Província de Castelló

De Viquipèdia

**Província de Castelló**
	(En detall)
Estat	Espanya
Comunitat Autònoma	País Valencià
Capital	Castelló de la Plana
Àrea	6.679 km²
Població	573.282
Densitat	86,44
Còdi postal	12520
Gentilici	castellonenc-castellonenca
Municipis	135
President	Carlos Fabra
Representació parlamentària	5 (congrés), 24 (senat)

La província de Castelló (en castellà Provincia de Castellón), és una província valenciana situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana. Delimita al nord amb Catalunya, al nord-oest i l'oest amb Aragó, i a l'est amb el mar Mediterrani. Castelló de la Plana és l'única localitat que supera els 50.000 habitants ja que compta amb 172.624 habitants. Li segueix darrere la localitat de Vila-real amb 49.045 hab. La província compta amb 573.282 habitants, la província amb menys habitants del País Valencià. La província limita al nord amb la província de Tarragona, a l'oest amb la província de Terol, al sud amb la província de València i a l'est amb el mar Mediterrani.

Conté totes les Comarques del Nord del País Valencià més les comarques de l'Alt Palància i l'Alt Millars:

l'Alcalatén (16.638 hab.)
l'Alt Maestrat (7.846 hab.)
l'Alt Millars (4.386 hab.)
l'Alt Palància (24.732 hab.)
el Baix Maestrat (80.334 hab.)
la Plana Alta (248.098 hab.)
la Plana Baixa (185.986 hab.)
els Ports (5.262 hab.)

Taula de continguts

1 Geografía
- 1.1 Clima
2 Història
3 Població
4 Economía
5 Infraestructures
- 5.1 Carreteres
6 Turisme
- 6.1 Parcs naturals de Castelló
7 Enllaços externs

[edita] Geografía

La província és muntanyosa en el seu interior, on les estribacions del Sistema Ibèric conformen les comarques naturals del Maestrat per el nord i la Serra d'Espadà per el sud. A més, entre les dues encontrem el pic Penyagolosa (que dòna nom al massís del mateix nom) i que amb 1.813 msnm d'altitud és la segona cima més alta del País Valencià. Altres altures principals de la província són la Penya Salada (1.581 m), el pic de Pina (1.405 m), el pic Encanadé (1.393 m) i la Mola d'Ares (1.318 m). La província compta amb una estreta zona costera en la que destaquen com accidents geogràfics la península de Peníscola, el cap d'Orpesa i l'entrant d'Almenara. La major part de la població habita en la franja costera, mentres que en l'interior muntanyós s'encontra pràcticament despoblat.

També la Serra d'Irta és un massís muntanyós (pràcticament inalterat per l'activitat humana) que s'exten paral·lel a la costa durant 15 km.

La vegetació pròpia es caracteritza per pinar i matorral de tipus mediterràni, i els dos rius més importants de la província són el Millars i el Palància.

A la província de Castelló també perteneixen les Illes Columbretes, arxipèlag deshabitat situat a 30 milles de la costa (uns 56 km).

[edita] Clima

El clima mediterràni pròpi de la província es caracteritza per hiverns suaus i estius calorosos. Però entre la costa i l'interior hi ha una gran diferència, en l'interior les temperatures solen ser molt més fredes, amb precipitacions en forma de neu durant l'hivern.

La temperatura mitjana de la província és de 17ºC, i les escasses plutges anuals solen arribar a ser de 500 mm a l'any.

[edita] Història

Principals localitats de la província de Castelló

Des del segle VIII fins el primer terç del segle XIII, la província estigué en mans dels musulmans. Jaume el Conqueridor l'agafà als reis àrabs de València i l'incorporà a la corona d'Aragó: el primer lloc en ser conquerida fou Morella, en l'any 1232, i l'any següent caigueren Peníscola i Castelló de la Plana.

Les zones d'interior foren repoblades majoritàriament per aragonesos, d'aquí la llengua tradicional d'algunes d'aquestes zones siga el castellà, mentres que en la costa predominà la repoblació d'origen català, per el que el valencià és la llengua tradicional de la zona costanera.

Durant les guerres carlines, la regió del Maestrat (al nord de la província) fou un foc continu reaccionari, mentres que la capital ocupà un lloc destacat com punt de recolzament dels exèrcits isabelins lliberals.

[edita] Població

Municipis més poblats (2007)^[1]
Posició	Municipi	Població
1ª	Castelló de la Plana	172.624
2ª	Vila-real	49.045
3ª	Borriana	33.255
4ª	La Vall d'Uixó	31.978
5ª	Vinaròs	26.977
6ª	Benicarló	25.248
7ª	Onda	24.140
8ª	Almassora	21.772
9ª	Benicàssim	17.267
10ª	Nules	13.737

Municipis més densos ^[2]
Posició	Municipi	Densitat (hab/km2)
1ª	Castelló de la Plana	1.539,11
2ª	Geldo	1.432,00
3ª	Vila-real	890,10
4ª	Benicarló	491,69
5ª	l'Alcora	111,01
6ª	Vilafranca dels Ports	27,15
7ª	Cinctorres	15,01
8ª	Vallat	14,20

Municipis més extensos ^[3]
Posició	Municipi	Extensió (km2)
1ª	Morella	413,50
2ª	Alcalà de Xivert	167,60
3ª	Vistabella del Maestrat	151,00
4ª	Les Coves de Vinromà	136,40
5ª	Altura	129,50
6ª	Ares del Maestre	118,70
7ª	Vilafermosa	108,90
8ª	Onda	108,40

La densitat de població de la província de Castelló es de 86,4 hab/km², lleugerament inferior a la mitjana espanyola (89,6 hab/km²) i la menor de les tres províncies del País Valencià.

Compta amb una població de 573.282 habitants que s'encontra repartida de forma molt desigual: la gran majoria s'encontra en Castelló de la Plana (30,1% de la població provincial) i la seva àrea metropolitana, al sudest de la província. La franja litoral del nord castellonenc també presenta unes concentracions importants de població (Vinaròs, Benicarló). Però en l'interior muntanyós, s'encontra molt poc poblada, amb densitats menors de 20 hab/km². Darrere de la capital, els municipis més poblats de la província (de més de 20.000 habitants segons el cens del 2007), són: Vila-real, Borriana, la Vall d'Uixó, Vinaròs, Benicarló, Onda i Almassora. La majoria d'aquestes poblacions s'encontren en la Plana de Castelló.

Segons el cens INE de 2005, el 11,97% de la població provincial era d'inmigració en Espanya, uns tres punts i mig més per damunt de la mitjana nacional. Els col·lectius més nombrosos són d'origen romanés (29.021 censats, el 44,21% del total d'extranjers), marroquins (10.344, 15,76%) i colombians (3.849, 5,87%).

Evolució demogràfica de la província de Castelló i percentatge amb respecte el total nacional^[4]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950
Població	260.919	292.437	310.828	322.213	306.886	308.746	312.475	325.091
Percentatge	1,69%	1,66%	1,67%	1,61%	1,43%	1,30%	1,20%	1,16%
	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007
Població	339.229	385.823	431.755	448.182	456.727	485.173	559.761	573.282
Percentatge	1,11%	1,14%	1,14%	1,14%	1,15%	1,18%	1,25%	1,31%

[edita] Economía

L'indústria castellonera a destacat tradicionalment per la recollida de cítrics i l'indústria de ceràmica taulellera (Onda, l'Alcora, Vila-real). A més, les indústries clàssiques del calçat de la Vall d'Uixó, la pesca de Castelló i Vinaròs o el tèxtil de Morella, han tingut que deixar pas a un constant terciarització dels sectors productius per el constant increment del pes del turisme en l'economía de la província.

Encara que a sigut aquest últims anys quan el vertader motor de la província a sigut la construcció i tot tipus de projeccions urbanístics.

[edita] Infraestructures

[edita] Carreteres

La província de Castelló s'encontra comunicada mitjançant autovies o autopistes i carreteres convencionals amb les províncies limítrofs.

A data de setembre de 2007, la província de Castelló compta amb les següents vies que la comuniquen respecte d'Espanya:

AP-7 : Autopista de nivell nacional que travessa la província de Castelló des de València fins Tarragona, Barcelona i França.
A-7 : Lúnic tram d'aquesta via que existeix en la província es el desdoblat a partir de la N-340, entre Almenara i Nules. Després entre Nules i Castelló, la via passa a mans de la Generalitat Valenciana i agafa el nom de CV-10.
A-23 : Autovia de nivell nacional que comença en Sagunt (prov. de València) però que entre Algimia de Alfara i Barraques travessa el sud de la província de Castelló.
A-68 : És un projecte de que no se sap encara si arribarà al Mediterràni per Reus i Tarragona o per Morella i Vinaròs. Actualment, el tram més proper a la província es entre Saragossa i el Burgo d'Ebre, a més de 150 km de Morella.
N-340 : Carretera Nacional paral·lela a l'AP-7, que entra en la província de Castelló mitjançant l'A-7 però que després es bifurca. Travessa tota la província així com tots els municipis costaners (Vila-real, Benicàssim, Orpesa, Peníscola, Vinaròs, entre alrtes).
N-225 : Carretera Nacional que, en la província de Castelló està dividida en diferents trams. El més important és el que comunica la Vall d'Uixó amb l'A-23, retallant així molts quilómetres de l'A-7. L'altre tram a sigut despoblat i convertit en autovia (CS-22, que connecta la N-340 amb el port de Castelló).
N-232 : És la connexió històrica de la província de Castelló amb Saragossa i el nord de la Península. Aquest seria el traçat si finalment l'A-68 es comunica amb el Mediterràni per Vinaròs.
Altres vies: Partint des de la costa, existeix una sèria de carreteres que la comuniquen amb l'interior i en aques cas amb les províncies de València i Terol: carreteres autonòmiques.

[edita] Turisme

Castell de Peníscola

La província de Castelló és una de les poques en les que es pot passar del mar a l'alta muntanya en pocs quilòmetres; El clàssic turisme de sol i platja com Benicàssim, Orpesa o Peníscola es complentat per un bon turisme d'interior de cases rurals, amb la monumentalitat de pobles com Morella, Sant Mateu, Segorb, balnearis en Montanejos, Benassal, Catí o la Vilavella, els manantials del riu Palància, una àmplia xarxa de sendes, etc. També existeixen una gran quantitat de paisatges i paratges naturals per tota la província com son les Grutes subterrànies de Sant Joseo de la Vall d'Uixó, castells com el Castell de Peníscola, el Castell de Morella, o el poble fortificat de Mascarell (Nules), cases modernistes en Borriana i Benicarló, "resorts" turístics com Marina d'Or i la Renegà d'Orpesa els dos, la peculiar torre del Fadrí en Castelló de la Plana, l'Entrada de bous i caballs en Segorb (declarada d'Interès Turístic Internacional), o la Cartuja de Vall de Cristo i el Santuari de la Cova Santa d'Altura, (patrona de la província).