Matet
De Viquipèdia
Localització | |||
|
|||
Municipi de l'Alt Palància | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Palància Sogorb |
||
Gentilici | Matetà, matetana | ||
Predom. ling. | Castellà | ||
Superfície | 14,9 km² | ||
Altitud | 586 m | ||
Població (2007) • Densitat |
122 hab. 8,19 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 56′ 15″ N 0° 28′ 08″ O | ||
Distàncies | 68,8 km de València 50 km de Castelló de la Plana 14 km de Sogorb |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 5 PP Francisco Javier Olaso Valero (PP) |
||
Codi postal | 12415 |
||
Festes majors | Verge de l'Assumpció Segona i tercera setmana d'agost |
||
Dies de mercat | Dimarts | ||
Web |
Matet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Limita amb L'Alcúdia de Veo, Algímia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La localitat es troba en la vessant d'un pujol rocós coneguda com el Pilón en les estribacions nordoccidentals de la Serra d'Espadà. A causa de la seva situació geogràfica, el seu terme és abrupte presentant altures destacades com el Morterico (862 m), el Rector (855 m) o el Carro (835 m). El clima és temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Sent el terreny muntanyenc i fraccionat en la seva major part, també comprèn algunes zones de plana.
[edita] Història
D'origen musulmà, formava part de la Vall d'Almonesir, entre els anys 1233 i 1238 fou conquerida pels cristians, que mantingueren la població àrab, i atorgada, en 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau; posteriorment fou confiscat pel rei, en 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna; el 1280 passa a Pere Cornell; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d'Urrea, comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.
[edita] Demografia
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
605 | 567 | 588 | 574 | 441 | 441 | 367 | 274 | 158 | 121 | 140 | 133 | 122 |
[edita] Economia
L'economia es basa en l'agricultura de secà, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l'extraordinari oli d'oliva de la serra d'Espadà. També té molta implantació la caça.
[edita] Monuments
- Ermita de Santa Bàrbara.
- Església de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII i estil Renaixentista.
- El Pilón. Del segle XI.
Aquesta torre defensiva d'origen musulmà es troba situada en el cim del pujol rocós on està situada la població. Aquesta esvelta torre de cos cilíndric amb construcció de maçoneria disposa d'un accés principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1985.
- Ajuntament o Casa Consistorial.
Gran edifici inagurado el 18 de juliol de 1965, és una construcció grandiosa i monumental edificat en estil modern, té dos grans balconades. La porta principal s'obre en un pòrtic de pilars, situat sota la balconada principal.
[edita] Festes i celebracions
- Festes patronals. En honor a la verge de l'Assumpció durant el mes d'agost.
- Sant Antoni. El 17 de gener.
- Sant Joan Baptista. El 24 de juny.
- Verge del Roser. El 3 i 4 d'octubre.
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament de Matet
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de l'Alt Palància | |
---|---|---|
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar |