El Toro

De Viquipèdia

Pel que fa a la muntanya i al santuari menorquins, vegeu el Toro (Menorca).

El Toro és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Barraques, Toràs, Begís, Sacanyet i Pina. A més també limita Abejuela, Manzanera i San Agustín, a la província de Terol.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 2.1 Topònim 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'interés 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme municipal, el segon més gran de la comarca, abasta dos espais diferenciats. Una part del terme es troba situat en l'altiplà de Barraques que amb una altura aproximada d'uns mil metres és una prolongació dels plans del sud de Terol. L'altra part del terme està situada en la coneguda com Serra del Toro que es conforma com una prolongació de la serra de Javalambre. Aquesta serra presenta elevades altures, situant-se algunes de les seves muntanyes per sobre dels 1600 m, pel que és un dels punts més freds del País Valencià.

El riu Palància neix dintre del seu terme municipal en la serra del Toro a uns 1.600 metres d'altitud.

A causa de les característiques físiques de la localitat, l'entorn natural és un dels millor conservats de tot el País, sent per això declarat paratge natural municipal el Pozo Junco així com el monument natural del naixement del riu Palància.

[edita] Història

Rere l'assentament iber (250 anys aC) a la Penya de las Majadas, se sap que Pròcul, bisbe de Sogorb en l'any 589, va evangelitzar els nous pobladors procedents de les incursions bàrbares. El 28 de novembre de 1260, Jaume I (1208-276) atorgà privilegi als pobladors, moros i cristians, de drets i franquícies, que foren confirmats pel rei Martí I (13561410) el 20 de febrer de 1403. Va pertànyer al senyoriu de Xèrica fins extingir-se la seua línia successòria, moment en què va tornar a la Corona , llavors en la persona de Pere IV el Cerimoniós (1319-1387). El 1432 Francesc Zarzuela (tresorer d'Aragó) li la va comprar a Francesc Requesens, que poc abans li l'havia adquirit a en Joan de Navarra. Francesc Zarzuela, nét, li la va vendre a son germà Miquel i en 1537 va ser venuda al duc de Calàbria, Ferran d'Aragó, qui va deixar-la en herència en 1550 a favor dels monjos jerònims del monestir de Sant Miquel dels Reis que van regir-la fins la desamortització del segle XIX (1837) en què passà a ser vila lliure. Fou testimoni, pel vèrtex de la Penya Salada, de la guerra civil de 1936-39.

[edita] Topònim

El nom de la vila del Toro es fonamenta en els radicals preromans “tor” o “tar” que derivarien en Turris (torre) i Torus (turó).

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.201	1.161	1.181	1.037	968	922	722	424	335	294	336	284	292

[edita] Economia

Poble tradicionalment d'economia pobra, obtinguda fonamentalment de la massa forestal, ha sabut traure profit dels seus encants paisatgístics i explotar el turisme de muntanya; demés, la seua proximitat amb nuclis de població importants com ara València, Castelló de la Plana o Sagunt, la converteixen en un lloc de segona residència on proliferen les urbanitzacions. També s'hi dóna importància a la producció de tòfona; al voltant del qual fong s'hi celebren anualment unes Jornades sobre el seu conreu on participen tècnics i productors d'arreu del País, de l'estat i d'Europa.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de Nostra Senyora dels Àngels. Del segle XVII.

Oferix cert influx jesuític en el seu alçat d'una sola nau, capelles laterals, pilars de capitell toscà i volta de canó amb llunetes. Oferix abundants esgrafiats. Conserva creu parroquial gòtica de tres tallers valencians, així com alguns altars del segle XVII amb pintures. Destaca la decoració ornamental del sotocor, amb pintura mural amb temàtica vegetals, cignes i calze eucarístic. Conserva també restes de taulelleria d'època. La portada als peus, adintelada, està encegada i presenta frontó trencat del segle XVII. En el costat epístola, portada amb data 1695. Torre adossada a l'absis, de tres cossos i rematada.

• Església fortificada de Sant Miquel (antiga de Santa Maria). Dels segles XII i XIII. D'estil romànic.

Aquesta església està constituïda en una sola nau amb limitades dimensions i és un exemple de les construccions primàries de reconquesta. Entre el segle XIV i XV va ser adquirint ornaments i riqueses, reformant el seu vell sostre de fusta en vessant a dues aigües i dotant-la amb voltes de creueria. Més tard es va consagrar com ermita de Sant Miquel, sofrint lamentables destrosses en les guerres carlistes del segle passat i en la guerra civil.

El primitiu temple manté els seus quatre grans parets, amb els contraforts del seu original fabrica. En el seu interior s'aprecien diverses fornícules i l'entrada principal dista de la torrassa uns cent metres, observant-se altra lateral més petita com pas secundari. En les seves proximitats existeixen restes de murs menors, així com ens consta l'existència d'un cementiri i d'una nevera; buit practicat en el terreny per a la conservació de la neu o gel.

• Ermita de Sant Roc. Del segle XIV.

Interessant mostra d'arquitectura popular muntanyenca, bastida en el segle XIV i modificada en 1603. Darrerament rehabilitada, en 1991.

[edita] Monuments civils

• Ajuntament. Del segle XVI.

D'estil Gòtic, presenta un interessant pòrtic de tres arcs de mig punt i columnes dòriques.

• Castell de El Toro.

Aquesta fortalesa posseïx una planta irregular i inclou l'ermita de Sant Miquel en el seu interior. El seu objectiu era la defensa de la població a causa del caràcter fronterer d'aquesta. Amb el temps la població va ser abandonant el recinte per a anar assentant-se en el pla proper on se situa actualment la població. Disposava d'un extens recinte amurallat i encara que és possible l'existència d'alguna construcció creada per a repel·lir les invasions bàrbares, la major part d'ell és d'època medieval. És destacable la torre de l'homenatge, de planta quadrada amb cantons reforçats de cadirat.

• Font del Járiz. De finals del segle XVIII.

La font està realitzada en pedra negra de cadirat i el seu perfil recorda un dels portals d'una possible muralla, que controlaria l'accés a la població, protegint la vila medieval d'inesperats atacs. En ella s'observa un relleu de l'escut del Toro i un ampli aveurador que van utilitzar les cavalleries.

• Pont Medieval.

Amb un possible origen romà està situat als afores del nucli urbà en el paratge del Molinete en el camí que va cap a Begís i Toràs.

• Neveres. Dels segles XVIII i XIX.

S'utilitzaven per a comerciar amb la neu i el gel. En el terme municipal s'han localitzat les tres següents:

• • Nevera Profunda.
  • Nevera Alta en la zona del Pozo Junco.
  • Nevera Cerrito en el Castell.

• Trinxera, refugis, polvorí i aeròdrom de la Guerra Civil.

[edita] Llocs d'interés

• Naixement del riu Palància. Monument natural.
• Pozo Junco. Paratge Natural Municipal.
• Barranc del Sahuquillo. Microrreserva de Flora.
• Estret del Cascajar. Microrreserva de Flora.
• La Pericona. Microrreserva de Flora.

[edita] Festes i celebracions

• Festa Siega y Trilla. Celebració on s'observen les tradicions ancestrals i útils del camp. Mostra d'indumentàries, artesania i maquinaria amb esmorzar típic. Entre juliol i agost.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Festes patronals. En honor a la Verge de l'Assumpció i Sant Roc, a partir del 16 d'agost.
• Setmana Santa.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Toro

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar