Castellnou (Alt Pal??ncia)

De Viquip??dia

Castellnou, tamb?? conegut com Castellnou de Sogorb, ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de l'Alt Pal??ncia.

Limita amb Almed??xer, Geldo, Sogorb, Soneixa i La Vall d'Almonesir.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 6 Monuments civils 7 Llocs d'inter??s 8 Festes i celebracions 9 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Menys en les riberes del Pal??ncia el terme, incl??s en el parc natural de la Serra d'Espad??, ??s muntany??s i les principals altures s??n el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el Pelao (551 m) i el Sant Crist??fol (428 m); el riu Peque??o o Aur??n, els barrancs de Arguillo, Valdeavellanos i Almunia i la rambla d'Almed??xer aporten les aig??es junt a les fonts d'Hu??rpita, Peco, Marjalet, Pelao, Piojo, Pozuelo, Tano, Butreras i Lugar.

[edita] Hist??ria

En el cim de la Torre del Mal Paso hi ha els primers indicis de poblament datats en l'eneol??tic; al mateix lloc hi ha un poblat ib??ric; els romans edificaren el primers castell i els moros el reedificaren al fundar la poblaci?? i el donaren el nom de Castellnovo; en 1228 Jaume I (1208-1276) conquesta, a l'hora que Sogorb, el lloc i el d??na en senyoriu a Bernat d'Enten??a; a finals del segle XIII fou alienada la vila a Guillem d'Esplugues; Roderic i Beatriu Llan??ol de Roman??, de la fam??lia Borja, crearen la baronia sobre aquest lloc poblat per cristians i moriscs. El 1610, rere l'expulsi?? morisca fou donat a repoblar a Beatriu de Borja que ho va fer amb cristians vinguts d'Arag??, Navarra i Catalunya; en el segle XVII per extinci?? de via din??stica passa, transformat en marquesat, a Alfons Folch de Cardona qui va rebre, en 1634, el t??tol de primer marqu??s de Castellnovo; en 1786 pertanyia al duc de Montellano; l'historiador Bernardo Mundina assenyala que en 1836 hubo en esta poblaci??n una batalla muy sangrienta entre liberales y carlistas.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.240	1.266	1.126	1.215	1.290	1.275	1.239	1.296	1.098	1.090	1.020	1.029	1.052

[edita] Economia

Tradicionalment l'economia del municipi ha estat basada en l'agricultura, el comer?? i la petita empresa. A causa de la proximitat amb el riu, ??s molt important l'agricultura de regadiu, produint taronges, caquis, nespres i cireres, dominant el sec?? les ametlles, olives i garrofes.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Calvari.

Compost per catorze estacions, denominades creus, i una creu de ferro en el centre de la part m??s alta, a m??s de diversos xiprers que donen esplendor a aquest paisatge. El situem a la pujada de la muntanya de Sant Crist??fol.

• Ermita de Sant Antoni de P??dua. Dels segle XVIII.

A la muntanya de Sant Crist??fol, un petit edifici de ma??oneria amb arrebossat que alberga una imatge del sant del segle XVIII. ??s tradici?? pujar tots els dimarts de l'any i se celebra un esmorzar en dita enclavament el Dilluns de Pasqua.

• Ermita de Sant Crist??fol. Dels segle XV.

Tamb?? al tur?? del mateix nom, per?? m??s elevada (428 m). ??s una s??lida construcci?? amb arcs fajons i sostre de fusta. Mirador excepcional des d'on pot ser apreciada la bellesa de tota la comarca.

• Esgl??sia dels Sants Reis. Dels segles XVII i XVIII.

Vegeu l'article principal Esgl??sia dels Sants Reis

??s un temple d'estil renaixentista amb planta de creu llatina, mig claustre i dues esveltes c??pules aparellades amb la torre i el castell. Est?? decorada amb pintures murals del segle XVII. Es troba situada en la Pla??a de l'Om, anomenada aix?? per l'Om que la presideix, de grans dimensions, plantat amb motiu de la constituci?? de Cadis, en 1812.

[edita] Monuments civils

• Castell de Castellnou de Sogorb. Dels segles del XIII al XV. Declarat B?? d'Inter??s Cultural.

Els or??gens del castell es considera que s??n romans, formant part de la xarxa defensiva de Sogorb. En el per??ode de dominaci?? musulmana seria novament reconstru??t, sobre les restes anteriors, d'on li vindria el nom de castell nou o Castellnou, que despr??s aportaria l'actual topon??mia.

A mitjan any 1233 va ser conquistat per les tropes de Jaume I i, posteriorment, seria cedit al noble Berenguer d??Enten??a, qui seria el seu propietari fins a finals del segle XIII.

L'aspecte diferenciat, respecte a altres castells de la regi??, prov?? de les importants edificacions i reestructuracions que va sofrir a mitjan XV, quan va pert??nyer a Beatriu de Borja, que li va atorgar una bella empremta renaixentista per les seves voltes i arcs apuntats, aix?? com per les seves elaborades defenses del recinte exterior. Presenta portal central amb torre avan??ada a l'esquerra. Manca de portal d'arqueria per?? conserva, al capdamunt, part d'un curi??s matac?? en pedra carreu.

Destaquen les seves sales d'arcs i voltes nervades que denoten el segell inconfusdible dels Borja de Roma. Consta d'un pati m??s o menys quadrat i de quatre estades al voltant. Est?? constru??t en ma??oneria i cadirat i es conserven els murs a un nivell alt, per?? faltant-li la totalitat de les voltes i els carreus de portes i finestres. Es distingeixen trams de muralles, encara que molts d'ells es troben confosos entre el caseriu existent. Un dels trams conserva els merlets.

• Cisterna ??rab

Vegeu l'article principal Cisterna ??rab de Castellnou

La Cisterna de Castellnou ??s una construcci?? d'origen hispano??rab, i que ha perdurat fins a l'actualitat. La Cisterna la formen una escala, una c??mera subterr??nia i un dip??sit circular situat en l'angle format per l'escala i la c??mera.

La Cisterna de Castellnou ??s sens dubte un dels millors exemplars conservats d'enginyeria hidr??ulica isl??mica d'aquest tipus en la comarca de l'Alt Pal??ncia.

• Torre del Mal Paso.

Torre ibera de vigil??ncia. Recentment declarada B?? d'Inter??s Cultural.

Les primeres dades que apunten a l'establiment de poblaci?? en el terme de Castellnou es troben al costat de la torre del Mal Paso on es troben restes corresponents a l'Edat del Bronze. Tamb?? s'han trobat en el mateix lloc restes iberes i romanes.

Se situa en un pujol pr??xim al poble de Castellnou i sobre el cam?? que uneix aquest amb la ve??na Sogorb. Segons Forcada Mart?? ??s una de les mostres fonamentals ib??riques castrenses en terres castellonenques. ??s un cl??ssic exemple de torre vigia amb elements defensius.

La seva planta ??s rodona i est?? aixecada en ma??oneria. Al costat d'ella es troben les restes d'un poblat ib??ric en el qual subsisteixen murs d'habitaci?? i restes d'altra torre quadrada. S'han trobat en el poblat restes de cer??mica ibera, un pic de ferro, agulla de f??bula i pondus, allisador, anell de pedra, percutor i morter. La torre del Mal Paso servia d'enlla?? amb el castell principal que era el de Sogorb. Nom??s resta la seva part inferior i no es troben en ella restes ornamentals.

[edita] Llocs d'inter??s

• Pou de los Gitanos. Forma part del riu Aur??n o Peque??o. Utilitzat pels joves dels voltants per a donar-se un bany en qualsevol ??poca de l'any, ??s molt concorregut en l'estaci?? d'estiu.

• Om munumental. Data de 1812 i va ser plantat en el centre de la pla??a que en l'actualitat duu el seu nom com a commemoraci?? de la Constituci?? de Cadis. Cap a meitat del segle XX l'om va sofrir la p??rdua de fusta del tronc a causa d'un incendi que els ve??ns van aconseguir contenir i salvar. L'arbre t?? una altura de 12,20 m., amb un per??metre de tronc de 5,75 m, sent el radi de la seva copa major amb 9 m., i ocupant una superf??cie de 240 metres quadrats.

• Font de la Mina

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. Se celebren a partir del 15 d'agost en honor al Crist de la Miseric??rdia amb actes religiosos, bous al carrer i revetlles.
• Festes de la Mina. Se celebra el 10 de juliol amb sopar al paatge de la Mina.
• Festa de las Mozas. Se celebra durant el segon diumenge d'octubre en honor a la Verge del Roser amb una cavalcada de disfresses amb carrosses, revetlla i process??.
• Romiatge de la Santa Creu. Tradicional romiatge a l'Ermita de Sant Crist??fol, amb repartiment de vi i xocolata, activitats taurines i revetlles durant el primer cap de setmana de maig.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Mercat Medieval. Se celebra el 30 de juliol en el passeig de pujada al Castell, amb actuacions a l'aire lliure, degustacions de productes t??pics, ambientat en ??poca medieval.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Castellnou (Alt Pal??ncia)

• Web oficial
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Pal??ncia
Alg??mia d'Almonesir | Almed??xer | Altura | Assu??var | Barraques | Beg??s | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Tor??s | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | X??rica | X??var