X??rica

De Viquip??dia

X??rica ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de l'Alt Pal??ncia.

Limita amb Sacanyet, Teresa, Viver, Benafer, Caudiel, Gaibiel, Navaixes, Altura i Les Alcubles (aquest darrer a la comarca dels Serrans).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis de poblaci?? 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Administraci?? 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.1.1 Torre mudejar de l'Alcudia o Torre de les Campanes 6.1.2 Esgl??sia de Santa ??gueda 6.1.3 Esgl??sia del convent del Socors 6.1.4 Esgl??sia del Crist de la Sang 6.1.5 Convent de Caputxins 6.1.6 Ermita de la Verge de Loreto 6.1.7 Ermita de Sant Roc 6.1.8 Ermita de Sant Miquel 6.1.9 Ermita de la Verge dels Desemparats 6.1.10 Calvari 6.1.11 Creu Coberta 6.2 Monuments civils 6.2.1 Castell (restes) 6.2.2 Pont del Bisbe Munta??ones 6.2.3 Torre de la Muela i de Novales 6.2.4 Torre Garabaya o de los Ordaces 6.2.5 Font de Santa ??gueda 7 Cultura 8 Llocs d'inter??s 9 Festes i celebracions 10 Enlla??os externs

[edita] Geografia

El terme est?? travessat pel Pal??ncia i allotja paratges de singular bellesa com la Vuelta de La Hoz, els pics de Yuste, del Villar, de la Muela, de Feliciano, els monts del Front??n, la Herbasana, del Alto Gafero o los Pelaos que podem visitar recorrent diverses rutes senderistes degudament senyalitzades. Hi ha gran quantitat de fonts de qu?? relacionarem unes poques: Randur??as, El Carmen, El Consuelo, Ulla, Lipa, el Clero, etc.

[edita] Nuclis de poblaci??

• X??rica
• Novaliches
• Los Angeles

[edita] Hist??ria

Els ??nics testimonis que hi ha de poblament prehist??ric s??n una destral de pedra neol??tica i alguns assentaments ibers. Dels romans ja hi trobem for??a deixalles principalment l??pides amb inscripcions llatines, especialment la coneguda com de Quintia Prova, baix relleus de marbre, monedes, etc. que la converteixen en una de les poblacions romanes m??s importants de la comarca. Ja en ??poca musulmana comen??a la vertadera expansi?? del casc urb?? que coneixem, fins i tot barris com Valcaliente i Coracha conserven la seua denominaci?? ??rab. L'any 1027 resta inclosa en la Cora de Val??ncia. En 1098 ??s pressa pel Cid (1043?-1099). En el segle XII apareix documentada amb el top??nim moro de Shar??qua, ???castell dels Jarifes??? (nobles). El 5 de febrer de 1235 el giron?? Guillem de Montgriu entra en la ciutat per?? la poblaci?? continuar?? sent majorit??riament musulmana. Jaume I (1208-1276) don?? carta de poblaci?? el 1249 a m??s d'altres privilegis com ara el pas del cam?? d'Arag?? per dita vila (29 de novembre de 1255) o l'ampliaci?? del castell (any 1261). ??s el 4 de setembre de 1255 quan Jaume I la d??na a Teresa Gil de Vidaure i a son fill Jaume P??rez (1255?-1285), que ser?? el primer senyor feudal a partir de 1284 amb el nom de Jaume II de X??rica, en virtut del testament de Jaume I de 26 d'agost de 1272, conformant aix?? un senyoriu que comprenia X??rica, Benafer, Caudiel, Pina, El Toro i Viver i al qual s'afegiria en 1257 Les Alcubles, el 1269 Barraques i el 1275 Altura. El 6 de maig de 1286 el rei Alfons confirma el privilegi de franquesa de la vila.

En 1330 s'enceten les obres del segon emmurallament de la ciutat. En 1363, en el context de les guerres entre Castella i Arag??, les tropes castellanes ocupen el poble i el castell. En 1368 s'autoritza l'establiment de les alqueries de Novaliches i El Campillo amb 50 pobladors i sense jurisdicci?? criminal. En 1369 mor l'??ltim dels X??rica i amb ell s'extingeix el llinatge; com a conseq????ncia dels deutes dels X??rica el poble torna a la Corona, en les mans de Pere IV el Cerimoni??s (1319-1387). El 6 de juliol de 1372 el rei anomena primer comte de X??rica a l'infant Mart??. En 1386 es construeix un pont sobre el Pal??ncia i en 1390 la tercera muralla. El 2 d'abril de 1404 Mart?? l'Hum?? (1356-1410) incorpora la vila de X??rica a la Corona. El 1417 Alfons el Magn??nim (1396-1458) la d??na en feu a son germ?? Joan el 30 de gener de 1417 amb les seues aldees: Viver, Caudiel, Novaliches, El Toro, Pina i Barraques, qui la va vendre el 1428 en usdefruit a Francesc Zarzuela, Just??cia d'Arag??, el qual va adquirir-la totalment, de manera il??legal, el 4 de juliol de 1431 i va sotmetre el poble a condicions tir??niques que hi sembraren el descontent per la manca d'arrel de la fam??lia senyorial.

En 1418 el rei concedeix el privilegi de celebrar marcat setmanal. El 1479, Ferran el Cat??lic (1452-1516) anul??l?? la venda i va incorporar-la de bell nou a la Corona. Malgrat tot, els hereus dels Zarzuela, el 1518, veneren llurs suposats drets al comte d'Aranda, i aquest a favor del duc de Calabria el 1537, qui va cedir-lo per her??ncia al monestir de Sant Miquel dels Reis.

Finalment, rere llargs litigis, el 24 de novembre de 1564, fou reincorporada totalment a la Corona durant el govern de Felip II (1527-1598). L'1 de mar?? de 1565 canvia el fur d'Arag?? pel de Val??ncia. L'any 1609 pateix com la resta del Pa??s Valenci?? l'expulsi?? morisca. Felip V (1683-1746) el 30 de setembre de 1707 va donar-la en feu al mariscal duc de Berwick amb tots els drets i privilegis. Despr??s romandria emancipada definitivament.

En les guerres carlistes el poble resist?? els atacs del carlista Forcadell que va envair la vila el 10 d'octubre de 1838 fins que fou derrotat pel general Borso el dia 15 d'eixe mateix mes. En 1885 una epid??mia de pesta va causar-hi 194 morts. La guerra de 1936-1939 caus?? enormes i greus desfetes a la ciutat que incidiren en una important p??rdua de patrimoni.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2007
3.119	3.252	2.980	2.747	2.368	2.712	2.399	2.186	1.680	1.608	1.554	1.611

[edita] Economia

La topografia del terme fa que, malgrat l'abund??ncia d'aig??es, l'agricultura siga molt dif??cil de treballar, nogensmenys s'hi conreen fruiters i hortalisses en l'horta arbrada, garrofera, olivera i ametler. Hi ha granges de porcs, pollastres i conills. En l'apartat industrial es pot parlar de petits tallers artesanals i una f??brica de farina. La resta de l'economia local recolza en el sector serveis i un incipient turisme rural.

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999	??ngel Gil Ordaz	PSPV
1999-2003	??ngel Gil Ordaz	PSPV
2003-2007	??ngel Gil Ordaz	PSPV
2007-2011	??ngel Gil Ordaz	PSPV

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

[edita] Torre mudejar de l'Alcudia o Torre de les Campanes

Aquesta torre va ser realitzada en estil g??tic i manierista mud??jar amb tra??a de Fra Ant??n Ort??n, amb direcci?? de Pero Ruhimonte i sent el mestre picapedrer, Francesc Frasnedo. ??s l'??nica en aquest estil de tot el Pa??s Valenci??. El cos basamental ??s suposadament rom?? i la torre mud??jar realitzada entre els anys 1616 i 1628.

Consta de tres cossos ctogonals, de diferent per??metre cadascun. El primer cos ??s octogonal pur, ??s a dir, sense estreps ni ornamentacions, suposadament d'origen rom?? i que es coneix documentalment des de l'any 713 com "Torre de l'Alcudia". Actualment est?? dividit en quatre depend??ncies i a tres d'elles es t?? acc??s per l'escala de caragol que d??na acc??s a la torre. La cambra, que ??s l'inferior, t?? acc??s propi i es comunica a trav??s d'una escala amb el primer.

El segon cos ??s el qual cont?? les campanes. Aquestes estan situades en unes obertures en arcs de mig punt. El cos est?? subdividit en dos, i en l'inferior es troba el mecanisme de l'antic rellotge, exteriorment va ornamentat amb dibuixos geom??trics en rombes.

La llanterna superior duu menor decoraci?? que la central i est?? cobert amb una petita cupula decorada amb teula vidriada.

[edita] Esgl??sia de Santa ??gueda

Del segle XVIII. Constru??da inicialment en estil G??tic quan, per diferents problemes s'abandona el culte en l'Ermita de Sant Roc, va ser reformada en el segle XVIII en estil Barroc.

??s de cinc trams i la nau central s'obre en capelles laterals a banda i banda, encara que les de la part dreta s??n m??s ??mplies. Als peus se situa la Capella de la Comuni??, aixecada a mitjan segle XVIII. L'Altar Major que avui veiem ??s una c??pia realitzada per Regions Devastades al finalitzar la Guerra Civil del que existia amb anterioritat. La decoraci?? de la volta que tanca aquest tram si ??s l'original de la reforma barroca. La fa??ana d'aquesta esgl??sia es data en l'any 1749 i pertany al conjunt de fa??anes-retaule tan esteses per aquestes terres. En el mur de la part de la dreta es troben embeguts dues torrasses pertanyents al tercer cintur?? de la muralla.

[edita] Esgl??sia del convent del Socors

Del segle XVII. L'??nica cosa que queda d'ell ??s l'esgl??sia, que, en la Guerra Civil, va ser saquejada i pr??cticament destru??da. Gr??cies a que no es va esfondrar la part del sostre corresponent a l'Altar Major i quedar els seus murs, va ser utilitzada per la poblaci?? per a diverses funcions, aix?? va fer que avui en dia s'hagi netejat el seu interior, descobrint el s??l original, i en ell set criptes, a m??s de dades sobre retaule que es trobava en l'Altar Major. Malgrat aix??, tot just existeixen dades sobre Convent en el seu conjunt.

[edita] Esgl??sia del Crist de la Sang

Del segle XVII. Constru??da probablement en ??poca medieval i reformada en el segle XVII en estil Barroc. Alberga la imatge del patr?? de la Vila, el Crist de la Sang. La seva planta presenta una sola nau amb quatre trams. L'Altar Major correspon a una reforma posterior en estil Neocl??ssic. El campanil ??s d'estil Mud??jar.

[edita] Convent de Caputxins

Del segle XVII. Despr??s de la sol??licitud feta per Marco Mart??n, ve?? de la Vila, en l'any 1618, oferint-se a pagar tots les despeses de les obres per a la fundaci?? d'un Convent perqu?? els Caputxins s'establissin en la Vila, es va col??locar la primera pedra el 4 de gener de 1619 als afores de la mateixa. Posteriorment, Marco Mart??n prenia els h??bits com F. Tom??s de X??rica.

Amb la pesta bub??nica es va convertir en hospital, i entre els anys 1716 i 1767, Nicol??s Gambeta va realitzar la imatge de la Divina Pastora, a la qual els Caputxinos i tota la poblaci?? van rendir devoci??. Segons un estat de les rendes dels convents feta el 21 de mar?? de 1764, havien en el convent 24 religiosos.

El 20 de febrer del 1821 es va suprimir dit Convent, sent clausurat definitivament en l'any 1835. De l'antic Convent, tot just queden dades i, molt menys, restes del mateix. En el carrer Don Pablo Barrachina es pot observar, al final de la mateixa, el que hagu?? de ser un passad??s de pedres pertanyents al claustre, i enmig d'aquest, una reixeta per a l'evacuaci?? de l'aigua de pluja.

[edita] Ermita de la Verge de Loreto

Del segle XVII. Formava part d'un hospital de qu?? no queden restes.

[edita] Ermita de Sant Roc

L'??ltima l??nia d'edificaci?? tanca l'actual Ermita (abans Santa ??gueda l'Antiga), que completa amb els seus murs el tancament de la primera l??nia de mural de les tres que componen el conjunt de la Vila. La torrassa que queda als seus peus ??s part de l'antic castell ??rab. L'Ermita comen??a a edificar-se arrel de la Reconquesta cristiana i es pot contemplar en ella un cos constru??t en l'estil denominat G??tic de Reconquesta, dels pocs exemples que resten en tot el territori valenci?? d'aquest estil i la cap??alera, d'estil g??tic inicial. La import??ncia d'aquesta ermita resideix en el fet de poder contemplar en ella el pas de l'Art ??rab al G??tic.

[edita] Ermita de Sant Miquel

A Novaliches.

[edita] Ermita de la Verge dels Desemparats

[edita] Calvari

Neocl??ssic, del segle XVIII.

[edita] Creu Coberta

De 1511, reformada en 1550 i en el segle XVIII.

[edita] Monuments civils

[edita] Castell (restes)

S'han trobat restes de cer??mica ib??rica, romana i se sap amb certesa habitat des d'??poca ??rab, quan el pes de la poblaci?? es trasllada a l'actual nucli urb?? (amb anterioritat el poblament havia estat dispers, ocupant diferents zones en tot el terme municipal). Ascendint cap al cim podem trobar restes d'antigues edificacions i fortificacions, la majoria d'elles d'??poca medieval. Conserva:

• La Torreta. Torre Homenatge del segle XV. De planta quadrada constru??da amb carreus de pedra, arc d'entrada de mig punt i amb besllum d'un pis superior. El pas del temps ha deteriorat la seva estructura, desapareixent els merlets que la coronaven, per exemple. Per??, per contra, ??s l'??nica resta ??ntegra que queda del Castell.
• Portals:
  • Portal del Rellotge o de Sant Joan. De planta circular, en altres temps campanar de la poblaci??, abans de l'edificaci?? de la Torre Mud??jar.
  • Portal de La Sala. De planta quadrada t??, tamb??, adossat part de la muralla. Aquesta era una de les portes importants que havien en aquest cintur?? de la muralla.
  • Portal de Sant Joaquim i Santa Anna. Pertanyent ja al tercer cintur?? de la muralla, la hi coneix d'antany per "Portal de Terol".
  • Portell de Sant Roc.Corresponent al segon cintur?? de la muralla de Mitja Vila, ??s el primer a visitar d'ella. Es poden observar restes de la Muralla adossada a ell. Aquest cintur?? s'edifica en el segle XIV.
• Muralla (restes). En algunes cases (la muralla estava adosada a aquestes) encara es poden observar algunes almenares.
• Torrasses del Ruejo , de Sant Joan (s IV) i de Santa Anna. Perteneixen al ercer cintur?? de muralla.
• Arc de la Rocha de l'Hospital. El seu nom es deu al fet que al seu costat es trobava l'antic hospital de la poblaci??. En l'actualitat es troba mutilat perqu?? va ser seccionat per a donar major amplitud al carrer al passar per aquesta l'antiga N-234.
• Fort?? de la torre mud??jar. Constru??t en 1870 per a la defensa de la ciutat davant els carlistes.

[edita] Pont del Bisbe Munta??ones

Bastit en 1570 sobre altres anteriors destru??ts per diverses riuades.

[edita] Torre de la Muela i de Novales

Aquestes torres musulmanes formaven part del sistema de vigil??ncia del castell. Actualment es troben en molt mal estat de conservaci??.

[edita] Torre Garabaya o de los Ordaces

Romana. En estat de ru??na.

[edita] Font de Santa ??gueda

Barroca, de 1770.

[edita] Cultura

• Museu Municipal. Cont?? peses d'un gran valor quant al tractar-se d'una de les poblacions on m??s l??pides romanes s'han trobat en tot l'Alt Pal??ncia.

• Museu Parroquial. En ell trobem peces religioses d'un valor incalculable: la Creu Parroquial (de 1388), el Calze de Novaliches d'or i gemmes, Casulles, etc.

[edita] Llocs d'inter??s

• Vuelta de la Hoz. Meandre del riu Pal??ncia on trobem la La Torreta.
• Pant?? del Regajo.

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. A principis de setembre en honor a la Divina Pastora.
• Festes de Santa ??gueda. Se celebra el 5 de febrer commemorant la reconquesta de la Vila per les tropes de Jaume I. Amb actes religiosos (missa, ofrena i process??), actes taurins, la tradicional Bacal?? (es reparteix pa, vi, bacall?? i anous) i actes culturals.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Sant Roc. El 16 d'agost i s'organitza pels joves.
• Setmana Santa. Els actes m??s destacats s??n el dijous i divendres sant, la process?? nocturna del Crist de la Sang, l'"Encontre" i la "Jota de Pascua".

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: X??rica

• Ajuntament
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Pal??ncia
Alg??mia d'Almonesir | Almed??xer | Altura | Assu??var | Barraques | Beg??s | Benafer | Castellnou | Caudiel | Figueres | Gaibiel | Geldo | Matet | Navaixes | Pavies | Pina | Sacanyet | Sogorb | Soneixa | Sot de Ferrer | Teresa | Tor??s | el Toro | la Vall d'Almonesir | Viver | X??rica | X??var