Xèrica

De Viquipèdia

Xèrica és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Sacanyet, Teresa, Viver, Benafer, Caudiel, Gaibiel, Navaixes, Altura i Les Alcubles (aquest darrer a la comarca dels Serrans).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis de població 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.1.1 Torre mudejar de l'Alcudia o Torre de les Campanes 6.1.2 Església de Santa Àgueda 6.1.3 Església del convent del Socors 6.1.4 Església del Crist de la Sang 6.1.5 Convent de Caputxins 6.1.6 Ermita de la Verge de Loreto 6.1.7 Ermita de Sant Roc 6.1.8 Ermita de Sant Miquel 6.1.9 Ermita de la Verge dels Desemparats 6.1.10 Calvari 6.1.11 Creu Coberta 6.2 Monuments civils 6.2.1 Castell (restes) 6.2.2 Pont del Bisbe Muntañones 6.2.3 Torre de la Muela i de Novales 6.2.4 Torre Garabaya o de los Ordaces 6.2.5 Font de Santa Àgueda 7 Cultura 8 Llocs d'interés 9 Festes i celebracions 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme està travessat pel Palància i allotja paratges de singular bellesa com la Vuelta de La Hoz, els pics de Yuste, del Villar, de la Muela, de Feliciano, els monts del Frontón, la Herbasana, del Alto Gafero o los Pelaos que podem visitar recorrent diverses rutes senderistes degudament senyalitzades. Hi ha gran quantitat de fonts de què relacionarem unes poques: Randurías, El Carmen, El Consuelo, Ulla, Lipa, el Clero, etc.

[edita] Nuclis de població

• Xèrica
• Novaliches
• Los Angeles

[edita] Història

Els únics testimonis que hi ha de poblament prehistòric són una destral de pedra neolítica i alguns assentaments ibers. Dels romans ja hi trobem força deixalles principalment làpides amb inscripcions llatines, especialment la coneguda com de Quintia Prova, baix relleus de marbre, monedes, etc. que la converteixen en una de les poblacions romanes més importants de la comarca. Ja en època musulmana comença la vertadera expansió del casc urbà que coneixem, fins i tot barris com Valcaliente i Coracha conserven la seua denominació àrab. L'any 1027 resta inclosa en la Cora de València. En 1098 és pressa pel Cid (1043?-1099). En el segle XII apareix documentada amb el topònim moro de Sharíqua, “castell dels Jarifes” (nobles). El 5 de febrer de 1235 el gironí Guillem de Montgriu entra en la ciutat però la població continuarà sent majoritàriament musulmana. Jaume I (1208-1276) donà carta de població el 1249 a més d'altres privilegis com ara el pas del camí d'Aragó per dita vila (29 de novembre de 1255) o l'ampliació del castell (any 1261). És el 4 de setembre de 1255 quan Jaume I la dóna a Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume Pérez (1255?-1285), que serà el primer senyor feudal a partir de 1284 amb el nom de Jaume II de Xèrica, en virtut del testament de Jaume I de 26 d'agost de 1272, conformant així un senyoriu que comprenia Xèrica, Benafer, Caudiel, Pina, El Toro i Viver i al qual s'afegiria en 1257 Les Alcubles, el 1269 Barraques i el 1275 Altura. El 6 de maig de 1286 el rei Alfons confirma el privilegi de franquesa de la vila.

En 1330 s'enceten les obres del segon emmurallament de la ciutat. En 1363, en el context de les guerres entre Castella i Aragó, les tropes castellanes ocupen el poble i el castell. En 1368 s'autoritza l'establiment de les alqueries de Novaliches i El Campillo amb 50 pobladors i sense jurisdicció criminal. En 1369 mor l'últim dels Xèrica i amb ell s'extingeix el llinatge; com a conseqüència dels deutes dels Xèrica el poble torna a la Corona, en les mans de Pere IV el Cerimoniós (1319-1387). El 6 de juliol de 1372 el rei anomena primer comte de Xèrica a l'infant Martí. En 1386 es construeix un pont sobre el Palància i en 1390 la tercera muralla. El 2 d'abril de 1404 Martí l'Humà (1356-1410) incorpora la vila de Xèrica a la Corona. El 1417 Alfons el Magnànim (1396-1458) la dóna en feu a son germà Joan el 30 de gener de 1417 amb les seues aldees: Viver, Caudiel, Novaliches, El Toro, Pina i Barraques, qui la va vendre el 1428 en usdefruit a Francesc Zarzuela, Justícia d'Aragó, el qual va adquirir-la totalment, de manera il·legal, el 4 de juliol de 1431 i va sotmetre el poble a condicions tiràniques que hi sembraren el descontent per la manca d'arrel de la família senyorial.

En 1418 el rei concedeix el privilegi de celebrar marcat setmanal. El 1479, Ferran el Catòlic (1452-1516) anul·là la venda i va incorporar-la de bell nou a la Corona. Malgrat tot, els hereus dels Zarzuela, el 1518, veneren llurs suposats drets al comte d'Aranda, i aquest a favor del duc de Calabria el 1537, qui va cedir-lo per herència al monestir de Sant Miquel dels Reis.

Finalment, rere llargs litigis, el 24 de novembre de 1564, fou reincorporada totalment a la Corona durant el govern de Felip II (1527-1598). L'1 de març de 1565 canvia el fur d'Aragò pel de València. L'any 1609 pateix com la resta del País Valencià l'expulsió morisca. Felip V (1683-1746) el 30 de setembre de 1707 va donar-la en feu al mariscal duc de Berwick amb tots els drets i privilegis. Després romandria emancipada definitivament.

En les guerres carlistes el poble resistí els atacs del carlista Forcadell que va envair la vila el 10 d'octubre de 1838 fins que fou derrotat pel general Borso el dia 15 d'eixe mateix mes. En 1885 una epidèmia de pesta va causar-hi 194 morts. La guerra de 1936-1939 causà enormes i greus desfetes a la ciutat que incidiren en una important pèrdua de patrimoni.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2007
3.119	3.252	2.980	2.747	2.368	2.712	2.399	2.186	1.680	1.608	1.554	1.611

[edita] Economia

La topografia del terme fa que, malgrat l'abundància d'aigües, l'agricultura siga molt difícil de treballar, nogensmenys s'hi conreen fruiters i hortalisses en l'horta arbrada, garrofera, olivera i ametler. Hi ha granges de porcs, pollastres i conills. En l'apartat industrial es pot parlar de petits tallers artesanals i una fàbrica de farina. La resta de l'economia local recolza en el sector serveis i un incipient turisme rural.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999	Ángel Gil Ordaz	PSPV
1999-2003	Ángel Gil Ordaz	PSPV
2003-2007	Ángel Gil Ordaz	PSPV
2007-2011	Ángel Gil Ordaz	PSPV

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

[edita] Torre mudejar de l'Alcudia o Torre de les Campanes

Aquesta torre va ser realitzada en estil gòtic i manierista mudèjar amb traça de Fra Antón Ortín, amb direcció de Pero Ruhimonte i sent el mestre picapedrer, Francesc Frasnedo. És l'única en aquest estil de tot el País Valencià. El cos basamental és suposadament romà i la torre mudèjar realitzada entre els anys 1616 i 1628.

Consta de tres cossos ctogonals, de diferent perímetre cadascun. El primer cos és octogonal pur, és a dir, sense estreps ni ornamentacions, suposadament d'origen romà i que es coneix documentalment des de l'any 713 com "Torre de l'Alcudia". Actualment està dividit en quatre dependències i a tres d'elles es té accés per l'escala de caragol que dóna accés a la torre. La cambra, que és l'inferior, té accés propi i es comunica a través d'una escala amb el primer.

El segon cos és el qual conté les campanes. Aquestes estan situades en unes obertures en arcs de mig punt. El cos està subdividit en dos, i en l'inferior es troba el mecanisme de l'antic rellotge, exteriorment va ornamentat amb dibuixos geomètrics en rombes.

La llanterna superior duu menor decoració que la central i està cobert amb una petita cupula decorada amb teula vidriada.

[edita] Església de Santa Àgueda

Del segle XVIII. Construïda inicialment en estil Gòtic quan, per diferents problemes s'abandona el culte en l'Ermita de Sant Roc, va ser reformada en el segle XVIII en estil Barroc.

És de cinc trams i la nau central s'obre en capelles laterals a banda i banda, encara que les de la part dreta són més àmplies. Als peus se situa la Capella de la Comunió, aixecada a mitjan segle XVIII. L'Altar Major que avui veiem és una còpia realitzada per Regions Devastades al finalitzar la Guerra Civil del que existia amb anterioritat. La decoració de la volta que tanca aquest tram si és l'original de la reforma barroca. La façana d'aquesta església es data en l'any 1749 i pertany al conjunt de façanes-retaule tan esteses per aquestes terres. En el mur de la part de la dreta es troben embeguts dues torrasses pertanyents al tercer cinturó de la muralla.

[edita] Església del convent del Socors

Del segle XVII. L'única cosa que queda d'ell és l'església, que, en la Guerra Civil, va ser saquejada i pràcticament destruïda. Gràcies a que no es va esfondrar la part del sostre corresponent a l'Altar Major i quedar els seus murs, va ser utilitzada per la població per a diverses funcions, això va fer que avui en dia s'hagi netejat el seu interior, descobrint el sòl original, i en ell set criptes, a més de dades sobre retaule que es trobava en l'Altar Major. Malgrat això, tot just existeixen dades sobre Convent en el seu conjunt.

[edita] Església del Crist de la Sang

Del segle XVII. Construïda probablement en època medieval i reformada en el segle XVII en estil Barroc. Alberga la imatge del patró de la Vila, el Crist de la Sang. La seva planta presenta una sola nau amb quatre trams. L'Altar Major correspon a una reforma posterior en estil Neoclàssic. El campanil és d'estil Mudèjar.

[edita] Convent de Caputxins

Del segle XVII. Després de la sol·licitud feta per Marco Martín, veí de la Vila, en l'any 1618, oferint-se a pagar tots les despeses de les obres per a la fundació d'un Convent perquè els Caputxins s'establissin en la Vila, es va col·locar la primera pedra el 4 de gener de 1619 als afores de la mateixa. Posteriorment, Marco Martín prenia els hàbits com F. Tomás de Xérica.

Amb la pesta bubònica es va convertir en hospital, i entre els anys 1716 i 1767, Nicolás Gambeta va realitzar la imatge de la Divina Pastora, a la qual els Caputxinos i tota la població van rendir devoció. Segons un estat de les rendes dels convents feta el 21 de març de 1764, havien en el convent 24 religiosos.

El 20 de febrer del 1821 es va suprimir dit Convent, sent clausurat definitivament en l'any 1835. De l'antic Convent, tot just queden dades i, molt menys, restes del mateix. En el carrer Don Pablo Barrachina es pot observar, al final de la mateixa, el que hagué de ser un passadís de pedres pertanyents al claustre, i enmig d'aquest, una reixeta per a l'evacuació de l'aigua de pluja.

[edita] Ermita de la Verge de Loreto

Del segle XVII. Formava part d'un hospital de què no queden restes.

[edita] Ermita de Sant Roc

L'última línia d'edificació tanca l'actual Ermita (abans Santa Àgueda l'Antiga), que completa amb els seus murs el tancament de la primera línia de mural de les tres que componen el conjunt de la Vila. La torrassa que queda als seus peus és part de l'antic castell àrab. L'Ermita comença a edificar-se arrel de la Reconquesta cristiana i es pot contemplar en ella un cos construït en l'estil denominat Gòtic de Reconquesta, dels pocs exemples que resten en tot el territori valencià d'aquest estil i la capçalera, d'estil gòtic inicial. La importància d'aquesta ermita resideix en el fet de poder contemplar en ella el pas de l'Art Àrab al Gòtic.

[edita] Ermita de Sant Miquel

A Novaliches.

[edita] Ermita de la Verge dels Desemparats

[edita] Calvari

Neoclàssic, del segle XVIII.

[edita] Creu Coberta

De 1511, reformada en 1550 i en el segle XVIII.

[edita] Monuments civils

[edita] Castell (restes)

S'han trobat restes de ceràmica ibèrica, romana i se sap amb certesa habitat des d'època àrab, quan el pes de la població es trasllada a l'actual nucli urbà (amb anterioritat el poblament havia estat dispers, ocupant diferents zones en tot el terme municipal). Ascendint cap al cim podem trobar restes d'antigues edificacions i fortificacions, la majoria d'elles d'època medieval. Conserva:

• La Torreta. Torre Homenatge del segle XV. De planta quadrada construïda amb carreus de pedra, arc d'entrada de mig punt i amb besllum d'un pis superior. El pas del temps ha deteriorat la seva estructura, desapareixent els merlets que la coronaven, per exemple. Però, per contra, és l'única resta íntegra que queda del Castell.
• Portals:
  • Portal del Rellotge o de Sant Joan. De planta circular, en altres temps campanar de la població, abans de l'edificació de la Torre Mudèjar.
  • Portal de La Sala. De planta quadrada té, també, adossat part de la muralla. Aquesta era una de les portes importants que havien en aquest cinturó de la muralla.
  • Portal de Sant Joaquim i Santa Anna. Pertanyent ja al tercer cinturó de la muralla, la hi coneix d'antany per "Portal de Terol".
  • Portell de Sant Roc.Corresponent al segon cinturó de la muralla de Mitja Vila, és el primer a visitar d'ella. Es poden observar restes de la Muralla adossada a ell. Aquest cinturó s'edifica en el segle XIV.
• Muralla (restes). En algunes cases (la muralla estava adosada a aquestes) encara es poden observar algunes almenares.
• Torrasses del Ruejo , de Sant Joan (s IV) i de Santa Anna. Perteneixen al ercer cinturó de muralla.
• Arc de la Rocha de l'Hospital. El seu nom es deu al fet que al seu costat es trobava l'antic hospital de la població. En l'actualitat es troba mutilat perquè va ser seccionat per a donar major amplitud al carrer al passar per aquesta l'antiga N-234.
• Fortí de la torre mudèjar. Construït en 1870 per a la defensa de la ciutat davant els carlistes.

[edita] Pont del Bisbe Muntañones

Bastit en 1570 sobre altres anteriors destruïts per diverses riuades.

[edita] Torre de la Muela i de Novales

Aquestes torres musulmanes formaven part del sistema de vigilància del castell. Actualment es troben en molt mal estat de conservació.

[edita] Torre Garabaya o de los Ordaces

Romana. En estat de ruïna.

[edita] Font de Santa Àgueda

Barroca, de 1770.

[edita] Cultura

• Museu Municipal. Conté peses d'un gran valor quant al tractar-se d'una de les poblacions on més làpides romanes s'han trobat en tot l'Alt Palància.

• Museu Parroquial. En ell trobem peces religioses d'un valor incalculable: la Creu Parroquial (de 1388), el Calze de Novaliches d'or i gemmes, Casulles, etc.

[edita] Llocs d'interés

• Vuelta de la Hoz. Meandre del riu Palància on trobem la La Torreta.
• Pantà del Regajo.

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. A principis de setembre en honor a la Divina Pastora.
• Festes de Santa Àgueda. Se celebra el 5 de febrer commemorant la reconquesta de la Vila per les tropes de Jaume I. Amb actes religiosos (missa, ofrena i processó), actes taurins, la tradicional Bacalà (es reparteix pa, vi, bacallà i anous) i actes culturals.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Sant Roc. El 16 d'agost i s'organitza pels joves.
• Setmana Santa. Els actes més destacats són el dijous i divendres sant, la processó nocturna del Crist de la Sang, l'"Encontre" i la "Jota de Pascua".

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xèrica

• Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir | Almedíxer | Altura | Assuévar | Barraques | Begís | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Toràs | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | Xèrica | Xóvar