Begís

Se situa en la vessant NE de la serra d'Andilla, a 800 m d'altitud, el terme està solcat pels rius Palància i Canales i compta amb els cims de La Juliana (1.476 m), La Pericona (1.468 m) entre d'altres. Hi ha paratges que paga la pena conèixer com la ja esmentada Font de los Cloticos, el barranc d' Agualobos o el naixement del Palància, i, sobre tot Peñaescabia ( 1.331 m ) declarat Paratge Natural Municipal el 26 de novembre de 2004. La flora i la fauna mediterrànies està representada amb l'esquirol, la rabosa, el porc senglar, l'àliga real, el pi, el teix, l'àlber i gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals.

[edita] Nuclis de població

Bejís
Masia dels Pérez
Ríos de Arriba
Ríos de Abajo
Arteas de Abajo
Arteas de Arriba

[edita] Història

D'origen romà (així ho testifica el seu aqüeducte), encara que es troben deixalles dels ibers en la mateixa localitat. Poblada per musulmans, fou conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1228. Aqueix mateix any Pere Fernández d'Azagra s'apoderava del seu castell i la seua terra per a revertir-la a la Corona al mateix temps que la sotmetia al bisbat de Sogorb. Aquest mateix rei atorgà, el 1245, el castell de Begís i les seves terres a l'orde de Calatrava, en poder de la qual va romandre, amb el títol de baronia i vot en Corts, fins que s'incorporarà a la Corona en 1523. El 18 d'agost del 1276 Roi Pérez, comanador major d'Alcanyís, concedí carta de població, a fur de València, a 110 homes. No sabem més fins el 1838 que, amb motiu de les guerres carlines, fou ocupada la vila per ells i assetjada dues vegades pel general Azpírez. Durant el regnat d'Isabel II (1830-1904) va ser senyor el duc de Montpensier, infant Francesc de Paula.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.276	1.285	1.238	1.101	1.010	1.103	891	680	524	376	383	413	428

[edita] Economia

A finals del segle XVI s'hi crea un important comerç de gel amb València gràcies a la major concentració de dipòsits de neu del Mediterrani que es localitzava en el cim de la Bellida . Actualment el motor de l'economia és l'envasament i venda de l'aigua de la font de Los Cloticos, de merescuda fama. També hi ha activitat agrícola i ramadera.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Gil Pérez	UCD
1983-1987	Andrés Capilla Castillo	PSPV
1987-1991	<div class="hiddenStructureAndrés Capilla Castillo (1987-1989) Liberto Soriano Marco(1989-1991)">Andrés Capilla Castillo (1987-1989) Liberto Soriano Marco(1989-1991)	PSPV
1991-1995	Liberto Soriano Marco	PSPV
1995-1999	Liberto Soriano Marco	PSPV
1999-2003	Herminia Palomar Pérez	PP
2003-2007	Herminia Palomar Pérez	PP
2007-2011	Herminia Palomar Pérez	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

Església dels Àngels.

Té portada renaixentista i un atri enjardinat complementat amb els arcs procedents de l'antic ajuntament.

Ermita del Loreto.
Ermita de Sant Blai.

[edita] Monuments civils

Aqüeducte romà. Dels segle II.

Declarat Monument Nacional en l'any 1982, situat al peu del Castell. L'aqüeducte tenia en origen set arcs de mig punt dels quals en l'actualitat es conserven solament cinc, aquests juntament amb el mur situat a l'inici del mateix arriba a una longitud de 82 metres. Originàriament va tenir 125 metres, incloent la conducció d'aigües en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexió amb el canal de proveïment i la connexió subterrània de subministrament al poble. A pesar de ser un aqüeducte, la seva tipologia sembla respondre més a un pont a causa del sistema estructural utilitzat, al tenir tallamars en totes les piles i contraforts en les piles imparells. La fàbrica és de carreus en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maçoneria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.

Castell. del segle XIII.

Ruïnes d'origen romà, va ser adaptat per musulmans i cristians. Només es conserven sitges, aljubs i restes de muralla. Construït en un pujol protegit per dos rius i amb una tallada natural pel sud i l'oest. Va estar construït amb carreus en els angles, maçoneria i argamassa, observant-se diferents formes de disposició de les pedres en funció potser de l'època de construcció. Les rondes de la muralla, en 1580, estaven cobertes de lloses de rodeno i la calç i la pedra van ser els elements més usats. La porta va estar en la cara nord, a l'esquerra de l'entrada queda la pedra de l'escut, i una vegada dintre havia un gran pati i al fons una construcció. Un segon pati albergava cavalleries, ferreries i magatzems, és on està avui la cridada cisterna. Una tercera porta donava a altre pati, pel qual s'accedia al nucli o fortalesa en el qual havia una torre alta i les zones nobles en altra torre més ampla que és on avui situem la cova fosca. Nou escales comunicaven el camí de ronda amb els patis. Aquest camí vorejava la muralla exterior, que era més alta i fortificava en la part que recau al poble. Les sales interiors presenten volta de mig canó i un passadís que hi ha al costat de la cova fosca té el sostre pla en el qual s'ha utilitzat el rodeno.

El castell en la seva època d'esplendor va tenir les seves portes principals de fusta recoberta amb planxes de ferro. Avui sota les ruïnes s'amaguen càmeres buides.

Graner de l'infant. Dels segle XVIII.

Una antiga fonda derrocat i totalment reconstruït i en el qual han sobreviscut dues bells blasons originals. Desafortunadament la meitat de la nova edificació del Graner està pràcticament en ruïnes encara que es conserva en la façana de ciment un dels blasons.

[edita] Llocs d'interés

La Peñaescavia

Paraje Natural Municipal de Peñaescabia.

El nou paratge natural té una superfície de 475 hectàrees i posseïx un ecosistema d'alt interès des del punt de vista botànic. Es tracta de l'Ombria dels Talls, on existeixen pinedes mediterrànies de pins negres (endèmics) i boscos de teixos.

Naixement del riu Palància.

Font de Los Cloticos.

L'aigua brolla del manantial, després de diversos anys de llarg recorregut pel cor de la muntanya, que actua com filtre natural, garantint que l'aigua conservi la seva puresa original i una mineralització equilibrada. La seva composició i característiques essencials es mantenen constants dintre dels limitis imposats per les fluctuacions naturals, segons exigeix la Reglamentació Tècnic-Sanitària d'Aigües de beguda envasades per a aigües de deu. L'aigua s'embotella a la planta encarregada.

[edita] Cultura

Museu Etnològic i Arqueològic.

En 1985 l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu van iniciar el projecte d'instal·lar un Museu d'Etnologia i Història a Begís, i ja des de 1987, s'inaugura la primera instal·lació. Així, el museu roman obert fins que en l'any 1994 es decideix tancar el mateix al públic per a realitzar profundes reformes. Durant 3 anys roman tancat en reformes fins que en l'estiu de 1997 reobre les seves portes al públic. El nou museu disposa d'11 sales d'exposició permanent i 1 dedicada a exposicions de caràcter temporal, el que suposa incrementar en 4 les existents amb anterioritat. Conté una col·lecció de lapides romanes i vaixelles i un altra dedicada a l'etnologia local.

Museo de l'Aigua.

Es divideix en dues parts. La primera de les àrees se centra en la cultura hidràulica, amb una mostra sobre l'aprofitament de l'aigua al llarg dels segles en el Museu d'Etnologia i Arqueologia de Begís. La segona part consisteix en una exposició interactiva del cicle de l'aigua en el planta embotelladora dels Cloticos en la qual es tracta tant a l'element natural de l'aigua com el aprofitaments de l'aigua de Begís i la seva explotació en aquesta planta.

[edita] Festes i celebracions

Festes patronals. Se celebren de l'1 al 7 de setembre en honor a Nostra Senyora de Loreto i als Sants Màrtirs Victorí i Pelegrí.
Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.

[edita] Personatges il·lustres

Antonio Ponz Piquer (Begís 1725, † Madrid 1792), escriptor i pintor il·lustrat

[edita] Enllaços externs

Web oficial
Agua de Bejís
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir \| Almedíxer \| Altura \| Assuévar \| Barraques \| Begís \| Benafer \| Castellnou \| Caudiel \| Figueres \| Gaibiel \| Geldo \| Matet \| Navaixes \| Pavies \| Pina \| Sacanyet \| Sogorb \| Soneixa \| Sot de Ferrer \| Teresa \| Toràs \| el Toro \| la Vall d'Almonesir \| Viver \| Xèrica \| Xóvar

Categoria: Alt Palància

Begís

De Viquipèdia

Taula de continguts

[edita] Geografia