Caudiel

De Viquipèdia

Caudiel

Localització
Municipi de l'Alt Palància
Vista de Caudiel
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Palància Manc. de l'Alt Palància Sogorb
Gentilici	Caudielà, caudielana
Predom. ling.	Castellà
Superfície	62,4 km²
Altitud	632 m
Població (2007)   • Densitat	714 hab. 11,44 hab/km²
Coordenades	39° 56′ 48″ N 0° 34′ 07″ OCoordenades: 39° 56′ 48″ N 0° 34′ 07″ O
Distàncies	71 km de València 67 km de Castelló de la Plana 17 km de Sogorb
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 4 PP i 3 PSPV Miguel Silvestre Urban (PP)
Codi postal	12440
Festes majors	Verge del Xiquet Perdut Segona setmana de setembre
Dies de mercat	Divendres
Web	http://www.caudielturismo.com/

Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Benafer, La Font de la Reina, Gaibiel, Figueres, Xèrica, Montant, Pavies, Pina i Vilanova de la Reina.

[edita] Geografia

El municipi compta amb importants altures, la serra d'Espina, el Pico del Buitre (1.158 m), las Palomas (1.155) o la Tejavana (1.074) en són bon exemple. Els barrancs de los Majanos, el Moro, los Navarros entre d'altres proporcionen aigua en quantitat la qual cosa es reflexa en el gran nombre, més de quaranta, de fonts (la Fuensanta, la Cuenca, el Collao, el Cerrao, etc) i brolladors que hi ha arreu del municipi i desaigüen al Palància; també hi ha força paratges dignes de visitar com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta, el barranc de Juésar o les pedreres de Gullirno en la serra de Caudiel.

[edita] Història

Hi ha troballes que evidencien que Caudiel ja estava poblat en l'Edat del Bronze a les coves de l'Alcabaira, de la Rocha i del Generoso, dels ibers també hi ha deixalles a l'Alcabaira i el Castillarejo; els romans deixaren monedes i una inscripció en la Peña del Letrero; dels àrabs el casc urbà. En 1235 hi arribaren els cristians; el 9 de març de 1255 Jaume I (1208-1276) crea per a Teresa Gil de Vidaure, el senyoriu de Xèrica el qual va passar el 4 setembre d'aqueix any al seu fill Jaume Pérez (1255?-1285) , que s'atorgaria el mot de Jaume I de Xèrica; en 1276 el rei conqueridor atorga privilegi de protecció a la comunitat àrab que hi romania; en 1289 el senyoriu passa a Jaume II de Xèrica i més endavant a Jaume III de Mallorca; arran de la guerra de Castella els mudèjars van ser expulsats i el senyor vigent, Joan Alfons de Xèrica va repoblar amb cristians vells donant, d'aquesta manera, carta de població i creació del municipi de Caudiel el 30 d'agost de 1367; el 1429, juntament amb Viver, és venuda per Joan de Navarra a Francesc Zarzuela, i el 1500 és son senyor Manel Exarch; en 1526 a instàncies de Jeroni Pérez Arnal, el virrei de València, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, fortificà la població; l'11 de novembre de 1538 el virrei va adquirir-la i a la seua mort la va heretar el monestir de sant Miquel dels Reis, en poder dels quals romangué fins l'extinció dels senyorius el 25 de juny de 1820; durant les guerres carlines fou seu de les tropes liberals.

[edita] Demografia

[edita] Economia

L'economia es basa en la pobra agricultura de secà comuna a tot L'Alt Palància, pinedes, oli i, sobre tot, cirera.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Convent de Carmelites Descalces. Dels segle XVII.

Convent barroc, envoltat per un llarg i imponent mur. Exemple del barroc valencià amb un altar tallat en fusta.

Al ser un monestir de clausura, l'interior no pot visitar-se excepte l'església i el cor baix, que es troba situat al costat del prebisteri, on es pot apreciar la magnífica pavimentació en rajola valenciana del segle XVII. El llegat artírtic del convent és notable, destacant una imatge de la Immaculada, policromada, atribuïda al cercle d'Esteve Bonet, diversa iconografia murillesca i un Ecce Homo vinculat a Joan de Joanes.

• Ermita del Socós o de Sant Roc. Dels segle XV.

Compta amb una sola nau de planta rectangular. Va ser construït mitjançant el sistema d'arcs diafragmàtics i sostre de fusta. Els arcs són de pedra sostinguts mitjançant pilastres i mènsules moldurades, sent el primer d'ells apuntat i el segon de mig punt. Al principi se li va donar el nom de Sant Abdó i Senent; posteriorment del Socós, i ha arribat ha els nostres dies amb el nom de Sant Roc.En ella es van instal·lar ordres religioses com la dels Agustins i Carmelites en els segles XV i XVII.

• Església de Sant Joan Baptista i Santuari de la Verge del Xiquet Perdut. Del segle XVII. Exemple de barroc valencià.

L'església és una àmplia nau en forma de creu amb capelles claustrals comunicades entris si i cúpula de mitjana taronja, tot això d'un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d'ordre compost. La capella de la Verge, és una volta de canó amb un gran arc abocinat i en el centre de l'estada la cúpula.

El retaule de l'altar molt recarregat en la seva decoració; catorze llenços completen l'estada. El Camarí de la Verge destaca per la seva riquíssima decoració sobrecarregada. Sobresurt de manera fastuosa el retaule, tot ell decorat en or. Cap ressaltar així mateix el sòcol revestit de rajola alcorina, més set llenços, obres del pintor manxeg Gaspar de l'Horta, resultant tot el conjunt, possiblement el millor exponent del barroc valencià.

És de destacar la petita imatge de la Verge del Xiquet Perdut, coneguda popularment com la Verge del Colmillo, coneguda així per estar llaurada en un ullal d'elefant. Data del segle XV, és de petita factura, 27 centímetres, i el seu valor és incalculable. Diu la tradició que Sant Vicent Ferrer va dur amb si en les seves missions d'apostolat i predicació aquesta petita imatge. Va arribar a Caudiel de mans dels Agustins en 1627.

Convent de Carmelites Descalces

Església

Església

[edita] Monuments civils

• Torre d'Anníbal. Del segle II a.C.

Coneguda també com la Torre del Molí. El nom popular que se li atorga de Torre d'Anníbal es deu a una llegenda que conta que aquest va romandre per aquestes terres per espai de dos anys mentre preparava l'atac i destrucció de Sagunt. Va ser utilitzada en el període de dominació musulmana i en els primers temps de la reconquesta cristiana. Va ser, en aquesta època, una torre defensiva vinculada a la frontera del castell de Xèrica.

De forma troncònica, coberta per una cúpula revestida de teules vermelloses, encara que originalment va ser una coberta plana i almenada. L'interior està estructurat en tres altures. La planta baixa va ser utilitzada com aljub. El material empleat és un conglomerat de pedra i calç que uneix els blocs de pedres regulars. En la torre han estat trobats soterraments i monedes. Els aspectes ornamentals no es conserven. En la façana s'observa una fornícula que va poder correspondre a una finestra. Possiblement el buit d'accés a la torre no correspon a l'entrada original que hagué d'efectuar-se per un buit obert a major altura i que avui es troba encegat.

• Muralles.

Les restes tot just perceptibles de les antigues muralles ens mostren que hagueren de ser derrocades en els primers temps de la reconquesta. Actualment es troben integrades en diverses cases de la localitat.

Torre d'Anníbal

Torre d'Anníbal

Torre d'Anníbal

[edita] Llocs d'interés

• Barranc del Gullirno. Microrreserva de flora.

[edita] Festes i celebracions

• Festa de les cireres. Se celebra el primer cap de setmana de juny. Amb aquesta festa s'oferix la degustació de cireres i s'organitza un mercadet popular. A més, la nit s'amenitza amb una revetlla popular.
• Festes patronals. Al voltant del 7 de setembre en honor a la Verge del Xiquet Perdut.
• Sant Antoni. El 17 de gener.
• Santa Úrsula. Romiatge al manantial el 21 d'octubre.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caudiel

• Web oficial
• Club Atlético Caudiel
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.