Borriana

De Viquipèdia

Borriana
Burriana

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Plana Baixa
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Plana Baixa Vila-real
Gentilici	Borrianenc, borrianenca
Predom. ling.	Valencià
Superfície	47,20 km²
Altitud	13 m
Població (2006)   • Densitat	32,349 hab. 0,69 hab/km²
Coordenades	39° 53′ 22″ N 0° 05′ 03″ OCoordenades: 39° 53′ 22″ N 0° 05′ 03″ O
Distàncies	64 km de València 13 km de Castelló de la Plana
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	4 11 PP, 8 PSPV, 1 CIBUR i 1 CV José Ramón Calpe (PP)
Codi postal	12530
Festes majors	Principis de setembre
Patró/Patrons	Verge de la Misericòrdia i Sant Blai
Dies de mercat	Dimarts
Fira tradicional	Fira de Sant Blai 3 de febrer
Web	http://www.gva.es/burriana

Borriana és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

El terme municipal de Borriana limita amb les localitats de Les Alqueries, Nules, Vila-real i Almassora.

[edita] Geografia

Se situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana (La Plana) de la comarca i envoltada de camps de tarongers.

Borriana compta amb 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, L'Arenal, és molt àmplia, de sorra fina i amb mínima pendent. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent turístic per a les poblacions limítrofes, com Vila-real, disposa d'una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.

[edita] Nuclis de població

En el terme municipal de Borriana es troben també els següents nuclis de població, a més del casc urbà de Borriana:

• Alqueries de Santa Bàrbara.
• Alqueries València.
• Grau de Borriana (Poblats marítims)

[edita] Història

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Ciutat Verda, per la seva situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedeix el privilegi que la senyera de Borriana sigui acrescuda amb una franja blava i tres corones.

L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el títol de ciutat.

[edita] Demografia

Amb 32.349 habitants (2006), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló per població.

En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració estrangera.

[edita] Economia

La seva economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

[edita] Política i administració

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnífica església, l'absis de la qual és d'estil gòtic primitiu, amb elements romànics; posteriorment, en el segle XV, es va aixecar la torre campanar. A la nau gòtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescos de J. Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Històric Artístic Nacional.
• Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se en 1898 i després de diversos períodes de treball es beneïx a l'abril de 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en adorns però elegant en les seves línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus de Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.
• Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions en el segle XVIII, va ser reconstruït a principis del segle XIX. Pel que l'aspecte actual és modern a pesar que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que segueix mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.
• Ermites:
  • Emita de l' Ecce Homo. Del segle XVIII
  • Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII
  • Ermita de la Sagrada Familia. Del segle XIX.
  • Ermita de Sant Blai. Del segle XVIII. Possiblement una antiga mesquita.
  • Ermita de Sant Gregori. Del segle XIX.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XIX.

[edita] Monuments civils

• Torre del Mar. Torre de vigilància ubicada al paratge d'El Clot construïda per a la defensa de les costes en el segle XVI, té una altura de 10 metres i consta de dues plantes. En el seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats.
• Cases modernistes. Són de gran interès un bon nombre de cases particulars, espargides per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i eclèctic, testimoniatge de l'auge produït pel comerç de la taronja a partir de finals del segle XIX.
• Jaciment Fenici de Vinarratgell.

[edita] Llocs d'interès

Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la Platja de l'Arenal. Les característiques generals del qual són: 2.000 m. de longitud, 60 m. d'amplària mitja amb un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.

• El Clot. Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Sec que allotja diverses espècies d'aus aquàtiques. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2002.

• Port de Borriana. Compte amb un excel·lent Club nàutic.

[edita] Museus

• Centre d'Arqueologia Subaqüàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaqüàtic del País Valencià. Compte amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaqüàtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua.

• Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic d'aquestes característiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conèixer la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació (que recull més de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.

• Museu Arqueològic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'Edat Mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli de Orleyl i El Solaig, al Eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al Neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.

[edita] Festes patronals

El seu patró és Sant Blai i celebren la seva festivitat el 3 de febrer amb una tradicional fira, mentre que la seva patrona és la Verge de la Misericòrdia. En honor a ella celebren una setmana taurina a principis de setembre.

A més d'aquestes festes celebren les tradicionals falles. Compta amb 17 falles a més de la Reina del poble i la seva cort. Aquestes festes duen més de 75 anys celebrant-se.

[edita] Gastronomia

Dels plats típics de la població destaca la paella. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet. Rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.

[edita] Personatges il·lustres

• Vicent Enrique i Tarancón, (Borriana, 1907- † Almassora, 1994) President de la Conferència Episcopal espanyola.
• Rafael Martí de Viciana, (Borriana, 1502- † València, 1574) Historiador i cronista.
• Josep Palomero i Almela, (Borriana, 1953) Lingüísta i vicepresident de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua.

[edita] Vegeu també

• La Plana
• Riu Sec de Betxí
• Clot de la Mare de Déu (Borriana)

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Secció de notícies Borrianenques de laplanaaldia.com