[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Geldo - Viquipèdia

Geldo

De Viquipèdia

Geldo
Localització

Localització de Geldo respecte del País Valencià Localització de Geldo respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Alt Palància
Manc. de l'Alt Palància
Sogorb
Gentilici Geldí, geldina
Predom. ling. Castellà
Superfície 0,50 km²
Altitud 300 m
Població (2007)
  • Densitat
681 hab.
1.362 hab/km²
Coordenades 39° 50′ 13″ N 0° 28′ 01″ OCoordenades: 39° 50′ 13″ N 0° 28′ 01″ O
Distàncies 55 km de València
62 km de Castelló de la Plana
2 km de Sogorb
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
3 PSPV, 3 PP i 1 ARDE
Manuel Hernandez Ballester (PSPV)
Codi postal 12412
Festes majors Del 23 d'agost al 4 de setembre
Dies de mercat Dissabte
Web

Geldo és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

L'única localitat amb la qual limita Geldo és Sogorb degut al fet que el terme municipal de Geldo està envoltat totalment per aquest.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Se situa a la vora dreta del Palància, a la planura de la vall i presenta unes llacunes formades sobre antigues mines d'argila i un grapat d'oliveres mil·lenàries.

[edita] Història

L'abundància de deixalles iberes arreu d'aquestes terres fan pensar que el lloc estaria poblat ja en èpoques molt llunyanes; l'origen de la població, però, és musulmà i així es demostra en el compromís que Jaume I (1208-1276) adquireix amb Exem Azemen, cabdill àrab, pel qual tot i que Xeldo era donat, el 12 de juliol de 1248, a Garcia Pérez d'Osa, ell i els seus continuarien vivint-hi; en el segle XV se sap que era propietat dels Vallterra, els quals ho van vendre a Tomeu Sorell en 1416; en 1445 el senyor era un nebot d'aquell, Bernat Sorell, en 1445 torna a la Corona; en 1495 l'Infant Fortuna, Enric d'Aragó (1445-1522), duc de Sogorb-Medinaceli, adquireix la Torre de la Senda (Xeldo); en 1609, moment de l'expulsió morisca hi havia 412 habitants; el 1611, Enric Folch de Cardona dóna carta pobla, però el 1646, encara no s'havia recuperat demogràficament ja que la seua població era tan sols de 116 habitants.

[edita] Demografia

Tret característic és ser una de les majors densitats de població de l'estat espanyol, ja que en el seu escàs mig quilòmetre quadrat censa vora 700 veïns.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
802 861 844 934 883 898 878 743 790 717 689 716 681

[edita] Economia

La principal activitat és l'agricultura, cirera, caqui, nespra i hortalisses; hi ha també tallers de confecció de calcer i tèxtil; la seua orografia, el seu clima i la proximitat a València i a Castelló de la Plana fan que el sector serveis tinga important repercussió en l'economia.

[edita] Administració

Es dóna la situació que en les eleccions del 27 de maig de 2007, ha estat triat a Geldo, el primer regidor transsexual, la mezzosoprano Manuela Trasobares del partit ARDE (Acción Republicana Democratica de España), que amb el seu vot hagués desfet l'empat a tres regidors entre PP i PSOE, finalment, Trasobares ha optat per votar-se a si mateixa i la abstenció del PP ha dut la alcadia de Geldo a mans socialistes.

[edita] Monuments

  • Església de la Verge de la Misericòrdia. Dels segle XVII.

Es tracta d'un temple barroc. Consta d'una petita nau coríntia, amb capelles laterals. Conserva en el seu interior un preciós esgrafiat que ocupa tota la cúpula del presbiteri. La resta del sostre de la nau presenta cinc florons centrals i decoració d'acord de l'edifici. Altra obra de qualitat que guarda l'edifici és la talla en fusta del Crist de la Llum, de grans dimensions, imatge molt venerada pels veïns del poble.

  • Palau dels Ducs de Medinaceli. Del segle XV.

És un edifici d'aspecte molt sòlid, de planta quadrada i fabricat a força de maçoneria i sillaret, en que les seues muralles s'aprecia l'estructura parcial d'una torre cilíndrica, i algunes edificacions que semblen per a la defensa de l'edifici.

Vàries han estat les funcions que se li han donat des que fos construït: residència dels Senyors de la Vila, estança dels bisbes de Sogorb, abans de ser proclamats com a tal en la seu de la Diòcesi del seu nom, i des de principis del segle XX, incomptables usos que van deteriorar l'edifici. Afortunadament després de la catalogació del mateix com Bé d'interès Cultural, s'han iniciat les reformes oportunes que de restauració de l'edifici i de tots els béns que es van trobar en l'interior.

  • Font del Ribazo. En el carrer Figueres.

[edita] Museus

  • Museu Etnològic.
  • Museu Arqueològic.

[edita] Festes i celebracions

  • Festes patronals. Se celebren l'última setmana d'agost i primera de setembre en honor a Sant Gil Abad, Verge de la Misericòrdia, Sant Ramón i el Crist de la Llum.
  • Sant Antoni. Festa organitzada per los Quintos el 10 de gener.
  • Verge del Roser. L'1 d'octubre.

[edita] Personatges il·lustres

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de l'Alt Palància

Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar