Barraques

De Viquipèdia

Barraques és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Pina, Toràs, El Toro i Viver, tots a territori valencià.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Festes i celebracions 7 Vegeu també 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en el Pla de Barraques, entre les serres d'Espina, del Toro i Javalambre, al seu terme hi ha el cim del Ragudo (1.076 m), el Mazorral, amb carrasques, l'Alto Limbo o el Palancar.

El clima es podria considerar de tipus mediterrani sec, encara que és notòria la influència continental a causa de la seva distància del mar i la seva altitud. Així, els hiverns solen ser bastant freds, arribant-se alguns anys a valors absoluts de -18ºC, encara que la temperatura mínima mitjana d'hivern sol ser d'uns -3ºC i la temperatura màxima mitjana d'uns 8ºC. A l'estiu es mostra una clara tendència continental, amb temperatures elevades durant el dia i una marcada baixada de les temperatures a la nit. Les precipitacions no són molt abundants, encara que solen produir-se freqüents tempestes estiuenques (sovint acompanyades de calamarsa).

[edita] Història

Hi ha al terme vestigis ibers en les partides de Castellar i Rajola; romans en la Vil·la Romana de la partida de Los Prados i al Castillejo. El 1269 Jaume I (1208-1276) va donar-la al seu fill, Jaume Pérez (1255?-1285), qui va poblar-la amb cristians vells i la incorporà a Xèrica, la qual cosa suposà un plet territorial amb Terol que, mitjançant la intervenció real, acabà cedint a Jaume de Xèrica tots els drets. En 1336, sent senyoriu de Pere d'Híjar, Pere de Xèrica, resentit amb el rei, atacà la comarca, resultant cremat el poble. Posteriorment fou senyoriu del duc de Berwick. En pujar al tron Martí l'Humà (1356-1410) fou bé de reialenc; el 4 de juliol de 1431, el rei Joan de Navarra, germà d'Alfons III d'Aragó (1396-1458), la ven per 24.000 florins juntament amb Pina i Xèrica a Francesc Zarzuela i els seus successors; el comte d'Aranda, i el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
495	517	518	484	467	550	426	300	232	170	159	195	186

[edita] Economia

La seua economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, però actualment compta amb un ampli equipament hostaler propiciat per la seua situació de pas cap a Aragó.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de Sant Roc. De 1937.

Construïda per la Companyia Central d'Aragó, que és qui va construir el ferrocarril València - Calataiud. L'ermita originària no estava en l'actual emplaçament de la partida de Martín-López, sinó que va ser derrocada perquè pogués passar la línia del ferrocarril per això en compensació se li va construir l'actual. L'actual és un senzill edifici de maçoneria amb carreus en els cantons d'una nau de tres trams amb porxo d'accés als peus i tres arcs de mig punt. Té contraforts exteriors, coberta a dues aigües. Crida l'atenció la seva orientació que no respon a la tradició de les esglésies cristianes, mantinguda fins al segle XX. Aquesta té la seva capçalera orientada a Ponent en comptes d'orient.

• Església de Sant Pere. Del segle XV al XVIII.

Reformada a principis del s. XVI, és d'estil gòtic, destacant en la mateixa les voltes gòtiques de l'interior sobretot la de l'Altar Major en la part del qual central presenta una Rosassa. També destaquen els arcs de la façana exterior del temple, en l'interior destaquen les imatges de Sant Pere, La Divina Pastora i la imatge de Crist en la creu en l'altar major.

[edita] Monuments civils

• Façanes del carrer Terol.

Destaquen pels edificis de maçoneria amb les seves pedres en ventanals i portals.

• Font de Sant Pere. Dels segle XVI.

Antigament servia de proveïment al poble de Barraques. Construïda amb pedra de cadirat que forma una petita fornícula i presenta una petita inscripció en el qual s'indica l'any 1576 a més hi ha gravades dues claus en aspes.

• Vila romana.

Al costat del camí de Llíria en la partida los Prados, les ruïnes d'origen romà el Castillejo en la partida el Mazorral; les ruïnes ibèriques existents en les partides del Castellar i Rajola, també cal destacar la calçada romana Barraques-Llíria, en l'actual camí de Llíria.

[edita] Festes i celebracions

• Festes de Sant Roc. El 14 d'agost.
• Diumenge de la rosa. Festa que es celebra el primer diumenge de maig en honor a la Divina Pastora.
• Sant Pere. El 29 de juny.
• Sant Antoni. El 17 de gener.

[edita] Vegeu també

• Pla de Barraques

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar