[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Matet - Viquipèdia

Matet

De Viquipèdia

Matet
Localització

Localització de Matet respecte del País Valencià Localització de Matet respecte de l'Alt Palància


Municipi de l'Alt Palància
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de Castelló
Alt Palància
Sogorb
Gentilici Matetà, matetana
Predom. ling. Castellà
Superfície 14,9 km²
Altitud 586 m
Població (2007)
  • Densitat
122 hab.
8,19 hab/km²
Coordenades 39° 56′ 15″ N 0° 28′ 08″ OCoordenades: 39° 56′ 15″ N 0° 28′ 08″ O
Distàncies 68,8 km de València
50 km de Castelló de la Plana
14 km de Sogorb
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP
Francisco Javier Olaso Valero (PP)
Codi postal 12415
Festes majors Verge de l'Assumpció
Segona i tercera setmana d'agost
Dies de mercat Dimarts
Web

Matet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb L'Alcúdia de Veo, Algímia d'Almonesir, Gaibiel, Pavies, La Vall d'Almonesir i Vilamalur.

Taula de continguts

[edita] Geografia

La localitat es troba en la vessant d'un pujol rocós coneguda com el Pilón en les estribacions nordoccidentals de la Serra d'Espadà. A causa de la seva situació geogràfica, el seu terme és abrupte presentant altures destacades com el Morterico (862 m), el Rector (855 m) o el Carro (835 m). El clima és temperat, encara que una mica fresc a l'hivern, i sec. Sent el terreny muntanyenc i fraccionat en la seva major part, també comprèn algunes zones de plana.

[edita] Història

D'origen musulmà, formava part de la Vall d'Almonesir, entre els anys 1233 i 1238 fou conquerida pels cristians, que mantingueren la població àrab, i atorgada, en 1245, al bisbe de Barcelona, Berenguer Palau; posteriorment fou confiscat pel rei, en 1260 la vall va ser donada a Pere Martí de Luna; el 1280 passa a Pere Cornell; més tard es va fragmentar dit terme i va formar un senyoriu juntament amb Gaibiel, pertanyent al duc de Sessa, i per compra a Pere d'Urrea, comte d'Aranda; el 18 d'abril de 1582 el senyor vigent Joan Ximénez d'Urrea i la seua dona, Joana d'Enríquez donaren carta pobla; a les primeries del XVII estigué immers en les revoltes morisques de la serra d'Espadà.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
605 567 588 574 441 441 367 274 158 121 140 133 122

[edita] Economia

L'economia es basa en l'agricultura de secà, olivera i ametler i en la seua manufactura, mel i l'extraordinari oli d'oliva de la serra d'Espadà. També té molta implantació la caça.

[edita] Monuments

  • Ermita de Santa Bàrbara.
  • Església de Sant Joan Baptista. Del segle XVIII i estil Renaixentista.
  • El Pilón. Del segle XI.

Aquesta torre defensiva d'origen musulmà es troba situada en el cim del pujol rocós on està situada la població. Aquesta esvelta torre de cos cilíndric amb construcció de maçoneria disposa d'un accés principal elevat. Ha estat parcialment restaurada encara que la rematada superior ha desaparegut. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1985.

  • Ajuntament o Casa Consistorial.

Gran edifici inagurado el 18 de juliol de 1965, és una construcció grandiosa i monumental edificat en estil modern, té dos grans balconades. La porta principal s'obre en un pòrtic de pilars, situat sota la balconada principal.

[edita] Festes i celebracions

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de l'Alt Palància

Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar