El Toro

De Viquip??dia

Pel que fa a la muntanya i al santuari menorquins, vegeu el Toro (Menorca).

El Toro ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de l'Alt Pal??ncia.

Limita amb Barraques, Tor??s, Beg??s, Sacanyet i Pina. A m??s tamb?? limita Abejuela, Manzanera i San Agust??n, a la prov??ncia de Terol.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 2.1 Top??nim 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'inter??s 7 Festes i celebracions 8 Enlla??os externs

[edita] Geografia

El terme municipal, el segon m??s gran de la comarca, abasta dos espais diferenciats. Una part del terme es troba situat en l'altipl?? de Barraques que amb una altura aproximada d'uns mil metres ??s una prolongaci?? dels plans del sud de Terol. L'altra part del terme est?? situada en la coneguda com Serra del Toro que es conforma com una prolongaci?? de la serra de Javalambre. Aquesta serra presenta elevades altures, situant-se algunes de les seves muntanyes per sobre dels 1600 m, pel que ??s un dels punts m??s freds del Pa??s Valenci??.

El riu Pal??ncia neix dintre del seu terme municipal en la serra del Toro a uns 1.600 metres d'altitud.

A causa de les caracter??stiques f??siques de la localitat, l'entorn natural ??s un dels millor conservats de tot el Pa??s, sent per aix?? declarat paratge natural municipal el Pozo Junco aix?? com el monument natural del naixement del riu Pal??ncia.

[edita] Hist??ria

Rere l'assentament iber (250 anys aC) a la Penya de las Majadas, se sap que Pr??cul, bisbe de Sogorb en l'any 589, va evangelitzar els nous pobladors procedents de les incursions b??rbares. El 28 de novembre de 1260, Jaume I (1208-276) atorg?? privilegi als pobladors, moros i cristians, de drets i franqu??cies, que foren confirmats pel rei Mart?? I (13561410) el 20 de febrer de 1403. Va pert??nyer al senyoriu de X??rica fins extingir-se la seua l??nia success??ria, moment en qu?? va tornar a la Corona , llavors en la persona de Pere IV el Cerimoni??s (1319-1387). El 1432 Francesc Zarzuela (tresorer d'Arag??) li la va comprar a Francesc Requesens, que poc abans li l'havia adquirit a en Joan de Navarra. Francesc Zarzuela, n??t, li la va vendre a son germ?? Miquel i en 1537 va ser venuda al duc de Cal??bria, Ferran d'Arag??, qui va deixar-la en her??ncia en 1550 a favor dels monjos jer??nims del monestir de Sant Miquel dels Reis que van regir-la fins la desamortitzaci?? del segle XIX (1837) en qu?? pass?? a ser vila lliure. Fou testimoni, pel v??rtex de la Penya Salada, de la guerra civil de 1936-39.

[edita] Top??nim

El nom de la vila del Toro es fonamenta en els radicals preromans ???tor??? o ???tar??? que derivarien en Turris (torre) i Torus (tur??).

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.201	1.161	1.181	1.037	968	922	722	424	335	294	336	284	292

[edita] Economia

Poble tradicionalment d'economia pobra, obtinguda fonamentalment de la massa forestal, ha sabut traure profit dels seus encants paisatg??stics i explotar el turisme de muntanya; dem??s, la seua proximitat amb nuclis de poblaci?? importants com ara Val??ncia, Castell?? de la Plana o Sagunt, la converteixen en un lloc de segona resid??ncia on proliferen les urbanitzacions. Tamb?? s'hi d??na import??ncia a la producci?? de t??fona; al voltant del qual fong s'hi celebren anualment unes Jornades sobre el seu conreu on participen t??cnics i productors d'arreu del Pa??s, de l'estat i d'Europa.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Esgl??sia de Nostra Senyora dels ??ngels. Del segle XVII.

Oferix cert influx jesu??tic en el seu al??at d'una sola nau, capelles laterals, pilars de capitell tosc?? i volta de can?? amb llunetes. Oferix abundants esgrafiats. Conserva creu parroquial g??tica de tres tallers valencians, aix?? com alguns altars del segle XVII amb pintures. Destaca la decoraci?? ornamental del sotocor, amb pintura mural amb tem??tica vegetals, cignes i calze eucar??stic. Conserva tamb?? restes de taulelleria d'??poca. La portada als peus, adintelada, est?? encegada i presenta front?? trencat del segle XVII. En el costat ep??stola, portada amb data 1695. Torre adossada a l'absis, de tres cossos i rematada.

• Esgl??sia fortificada de Sant Miquel (antiga de Santa Maria). Dels segles XII i XIII. D'estil rom??nic.

Aquesta esgl??sia est?? constitu??da en una sola nau amb limitades dimensions i ??s un exemple de les construccions prim??ries de reconquesta. Entre el segle XIV i XV va ser adquirint ornaments i riqueses, reformant el seu vell sostre de fusta en vessant a dues aig??es i dotant-la amb voltes de creueria. M??s tard es va consagrar com ermita de Sant Miquel, sofrint lamentables destrosses en les guerres carlistes del segle passat i en la guerra civil.

El primitiu temple mant?? els seus quatre grans parets, amb els contraforts del seu original fabrica. En el seu interior s'aprecien diverses forn??cules i l'entrada principal dista de la torrassa uns cent metres, observant-se altra lateral m??s petita com pas secundari. En les seves proximitats existeixen restes de murs menors, aix?? com ens consta l'exist??ncia d'un cementiri i d'una nevera; buit practicat en el terreny per a la conservaci?? de la neu o gel.

• Ermita de Sant Roc. Del segle XIV.

Interessant mostra d'arquitectura popular muntanyenca, bastida en el segle XIV i modificada en 1603. Darrerament rehabilitada, en 1991.

[edita] Monuments civils

• Ajuntament. Del segle XVI.

D'estil G??tic, presenta un interessant p??rtic de tres arcs de mig punt i columnes d??riques.

• Castell de El Toro.

Aquesta fortalesa posse??x una planta irregular i inclou l'ermita de Sant Miquel en el seu interior. El seu objectiu era la defensa de la poblaci?? a causa del car??cter fronterer d'aquesta. Amb el temps la poblaci?? va ser abandonant el recinte per a anar assentant-se en el pla proper on se situa actualment la poblaci??. Disposava d'un extens recinte amurallat i encara que ??s possible l'exist??ncia d'alguna construcci?? creada per a repel??lir les invasions b??rbares, la major part d'ell ??s d'??poca medieval. ??s destacable la torre de l'homenatge, de planta quadrada amb cantons refor??ats de cadirat.

• Font del J??riz. De finals del segle XVIII.

La font est?? realitzada en pedra negra de cadirat i el seu perfil recorda un dels portals d'una possible muralla, que controlaria l'acc??s a la poblaci??, protegint la vila medieval d'inesperats atacs. En ella s'observa un relleu de l'escut del Toro i un ampli aveurador que van utilitzar les cavalleries.

• Pont Medieval.

Amb un possible origen rom?? est?? situat als afores del nucli urb?? en el paratge del Molinete en el cam?? que va cap a Beg??s i Tor??s.

• Neveres. Dels segles XVIII i XIX.

S'utilitzaven per a comerciar amb la neu i el gel. En el terme municipal s'han localitzat les tres seg??ents:

• • Nevera Profunda.
  • Nevera Alta en la zona del Pozo Junco.
  • Nevera Cerrito en el Castell.

• Trinxera, refugis, polvor?? i aer??drom de la Guerra Civil.

[edita] Llocs d'inter??s

• Naixement del riu Pal??ncia. Monument natural.
• Pozo Junco. Paratge Natural Municipal.
• Barranc del Sahuquillo. Microrreserva de Flora.
• Estret del Cascajar. Microrreserva de Flora.
• La Pericona. Microrreserva de Flora.

[edita] Festes i celebracions

• Festa Siega y Trilla. Celebraci?? on s'observen les tradicions ancestrals i ??tils del camp. Mostra d'indument??ries, artesania i maquinaria amb esmorzar t??pic. Entre juliol i agost.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Festes patronals. En honor a la Verge de l'Assumpci?? i Sant Roc, a partir del 16 d'agost.
• Setmana Santa.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: El Toro

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Pal??ncia
Alg??mia d'Almonesir | Almed??xer | Altura | Assu??var | Barraques | Beg??s | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Tor??s | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | X??rica | X??var