Peníscola

De Viquipèdia

Peníscola és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Peníscola està envoltada pels municipis de Benicarló, Càlig, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís i Alcalà de Xivert.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Cultura 9 Festes i celebracions 10 Personatges 11 Vegeu també 12 Enllaços externs

[edita] Geografia

El penyal de Peníscola sempre ha estat ocupat per diferents pobladors atesa la seua importància estratègica en disposar d'ullals d'aigua dolça a l'interior de l'actual recinte de murades. La ciutat es situa sobre una península rocosa, unida a terra només per un itsme de sorra. Damunt del penyal, aixeca la ciutat vella anomenada Lo Poble, on cal anomenar el castell, dividint la costa en dues meitats diferents.

Al nord del penyal trobem una plana sedimentaria, amb una platja arenosa i originalment amb part de serradal. En aquesta plana quaternària s'hi troben afloraments d'aigua (ullals), que donen lloc a una zona pantanosa o marjal anomenada El Prat. Antigament el Prat fou una albufera.

Al sud del poble comença la Serra d'Irta, paralel·la a la costa i molt propera a ella, acabant en estribacions rocoses i penya-segats, encara que també en petites platges arenoses, com les del Pebret.

[edita] Història

Son abundants els vestigis arqueològics trobats a les rodalies del tómbol rocós, com restes de vaixells, àmfores, etc., així com en els poblats del Poaig i els Barrancs que confirmen el poblament de la zona per ibers (ilercavons), així com la relació d'aquests amb mercaders fenicis, grecs i posteriorment cartaginesos i romans.

Els testimonis més antics i versemblants sobre Peníscola cal trobar-los en les cites d'Hecateu (s.VI aC), Estrabó (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer en la seua coneguda Ora Maritima anomena Quersónesos, que alguns identifiquen amb l'actual Peníscola. La seua traducció del grec significa 'península', però no aclareix si es tracta d'un topònim o d'una població permanent.

Peníscola, possiblement fou port grec i romà, a través d'on desembarcaran productes manufacturats (ceràmica, teles, armes, etc.) que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles indígenes cultivaven a les serralades litorals. A la rodalia del penyal s'han fet abundants troballes d'àmfores.

Els romans, en traduir el topònim grec de Quersónesos al llatí vulgar de Peníscola ("quasi illa", molt semblant en italià actual "penísola"), donaren el nom quasi definitiu de la ciutat.

Des de gairebé pràcticament el principi de la invasió musulmana de la Península Ibèrica, al 718, fins al 1233, pertany al domini islàmic però no es coneixen molts aspectes d'aquesta època.

Els geògrafs àrabs l'anomenen Banàskula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnable front la mar, amb diverses alqueries (com la de Beni-Gazlum -Benicarló-, Beni-Aròs -Vinaròs- , Irta, etc.), abundància d'aigües i importants salines.

Durant dècades marca la frontera amb el Principat de Catalunya, des d'on es realitzen incursions pirates al litoral català.

Peníscola és el bressol d'importants personatges del regne musulmà de València, como el Rei Llop, Mohamed ben San, Aben Mardanis (1124), que arribarà a mantindre un regne a la zona de València i Múrcia, sent l'última dinastia reial fins l'arribada d'En Jaume I. Un altre peniscolà rellevant, també relacionat amb el rei conqueridor, va ser el poeta Alí Albatà, que va iniciar les negociacions de la rendició de València, a Russafa.

Jaume I va intentar conquerir Peníscola en primer lloc al 1225, sense èxit, continuant la seua llegenda de castell inexpugnable. No serà fins el 1233, després de la conquesta de Mallorca, i de la caiguda de Borriana, que la deixa aïllada de la resta de territoris musulmans. La capitulació va consistir en una rendició pacífica, amb pactes que garanteixen les lleis i costums sarraïnes.

L'actual castell, construït pels Templers, fou refugi de Pedro Martínez de Luna, conegut pel nom de Benet XIII d'Avinyó o Papa Luna, un dels diversos papes del Cisma d'Occident. Després de pertànyer a l'Orde de Montesa passà a la Corona. Hi hagué destacaments militars fins al 1898. Els agermanats no aconseguiren triomfar en aquesta plaça. Durant la Guerra de Successió restà fidel a Felip V gràcies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarría. En la Guerra del Francès patí un ferotge bombardeig per part de les tropes espanyoles comandades pel general Elio que assetjaven a les forces napoleòniques acantonades dins de la ciutat.

El municipi ha patit una forta transformació econòmica en passar del sector primari (agricultura i pesca) cap al terciari (turisme). La trama urbana acotada antigament per les murades s'ha estès durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. La línia litoral fins a Benicarló, els voltants de la desembocadura del Prat (denominació local de la marjal de Peníscola), els vessants de les muntanyes més properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells han estat urbanitzades. Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupació massiva de territori. Al sud del terme municipal hi trobem la serra d'Irta, declarada declarada Parc Natural pel Consell mitjançant el Decret 108/2002 de 16 de desembre, és una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Peníscola
	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
Població	3.142	3.384	2.975	3.027	2.925	2.737	2.530	2.724	3.077	3.677	3.821	4.822	6.432

[edita] Economia

L'agricultura (cítrics, olivera, ametler) i la pesca han estat la base econòmica ancestral de Peníscola, però a hores d'ara hi és el turisme i el seu entorn, construcció, hostaleria, etc, el principal motor econòmic.

[edita] Política i administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Ramón Rovira Pauner	Grup Independent
1983-1987	Rafael Serrat Biosca	PSPV
1987-1991	Rafael Serrat Biosca	PSPV
1991-1995	Ricardo Albiol Martín	PP
1995-1999	Constantino Simó Martínez Carlos Caspe Gracia Ramón Rovira Pauner	PP UV ADP
1999-2003	Rafael Serrat Biosca Andrés Martínez Castella	IDP PP
2003-2007	Andrés Martínez Castella	PP
2007-2011	Andrés Martínez Castella	PP

Agermanaments

Vilanova d'Avinyó (França)

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de Santa Maria de Peníscola.

Anteriorment nomenada de la Verge del Socors, amb estil gòtic del segle XV en part d'ella i elements arquitectònics posteriors a la resta i porta de tradició romànica. En ella va ser nomenat bisbe Alonso de Borja, que posteriorment seria triat papa amb el nom de Calixte III. Custodia el tresor parroquial, format per algunes joies de Benet XIII, entre les quals es destaca la creu processional i el calze del Papa Luna, el reliquiari de Climent VIII i la creu processional de Felip II.

• Santuari de la Mare de Déu de l'Ermitana. Del segle XVIII.

D'estil barroc valencià, situada al costat del castell en la qual s'alberga la imatge de la patrona de la ciutat. Va ser construit a principis del segle XVIII a costa del governador de la ciutat, Sancho de Echevarría com agraïment per la resistència contra els atacs austriacistes a la plaça forta i la posterior victòria de la causa borbònica en la guerra de Successió. Compta amb una façana de carreu.

• Ermita de Sant Antoni.

Situada a la Serra d'Irta. El conjunt està format per la pròpia ermita, la casa de l'ermità i la hospederia que delimiten un pati des de la muralleta del qual s'albira una bona panoràmica del litoral.

Anualment, durant el mes d'abril, es realitza un tradicional romiatge a aquesta ermita des de Peníscola, acompanyada de nombrosos actes festius.

• Capelleta de Santa Anna. Segle XIX.

[edita] Monuments civils

• Castell de Peníscola.

Article principal: castell de Peníscola

Situat en el punt més elevat del penyal, és un castell construït pels templers a partir de 1294 i modificat, a principis del segle XV, per adaptar-lo com a residència pontifícia per a Benet XIII, el Papa Luna. En molt bon estat de conservació.

• Les muralles.

Constituïxen una clara manifestació dels grans coneixements i depurada tècnica que en matèria de fortificacions tenia el més important arquitecte enginyer militar de l'època, l'italià Joan Baptista Antonelli.

• Portals: Accessos al recinte emmurallat.
  • Fosc (atribuït a Joan d'Herrera (1530-1597)
  • Sant Pere, ordenat construir pel Papa Lluna en 1414
  • Santa Maria
  • Porta de les Escaseres.

• El Bufadó.

Obertura en la roca que connecta el poble amb la mar i en què se sent el bram de les ones.

• Torrassa de Badum.

També d'Abadum o Albadum. D'origen musulmà, es conserva en bon estat però molt modificat.

• Parc d'Artilleria.

Situat al costat del castell. Zona de casamates i polvorins envoltats de palmeres i jardins. Només obert durant els mesos d'estiu.

• Palau de Congressos.

Situat en una de les més bells enclavaments del Mediterrani, oferix disseny d'Avantguarda i eficàcia funcional. L'Auditori posseïx un aforament de més de 700 places, el sostre es construïx amb una llosa de formigó vist que incorpora en el seu pròpia estructura els condicionaments de l'acústica. L'edifici disposa a més d'un sala d'exposicions, sala de reunions, sala de premsa i de comitè a més d'un hall inferior i superior d'entre 450 i 650 m2 amb un espai fluid i evolupant amb abundant llum.

Castell de Peníscola

Castell de Peníscola

Castell de Peníscola

Portal Fosc

Portal Fosc

Portal de Sant Pere amb l'escut del Papa Luna

[edita] Llocs d'interés

• Serra d'Irta. Parc Natural
• Torre Badum. Microrreserva de Flora
• Cala Argilaga. Microrreserva de Flora
• Marjal. Microrreserva de Flora.

[edita] Cultura

• Museu de la Mar.

El fons del museu està compost per objectes i documents que ens parlen de l'origen mariner de Peníscola, evolució del port, l'àmbit pesquer, maquetes d'embarcacions, arts de pesca, aquaris, fòssils, fauna marina, etc.

• Esdeveniments culturals.

A l'inici de l'any es lliura el Premi de Relats Breus «Ciutat de Peníscola», el jurat de la qual està compost per membres de la Real Acadèmia de la Llengua, i al que es presenten obres procedents de més de 20 països. En el mes de juny, a Peníscola, que ha estat escenari del rodatge pel·lícules com "El Cid" de Anthony Mann o "Calabuch" de Luis García Berlanga, se celebra el Festival Internacional de Cinema de Comèdia. A l'agost, se celebra el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca. Ja al setembre, en el Saló Gòtic del Castell, se celebra el Cicle de Concerts de Música Clàssica.

[edita] Festes i celebracions

Les festes patronals comencen el dia 7 de setembre i continuen depenent dels anys durant una o dues setmanes, fins el diumenge. Els dies 8 i 9 es ballen danses d'origen medieval a la plaça d'Armes per lloar la Mare de Déu d'Ermitana.

El diumenge desprès del de Pasqua es fa una romeria a l'ermita de Sant Antoni situada en una muntanya de la serra d'Irta des d'on es poden veure les illes Columbretes els dies clars.

El dia 17 de gener o el dissabte següent s'encén la foguera de sant Antoni.

Des de fa uns anys durant les vacances de Pasqua es crema l'única falla de la ciutat.

Destacar el Mercat Medieval organitzat pel patronat Municipal de Turisme, aquest mercat medieval per les places i carrers del nucli antic, atreu a molt públic, davant les cercaviles, representacions de teatre, venda de productes artesans, ... Se celebra finals d'any.

[edita] Personatges

• Rufus Festus Avienus (s.IV). Descriu per primera volta el lloc, donant-li el nom de Chersónesos.

• Mohamed ben San, Aben Mardanis, el Rei Llop. (Peníscola, 1124-). Fundador de la dinastia que regnarà a València fins la conquesta del regne.

• Alí Albatà, (Peníscola, s.XII-XIII). Poeta i diplomàtic que negociarà la rendició de la ciutat de valència al 1238.

• Berenguer de Cardona, darrer Mestre General de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó. Va fer construir l'actual castell, on va morir.

• Benet XIII, Pedro Martínez de Luna, el Papa Luna (Illueca, - Peníscola, ). Un dels protagonistes del Cisma d'Occident, en fugir d'Avinyó va triar la fortalesa com a seu papal, fins la seua mort.

• Sancho de Echevarría (Ondarrabia, -Vinaròs, ). Governador militar de la ciutat durant el setge de la Guerra de Successió. Fidel al rei Felip V va resistir el setge de les tropes austriacistes. En record d'aquell episodi va fer construir l'església de la Mare de Déu de l'Ermitana, patrona de la ciutat.

• Jaume Sanz, "lo russo", (Peníscola, ). Filantrop i mecenes local. Va fer fortuna a la cort del tsar Alexandre II de Rúsia i va tornar a Peníscola on va fer una labor social amb la construcció d'escoles i altres activitats.

• Josep Melià, "Pigmalion". Poeta i astrònom, també secretari de Blasco Ibañez. Va planificar el viatge de l'escriptor a la ciutat. A la seua mort va fer donació de la seua biblioteca personal.

• Alfred Ayza Roca, "lo manxaire". Filòleg, escriptor i catedràtic d'anglès. La seua principal obra va ser El món mariner de Peníscola. Va ser el primer secretari, a part d'acadèmic, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

[edita] Vegeu també

• Castell de Peníscola
• Torre Badum
• Marjal de Peníscola
• Serra d'Irta
• Plans de Vinaròs
• Cisma d'Occident

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peníscola

• Web oficial de la ciutat
• Patronat de Turisme de Peníscola
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert