Castellnou (Alt Palància)

De Viquipèdia

Castellnou, també conegut com Castellnou de Sogorb, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Almedíxer, Geldo, Sogorb, Soneixa i La Vall d'Almonesir.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 6 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Menys en les riberes del Palància el terme, inclòs en el parc natural de la Serra d'Espadà, és muntanyòs i les principals altures són el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el Pelao (551 m) i el Sant Cristòfol (428 m); el riu Pequeño o Aurín, els barrancs de Arguillo, Valdeavellanos i Almunia i la rambla d'Almedíxer aporten les aigües junt a les fonts d'Huérpita, Peco, Marjalet, Pelao, Piojo, Pozuelo, Tano, Butreras i Lugar.

[edita] Història

En el cim de la Torre del Mal Paso hi ha els primers indicis de poblament datats en l'eneolític; al mateix lloc hi ha un poblat ibèric; els romans edificaren el primers castell i els moros el reedificaren al fundar la població i el donaren el nom de Castellnovo; en 1228 Jaume I (1208-1276) conquesta, a l'hora que Sogorb, el lloc i el dóna en senyoriu a Bernat d'Entença; a finals del segle XIII fou alienada la vila a Guillem d'Esplugues; Roderic i Beatriu Llançol de Romaní, de la família Borja, crearen la baronia sobre aquest lloc poblat per cristians i moriscs. El 1610, rere l'expulsió morisca fou donat a repoblar a Beatriu de Borja que ho va fer amb cristians vinguts d'Aragó, Navarra i Catalunya; en el segle XVII per extinció de via dinàstica passa, transformat en marquesat, a Alfons Folch de Cardona qui va rebre, en 1634, el títol de primer marqués de Castellnovo; en 1786 pertanyia al duc de Montellano; l'historiador Bernardo Mundina assenyala que en 1836 hubo en esta población una batalla muy sangrienta entre liberales y carlistas.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.240	1.266	1.126	1.215	1.290	1.275	1.239	1.296	1.098	1.090	1.020	1.029	1.052

[edita] Economia

Tradicionalment l'economia del municipi ha estat basada en l'agricultura, el comerç i la petita empresa. A causa de la proximitat amb el riu, és molt important l'agricultura de regadiu, produint taronges, caquis, nespres i cireres, dominant el secà les ametlles, olives i garrofes.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Calvari.

Compost per catorze estacions, denominades creus, i una creu de ferro en el centre de la part més alta, a més de diversos xiprers que donen esplendor a aquest paisatge. El situem a la pujada de la muntanya de Sant Cristòfol.

• Ermita de Sant Antoni de Pàdua. Dels segle XVIII.

A la muntanya de Sant Cristòfol, un petit edifici de maçoneria amb arrebossat que alberga una imatge del sant del segle XVIII. És tradició pujar tots els dimarts de l'any i se celebra un esmorzar en dita enclavament el Dilluns de Pasqua.

• Ermita de Sant Cristòfol. Dels segle XV.

També al turó del mateix nom, però més elevada (428 m). És una sòlida construcció amb arcs fajons i sostre de fusta. Mirador excepcional des d'on pot ser apreciada la bellesa de tota la comarca.

• Església dels Sants Reis. Dels segles XVII i XVIII.

Vegeu l'article principal Església dels Sants Reis

És un temple d'estil renaixentista amb planta de creu llatina, mig claustre i dues esveltes cúpules aparellades amb la torre i el castell. Està decorada amb pintures murals del segle XVII. Es troba situada en la Plaça de l'Om, anomenada així per l'Om que la presideix, de grans dimensions, plantat amb motiu de la constitució de Cadis, en 1812.

[edita] Monuments civils

• Castell de Castellnou de Sogorb. Dels segles del XIII al XV. Declarat Bé d'Interès Cultural.

Els orígens del castell es considera que són romans, formant part de la xarxa defensiva de Sogorb. En el període de dominació musulmana seria novament reconstruït, sobre les restes anteriors, d'on li vindria el nom de castell nou o Castellnou, que després aportaria l'actual toponímia.

A mitjan any 1233 va ser conquistat per les tropes de Jaume I i, posteriorment, seria cedit al noble Berenguer d´Entença, qui seria el seu propietari fins a finals del segle XIII.

L'aspecte diferenciat, respecte a altres castells de la regió, prové de les importants edificacions i reestructuracions que va sofrir a mitjan XV, quan va pertànyer a Beatriu de Borja, que li va atorgar una bella empremta renaixentista per les seves voltes i arcs apuntats, així com per les seves elaborades defenses del recinte exterior. Presenta portal central amb torre avançada a l'esquerra. Manca de portal d'arqueria però conserva, al capdamunt, part d'un curiós matacà en pedra carreu.

Destaquen les seves sales d'arcs i voltes nervades que denoten el segell inconfusdible dels Borja de Roma. Consta d'un pati més o menys quadrat i de quatre estades al voltant. Està construït en maçoneria i cadirat i es conserven els murs a un nivell alt, però faltant-li la totalitat de les voltes i els carreus de portes i finestres. Es distingeixen trams de muralles, encara que molts d'ells es troben confosos entre el caseriu existent. Un dels trams conserva els merlets.

• Cisterna àrab

Vegeu l'article principal Cisterna àrab de Castellnou

La Cisterna de Castellnou és una construcció d'origen hispanoàrab, i que ha perdurat fins a l'actualitat. La Cisterna la formen una escala, una càmera subterrània i un dipòsit circular situat en l'angle format per l'escala i la càmera.

La Cisterna de Castellnou és sens dubte un dels millors exemplars conservats d'enginyeria hidràulica islàmica d'aquest tipus en la comarca de l'Alt Palància.

• Torre del Mal Paso.

Torre ibera de vigilància. Recentment declarada Bé d'Interès Cultural.

Les primeres dades que apunten a l'establiment de població en el terme de Castellnou es troben al costat de la torre del Mal Paso on es troben restes corresponents a l'Edat del Bronze. També s'han trobat en el mateix lloc restes iberes i romanes.

Se situa en un pujol pròxim al poble de Castellnou i sobre el camí que uneix aquest amb la veïna Sogorb. Segons Forcada Martí és una de les mostres fonamentals ibèriques castrenses en terres castellonenques. És un clàssic exemple de torre vigia amb elements defensius.

La seva planta és rodona i està aixecada en maçoneria. Al costat d'ella es troben les restes d'un poblat ibèric en el qual subsisteixen murs d'habitació i restes d'altra torre quadrada. S'han trobat en el poblat restes de ceràmica ibera, un pic de ferro, agulla de fíbula i pondus, allisador, anell de pedra, percutor i morter. La torre del Mal Paso servia d'enllaç amb el castell principal que era el de Sogorb. Només resta la seva part inferior i no es troben en ella restes ornamentals.

[edita] Llocs d'interés

• Pou de los Gitanos. Forma part del riu Aurín o Pequeño. Utilitzat pels joves dels voltants per a donar-se un bany en qualsevol època de l'any, és molt concorregut en l'estació d'estiu.

• Om munumental. Data de 1812 i va ser plantat en el centre de la plaça que en l'actualitat duu el seu nom com a commemoració de la Constitució de Cadis. Cap a meitat del segle XX l'om va sofrir la pèrdua de fusta del tronc a causa d'un incendi que els veïns van aconseguir contenir i salvar. L'arbre té una altura de 12,20 m., amb un perímetre de tronc de 5,75 m, sent el radi de la seva copa major amb 9 m., i ocupant una superfície de 240 metres quadrats.

• Font de la Mina

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. Se celebren a partir del 15 d'agost en honor al Crist de la Misericòrdia amb actes religiosos, bous al carrer i revetlles.
• Festes de la Mina. Se celebra el 10 de juliol amb sopar al paatge de la Mina.
• Festa de las Mozas. Se celebra durant el segon diumenge d'octubre en honor a la Verge del Roser amb una cavalcada de disfresses amb carrosses, revetlla i processó.
• Romiatge de la Santa Creu. Tradicional romiatge a l'Ermita de Sant Cristòfol, amb repartiment de vi i xocolata, activitats taurines i revetlles durant el primer cap de setmana de maig.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Mercat Medieval. Se celebra el 30 de juliol en el passeig de pujada al Castell, amb actuacions a l'aire lliure, degustacions de productes típics, ambientat en època medieval.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellnou (Alt Palància)

• Web oficial
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar