Frederic de Luna
De Viquipèdia
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília, (Sicília 1402? - Ureña, Castella 1438). Duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb.
[edita] Orígens familiars
Era fill natural del rei de Sicíla Martí el Jove i de la seva amant Tarsia Rizzari, de Catània. Fou l'únic descendent mascle de Martí que superà la infantesa. El seu avi patern era el rei de la Corona d'Aragó: Martí l'Humà.
[edita] Biografia
Quan el 1407 va morir l'únic fill legítim de Martí el Jove i la seva esposa Blanca de Navarra ell i el seu pare es van posar d'acord de legitimar-lo perquè heretés la Corona d'Aragó. Així, Martí l'Humà el va legitimar i el seu pare li va donar els títols de comte de Luna i senyor de Sogorb. El següent pas fou legitimar-lo el 14 d'abril de 1409 per succeir el seu pare al regne de Sicília, mai fins aleshores un bastard del casal de Barcelona havia estat legitimat fins aquell punt. En absència de cap altre mascle en la línia successòria, estava clar que el jove Frederic seria el futur hereu de Martí el Jove i Martí l'Humà, ja que Sicília era per tradició la primera tasca de govern que s'encarregava al primogènit. Però tres mesos després la mort sobtada del seu pare el 25 de juliol a Sardenya va paralitzar de cop el procés legitimador, que encara no havia culminat. El seu avi, de 53 anys, va voler continuar-lo a tota costa amb l'ajuda del papa cismàtic aragonès Benet XIII, per tal d'evitar un futur conflicte successori. Ambdós van establir l'1 de juny del 1410 per tal de legitimar totalment l'infant Frederic per succeir el seu avi a la Corona d'Aragó, però Martí l'Humà va morir el dia abans i Benet XIII no va voler fer aquest pas tant important en solitari. Aviat els esdeveniments del dur interregne dels dos anys següents l'apartaren sense miraments de la lluita pel tron. I malgrat que presentà la seva candidatura al Compromís de Casp de 1412 no va rebre cap suport dels compromissaris (a excepció de la menció de l'arquebisbe de Tarragona Pere de Sagarriga i de Pau que el considerava l'hereu legítim del regne de Sicília).
Des de la mort del seu pare va tenir dos tutors durant la seva infantesa: els germans Pere de Torrelles i de Blanes i Ramon de Torrelles i de Blanes.
Ja adult va participar com a gran almirall de l'expedició a l'illa de Gerba que encapçalava l'infant Pere (duc de Noto). Però després fou reclamat a Catalunya per por a les seves ambicions al tron sicilià. El van casar amb Violant Lluïsa de Mur, que abandonà ben aviat.
Molest per les maniobres d'Alfons IV, el 1430 fugí a la cort de Joan II, rei de Castella, en aquells moments en guerra contra la confederació catalano-aragonesa. El 1434, però, aquest el feu empresonar al castell d'Ureña per haver participat en una conspiració per robar els comerciants genovesos de Sevilla. Allí moriria al cap de quatre anys.
