien de retirar les tropes. Sorprenentment els castellans van respondre que no, que aquelles hosts eren familiars de l'arquebisbe que buscaven la leg??tima venjan??a. Aquesta falsedat va ser l'??nica resposta que es donar?? al llarg de l'any, malgrat les insist??ncies catalanes. De fet castellans i antiurgellistes treballaven colze a colze ocupant castells i viles estrat??giques al sud del regne mentre que el vell Arag?? era controlat pels urgellistes, estaven al l??mit de la guerra civil.

Buscant legitimitat i com que eren bandejats d'Alcany??s els urgellistes aragonesos liderats per Anton de Luna van iniciar un altre Parlament a Mequinensa paral??lel. Per?? com que contenia els excomunicats per la presumpta mort de l'arquebisbe i com que no hi havia cap membre que tingu??s cap c??rrec en les institucions aragoneses va quedar com un grup de rebels a l'autoritat legal. D'aquest Parlament tampoc en conservem les actes.

Mentrestant Val??ncia (a on les r??tzies castellanes no es podien justificar com a venjan??a dels pretesos familiars de l'arquebisbe) des de la capital els Vilaragut seguiren l'exemple i tamb?? van convocar un Parlament valenci?? a Vinar??s que comen??ava el 25 de setembre de 1411. La pres??ncia del governador Arnau Guillem de Bellera va donar-li una certa legitimitat.

I al llarg de la tardor tamb?? els Centelles, que llavors eren a Paterna, van convocar un parlament a la vila de Traiguera. Inversament del que passava a l'Arag??, aqu?? el parlament antiurgellista no contenia les autoritats.

A Alcany??s l'ambaixador catal??, Joan Despl?? i el representant electe mallorqu?? Berenguer de Tagamanent) intentaven negociar amb una comissi?? de cinc diputats aragonesos (Dom??nec Ram, bisbe d'Osca; Juan de Luna; Dom??nec Lanaja; Juan de Funes i Berenguer de Bardaix??). La comissi?? pretenia excloure de l'elecci?? del nou rei el regnes de Val??ncia, pretextant les bandositats, i fins i tot el regne de Mallorca malgrat que no n'hi havia. Els catalans tamb?? van demanar repetidament als urgellistes reunits a Mequinensa que anessin al Parlament d'Alcany??s, per?? s'hi negaven fins que aquest no estigu??s expl??citament per reunir l'esperat Parlament General dels regnes.

Per tant en aquesta etapa han sorgit cinc parlaments: a l'Arag?? dos d'oposats; a Val??ncia dos m??s tamb?? oposats (tot i que hi va haver un intent d'unificar-los); i Catalunya era l'??nic membre de la Corona que mantenia la normalitat institucional amb un sol parlament a la ciutat de Tortosa (des d'on es podia comunicar r??pidament amb la resta) a on estaven reunits tant els urgellistes com els antiurgellistes. Tortosa va enviar moltes missives a Alcany??s per?? tamb?? directament a Ferran d'Antequera exhortant-los de retirar les tropes estrangeres, per?? l'??nica resposta del pretendent fou que es veia amb l'obligaci?? de pacificar aquelles terres i restablir l'ordre p??blic aix?? com permetre la venjan??a dels pretesos familiars de l'arquebisbe.

De fet, el procurador de Ferran a Tortosa, Juan Gonz??lez de Acevedo, el 3 de novembre va denunciar dues coses: que Jaume d'Urgell estava reunint un ex??rcit per recolzar els urgellistes i que encara fos Governador General dels Regnes sense ser fill del difunt Mart??. Tamb?? es queixava de la pres??ncia al Parlament catal?? de l'abat d'??ger, amic del comte. L'endem?? dia 4 el procurador de Jaume, Pere Ferrer, va anunciar que renunciava al c??rrec i que dissolia l'ex??rcit que fins llavors havia estat aplegant tot i que es lamentava de la pres??ncia dels ex??rcits castellans als regnes ve??ns. De totes maneres fins a finals d'any des Tortosa s'enviaran missives als dos pretendents insistentment per tal que no fessin hostilitats cosa que indica que el comte Jaume continuava armat.

El dia 24 d'octubre Pere Ferrer va portar al Parlament catal?? les escandaloses proves d'un intent de suborn de l'urgellista aragon??s Garcia L??pez de Sess??, que havia estat temptat pels ambaixadors de Ferran. Els Sess?? eren del grup d'excomunicats per Benet XIII arran de l'assassinat de l'arquebisbe de Saragossa. A m??s en les proves documentals es feia evident la conniv??ncia entre les autoritats aragoneses (Gil Ruiz de Lihori i Juan Xim??nez Cerd??n) i el pretendent castell??.

[edita] El "Cas Sescomes"

Arribats en aquest punt, l'ambaixador Joan Despl??, que seguia les directrius de Tortosa intentant dirigir el proc??s successori pels camins pol??tics i no militars, l'11 d'octubre del 1411 els demana que li envi??n una c??pia de la famosa acta de "Les ??ltimes voluntats del rei Mart??" del 30-31 de maig de 1410. Es trobava que els aragonesos citaven cont??nuament les ??ltimes voluntats i ell no les havia llegit, de fet ning?? ho havia fet perqu?? no havien sortit a la llum p??blica. Per aix?? la Diputaci?? del General de Catalunya va demanar una c??pia de l'acta a l'ex-protonotari reial Ramon Sescomes. Fou llegida a Tortosa el 22 d'octubre, i va suscitar tals malfiances (cal recordar que el contingut divulgat fins llavors era que el rei Mart??, per iniciativa pr??pia, havia dictat que no tenia cap prefer??ncia en la successi?? i que volia que es solucion??s segons la just??cia) que aquell mateix dia el Parlament va ordenar l'entrega immediata de l'original.

I sorprenentment Sescomes es va negar a entregar-lo. A la sessi?? del 31 la Diputaci?? informa que l'ex-protonotari addueix que encara se li devia un sou: se li van pagar 200 florins pel document i 300 m??s pels que li poguessin demanar en un futur. Malgrat aix?? no va respondre fins al cap d'un mes: ell mateix va anar a Tortosa l'1 de desembre per dir que no entregaria l'original si no era a un Parlament General dels Regnes, erigint-se com a guardi?? del document, tot i que ja no era el protonotari reial.

[edita] La proposta francesa

Aquesta proposta fou l'??ltim intent dels avaladors de Llu??s de Cal??bria per remuntar la seva candidatura. El 29 de desembre a punt d'acabar l'any 1411, va arribar al Parlament de Tortosa una gran ambaixada francesa (i amb la pres??ncia de sicilians membres de la facci?? angevista) encap??alada pel bisbe de Saint Flour. Exigien que aquells membres que havien usat les armes durant l'interregne havien de ser desqualificats: es referien al d'Antequera i al d'Urgell. L'11 de gener del nou any 1412 ja eren al Parlament d'Alcany??s (el qual va voler demanar una dispensa papal per poder parlar amb els francesos, ja que aquests eren partidaris de l'altre Papa cism??tic de Roma) i van presentar l'objectiu de la missi??: proposaren com a rei el futur duc d'Anjou, Llu??s de Cal??bria, a canvi de fusionar el seu patrimoni (el ducat d'Anjou, el de Cal??bria i el comtat de Proven??a) amb el patrimoni catalanoaragon??s; es desconeix si els feus francesos s'haurien alliberat de la sobirania del rei franc??s. Per?? a aquestes altures de l'enfrontament la oferta no va acabar prosperant ja que els partits ja estaven molt delimitats.

[edita] Els aragonesos prenen la iniciativa vers el Comprom??s: de gener a mar?? del 1412

A principis d'any s'enfrontaren les tropes saragossanes del governador Gil Ruiz de Lihori i les dels urgellistes aragonesos a la Batalla d'Ejea de los Cavalleros, amb vict??ria d'aquests ??ltims. Mentrestant els castellans pressionaven la urgellista regi?? de X??tiva, al Pa??s Valenci??.

El 2 de gener a Alcany??s, l'abat de Valladolid, Diego G??mez de Fuensalida, va denunciar que, amb l'ajuda del governador de Mallorca (Roger de Montcada i de Lloria), el comte Jaume s'havia aliat amb el mism??ssim rei moro de Granada per anar contra Ferran.

El 4 el Parlament aragon??s amena??a el catal?? d'actuar unilateralment en la successi?? si no envien una comissi?? definitiva amb facultat per prendre decisions. El dia 8 arriba a Alcany??s l'ambaixada franco-siciliana (i tamb?? Francesc d'Aranda). El dia 13, un cop debatuda i rebutjada la seva proposta, parteix de Tortosa la demanada comissi?? que, juntament amb els aragonesos, havia de decidir com s'elegiria el nou rei.

[edita] La Conc??rdia d'Alcany??s (15 de febrer del 1412)

El 23 de gener el Papa Luna Benet XIII va enviar, des de Pen??scola, una carta als dos parlaments a on va proposar una soluci?? definitiva: en comptes de reunir un Parlament General, que ja s'havia demostrat impossible per la quantitat de gent, les baralles internes i les bandositats del territori, proposava reunir nom??s uns quants homes de lleis que decidissin per tothom. La carta anava acompanyada d'una butlla en qu?? designava procurador seu amb facultat executiva el missatger que duia la carta: Francesc d'Aranda.

A Alcany??s la carta fou llegida per la Junta d'aragonesos (14) i catalans (6) que tenia l'objectiu d'establir el procediment per elegir el nou rei: Aragonesos:

  • Tots trastamaristes perqu?? s??n d'Alcany??s: Dom??nec Ram (bisbe d'Osca), Gillem Ramon Alemany de Cervell?? (comanador d'Alcany??s), Juan del Arcipreste ("chantre" de la Seu de Saragossa), Antonio de Castellote (com a procurador de Pedro Xim??nez de Urrea), Alfonso de Luna (com a procurador de Juan de Luna i Juan Fern??ndez de H??xar), Gil Ruiz de Lihori (Governador d'Arag??), Juan Xim??nez Cerd??n (Just??cia d'Arag??), Berenguer de Bardaix?? (l'agent de Ferran, senyor de Said??), Juan de Funes (doctor en dret), Arnau de Bardaix?? (escuder i germ?? de Berenguer de Bardaix??), Bernat d'Urgell (escuder), Dom??nec Lanaza (jurisconsult de Saragossa), Juan Primer??n (jurisconsult de Calatayud) i Juan S??nchez de Orihuela (jurisconsult d'Albarrac??)

Catalans: 1 urgellista, 3 trastamaristes i 2 de filiaci?? desconeguda

Per aquestes dates el Parlament de Vinar??s tamb?? va enviar una carta a Alcany??s anunciant que enviaven una comissi?? per unir-se a les reunions entre catalans i aragonesos, per?? foren ignorats amb el pretext que nom??s representaven una facci??. Estranyament, el Parlament de Traiguera no va voler enviar-hi ning??.

Aquesta Junta desigual va acabar acceptant el consell de Papa: que un grup de juristes prengu??s la decisi?? i que tots els regnes n'acceptessin el veredicte. Van redactar vint-i-vuit normes, aquestes eren les m??s importants:

  1. Ser?? una reuni??, o Comprom??s, de nou persones, o compromissaris (tres per terna, cada terna era un regne -obviant el de Mallorca-) amb plens poders: per?? no s'especifica com s'elegiran
  2. Els nou han de ser presentats abans de vint dies des d'aquesta conc??rdia (7 de mar??). A m??s a m??s cadascun d'ells escollir?? un substitut en cas de malaltia o mort
  3. Tres hauran de ser de 1r grau, tres m??s de 2n i tres m??s de 3r. S'ha especulat molt sobre el significat d'aquesta norma.
  4. El veredicte haur?? de ser acatat per tots els regnes. El veredicte haur?? de ser fruit d'una majoria de 6 membres com a m??nim. Entre aquests hi haur?? d'haver com a m??nim 1 de cada terna.
  5. La reuni?? tindr?? lloc al castell de Sant Joan, a la vila de Casp. La seguretat correr?? a c??rrec de tropes especials (no s'especifica m??s per?? s'ent??n que es referia a hosts neutrals i de cossos diferents amb caps diferents)
  6. Els valencians no seran admesos fins que no cessin les bandositats (aquesta era una norma estranya, en tant que a Arag?? no havien cessat)
  7. Els compromissaris tindran dos mesos per deliberar a partir del 29 de mar?? del 1412, amb possibilitat de pr??rroga per?? mai m??s enll?? del 29 de juliol (??s a dir quatre mesos com a m??xim)

Es va prohibir als candidats estrangers que entressin a la Corona, i als d'aqu?? se'ls prohibir acostar-se a Casp. Malgrat tot les tropes castellanes no es van moure de les zones ocupades.

Sant Vicent Ferrer
Sant Vicent Ferrer

El 26 de febrer el Parlament d'Alcany??s va delegar la tria dels seus tres compromissaris als caps trastamaristes Gil Ruiz de Lihori (el governador) i Juan Xim??nez Cerd??n (Just??cia d'Arag??). La llista, per??, ja estava feta perqu?? l'endem?? mateix la van presentar simult??niament a Alcany??s i a Tortosa. Sorprenentment, no nom??s hi figuraven els tres representants aragonesos sin?? que tamb?? van triar els tres representants de Val??ncia, i els tres de Catalunya. A Tortosa la va presentar el sagrist?? de la Seu de Saragossa Joan de Subirats, amb ordres expl??cites de no admetre cap modificaci?? dels noms que hi havia; el qual va donar als diputats catalans com a termini per acceptar-la el 14 de mar??. Tot alertant que si no ho feien Arag?? actuaria unilateralment per proclamar un nou rei. Per aix?? el Parlament de Tortosa va escollir una comissi?? de vint-i-quatre diputats per analitzar-la i decidir. La llista en q??esti?? componia els seg??entes noms:

  • Per Arag??: Dom??nec Ram (cunyat de Berenguer, bisbe d'Osca i servidor de Benet XIII), Francesc d'Aranda (cartoix?? de Portaceli, servidor de Benet XIII) i Berenguer de Bardaix?? (cunyat de Dom??nec, cavaller, home de lleis i agent de Ferran de Trast??mara)
  • Per Val??ncia: Vicent Ferrer (germ?? de Bonifaci, frare dominic, predicador de fama europea, agent i confessor de Benet XIII), Bonifaci Ferrer (germ?? de Vicent, cartoix?? de Portaceli, conseller i servidor de Benet XIII) i Gener Rabassa (jurista, doctor en lleis de gran fama a tota la Corona d'Arag??).
  • Per Catalunya: Bernat de Gualbes (poder??s conseller de Barcelona, l??der dels antiurgellistes a Catalunya, advocat i ambaixador de Benet XIII), Pere de Sagarriga i de Pau (arquebisbe de Tarragona nomenat per Benet XIII, per?? durant l'interregne al Parlament de Tortosa es mostr?? sempre conciliador, inclinant-se fins i tot per Jaume d'Urgell) i Guillem de Vallseca (tamb?? jurista i doctor en lleis fam??s a tota la Corona d'Arag??)

[edita] La Batalla de Morvedre (27 de febrer del 1412)

Pral??lelament Jaume d'Urgell havia enrolat 400 mercenaris gascons. Amb els seguidors catalans havia format un ex??rcit comandat per Ramon de Perell??s que es dirigia al Regne de Val??ncia per tal d'unir-se amb els seus seguidors valencians, els quals fins llavors havien lluitat sols contra les invasions castellanes. A l'altura de Tortosa, per??, el Parlament va manar-los que s'aturessin. Tot i que Perell??s va respondre que nom??s obeiria al seu senyor Jaume i va continuar avan??ant, no va poder seguir perqu?? els castellans ja barraven les principals zones de pas.

L'ex??rcit urgellista valenci?? estava format per 400 cavallers i 15.000 peons, i era comandat pel governador Arnau Guillem de Bellera i pels Vilaragut. Va haver d'enfrontar-se sol als castellans i les hosts dels antiurgellistes del regne, dirigits per Diego G??mez de Sandoval. La batalla tingu?? lloc a la poblaci?? de Morvedre el mateix 27 de febrer que arribava a Tortosa la llista aragonesa imposada. El governador fou mort i els urgellistes clarament derrotats. Per evitar mals majors la ciutat de Val??ncia va rendir-se immediatament, malgrat l'urgellisme militant dels seus habitants; i el Parlament de Vinar??s va dissoldre's precipitadament per fugir (posteriorment es va reobrir a Alzira). A partir de llavors la major part del Regne de Val??ncia ja era en mans de Ferran d'Antequera i la causa urgellista m??s que perduda.

Durant els debats de la comissi?? dels vint-i-quatre va quedar patent la divisi?? entre urgellistes i trastamaristes. Els urgellistes encara van intentar modificar la llista aragonesa (substituint Bernat de Gualbes per Bonanat de Pere o per Guillem Domenge, i Bonifaci Ferrer per Arnau de Conques), per?? els trastamaristes i els servidors del Papa van evitar-ho (els partidaris de Ferran eren: el bisbe de Barcelona Francesc Climent el Sapera; l'abat de Montserrat Marc de Vilalba; l'abat de sant Cugat Dalmau de Cartell??; l'ardiaca de Tarragona; l'ardiaca del Pened??s Felip de Malla; els tres s??ndics de Barcelona: Ramon Fiveller, Bernat de Gualbes i Joan Despl??; i el s??ndic de Tortosa Garidell). A les actes oficials va quedar escrit que per evitar l'escissi?? de la Corona la comissi?? va acabar aprovant la llista que havien fet el Just??cia i el governador d'Arag?? el dia 13 de mar??. No es va tocar cap nom dels 9 compromissaris imposats que haurien d'escollir el nou rei.

Immediatament s'al??aren nombroses i crispades protestes: molts nobles presidits pels Cardona, els Montcada i el pretendent Joan de Prades no podien creure que s'hagu??s d'acceptar ??ntegrament les imposicions d'Alcany??s d'uns personatges la filiaci?? trastamarista dels quals era p??blicament coneguda (parlaven sobretot de Bardaix??, Ram i Aranda) i els tiraven en cara que feia nom??s dos anys estaven per la legitimaci?? de l'infant Frederic de Luna. els s??ndics de Girona arribaren a negar-se a recon??ixer el rei que eleg??s aquest Comprom??s. L'??via de Llu??s de Cal??bria, i aut??ntica promotora de la candidatura angevina, Violant de Bar tamb?? va denunciar-ho afegint que per la seva condici?? de cartoixans, Bonifaci Ferrer i Francesc d'Aranda no podien intervenir en la pol??tica. Tamb?? va sonar el rumor (despr??s confirmat) que Bardaix?? cobrava un suborn de 500 florins al mes per part de Ferran.

El regne de Mallorca sencer protestava insistentment per haver estat marginat de la Conc??rdia. Tamb?? ho feien Mequinensa i Alzira. Fins i tot els trastamaristes valencians reunits al Parlament de Morella (que s'havia traslladat des de Traiguera) tamb?? es queixaven perqu?? els seus propis ambaixadors a Tortosa tamb?? havien acceptat la llista sense ni tant sols consultar-ho abans amb el plenari.

[edita] El Comprom??s de Casp: de mar?? a juliol de 1412

Tant les normes que havien de regir el Comprom??s com els 9 compromissaris que havien de representar els tres estats peninsulars havien estat imposats per dos personatges aragonesos que ocupaven els dos m??xims c??rrecs de l'autoritat d'Arag??: Juan Xim??nez Cerd??n, el Just??cia, i Gil Ruiz de Lihori, el governador; que a m??s eren els l??ders de l'antiurgellisme en aquell regne (ara ja podem parlar directament de trastamarisme). Val??ncia i Catalunya, l'una per la derrota de l'urgellisme a Morvedre i l'altre per les amenaces aragoneses d'escindir la Corona, havien acatat aquestes dues imposicions. Fins i tot la vigil??ncia del castell de Casp requeia als trastamaristes (Ramon Fiveller, entre altres) A aquelles altures nom??s Ferran de Trast??mara podia sortir elegit perqu?? tenia al seu favor la majoria dels compromissaris i com a m??nim un de cada terna.

El dia 29 de mar?? de 1412 era el dia que les normes estipulaven com a inici del Comprom??s. Per?? una setmana abans, els tres compromissaris aragonesos, Pere de Sagarriga i Bernat de Gualbes (tots trastamaristes menys l'arquebisbe, que malgrat aix?? era servidor del Papa) que ja eren a Casp van decidir comen??ar-lo i escoltar els primers advocats dels pretendents sense esperar els que faltaven: Gener Rabassa, Guillem de Vallseca i els germans Ferrer Vicent i Bonifaci. Tots menys el primer van anar arribant al llarg de la setmana. Malgrat aix?? el dia 29 tampoc es va poder fer el jurament perqu?? Gener Rabassa no havia vingut, el seu gendre (Francesc de Perell??s i de Pr??xida) adu??a una sobtada malaltia de bogeria. No se sap si aix?? era veritat o no, de fet ja tenia la inusual edat de 74 anys, per?? no ??s menys cert que era un urgellista i un jurista molt reconegut. Per tant els compromissaris presents van acabar votant per substituir-lo pel tamb?? jurista Pere Bertran, el qual no arribaria a Casp fins molt despr??s. El 17 d'abril els vuit presents van fer el jurament de constituci??. Hi eren presents tamb?? els ambaixadors de Ferran de Trast??mara i els d'Alfons de Gandia.

Mentrestant aquell mes de mar?? el Parlament d'Alcany??s va traslladar-se a Saragossa. I tamb?? el de Traiguera va instal??lar-se a la ciutat de Val??ncia acabada d'ocupar. Al llarg de l'abril els mallorquins van enviar missatges a Casp, Saragossa i Tortosa exigint una quarta terna pel regne de Mallorca, per?? foren ignorats.

La defensa de cada candidat les feien els seus ambaixadors i advocats, els quals exposaven els drets del seu senyor. El procediment consistia en l'exposici?? d'aquests, seguida d'un debat dels compromissaris sols a porta tancada. Acabat el debat feien entrar els notaris (Jaume Despl??, Ramon Batlles i Pablo Nicol??s) i els dictaven les conclusions a qu?? s'havien arribat.

  1. El 18 d'abril va comen??ar la defensa d'Alfons I de Gandia el Vell
  2. El 5 de maig fou el torn dels ambaixadors de Ferran d'Antequera
  3. El 9 de maig un sol advocat va presentar els drets de Joan de Prades, el germ?? petit d'Alfons de Gandia
  4. El 10 de maig era pels ambaixadors de Llu??s d'Anjou, enviats per l'ex-reina Violant de Bar
  5. L'??ltim candidat de pes fou Jaume d'Urgell el 16 de maig, defensat per vuit representants

Arribats al 29 de maig, el dia estipulat com a final del Comprom??s, els compromissaris van voler fer ??s de la pr??rroga a qu?? tenien dret. S'ha dit que el motiu devia ser esperar que l'agitaci?? social que hi havia des del febrer apaivagu??s una mica. Gr??cies a ella tamb?? l'infant Frederic de Luna (el n??t que volia legitimar Mart?? l'Hum??) va poder ser defensat per uns advocats enviats per Blanca de Navarra (la dona de Mart?? el Jove).

[edita] La votaci?? (24 de juny del 1412)

Finalment el 24 de juny de 1412 es va procedir a la votaci?? oral, per?? a porta tancada i sense testimonis, de cada compromissari. Despr??s de la sessi?? entraren els tres notaris els quals van redactar tres actes, que foren entregades a un compromissari de cada terna: Pere de Sagarriga pel Principat, Bonifaci Ferrer per Val??ncia i Dom??nec Ram per l'Arag??. El primer a votar fou Vicent Ferrer per a Ferran de Trast??mara a trav??s d'un extens discurs en qu?? gaireb?? demanava a la resta el mateix vot. No ??s d'estranyar doncs havia viatjat per tots els regnes predicant pel candidat castell??.

Pel regne d'Arag??:

Pel principat de Catalunya:

  • Pere de Sagarriga i de Pau, arquebisbe de Tarragona: tot i fer un llarg elogi de Ferran i declarar-lo com el candidat m??s "??til" va fer una estranya votaci??: va considerar com a leg??tims successors tant a Jaume d'Urgell com a Alfons de Gandia el Jove (el pare havia mort no feia gaire i considerava que la fam??lia no tenia la culpa que l'interregne s'hagu??s allargat tant) entre els quals va repartir el seu vot. I no obstant aix?? va recalcar que el regne de Sic??lia corresponia per dret a llei a l'infant Frederic de Luna.
  • Guillem de Vallseca, jurista de gran fama: va donar el mateix argument que l'arquebisbe per?? vot?? nom??s per Jaume d'Urgell
  • Bernat de Gualbes, s??ndic i conseller de Barcelona: el compromissari del Principat necessari que vot?? per Ferran de Trast??mara.

Pel regne de Val??ncia:

  • Bonifaci Ferrer, prior de la cartoixa de Portaceli: vot?? per Ferran de Trast??mara
  • Vicent Ferrer, frare dominic: vot?? per Ferran de Trast??mara
  • Pere Bertran (que substitu??a Gener Rabassa), jurista: va abstenir-se alegant que a l'arribar m??s tard que la resta no havia tingut temps per fer un judici correcte.

Aix?? doncs el resultat del Comprom??s de Casp fou:

  1. Ferran de Trast??mara: 6 vots.
  2. Jaume d'Urgell: 2 vots.
  3. Alfons de Gandia el Jove: 0 vots (el de Pere de Sagarriga se'l quedava aquell dels dos que tragu??s m??s vots).
  4. Frederic de Luna: 0 vots per?? Pere de Sagarriga li reconeixia el dret sobre Sic??lia per ser-ne el leg??tim hereu de Mart?? l'Hum??.

Els Parlaments de Tortosa, Val??ncia (abans a Traiguera-Morella: trastamaristes) i Saragossa (abans a Alcany??s: trastamaristes) van acudir a Casp a escoltar la sent??ncia que es va proclamar el 28 de juny de 1412 a l'esgl??sia major de Santa Maria. Despr??s de la missa Gaudeamus et exultemus et demus gloriam Deum quia venerunt nuptia Agni sant Vicent Ferrer proclam?? el veredicte en un discurs de lloan??a del nou rei de la Corona d'Arag??: Ferran de Trast??mara el d'Antequera.

[edita] Despr??s del Comprom??s de Casp

Ferran va rebre la not??cia quan era a Cuenca i va posar-se en cam??. El dia 5 d'agost entrava a Saragossa on va ser coronat a la catedral amb tots els honors tot jurant respectar els furs d'Arag??. De fet ja com a nou rei va obrir unes Corts per fer un seguit de concessions a les classes altes dirigents, que l'havien ajudat a pujar al tron i a les quals va donar les gr??cies p??blicament. Tamb?? va dictar-hi lleis per castigar els responsables de les bandositats durant els anys de l'interregne (1410-1412): Les fam??lies urgellistes foren acusades de ser les culpables d'aquestes i hagueren de pagar substancials compensacions territorials a les que foren establertes com a v??ctimes: les antiurgellistes.

El resultat del Comprom??s havia estat el resultat de la guerra, i en aquelles mateixes Corts foren reprimides les ??ltimes veus resistents. El comte de Benavente va atrevir-se a afirmar p??blicament (en una baralla verbal contra Francesc de Perell??s) que Ferran no tenia cap dret a la corona i que s'havia servit dels ex??rcit castellans per ocupar els regnes. Va ser immediatament arrestat davant dels presents, a la nit fou torturat i l'endem?? va ser executat.

Vist que Ferran ja dominava la situaci??, el regne de Mallorca, que durant l'interregne s'havia alineat sempre al b??ndol urgellista, va enviar al nou monarca un bon subsidi de coronaci?? tot acceptant el nou status quo.

Finalment 28 d'octubre va ser el mateix Jaume d'Urgell qui va donar-se per ven??ut i va retre vassallatge al nou rei. Ambd??s van pactar que a canvi de la ren??ncia Jaume rebria noves rendes i terres com a compensaci??. I el novembre el mateix Benet XIII va coronar Ferran com a rei de Sardenya i Sic??lia (ignorant els drets legals que tenia el petit Frederic de Luna, fill de Mart?? el Jove).

Malgrat aix??, no fou fins el 4 de gener del nou any 1413 que va convocar les Corts de Catalunya a Barcelona per jurar les constitucions del Principat, requisit fonamental per coronar-se comte de Barcelona. Despr??s de la coronaci?? van tenir lloc les sessions ordin??ries de les Corts. Van ser especialment dures perqu?? Ferran no estava acostumat al pactisme catal??: fou el primer dels reis castellans a inaugurar la tensi?? monarquia - corts catalanes que caracteritzar?? tota la hist??ria de la Catalunya moderna fins el segle XVIII. Acostumat al tipus de monarquia autorit??ria castellana volia dues coses:

  1. Que els notables all?? reunits perdonessin els elevats deutes que la monarquia catalana havia contret des del regnat de Pere III el Cerimoni??s
  2. Que li concedissin elevats subsidis

Ni tan sols aquells que durant l'interregne li havien donat suport van secundar-lo i el nou rei es va trobar sol davant les Corts. Un dia d'especial enfuriment es va aixecar i, davant l'estupor dels diputats, va cridar exasperat que ell "havia muy bien mercado este regnado, e como le havia costado m??s de mil doblas de oro" fent refer??ncia sense voler als diners que s'havia gastat durant l'interregne per ocupar Arag?? i Val??ncia i per assegurar-se el resultat del Comprom??s.

Com que la situaci?? s'anava allargant i Ferran de Trast??mara nom??s feia que enfrontar-se a les lleis Jaume II va aprofitar per protagonitzar la revolta del comte d'Urgell, malgrat que li havia jurat fidelitat. Anton de Luna, per?? sobretot la seva pr??pia mare Margarida de Montferrat el van conv??ncer; a m??s a m??s tenia emparaulada una alian??a amb Anglaterra. Va llogar de nou uns mercenaris gascons i el mes de maig de 1413 va atacar Lleida i Osca. Per?? revoltar-se a l'interior del pa??s mentre a Barcelona hi havia reunits els notables de tot el principat presidits pel monarca va ser un greu error. Els diputats, espantats per les not??cies d'una revolta al camp i sense cap ganes de tornar a una situaci?? d'incertesa pol??tica que ja havia durat dos anys, van c??rrer a fer pinya amb el que, malgrat tot, era el nou rei reconegut per tothom. La revolta no tingu?? ??xit perqu?? poca gent m??s es va aixecar en armes. Ferran de Trast??mara ho tingu?? f??cil per acabar amb els rebels: les escomeses de Lleida i Osca van fracassar, l'alian??a amb Anglaterra mai es va fer efectiva i el 13 d'octubre d'aquell any van acorralar el comte Jaume al castell Form??s a Balaguer. El dia 31 l'??ltim comte d'Urgell es va rendir a les hosts reials. Fou jutjat pels seus propis enemics, els quals havia anat col??leccionant al llarg d'una vida de bandositats diverses, que el condemnaren a pres?? perp??tua i a la confiscaci?? de tots els b??ns i t??tols dels Urgell el 29 de novembre. A partir de llavors Jaume va passar la resta de la seva vida en presons castellanes sota condicions dur??ssimes; fins que molts anys despr??s el 1426 fou traslladat a X??tiva en una reclusi?? m??s digne a inst??ncies d'Alfons IV el Magn??nim, fill de Ferran de Trast??mara.

[edita] Notes

??El Comprom??s de Casp (Resposta al Sr. Men??ndez Pidal)?? (1965).
??El Comprom??s de Casp (Resposta al Sr. Men??ndez Pidal)?? (1965).
  1. ??? SOLDEVILA, Ferran: El comprom??s de Casp (Resposta al Sr. Men??ndez Pidal), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1994, 3a ed., p. 26; el qual citava la carta de l'estudi de BAGU??, Enric: Dos documents sobre l'infant Frederic, fill de Mart?? de Sic??lia i l'afer de la successi??, Analecta sacra Tarraconensia, Barcelona, 1935 (el qual era una separata de: Miscel??l??nia Finke d'hist??ria i cultura catalana, extracte ; Fasc. 1-2)
  2. ??? Acta d'irresoluci?? de la successi?? de Mart?? I (1410).
  3. ??? sobre Peronella d'Arag?? v. VILAR, Pierre (dir.): Hist??ria de Catalunya; v II; p. 364

[edita] Bibliografia

  • SALRACH, Josep M.: Hist??ria dels Pa??sos Catalans. Dels or??gens a 1714 ; Edhasa ; Barcelona ; 1981
  • SARASA S??NCHEZ, Esteban: Arag??n y el Compromiso de Caspe ; Ed. Librer??a General ; Saragossa ; 1981
  • SOLDEVILA, Ferran: El Comprom??s de Casp (resposta al sr. Men??ndez Pidal) ; Rafael Dalmau editor ; Barcelona ; 1965
  • Gran Enciclop??dia Catalana ; Ed. Enciclop??dia Catalana ; Barcelona ; 1969 (hi ha biografies de molts dels personatges)

[edita] Enlla??os externs