Gaibiel

De Viquipèdia

Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Caudiel, Xèrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes i celebracions 7 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espadà, està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgístic, hi podem trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les malalties del ronyó, la del Xúquer, la del Vicari, etc. i pous com el Gasparini, el Cacao o l' Erizo. Les altures més importants són: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l' Aceitenegro (709 m) i l' Ajedrea (649 m).

[edita] Història

El primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas on visqueren humans durant el Paleolític i el Bronze, però els primers documents que parlen del poble són del 28 d'agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l'alqueria, d'origen àrab, de Gaibiel a Pere Garcés de Roda; la pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320 quan el rei Jaume II (1267-1327), posa sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia; un incident de 1379 en què els moros falten a ses obligacions és aprofitat pel senyor pel senyor per endurir les condicions de vassallatge; en 1583 per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herèdia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza i Carrillo, comtesa de Priego, passa als dominis d'aquesta casa; el 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel va concedir-hi carta pobla per a 14 veïns immigrats d'Aragó i Catalunya; el 1792 s'inauguraren les obres de l'església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo; el 1818 rere diversos plets amb els Priego passa a la Corona.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.125	1.102	1.060	916	767	775	629	430	330	221	203	195	204

[edita] Economia

Està basada en l'agricultura de secà, destacant productes com la garrofa, l'ametlla o l'oliva.

[edita] Monuments

• Església de Sant Pere. De finals del segle XVIII.
• Ermita de Sant Blai.
• Castell. D'orige àrab.

S'alça en el cim de la muntanya Sajolida, enfront de la població, just a l'altre marge del riu Regajo. A pesar de trobar-se en ruïnes segueix mostrant un aspecte poderós. Amb planta poligonal irregular, encara manté elevats trams de muralles, gran part de la torre de l'homenatge i restes de diverses torres cúbiques.

• Torre del Dit.

Torre guaita d'origen musulmà; rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.

• Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC.
• Casa de Ramon Àgueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.

[edita] Festes i celebracions

• Crist de la Sed. Se celebren el primer dilluns de setembre. És la major festa. El dimecres següent, es munten entaulats de fusta i comencen els actes taurins fins al dilluns següent.
• Divina Pastora. El darrer diumenge de setembre.
• Les Filles de Maria. Darrer diumenge d'agost.
• Moros i Cristians. La darrera setmana de juliol.

[edita] Enllaços externs

• La ilustre villa de Gaibiel
• Moros de Gaibiel
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar