Pen??scola

De Viquip??dia

Pen??scola ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Pen??scola est?? envoltada pels municipis de Benicarl??, C??lig, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polp??s i Alcal?? de Xivert.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Pol??tica i administraci?? 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'inter??s 8 Cultura 9 Festes i celebracions 10 Personatges 11 Vegeu tamb?? 12 Enlla??os externs

[edita] Geografia

El penyal de Pen??scola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua import??ncia estrat??gica en disposar d'ullals d'aigua dol??a a l'interior de l'actual recinte de murades. La ciutat es situa sobre una pen??nsula rocosa, unida a terra nom??s per un itsme de sorra. Damunt del penyal, aixeca la ciutat vella anomenada Lo Poble, on cal anomenar el castell, dividint la costa en dues meitats diferents.

Al nord del penyal trobem una plana sedimentaria, amb una platja arenosa i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quatern??ria s'hi troben afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa o marjal anomenada El Prat. Antigament el Prat fou una albufera.

Al sud del poble comen??a la Serra d'Irta, paralel??la a la costa i molt propera a ella, acabant en estribacions rocoses i penya-segats, encara que tamb?? en petites platges arenoses, com les del Pebret.

[edita] Hist??ria

Son abundants els vestigis arqueol??gics trobats a les rodalies del t??mbol roc??s, com restes de vaixells, ??mfores, etc., aix?? com en els poblats del Poaig i els Barrancs que confirmen el poblament de la zona per ibers (ilercavons), aix?? com la relaci?? d'aquests amb mercaders fenicis, grecs i posteriorment cartaginesos i romans.

Els testimonis m??s antics i versemblants sobre Pen??scola cal trobar-los en les cites d'Hecateu (s.VI aC), Estrab?? (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer en la seua coneguda Ora Maritima anomena Quers??nesos, que alguns identifiquen amb l'actual Pen??scola. La seua traducci?? del grec significa 'pen??nsula', per?? no aclareix si es tracta d'un top??nim o d'una poblaci?? permanent.

Pen??scola, possiblement fou port grec i rom??, a trav??s d'on desembarcaran productes manufacturats (cer??mica, teles, armes, etc.) que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles ind??genes cultivaven a les serralades litorals. A la rodalia del penyal s'han fet abundants troballes d'??mfores.

Els romans, en traduir el top??nim grec de Quers??nesos al llat?? vulgar de Pen??scola ("quasi illa", molt semblant en itali?? actual "pen??sola"), donaren el nom quasi definitiu de la ciutat.

Des de gaireb?? pr??cticament el principi de la invasi?? musulmana de la Pen??nsula Ib??rica, al 718, fins al 1233, pertany al domini isl??mic per?? no es coneixen molts aspectes d'aquesta ??poca.

Els ge??grafs ??rabs l'anomenen Ban??skula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnable front la mar, amb diverses alqueries (com la de Beni-Gazlum -Benicarl??-, Beni-Ar??s -Vinar??s- , Irta, etc.), abund??ncia d'aig??es i importants salines.

Durant d??cades marca la frontera amb el Principat de Catalunya, des d'on es realitzen incursions pirates al litoral catal??.

Pen??scola ??s el bressol d'importants personatges del regne musulm?? de Val??ncia, como el Rei Llop, Mohamed ben San, Aben Mardanis (1124), que arribar?? a mantindre un regne a la zona de Val??ncia i M??rcia, sent l'??ltima dinastia reial fins l'arribada d'En Jaume I. Un altre peniscol?? rellevant, tamb?? relacionat amb el rei conqueridor, va ser el poeta Al?? Albat??, que va iniciar les negociacions de la rendici?? de Val??ncia, a Russafa.

Jaume I va intentar conquerir Pen??scola en primer lloc al 1225, sense ??xit, continuant la seua llegenda de castell inexpugnable. No ser?? fins el 1233, despr??s de la conquesta de Mallorca, i de la caiguda de Borriana, que la deixa a??llada de la resta de territoris musulmans. La capitulaci?? va consistir en una rendici?? pac??fica, amb pactes que garanteixen les lleis i costums sarra??nes.

L'actual castell, constru??t pels Templers, fou refugi de Pedro Mart??nez de Luna, conegut pel nom de Benet XIII d'Aviny?? o Papa Luna, un dels diversos papes del Cisma d'Occident. Despr??s de pert??nyer a l'Orde de Montesa pass?? a la Corona. Hi hagu?? destacaments militars fins al 1898. Els agermanats no aconseguiren triomfar en aquesta pla??a. Durant la Guerra de Successi?? rest?? fidel a Felip V gr??cies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarr??a. En la Guerra del Franc??s pat?? un ferotge bombardeig per part de les tropes espanyoles comandades pel general Elio que assetjaven a les forces napole??niques acantonades dins de la ciutat.

El municipi ha patit una forta transformaci?? econ??mica en passar del sector primari (agricultura i pesca) cap al terciari (turisme). La trama urbana acotada antigament per les murades s'ha est??s durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. La l??nia litoral fins a Benicarl??, els voltants de la desembocadura del Prat (denominaci?? local de la marjal de Pen??scola), els vessants de les muntanyes m??s properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells han estat urbanitzades. Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupaci?? massiva de territori. Al sud del terme municipal hi trobem la serra d'Irta, declarada declarada Parc Natural pel Consell mitjan??ant el Decret 108/2002 de 16 de desembre, ??s una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica de Pen??scola
	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
Poblaci??	3.142	3.384	2.975	3.027	2.925	2.737	2.530	2.724	3.077	3.677	3.821	4.822	6.432

[edita] Economia

L'agricultura (c??trics, olivera, ametler) i la pesca han estat la base econ??mica ancestral de Pen??scola, per?? a hores d'ara hi ??s el turisme i el seu entorn, construcci??, hostaleria, etc, el principal motor econ??mic.

[edita] Pol??tica i administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Ram??n Rovira Pauner	Grup Independent
1983-1987	Rafael Serrat Biosca	PSPV
1987-1991	Rafael Serrat Biosca	PSPV
1991-1995	Ricardo Albiol Mart??n	PP
1995-1999	Constantino Sim?? Mart??nez Carlos Caspe Gracia Ram??n Rovira Pauner	PP UV ADP
1999-2003	Rafael Serrat Biosca Andr??s Mart??nez Castella	IDP PP
2003-2007	Andr??s Mart??nez Castella	PP
2007-2011	Andr??s Mart??nez Castella	PP

Agermanaments

Vilanova d'Aviny?? (Fran??a)

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Esgl??sia de Santa Maria de Pen??scola.

Anteriorment nomenada de la Verge del Socors, amb estil g??tic del segle XV en part d'ella i elements arquitect??nics posteriors a la resta i porta de tradici?? rom??nica. En ella va ser nomenat bisbe Alonso de Borja, que posteriorment seria triat papa amb el nom de Calixte III. Custodia el tresor parroquial, format per algunes joies de Benet XIII, entre les quals es destaca la creu processional i el calze del Papa Luna, el reliquiari de Climent VIII i la creu processional de Felip II.

• Santuari de la Mare de D??u de l'Ermitana. Del segle XVIII.

D'estil barroc valenci??, situada al costat del castell en la qual s'alberga la imatge de la patrona de la ciutat. Va ser construit a principis del segle XVIII a costa del governador de la ciutat, Sancho de Echevarr??a com agra??ment per la resist??ncia contra els atacs austriacistes a la pla??a forta i la posterior vict??ria de la causa borb??nica en la guerra de Successi??. Compta amb una fa??ana de carreu.

• Ermita de Sant Antoni.

Situada a la Serra d'Irta. El conjunt est?? format per la pr??pia ermita, la casa de l'ermit?? i la hospederia que delimiten un pati des de la muralleta del qual s'albira una bona panor??mica del litoral.

Anualment, durant el mes d'abril, es realitza un tradicional romiatge a aquesta ermita des de Pen??scola, acompanyada de nombrosos actes festius.

• Capelleta de Santa Anna. Segle XIX.

[edita] Monuments civils

• Castell de Pen??scola.

Article principal: castell de Pen??scola

Situat en el punt m??s elevat del penyal, ??s un castell constru??t pels templers a partir de 1294 i modificat, a principis del segle XV, per adaptar-lo com a resid??ncia pontif??cia per a Benet XIII, el Papa Luna. En molt bon estat de conservaci??.

• Les muralles.

Constitu??xen una clara manifestaci?? dels grans coneixements i depurada t??cnica que en mat??ria de fortificacions tenia el m??s important arquitecte enginyer militar de l'??poca, l'itali?? Joan Baptista Antonelli.

• Portals: Accessos al recinte emmurallat.
  • Fosc (atribu??t a Joan d'Herrera (1530-1597)
  • Sant Pere, ordenat construir pel Papa Lluna en 1414
  • Santa Maria
  • Porta de les Escaseres.

• El Bufad??.

Obertura en la roca que connecta el poble amb la mar i en qu?? se sent el bram de les ones.

• Torrassa de Badum.

Tamb?? d'Abadum o Albadum. D'origen musulm??, es conserva en bon estat per?? molt modificat.

• Parc d'Artilleria.

Situat al costat del castell. Zona de casamates i polvorins envoltats de palmeres i jardins. Nom??s obert durant els mesos d'estiu.

• Palau de Congressos.

Situat en una de les m??s bells enclavaments del Mediterrani, oferix disseny d'Avantguarda i efic??cia funcional. L'Auditori posse??x un aforament de m??s de 700 places, el sostre es constru??x amb una llosa de formig?? vist que incorpora en el seu pr??pia estructura els condicionaments de l'ac??stica. L'edifici disposa a m??s d'un sala d'exposicions, sala de reunions, sala de premsa i de comit?? a m??s d'un hall inferior i superior d'entre 450 i 650 m2 amb un espai fluid i evolupant amb abundant llum.

Castell de Pen??scola

Castell de Pen??scola

Castell de Pen??scola

Portal Fosc

Portal Fosc

Portal de Sant Pere amb l'escut del Papa Luna

[edita] Llocs d'inter??s

• Serra d'Irta. Parc Natural
• Torre Badum. Microrreserva de Flora
• Cala Argilaga. Microrreserva de Flora
• Marjal. Microrreserva de Flora.

[edita] Cultura

• Museu de la Mar.

El fons del museu est?? compost per objectes i documents que ens parlen de l'origen mariner de Pen??scola, evoluci?? del port, l'??mbit pesquer, maquetes d'embarcacions, arts de pesca, aquaris, f??ssils, fauna marina, etc.

• Esdeveniments culturals.

A l'inici de l'any es lliura el Premi de Relats Breus ??Ciutat de Pen??scola??, el jurat de la qual est?? compost per membres de la Real Acad??mia de la Llengua, i al que es presenten obres procedents de m??s de 20 pa??sos. En el mes de juny, a Pen??scola, que ha estat escenari del rodatge pel??l??cules com "El Cid" de Anthony Mann o "Calabuch" de Luis Garc??a Berlanga, se celebra el Festival Internacional de Cinema de Com??dia. A l'agost, se celebra el Festival Internacional de M??sica Antiga i Barroca. Ja al setembre, en el Sal?? G??tic del Castell, se celebra el Cicle de Concerts de M??sica Cl??ssica.

[edita] Festes i celebracions

Les festes patronals comencen el dia 7 de setembre i continuen depenent dels anys durant una o dues setmanes, fins el diumenge. Els dies 8 i 9 es ballen danses d'origen medieval a la pla??a d'Armes per lloar la Mare de D??u d'Ermitana.

El diumenge despr??s del de Pasqua es fa una romeria a l'ermita de Sant Antoni situada en una muntanya de la serra d'Irta des d'on es poden veure les illes Columbretes els dies clars.

El dia 17 de gener o el dissabte seg??ent s'enc??n la foguera de sant Antoni.

Des de fa uns anys durant les vacances de Pasqua es crema l'??nica falla de la ciutat.

Destacar el Mercat Medieval organitzat pel patronat Municipal de Turisme, aquest mercat medieval per les places i carrers del nucli antic, atreu a molt p??blic, davant les cercaviles, representacions de teatre, venda de productes artesans, ... Se celebra finals d'any.

[edita] Personatges

• Rufus Festus Avienus (s.IV). Descriu per primera volta el lloc, donant-li el nom de Chers??nesos.

• Mohamed ben San, Aben Mardanis, el Rei Llop. (Pen??scola, 1124-). Fundador de la dinastia que regnar?? a Val??ncia fins la conquesta del regne.

• Al?? Albat??, (Pen??scola, s.XII-XIII). Poeta i diplom??tic que negociar?? la rendici?? de la ciutat de val??ncia al 1238.

• Berenguer de Cardona, darrer Mestre General de l'orde del Temple a la Corona d'Arag??. Va fer construir l'actual castell, on va morir.

• Benet XIII, Pedro Mart??nez de Luna, el Papa Luna (Illueca, - Pen??scola, ). Un dels protagonistes del Cisma d'Occident, en fugir d'Aviny?? va triar la fortalesa com a seu papal, fins la seua mort.

• Sancho de Echevarr??a (Ondarrabia, -Vinar??s, ). Governador militar de la ciutat durant el setge de la Guerra de Successi??. Fidel al rei Felip V va resistir el setge de les tropes austriacistes. En record d'aquell episodi va fer construir l'esgl??sia de la Mare de D??u de l'Ermitana, patrona de la ciutat.

• Jaume Sanz, "lo russo", (Pen??scola, ). Filantrop i mecenes local. Va fer fortuna a la cort del tsar Alexandre II de R??sia i va tornar a Pen??scola on va fer una labor social amb la construcci?? d'escoles i altres activitats.

• Josep Meli??, "Pigmalion". Poeta i astr??nom, tamb?? secretari de Blasco Iba??ez. Va planificar el viatge de l'escriptor a la ciutat. A la seua mort va fer donaci?? de la seua biblioteca personal.

• Alfred Ayza Roca, "lo manxaire". Fil??leg, escriptor i catedr??tic d'angl??s. La seua principal obra va ser El m??n mariner de Pen??scola. Va ser el primer secretari, a part d'acad??mic, de l'Acad??mia Valenciana de la Llengua (AVL).

[edita] Vegeu tamb??

• Castell de Pen??scola
• Torre Badum
• Marjal de Pen??scola
• Serra d'Irta
• Plans de Vinar??s
• Cisma d'Occident

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Pen??scola

• Web oficial de la ciutat
• Patronat de Turisme de Pen??scola
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcal?? de Xivert | Benicarl?? | C??lig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Pen??scola | la Pobla de Benifass?? | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polp??s | Traiguera | Vinar??s | Xert