Sogorb

De Viquipèdia

Sogorb (Segorbe, en castellà) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, de la qual és capital.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Economia 4 Política i administració 5 Demografia 5.1 Nuclis de població 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Gastronomia 9 Festes 10 Personatges il·lustres 11 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme municipal de 106,10 km² es troba al bell mig de la vall del Palància, travessat pel mateix riu de nord-oest a sud-est sent ocupat per la serra d'Espadà en la zona nord i per la serra Calderona en la zona sud. El nucli urbà es troba situat a 358 metres d'altura, sobre dos turons situats a la vora del riu.

Limita amb les poblacions d'Altura, Castellnou de Sogorb, Geldo, Xèrica, Navaixes, Soneixa, Sot de Ferrer i La Vall d'Almonesir en la província de Castelló i Alfara de la Baronia, Algar de Palància, Algímia de la Baronia, Gàtova, Serra de Portaceli i Torres-Torres en la província de València.

[edita] Història

La presència humana a Sogorb està corroborada des de temps prehistòrics ja que les restes més antigues trobats en el turó de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any 1550 aC. Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, un turó des del qual es domina el camí natural entre la costa mediterrània i Aragó.

A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha estat identificada amb la ciutat ibera de Segóbriga nomenada per diversos autors clàssics com Estrabó, Plini el Vell o Claudi Ptolemeu.

Després de ser part de la Hispania romana i visigoda, el primer període d'esplendor de la ciutat va arribar amb la dominació musulmana. Després d'augmentar la seva importància estratègica arribà a ser la residència de Zayd Abu Zayd, últim rei musulmà de la Taifa de València, que després de capitular davant el rei aragonès Jaume I el 9 d'octubre de 1238 va escapar de la ciutat del Túria per a retirar-se en la localitat del Palància fins a 1245 que va anar definitivament ocupada pels cristians.

Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella, la qual, fins a llavors, havia estat en la vila d'Albarrasí, Terol. Això li va produir l'enemistat del bisbat de València, davant la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d'Albarrasí i Sogorb en 1259.

Des de la reconquesta, la importància de Sogorb va anar creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d'aquest amb la sogorbina Maria de Lluna. Igual que la resta dels pobles de l'Alt Palància va ser catalanòfon en origen, degut a la repoblació durant la reconquesta. Va tornar a ser repoblat, aquest cop amb aragonesos, després de l'expulsió dels moriscos al segle XVII, per la qual cosa esdevingué castellanòfon.

En 1435 va passar de formar part del patrimoni reial a les mans de l'infant Enric després de la creació del Senyoriu de Sogorb per part d'Alfons el Magnànim el Magnànim per a compensar a l'infant de les pèrdues que havia sofert en el Regne de Castella. En 1459, Joan II d'Aragó li va atorgar el títol de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorb l'infant Enric d'Aragó també anomenat "Infant Fortuna" el que va causar una insurrecció popular. En el segle XVII aquest títol va abandonar la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli.

En el segle XVIII, durant la il·lustració, la ciutat va viure un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al segle XIX en el qual va arribar a disputar la capitalitat de la província amb Castelló de la Plana. Durant la Guerra de la Independència Espanyola va ser ocupada pel mariscal Suchet. A més les guerres carlines com la Guerra Civil espanyola van causar greus danys en el seu patrimoni cultural.

Des del segle XIX es va iniciar un període de decadència en el qual la seva població es va mantenir estable en els set mil i els vuit mil habitants fins a principis del segle XXI que va ser perdent importància relativa a causa del auge de Castelló de la Plana i de l'àrea urbana que s'ha format en la costa de la província.

No obstant això l'inici del segle XXI ha vist un important creixement demogràfic i la transformació de la localitat en un dels principals destinacions de turisme d'interior de tot el País Valencià.

[edita] Economia

Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l'economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com centre ramader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha estat en l'agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil conreant-se en ella sobretot arbres fruiters (taronges, nespres, caquis, cireres, albercocs). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'olivera, ametller i garrofera. La mineria ha tingut una importància menor però s'ha de destacar l'extracció d'argiles i guixos.

Sogorb ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, el que ha atorgat una gran importància al sector serveis, que ara s'ha vist incrementada per l'auge del turisme rural.

Tots els dijous de l'any, excepte en dies festius, se celebra un mercat, que ocupa una gran part de la zona cèntrica de la localitat. Suposa un esdeveniment a tenir en compte i sol ser motiu de reunió de gents que acudeixen des de tota la comarca per a realitzar compres.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Sogorb, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Rafael Calvo Calpe	3.115	9
	Partit Socialista del País Valencià	Tomás Polo Poveda	1.372	3
	Acción Republicana Democrática Española	Nicolás Hervás Amado	610	1
	Alternativa Independiente por Segorbe		252	-
	En blanc		95	-
Total		5.545		13

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Manuel Sender Gil	ARDE (Acción Republicana Democrática)
1983-1987
1987-1991	Luis P. Martín	Partido Republicano
1991-1995	Olga Raro	PSPV
1995-1999	Rafael Calvo Calpe	PP
1999-2003	Rafael Calvo Calpe	PP
2003-2007	Rafael Calvo Calpe	PP
2007-2011	Rafael Calvo Calpe	PP

A Sogorb hi ha una important tradició política del republicanisme.

Agermanaments

Andernos-les-Bains (França)

Nussloch (Alemanya)

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
7.045	7.190	6.555	6.603	6.502	7.317	7.538	7.342	7.535	7.435	7.839	8.456	8.889

[edita] Nuclis de població

• Sogorb
• La Esperanza
• Extramuros Geldo
• Peñalva
• Villatorcas

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Catedral. Es va iniciar la seva construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de la qual tot just queden algunes restes en la façana oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torre de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és a causa de la remodelació iniciada en l'any 1791 d'estil academicista. És d'una sola nau, sense creuer ni cúpula, amb capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoïdal, obligat per la irregularitat de la muralla a la qual s'adossa, ja que constituïx un dels exemplars més rars, de gran atractiu en la seva senzillesa.

• Museu catedralici. Es troba instal·lat en el claustre alt, al que s'accedeix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seva àmplia col·lecció de pintura gòtica valenciana sent la millor col·lecció després del Museu de Belles Arts de València. A part algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental sortida del taller de Joan Vicent Macip entre 1525 i 1531. També és resenyable la mostra d'escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de Donatello

• Església de Sant Martí

• Església de Sant Joaquim i Santa Anna

• Església de Sant Pere

• Església de Santa Maria

• Seminari

[edita] Monuments civils

• Conjunt de la muralla i l'aqüeducte. Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram del final es troben alguns trossos de l'aqüeducte del segle XIV que servia per a abastir d'aigua a la població

• Arc de la Verònica. Porta d'accés a la ciutat que s'obre en l'antiga muralla. S'anomena així perquè en la seva part interior conserva una imatge de la Santa Faça (denominada pels sogorbins la cabecica de nuestre señor). De reduïdes proporcions, es compon d'un arc de mig punt amb dovelles extraordinàriament allargades que semblen indicar un origen musulmà.

• Torre del botxí. S'anomena així degut al fet que era la residència del botxí. És de cos cilíndric, amb una altura de 17'30 m. La seva part inferior, fins a l'altura d'uns 8'30 m és massissa i el cos superior per la seva banda interna té forma d'hexàgon seccionat i obert cap a l'interior amb volta de creueria. La seva construcció hagué de realitzar-se entorn al segle XIV.

• Torre de la presó. És una torre del segle XIV situada al costat d'una de les antigues portes d'accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica amb un cos inferior de major diàmetre i probablement més primitiva que l'anterior, en el qual se situen les cel·les que van ser utilitzades com presons. El segon cos té un diàmetre de 8'70 m i està dividit interiorment en dues plantes de secció octogonal, amb voltes de creueria d'estil gòtic, espitlleraes i comunicació fins a la terrassa per una escala de caragol embeguda en el mur. L'altura total és de 21'30 m.

• Ajuntament o Antic palau Ducal. Va ser construït en la primera meitat del segle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la Cartoixa de Vall de Crist de la veïna localitat d'Altura.

El saló de sessions es troba adornant per un magnífic enteixinat del segle XIV, d'estil mudèjar, amb casetons octogonals i estrelles de quatre puntes. Un altre enteixinat es troba en un dels salons del Circulo Segorbino, en la planta baixa; és de casetons quadrats de tipus italià i estrelles en punta de diamant que, al costat de l'anterior, es conta entre els més importants del País Valencià. Són també dignes de destacar diverses portes amb traçats mudèjars.

• Castill de l'Estrella. L'antic alcàsser medieval va ser destruït per a la construcció de l'hospital a la fi del segle XVIII. Les torres i murs que avui dia es poden veure, corresponen a la fortificació portada a terme entre 1875 i 1876, amb motiu de la segona guerra Carlista. Però les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.

• Font de los cincuenta caños. Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge proper al riu destaca per tenir una aixeta amb l'escut de cada província espanyola.

• Museu municipal. Es va construir en l'any 1792, amb fons municipals i per ordre del rei Carles IV, segons resa en la inscripció de la façana. En l'actualitat alberga el museu municipal d'arqueologia i etnologia.

[edita] Llocs d'interés

• Paratge Natural Municipal de La Esperanza

[edita] Gastronomia

Sogorb es caracteritza per tenir una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L'oli de la serra d'Espadà, obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de contar amb un molt baix grau d'acidesa. Està en tràmits d'obtenir la denominació d'origen.

Coneguts també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil. Els plats més típics a més de la paella són l'arròs al forn, el empedrao i sobretot l'olla sogorbina. Quant a les postres, a més de totes les fruites que es conreen en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de moniato o de cabell d'àngel, rosigones i coques cristines.

[edita] Festes

Entre els nombrosos actes festius de les festes patronals, celebrades entre l'última setmana d'agost i la primera quinzena de setembre en honor a la verge en la seva triple advocació: de l'Esperança, el Loreto i la Cova Santa, destaca l'Entrada de bous i cavalls declarada festa d'Interès Turístic Internacional.

[edita] Personatges il·lustres

• José Camarón Bonanat: pintor il·lustrat del segle XVIII
• Carlos Pau Español: botànic de finals del segle XIX i principis del XX
• Francesc Vicent: autor del primer tractat d'escacs del món
• Julio Cervera Baviera: pioner de la radiotelefonia (actualment ha estat reconegut com el qui va poder haver inventat la ràdio)

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sogorb

• Museo Municipal de Arqueología y Etnología [1]
• Partido Republicano de Segorbe
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar