Altura (Alt Palància)

De Viquipèdia

Altura

(En detall)
Localització
Municipi de l'Alt Palància
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Palància Manc de l'Alt Palància Sogorb
Gentilici	Alturà, alturana
Predom. ling.	Castellà
Superfície	129,5 km²
Altitud	391 m
Població (2007)   • Densitat	3.643 hab. 28,13 hab/km²
Coordenades	39° 51′ N, 0° 30′ OCoordenades: 39° 51′ N, 0° 30′ O
Distàncies	56 km de València 65 km de Castelló de la Plana 3 km de Sogorb
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	3 (Altura, Convento i la Cova Santa) 5 PP, 5 PSPV i 1 EPA Rafael Rubio Selles (PP)
Codi postal	12410
Festes majors	Sant Miquel i Verge de Gràcia Setembre
Dies de mercat	Dimecres
Web	http://www.infoaltura.com/

Altura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Fa frontera amb Xèrica i Sogorb en la província de Castelló i Les Alcubles, Gàtova, Marines i Llíria en la província de València

[edita] Geografia

El terme municipal de 129,90 km2 està situat en la vall mitjana del riu Palància sent ocupat majoritàriament pel parc natural de la Serra Calderona. La zona sud del municipi és molt muntanyosa amb altures que voregen els mil metres d'altura, com el pic del Montemajor amb 920 m, mentres que el nucli urbà es troba situat a 391 m d'altitud. La ciutat està composada pels barris de: Sant Roc, Desamparats, les Casetes, la Caganera i els Tollos

[edita] Història

Els jaciments del Cantal o Caparrota indiquen la presència de pobladors durant l'edat del bronze. També s'han trobat restes d'una vila romana en la partida del Campillo.

No obstant això no és fins a la reconquista, l'any 1237, quan apareix el primer document en què es parla del nucli urbà, en el que es menciona la donació per part del rei Jaume I al senyor Pedro Fernández d'Azagra dels castells i viles d'Altura i Xelva, així com les alqueries de Càrcer i Gàtova.

La població va ser heretada per la segona filla del senyor Pedro que al casar-se amb Jaume Pérez de Xèrica (fill de Jaume I) va fer que es reintegrara a la corona.

No obstant això, les primeres notes documentades sobre l'actual emplaçament de la Vila es remunten a 1251, amb motiu de l'amollonament i distribució de les aigües entre Sogorb i l'Aljama d'Altura. Ambdós nuclis van romandre units baix domini del senyoriu de Xèrica fins al 6 d'octubre de 1296, data en què Altura es dóna en infantia a Sancho Pérez de Ribavellosa.

En 1327, els habitants de la Vila d'Altura obtenen la seua carta pobla atorgada per Bonaventura d'Arbòria, viuda de Pedro de Xérica, i la localitat inicia la seua conformació com a municipi autònom, encara que la seua existència queda pràcticament eclipsada enfront de Cartoixa de Vall de Crist des de 1385 i fins a 1835, data de l'exclaustració monàstica definitiva.

La vila va pertànyer a la corona fins que Martí I l'Humà la va donar en 1391 a la Cartoixa de Vall de Crist. Esta situació es va prolongar fins a 1835 que a causa de la desamortització de Mendizábal va quedar com a municipi lliure.

[edita] Demografia

[edita] Economia

Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l'economia alturana. És molt important l'extensió dedicada als cultius de secà amb 3.116 hectàrees, principalment d'oliveres, ametlers i garroferes. No obstant això, l'economia d'Altura inicia el seu envol econòmic i demogràfic amb el segle XX. L'aflorament de les aigües de la Font dels Créixens facilità una forta expansió del regadiu (224 hectàrees principalment en les zones contigües a la cartoixa) i la producció agrària trobà un important revulsiu amb l'assentament de diverses indústries semi-artesanals orientades a la producció d'aiguardents, olis essencials, tèxtil, fustes, etc.

Recentment el sector industrial ha patit un important auge degut a la inauguració d'un polígon industrial

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

Cartoixa de Vall de Crist

• Església Parroquial. Edifici neoclàssic del segle XVIII que alberga un retaule del segle XVII (ca. 1630), obra de l'escultor francés Juan Miguel Orliens, procedent de Vall de Crist. En l'església parroquial es conserven diverses taules procedents del menys tres retaules atribuïts al desconegut Mestre d'Altura, que va treballar a finals del S. XV i principis del XVI. Mereix una menció especial així mateix l'espectacular imatge de la Mare de Déu de Gràcia, obra realitzada cap al segle XV.
• Santuari de la Cova Santa. Situat a 820 m d'altitud en el fons d'un avenc de 20 m de profunditat a uns 12 km del nucli urbà. És un lloc de gran devoció en tota la comarca i fora d'ella, realitzant-se romeries des de diverses localitats al llarg de l'any.
• Cartoixa de Vall de Crist. Situat a menys d'un quilòmetre del nucli urbà, encara és possible impregnar-se de la solemnitat d'un dels més importants monuments del Regne de València visitant les restes que queden després de quasi dos segles d'abandó.

[edita] Monuments Civils

• El Portalico. Es configura com a porta d'accés al recinte medieval, obert al "camí d'Aragó" i "camí vell de Segorbe" que confluïxen en ell.
• Casa Gran. Casalot renaixentista del segle XVI que conserva bona part de les seues originals dependències i dels murs que la van circumdar.
• El Batan. A 2 Km de la població. Edifici d'origen medieval destinat pels monjos cartoixans a la fabricació de draps i posteriorment a l'elaboració de paper.
• Masies. Al llarg del terme municipal hi ha diverses masies com la d'Uñoz, el Curiós, Rivas o Abanillas que són un bon exemple de l'arquitectura rural típica de la zona.

[edita] Cultura

Altura organitza periòdicament diversos esdeveniments de caràcter cultural entre els que destaquen:

• Concurs de Novel·la Històrica Martí I l'Humà.
• Cicle de concerts "Cartoixa de Vall de Crist", es realitza durant l'estiu en el recinte monàstic que li dóna nom i compta amb grups corals i especialistes de gran qualitat que exhibixen el seu art en la restaurada església gòtica de Sant Martí.
• Concurs i exposició d'Art Manuel Valdés. Concursos convocat anualment durant l'estiu amb la intenció d'homenatjar la figura d'este artista.

[edita] Gastronomia

Quant als plats típics d'esta localitat cal destacar l'olla de poble, carns i embotits, creïlles de pobre, ensalades preparades amb hortalisses fresques de la terra i regades amb l'excel·lent oli d'oliva verge extra que ací es produïx. Com a postres, són excel·lents les fruites del lloc i els preparats casolans. Per a culminar una excel·lent menjar podem delectar el paladar amb coca contrafeta o qualsevol dels dolços artesanals elaborats en els forns del poble.

[edita] Festes

Les festes patronals se celebren en honor de Sant Miquel i la Mare de Déu de Gràcia durant la segona quinzena de setembre, destacant pels nombrosos actes taurins com el bou embolat. A més al llarg de l'any se celebren nombroses festivitats en honor a Sant Antoni, l'Encarnació o Santa Cecília.

[edita] Llocs d'interés

• Muntanya i ermita de Santa Bàrbara. A 1 Km de la població. Construcció d'origen medieval que s'ubica sobre un turó pròxim i permet òptimes vistes panoràmiques d'Altura i la vall del Palància.
• Paratge de les Fontaniques. A 1 Km de la població. Font i parc habilitat per a ús recreatiu i ocasionals acampades.
• Font dels Créixens. A 1 Km de la població. Font de gran cabal que aflora artificialment en el si d'una xicoteta àrea recreativa.
• Cara del Moro. A 1,5 Km de la població. Formació rocosa que provoca la sensació òptica d'un rostre humà.
• Pous de la Mena. A 6 Km de la població. Formació kàrstica que es configura com atractives piscines naturals en la Rambla de la Mena.
• El Cantal i el Bot del Cavall. A 14 Km de la població. Paratge sobre el qual es dreça un enorme menhir, el Cantal, rodejat de diversos poblaments prehistòrics. En les seues proximitats, el barranc del Bot del Cavall s'encaixa davall escarpades roques que oferixen refugi a les aus rapaçes.
• Font i paratge de la Torreta. A 17 Km de la població. Font i àrea recreativa en les proximitats del qual es troba les restes d'un antic poblament iber.
• Pla de les Boqueres. A 15 Km de la població. Àrea recreativa ubicada en un entorn forestal de caràcter ancestral.
• Senda GR 10. Travessa el terme municipal d'Altura, solcant camins de la Serra Calderona utilitzats com a tradicionals rutes de transhumància.

[edita] Vegeu també

• Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància
• Paratge natural La Torreta-Puntal de Navarrete

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altura (Alt Palància)

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.