Borriana

De Viquip??dia

Borriana ??s un municipi del Pa??s Valenci??, capital de la comarca de la Plana Baixa.

El terme municipal de Borriana limita amb les localitats de Les Alqueries, Nules, Vila-real i Almassora.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis de poblaci?? 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Pol??tica i administraci?? 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'inter??s 7.1 Museus 8 Festes patronals 9 Gastronomia 10 Personatges il??lustres 11 Vegeu tamb?? 12 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Se situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part m??s plana (La Plana) de la comarca i envoltada de camps de tarongers.

Borriana compta amb 15 km de costa plana, lineal i cont??nua. La platja principal de Borriana, L'Arenal, ??s molt ??mplia, de sorra fina i amb m??nima pendent. En la zona mar??tima, la poblaci?? aglutinada i disseminada ??s important, sobretot durant l'??poca estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent tur??stic per a les poblacions lim??trofes, com Vila-real, disposa d'una important poblaci?? despla??ada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.

[edita] Nuclis de poblaci??

En el terme municipal de Borriana es troben tamb?? els seg??ents nuclis de poblaci??, a m??s del casc urb?? de Borriana:

• Alqueries de Santa B??rbara.
• Alqueries Val??ncia.
• Grau de Borriana (Poblats mar??tims)

[edita] Hist??ria

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueol??gic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important pla??a ??rab que va rebre el nom de Ciutat Verda, per la seva situaci?? enmig de la Plana. Aquella pla??a forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilitzaci?? occidental cristiana despr??s de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Arag?? en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Arag?? concedeix el privilegi que la senyera de Borriana sigui acrescuda amb una franja blava i tres corones.

L'expansi?? demogr??fica de la poblaci?? va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el t??tol de ciutat.

[edita] Demografia

Amb 32.349 habitants (2006), Borriana ??s la tercera localitat de la prov??ncia de Castell?? per poblaci??.

En els ??ltims anys ha experimentat un fort creixement demogr??fic en gran part a causa de la immigraci?? estrangera.

Evoluci?? demogr??fica
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006
7.813	10.237	12.962	14.243	13.895	14.675	18.473	17.697	18.616	22.651	25.003	25.438	26.757	32.349

[edita] Economia

La seva economia est?? basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La ind??stria principal ??s la dedicada a la manipulaci?? i transformaci?? de c??trics.

[edita] Pol??tica i administraci??

Resultats electorals de Borriana, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Jos?? Ram??n Calpe	6.696	11
	Partit Socialista del Pa??s Valenci??	Cristina Carrasco Parra	5.449	8
	Ciutadans Independents per Burriana	Mariola Aguilera	995	1
	Coalici?? Valenciana	Mercedes Gim??nez Mondrag??n	801	1
	Bloc Nacionalista Valenci??		775	-
	Altres		677	-
	En blanc		286	-
Total		15.762		21

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Juan Canos Saf??nt	UCD
1983-1987	Juan Sanchordi Pitarch	PSPV-PSOE
1987-1991	Juan Sanchordi Pitarch	PSPV-PSOE
1991-1995	Juan Sanchordi Pitarch	PSPV-PSOE
1995-1999	Alfonso G. Ferrada G??mez	PP
1999-2003	Alfonso G. Ferrada G??mez	PP
2003-2007	Alfonso G. Ferrada G??mez	PP
2007-2011	Jos?? Ram??n Calpe	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Esgl??sia d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magn??fica esgl??sia, l'absis de la qual ??s d'estil g??tic primitiu, amb elements rom??nics; posteriorment, en el segle XV, es va aixecar la torre campanar. A la nau g??tica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comuni??, decorada amb frescos de J. Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Hist??ric Art??stic Nacional.
• Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descal??os. Va comen??ar a construir-se en 1898 i despr??s de diversos per??odes de treball es bene??x a l'abril de 1929. El temple ??s obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil g??tic, molt sobri en adorns per?? elegant en les seves l??nies, t?? una ??nica nau amb creuer central. Posse??x una s??rie de vidrieres interessants encara que s??n de gran sobrietat; aix?? mateix posse??x talles i relleus de Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor art??stic.
• Exconvent i Esgl??sia de la Merc??. Destinat a Seminari de Missions en el segle XVIII, va ser reconstru??t a principis del segle XIX. Pel que l'aspecte actual ??s modern a pesar que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'esgl??sia, que segueix mantenint el seu ??s religi??s, ??s de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ??sser de major ampl??ria i altura que les laterals.
• Ermites:
  • Emita de l' Ecce Homo. Del segle XVIII
  • Ermita de la Miseric??rdia. Del segle XVIII
  • Ermita de la Sagrada Familia. Del segle XIX.
  • Ermita de Sant Blai. Del segle XVIII. Possiblement una antiga mesquita.
  • Ermita de Sant Gregori. Del segle XIX.
  • Ermita de Santa B??rbara. Del segle XIX.

[edita] Monuments civils

• Torre del Mar. Torre de vigil??ncia ubicada al paratge d'El Clot constru??da per a la defensa de les costes en el segle XVI, t?? una altura de 10 metres i consta de dues plantes. En el seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats.
• Cases modernistes. S??n de gran inter??s un bon nombre de cases particulars, espargides per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i ecl??ctic, testimoniatge de l'auge produ??t pel comer?? de la taronja a partir de finals del segle XIX.
• Jaciment Fenici de Vinarratgell.

[edita] Llocs d'inter??s

Borriana compta amb excel??lents platges entre les quals destaca la Platja de l'Arenal. Les caracter??stiques generals del qual s??n: 2.000 m. de longitud, 60 m. d'ampl??ria mitja amb un grau d'ocupaci?? alt i un onatge moderat.

• El Clot. Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Sec que allotja diverses esp??cies d'aus aqu??tiques. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2002.

• Port de Borriana. Compte amb un excel??lent Club n??utic.

[edita] Museus

• Centre d'Arqueologia Subaq????tica. Es dedica al coneixement, conservaci?? i divulgaci?? del patrimoni arqueol??gic subaq????tic del Pa??s Valenci??. Compte amb unes instal??lacions id??nies per a portar a terme tant treballs d'investigaci?? subaq????tiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueol??giques procedents de l'aigua.

• Museu Arxiu de la Taronja. Museu ??nic d'aquestes caracter??stiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a con??ixer la hist??ria de l'economia citr??cola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentaci?? (que recull m??s de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col??lecci?? de m??s de 5.000 marques tarongeres, una col??lecci?? de m??s de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.

• Museu Arqueol??gic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehist??ria de la comarca, des del Mesol??tic fins a l'Edat Mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del d??u Hermes; de la cultura ib??rica les inscripcions sobre llargues l??mines de plom procedents de la necr??poli de Orleyl i El Solaig, al Eneol??tic pertany un gran ??dol oposat i Artana; i al Neol??tic el registre procedent del primer dolmen trobat al Pa??s Valenci??.

[edita] Festes patronals

El seu patr?? ??s Sant Blai i celebren la seva festivitat el 3 de febrer amb una tradicional fira, mentre que la seva patrona ??s la Verge de la Miseric??rdia. En honor a ella celebren una setmana taurina a principis de setembre.

A m??s d'aquestes festes celebren les tradicionals falles. Compta amb 17 falles a m??s de la Reina del poble i la seva cort. Aquestes festes duen m??s de 75 anys celebrant-se.

[edita] Gastronomia

Dels plats t??pics de la poblaci?? destaca la paella. Carns de ca??a com conill, perdiu, i el tombet. Rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.

[edita] Personatges il??lustres

• Vicent Enrique i Taranc??n, (Borriana, 1907- ??? Almassora, 1994) President de la Confer??ncia Episcopal espanyola.
• Rafael Mart?? de Viciana, (Borriana, 1502- ??? Val??ncia, 1574) Historiador i cronista.
• Josep Palomero i Almela, (Borriana, 1953) Ling????sta i vicepresident de l??Acad??mia Valenciana de la Llengua.

[edita] Vegeu tamb??

• La Plana
• Riu Sec de Betx??
• Clot de la Mare de D??u (Borriana)

[edita] Enlla??os externs

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
• Secci?? de not??cies Borrianenques de laplanaaldia.com

editar	Municipis de la Plana Baixa
A??n | l'Alc??dia de Veo | Almenara | les Alqueries | Artana | Betx?? | Borriana | Eslida | Fondeguilla | la Llosa | Moncofa | Nules | Onda | Ribesalbes | Suera | Tales | la Vall d'Uix?? | Vila-real | la Vilavella | Xilxes