Plana Baixa

De Viquipèdia

la Plana Baixa
Plana Baja

Localització
Comarca del País Valencià
Estat • Autonomia • Província	Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló
Capital	Borriana
Llengua pròpia	Valencià
Superfície	605,20 km²
Altitud	n/d
Població    • Densitat	186.716 hab. 308,52 hab/km²
Coordenades	n/d
Sistema polític Municipis	20
Municipi més populós	Vila-real (49.045 hab.)
Municipi més dens	Vila-real (890,10 hab./km²)
Municipi més extens	Onda (108,40 km²)

La Plana Baixa és una comarca valenciana, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Burriana. Limita al nord amb la Plana Alta i l'Alcalatén, a l'est amb la mar Mediterrània, al sud amb el Camp de Morvedre, a l'oest amb l'Alt Millars i l'Alt Palància.

[edita] Vegetació i clima

La comarca té un clima suau en hivern excepte les zones de la Serra d'Espadà amb temperatures que oxilen sobre els 11ºC-14ºC i caloròs als estius amb temperatures que oxilen sobre els 30ºC-33ºC. La Plana Baixa té una geografia contrastada, amb platja i muntanya. Si ens anem a vora platja fa un temps perfecte, però en canvi si ens anem a la muntanya la cosa cambia radicalment. Les platjes de la comarca ofereixen molts serveis als turistes i aquestes platjes tenen quasi totes banderes blaves (platjes netes i amb calitat d'aigua i amb diferents serveis de la platja). A la muntanya ens trobem el parc natural de la Serra d'Espadà. La Serra d'Espadà és un gran massís muntanyós i parc natural amb innombrables fonts, frescs barrancs, i frondosos boscos d'alzines sureres. Aquesta és una serra en les estribacions del Sistema Ibèric en uns 60 Km de longitud i 1200 km² d'extensió. No poseeix una altitud molt elevada, ja que les seves muntanyes apenes superen els mil metres com el pic de la Ràpita (1.106 metres), l'alt del Pinar (1.101 metres) o el pic Espadà (1.083 metres).

[edita] Història

Després de la denominació musulmana i el passatger episodi del Cid, la comarca tingué importància capital en la Reconquesta ja que Borriana, que fou batuda en 1233 després d'un asseig de dos mesos, es convertiria en centre d'operacions per a futures conquestes. La zona més retrassadament reconquerida fou, naturalment, la dels castells de la Serra d'Espadà i concretament el añcadiazgo de Eslida, que no es va rendir fins la Cuaresma de 1238, és a dir, poc abans de la conquesta de la ciutat de València.

Després de la Reconquesta, les fèrtils terres del plà foren repoblades pels cristians, rellevant a l'interior als musulmans, del qual la seva religió i costums foren respetades en nombroses ocasions pels pactes establerts amb el rei Jaume I. La Serra d'Espadà fou el nucli de la feroç resistència que oferiren encapçalats per Almamín al ser obligats a convertir-se al cristianisme en 1525: un autèntic exèrcit, convocat com Creuada, fou necessàri per a rendir-los el 19 de setembre de 1526. L'expulsió definitiva dels moriscos en 1609 despoblà bona part d'aquestes terres, que encara conservaven valioses mostres del patrimoni cultural i arquitectònic d'aquella gent, inlús poblats sancer pràcticament intacte.

En èpoques modernes, aquesta comarca també fou escenari d'importants fets d'armes: la Guerra de la Independència, les Guerres carlines i inclús recentment la Guerra Civil passaren per aquestes terres amb episodis significatius. Després de tot això, les fortificacions de la Plana Baixa, han sofert nombrosos avatars: les torres costeres i els ammurallament de les ciutats del plà -amb l'admirable excepció de Mascarell- han desaparegut quasi en la seva totalitat caigudes per el creixement urbanístic. El remot del emplaçament dels castells de la serra ha permitit, en molts casos, la conservació de les seves restes, a pesar dels nombrosos fets bèl·lics en el que participaren.

[edita] Delimitacions històriques

La comarca de la Plana Baixa és de creació moderna, a l'any 1983, i comprén part de l'antiga comarca de la Plana, i l'antiga comarca del Baix Espadà. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934.

Els actuals municipis d'aquesta comarca són:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plana Baixa

Comarques del País Valencià

Alacantí · Alcoià · Alcalatén · Alt Maestrat · Alt Millars · Alt Palància · Alt Vinalopó · Baix Maestrat · Baix Segura · Baix Vinalopó · Camp de Morvedre · Camp de Túria · Canal de Navarrés · Comtat · Costera · Foia de Bunyol · Horta Nord · Horta Oest · Horta Sud · Marina Alta · Marina Baixa · Ports · Plana Alta · Plana Baixa · Plana d'Utiel · Racó d'Ademús · Ribera Alta · Ribera Baixa · Safor · Serrans · València · Vall d'Albaida · Vall de Cofrents · Vinalopó Mitjà

Aquest article sobre la Plana Baixa és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.